Arxiu d'etiquetes: Posidònia

La posidònia ha de quedar a la Platja de Sa Ràpita

Posted on by
sa_rapita1_juny18

Posidònia a la Platja de Sa Ràpita. Juny 2018

Terraferida sol.licita a la Conselleria de Medi Ambient que no es retiri la posidònia de la Platja de Sa Ràpita. La conservació d’aquesta platja en retrocés, depèn de la seva protecció natural.

L’ús de maquinària pesant per llevar les restes genera un desequilibri que fa minvar la superfície de la platja.

Terraferida ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que impedeixi la retirada massiva de restes de posidònia de la platja de sa Ràpita (Arenal de sa Ràpita). La nostra entitat ha visitat la platja els darrers dies i ha constatat que l’arena i la posidònia o alga (popularment) estan formant nova platja, un fet molt positiu que s’hauria de mantenir. La seva retirada amb maquinària pesant és una agressió continuada a la qual la platja no pot fer front. Per això hem proposat a la Conselleria que impedeixi l’impacte que suposarà eliminar la seva protecció natural.

Després dels darrers temporals de primavera la platja està coberta per restes de Posidonia oceanica sobretot a la zona dels búnquers o “nius de metralladora”. Que en ple mes de juny encara hi trobem aquestes restes es deu al fet que encara no s’ha instal·lat el quiosquet desmuntable previst ni la pastilla de gandules i para-sols habitual en aquesta zona. És per tots sabut, que en aquesta platja, quan es posen “en marxa” els serveis de temporada, les restes de posidònia acumulades desapareixen d’un dia per l’altre, però també l’arena i només resten les ginyes dels tractors i les pales, que solen actuar de matinada.

Enguany, sortosament, encara no ha passat a la zona de la platja de sa Ràpita més sensible. En aquest tram s’ha pogut observar que les restes de posidònia mortes estan molt mesclades amb arena, i això ha fet i fa “platja aèria”. Aquesta mescla a més, fa impossible destriar un material de l’altre amb maquinària pesant, i per tant es retira tot.

Aquesta nova platja és essencial per a la seva conservació, ja que d’ençà que es va construir el contradic del CN de sa Ràpita (el qual va variar els corrents marins de la zona), hi ha una clara tendència que l’arena es desplaci i s’acumuli cap a aquesta escullera. Aquest canvi en la dinàmica litoral de la zona, produeix un basculament de la platja, la qual any rere any s’engrandeix i augmenta en superfície vora el club nàutic i retrocedeix i s’aprima a la seva part central, on hi ha els búnquers. Aquest retrocés de la platja en aquest tram és molt evident: els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments. Aquesta pèrdua de superfície de platja ja va ser documentada fa més de 20 anys per experts (Servera i Martín, 1996) però de llavors no s’ha avançat i la platja segueix erosionant-se. Cal recordar, que actualment la platja de sa Ràpita s’inclou dins el flamant Parc Natural Marítimo-terrestre es Trenc-Salobrar de Campos, per tant, cal aplicar mesures pròpies d’un espai protegit.

Els milenars de tones d’arena perduda principalment s’han desplaçat cap al contradic i això fa que la bocana del CN s’hagi hagut de dragar diverses vegades. Un altre problema és el deteriorament del sistema dunar i sobretot les dunes davanteres, que fa que l’arena de la platja aèria també es perdi cap al savinar. Si segueix aquesta tendència, tendrem una nova platja a l’escullera, però la platja de sa Ràpita, així com la coneixem, l’haurem perduda per sempre i els búnquers quedaran com illots dins la mar.

És per això que fem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’òrgan de gestió del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, perquè impedeixi que es retiri la posidònia que actua com a protecció. Actualment no hi ha màquines adaptades per fer una feina acurada. Així com es troba la platja en aquest moment, si es retiren amb maquinària pesant les restes com s’ha fet fins ara, se’n duran tota l’arena mesclada i això farà que el que s’ha aconseguit en favor de la platja, es perdi en pocs dies. Si volem conservar la platja és necessari mantenir la seva protecció natural.

 

sa_rapita3_juny18

Els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments

sa_rapita2_juny18

Enguany, sortosament, la maquinària encara no ha passat per la zona més sensible de la platja

 

Manifest per la Conservació de la posidònia

Posted on by

posidonia2

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.

La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.

Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.

Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per la conservació de la posidònia a les Illes Balears compte amb el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears com són, la Universitat de les Illes Balears (UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografia (COB-IEO).

A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.

Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i  Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).

Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.

El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a:
https://bit.ly/2IPQo5V

El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

Posted on by
ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Fondejos sobre posidònia a Portocolom

Posted on by
ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer