Fondejos sobre posidònia a Portocolom

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer

La protecció dels alguers no pot esperar més

Nacres espenyades

L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per les nacres (Pinna nobilis) de Portocolom

Fa quinze dies, membres del col·lectiu Terraferida feien una immersió en aigües del port de Portocolom per donar fe de la destrossa que pateixen els alguers de Posidonia oceanica d’aquest indret.

A aquesta bussejada varem poder constatar com la posidònia (alga o negre) present a la zona ha patit aquest estiu un autèntic bombardeig i arrosseg d’àncores de vaixells, que hi fondegen a damunt sense control. Es tracta d’una zona declarada LIC (figura legal que vol dir Lloc d’Importància Comunitària) justament per la presència d’aquesta mal anomenada alga.

I és que durant molts de dies de l’estiu més de 100 vaixells tiren i salpen les seves àncores a aquesta zona, que s’està degradant a una velocitat enorme. Durant la immersió, a part d’observar com les àncores estan destrossant l’alguer, també vàrem comprovar com fan malbé una important població de nacres (Pinna nobilis), les copinyes més grans del mediterrani. L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per aquests bivalves, espectaculars però molt fràgils.

Ancla del Turama ©Carlos Duarte

Ancla del Turama (Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa), ©Carlos Duarte

Això no és nou ni exclusiu d’aquest lloc. No cal dir que la regulació dels fondejos és una antiga demanda de diverses associacions, científics, partits i particulars, conscients de la gran importància d’aquest hàbitat submarí amenaçat per la pressió humana. Hi ha centenars de publicacions científiques que així ho demostren (1).

A les Illes tenim la sort de tenir aquest ecosistema tan ric i divers, que ens proporciona peix, aigües netes, oxigen, arena per les platges i paisatges submarins únics. L’alguer a més, captura més CO2 per hectàrea que les selves amazòniques i altres hàbitats. Com no hem de protegir això? Som conscients del que ens hi jugam? No fer res o poca cosa, com ha passat fins ara, ja no serveix. El nou Govern ha començat a treballar-hi, i té l’obligació de regular els fondejos com més aviat millor, perquè es fa imprescindible aturar aquesta destrossa.

Per altra banda, aquests dies, els mitjans de comunicació reprodueixen un comunicat signat per vuit entitats (2) relacionades amb la nàutica i la mar, on s’oposen a la regulació dels fondejos. La idea que transmeten és que volen seguir fondejant sobre els alguers, que això és un dret (??) i que el govern no hauria de prohibir expressament tirar l’àncora sobre els alguers de les illes.

En una cosa tenen raó les associacions nàutiques, el fondeig no és l’únic problema dels alguers de posidònia. Canvi global, emissaris, contaminació, dessaladores… són amenaces que també l’afecten. Això no lleva que tots facem el possible per aturar la degradació d’aquests ecosistemes, regulant el fondeig i reconduint-lo allà on no faci tant de mal, sobre l’arena per exemple.

Posidònia a Formentor ©Biel PerellóDes de Terraferida lamentam que les directives d’aquestes associacions no vulguin ni sentir l’olor de la regulació. En tot cas estem segurs que el comunicat no reflecteix les vertaderes opinions de molts dels seus socis (25.000 diuen) i que si són conscients del problema, col·laboren per tenir la mar en bones condicions i eviten el fondeig indiscriminat cada vegada que surten a la mar. Que seria de la pesca recreativa sense alguers? i del propi turisme? Són ben lliures de fer i pensar el que creguin, i de tirar-se terra a damunt si volen. El que no podem entendre, es que facin afirmacions com aquesta (referint-se a la posidònia): “…no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”.

Volem recordar que la Posidonia oceanica si es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310. En fi, que sí que està protegida, i per qualque cosa és.

Totes les persones generam impactes no desitjats sobre el medi, per tant, afrontem-los el millor possible, aportem entre tots el que sabem per mitigar-los. Negar-los no solucionarà res.


(1) Poques coses noves podem esmentar sobre els alguers de fanerògames marines (Posidonia oceanica inclosa) que no s’hagin dit ja. En tot cas hem de subratllar l’elevadíssima vulnerabilitat dels esculls barrera de Posidonia oceanica que encara resten a Balears i la necessitat de protegir-los per evitar la seva desaparició, com també indicar la necessitat de gestionar correctament els usos humans de les badies per evitar la desaparició dels alguers de Zostera noltii i Cymodocea nodosa, ambients amb una gran personalitat que tenen moltes amenaces a causa de la gran pressió humana que sofreixen aquests indrets. Extret de: “Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació”. Enric BALLESTEROS i Emma CEBRIÁN.

(2) Asociación de Navegantes Mediterráneo (ADN), Asociación de Clubes Náuticos de Baleares (ACNB), Asociación de Instalaciones Náuticas Deportivas de Baleares (ANADE), Patronal Puertos Deportivos de Baleares Asociados (PDBA), Comisión de Charter Náutico de la Asociación de Empresas de Actividades Marítimas de Baleares (APEAM), Federación de Asociaciones de Usuarios de Instalaciones Portuarias (FAIB), la Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), y Asociación Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable (AMPR).