Arxiu de la categoria: Turisme

Desmuntant Airbnb. Part II

Posted on by

insideairbnb_2016_tf

Terraferida fa públiques les dades actualitzades a març de 2017 d’Airbnb a Mallorca.

A març de 2017, la multinacional ja ofereix 14.858 allotjaments que sumen 109.133 places. Les estades turístiques es dupliquen en sols 1 any.

Fa pocs dies Terraferida feia públiques les dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb oferia a Mallorca el mes de gener de 2016. La multinacional oferia 11.271 allotjaments i un total de 78.543 places. Obtenir i tractar estadísticament aquestes dades va ser possible gràcies a InsideAirbnb(*). Arran de les peticions formulades per Terraferida i altres entitats preocupades per les conseqüències d’aquest fenomen, InsideAirbnb ha actualitzat els fitxers amb les dades disponibles a març de 2017.

Aquests nous arxius, que ja hem tractat estadísticament amb programari d’anàlisi de “big data”, mostren una evolució extraordinària d’aquest fenomen en tan sols 12 mesos. Els allotjaments oferits ja són 14.858, fet que representa un 31% més que fa 1 any. El total de places oferides per la multinacional puja a 109.133, un 53% més que fa 1 any.

Una de les dades més impactants és veure l’evolució de les estades turístiques. Si el 2015 van sumar 550.283 estades, l’any 2016 aquestes es van duplicar, arribant a les 1.153.772, un increment del 109% en sols 1 any. Aquest augment extraordinari es suma a altres indicadors de saturació, que ja deixaven clar que la massificació de 2016 no era una “sensació subjectiva”, com apuntaren alguns responsables polítics.

Un dels nous mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes del 2016

Una altra dada rellevant és que Airbnb ha començat a oferir als seus clients informació sobre les llicències dels habitatges. El gener de 2016 Airbnb no oferia cap informació al respecte, mentre que al març de 2017 especifica que 350 allotjaments dels que ofereix, sí que tenen llicència o estan en tràmit d’aconseguir-la. En tot cas, és sols un 2,3% del total dels allotjaments. Som conscients que molts d’aquests tenen llicència, encara que Airbnb no ho especifica. Ens hauríem de demanar perquè Airbnb actua d’aquesta manera i si faria el mateix si tots els habitatges tinguessin llicència. La multinacional aprofita el fet que la vella regulació turística NO L’OBLIGA a especificar si tot el que ofereix és legal. Altres ciutats com Barcelona, han obligat a la multinacional a rectificar i sols poden publicitar establiments legals.

habitatges_ruralia

A algun lloc de Mallorca…

70.000 places de lloguer turístic il·legal.

Fa pocs mesos el Consell Insular organitzava unes jornades per tractar aquest fenomen. Un estudi fet per tècnics prestigiosos del GAAT i de CCRS advertia als responsables polítics de que hi havia prop de 70.000 places de lloguer turístic il·legal i oferien solucions per pal·liar les conseqüències no desitjades d’aquest fenomen. Segons aquest estudi, prop d’un 56% del lloguer vacacional oferit a diferents portals d’internet seria il·legal. No sembla que les administracions hagin fet cas, de moment, d’aquestes advertències.

La nostra entitat vol deixar clar que no criminalitza a les persones que opten pel lloguer turístic amb Airbnb o plataformes similars, tan si són usuaris com comercialitzadors. Moltes famílies de les illes obtenen rendes que els permeten una vida més digna gràcies a aquest lloguer. Ara bé, pensam que cal obrir un debat sobre la magnitud d’aquest fenomen, que si bé pot ser positiu a nivell individual i per col·lectius concrets, té conseqüències ambientals serioses pel conjunt de la societat.

La febre del lloguer turístic ha atret Mallorca a fons d’inversió i especuladors de tot el món, que només cerquen rendibilitat i no volen ni a sentir parlar de les seves conseqüències. Tot plegat contribueix a disparar l’edificació turística (en màxims històrics segons el darrer informe del col·legi d’arquitectes), la massificació, l’augment del preu dels lloguers, la impossibilitat d’accés a l’habitatge per part dels residents, increment de la pressió humana sobre els recursos naturals, cotxes de lloguer, mobbing urbanístic, etc.

Terraferida publica avui NOUS MAPES INTERACTIUS actualitzats amb tots els allotjaments turístics que ofereix Airbnb i també un mapa amb els allotjaments turístics que sí publiciten la seva llicència.

logo_insideairbnb

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades de InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

InsideAirbnb… Afegint dades al debat. Eina, independent i no comercial, de dades de codi obert. Com s’utilitza realment Airbnb i com afecta el teu barri?

Desmuntant Airbnb

Posted on by

insideairbnb

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La multinacional ofereix 11.271 allotjaments que sumen 78.543 places. Cap dels allotjaments declara tenir llicència.

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La nostra entitat ha tengut accés als arxius del portal InsideAirbnb(*) per a l’illa de Mallorca. Mitjançant programari d’anàlisi de “big data“, hem pogut extreure les dades més significatives sobre el volum, tipologia dels habitatges, adreça, noms dels llogaters, etc.

També hem extret les dades de geolocalització de cada allotjament i amb elles hem generat uns MAPES INTERACTIUS que permeten visualitzar la seva distribució sobre el territori i la seva tipologia. El resultat ens dóna unes capes que contenen tots els allotjaments, i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps o GoogleEarth fent un simple zoom i activant o desactivant les capes. Les dades estan actualitzades a 6 de gener de 2016. Mancaria per tant, veure les dades del darrer any, superiors en volum a les disponibles en l’actualitat.

Un dels mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes

El resultat d’aquesta investigació dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 11.271 allotjaments amb capacitat per 60.323 places, ampliables en 18.220, que fan un total de 78.543 places. En total, les estades a aquests allotjaments, haurien sumat 550.283 estades l’any 2015. Una de les dades més sorprenents d’aquesta recerca, ha estat comprovar que cap dels 11.271 allotjaments declara tenir llicència turística. Les cases aïllades i apartaments sumen el gruix de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per turistes són 1.556. Lluny del que pugui semblar, l’oferta de Bed&Breakfast representa tan sols un 2%. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre ells 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, 1 barraca, 1 iglú , 1 casa d’alt d’un arbre, etc.

Recordem que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través de Airbnb. Altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. A part dels portals d’internet, hi ha totes les fórmules clàssiques via particulars, immobiliàries, etc. que oferirien prop de 123.000 places sols a Mallorca segons el Consell Insular. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Generant una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.

Terraferida lliurarà aquestes dades i els mapes interactius a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, la nostra entitat sol·licita al Govern que lluiti contra el lloguer turístic fraudulent, que tregui aviat una nova regulació que obligui als portals d’internet a exposar la llicencia. I també que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que ja vàrem presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui un (1) sòl instructor per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades d’InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

 

Notícies Cap de Setmana IB3 TV – 25 Març 2017

Cotxes de lloguer arreu i pocs trens a la vista

Posted on by

embos_autopista_tf

Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit.

A la invasió de milions de turistes que cada estiu pateix el nostre territori hi hem de sumar els milers de cotxes de lloguer que es posen en circulació. La manca d’una política clara i valenta sobre el transport públic fa que a l’estiu les carreteres estiguin saturades i es generin grans embossos a les principals vies de circulació, als accessos als nuclis turístics i a les platges. Amb tot, creix el malestar entre la població local que se sent engorjada a les carreteres.

Aquesta situació, però, no només és pròpia de l’estiu. Les dades del parc de vehicles de les Balears ho demostren. Així, el 2015 i segons l’IBESTAT teníem 939.443 vehicles (entre camions, furgonetes, autobusos, turismes, motocicletes, tractors industrials i altres), una de les xifres per habitant més altes del món. La sensació d’engorjament ja la patim tot l’any.

CotxesLloguer_01

El parc de vehicles de lloguer a Balears ascendeix a 70.000 durant el juliol i l’agost.

Respecte al lloguer de vehicles, durant la temporada baixa hi ha uns 25.000 vehicles de lloguer disponibles, a principis d’estiu uns 50.000 i, ja el juliol i a l’agost, uns 70.000, segons les patronals AEVAB i Baleval. Una  xifra que no és exacta, ja que l’únic registre que existeix és el de la Conselleria de Turisme. Enguany s’hi han registrat 70 empreses de Rent a Car sumant un total de 27.500 cotxes de lloguer. La resta de cotxes, fins als 70.000 que es calcula que hi ha realment, ni tributen ni estan sotmesos a cap tipus de control, mentre s’aprofiten de les infraestructures que ens fan pagar a tots nosaltres per fer bons negocis. Bona part d’aquests cotxes que no tributen aquí ho fan a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on paguen menys impostos.

En conclusió, si feim la suma del parc de vehicles present tot l’any, més els que arriben durant la temporada turística per ser llogats, resulta que a l’estiu hi ha 1.009.443 vehicles damunt les Balears. I tot sense comptar el nombre de turistes que arriben en vaixell amb el seu propi cotxe. Tota una massificació de motor que, apart d’embossar les carreteres, augmenta la contaminació ambiental i l’escalfament global per les emissions de CO2.

Un exemple, l’aeroport de Palma

Just a l’aeroport de son Sant Joan hi operen 14 companyies (Alamo, Avis, Budget, Centauro, Drivalia, Entreprise, Europcar, Hertz, Hiper Rent a Car, InterRent, Ok Rent a Car, Record, Sixt i Thrifty) dedicades al lloguer de cotxes. Per contra, només una empresa de transport públic arriba a l’aeroport, l’EMT (l’Empresa Municipal de Transport de Palma). I tan sols és una línia. Una empresa d’autobusos que només existeix dins el municipi de Palma. La resta de municipis de Mallorca no tenen cap servei de transport públic per poder arribar a l’aeroport o al port. Ja no parlem de connexions entre l’aeroport i les zones turístiques, on totes les connexions són via carretera.
I és que si una cosa tenim a les illes, són cotxes i carreteres. I no som capaços de posar-hi fre. Així, bona part de la població illenca i dels turistes que ens visiten no usen mai el transport públic.

palma_embos_tf

Els embossos a les nostres carreteres són un símptoma clar del triomf del cotxe privat com a mitjà de transport.

La degradació del transport ferroviari

A l’altra cara de la moneda tenim que el tren, considerat el transport de masses més segur i més ecològic a mitja i llarga distància, no és quasi present a les Illes.

Amb la construcció als anys seixanta de la primera autopista a Mallorca, la que enllaça l’aeroport amb Ciutat -que va ser finançada pel Banc Mundial-, les línies de tren històriques van anar perdent pes i foren clausurades progressivament. Aquí és quan el lobby de cotxes i autocars començà a treure pit contra el transport públic ferroviari.

El que es recorda més del final d’aquesta època del tren és com les empreses d’autobusos aparcaven a les estacions i intentaven guanyar-se algun client a costa dels passatgers del tren. Així va anar, varen guanyar, en especial pels seus bons contactes entre els poders públics de l’època (Autocars Barceló, l’embrió de l’imperi Barceló o Aumasa, la famosa empresa d’autobusos de Manacor). Així, als anys noranta només quedava tren de Palma a sa Pobla i la línia privada de Palma a Sóller. Les històriques línies fins a Manacor, Artà, Felanitx i Santanyí s’havien tancat.

Però tornant al present, s’ha de dir que tot i que el 28 de juny de 2014 sortia publicada al BOIB la «Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears» la realitat és que aquests darrers quatre anys no s’ha invertit ni un euro en el manteniment dels serveis de transport públic. Tant és així que, en el cas dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’actual conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha informat (27/04/2016) que s’han trobat 12,8 milions d’euros recaptats però que no s’havien invertit en res, i que estaven aturats dins diferents comptes bancaris. Ara aquests doblers seran incorporats al pressupost de 2016 i s’utilitzaran per acabar d’electrificar la totalitat de les dues línies públiques existents.

A més, a la llei aprovada en temps de Bauzà crida molt l’atenció que tant al preàmbul com al punt 2 de l’Art. 120 de Planificació dels serveis ferroviaris, digui «No s’han d’establir noves línies quan la construcció i l’explotació no es plantegin en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles». En canvi, al Pla Director Sectorial de Carreteres, en cap banda trobam cap expressió similar davant una nova carretera. Es poden fer totes les que vulguin i més, i tot sense justificar un increment del trànsit. De fet, no existeix cap estudi integral i general de la mobilitat dels habitants de les illes que ho justifiqui.

El cas és que tenim línies històriques de tren abandonades a la seva sort. Així, fa quatre anys que ja hauríem de tornar tenir tren de Manacor a Artà i no tenim res. Tan sols una via verda feta pel conseller Company, el qual només va posar traves al transport públic ferroviari per afavorir el transport exclusivament per carretera.

El futur ple de diòxid de carboni

Amb aquest panorama està clar que el cotxe seguirà sent el vehicle de transport per excel·lència.

El Pla de Carreteres del Consell de Mallorca segueix en marxa. De fet, té previst dins els pròxims anys engrandir diferents carreteres secundàries i fer nous trams d’autopista. A més, dins aquesta legislatura segurament veurem acabades les obres del segon cinturó de Palma.

Pel cas de l’illa d’Eivissa, el Consell d’allà també té pensat començar enguany obres d’engrandiment a la carretera de Ca Na Negreta.

Mentre, a Menorca sembla que el nou Consell, amb una mica més de consciència que els de la resta d’illes, ha aturat les obres que s’havien posat en marxa aquests darrers anys a la carretera principal que uneix Ciutadella i Maó. Ara estan redimensionant a la baixa les obres d’ampliació.

Des que les Illes entraren dins la roda del súper progrés gràcies al turisme, l’aposta dels poders públics i privats ha estat clarament pel transport en carretera, el qual els ha generat tota una espiral de beneficis econòmics (construcció i reforma de carreteres i autopistes, línies d’autobusos, cotxes de lloguer, reordenació del territori i del medi urbà en favor de l’especulació, etc.) que ha fet rics a molts a costa altrament del nostre territori i del nostre futur.

Xavier Mas

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 4 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

tot_inclos_2016

El territori no pot esperar més

Posted on by
ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.