L’oferta legal a Mallorca ja supera les 410.500 places turístiques

L’any 2021 Turisme ha atorgat 2.000 places més a Mallorca.

El Govern del pacte ha atorgat 93.774 nous llits turístics en 6 anys, 46 places al dia.

L’oferta turística a Mallorca no s’atura de créixer. Dins l’any 2021 la Conselleria de Turisme ha atorgat 2.013 noves places turístiques el que eleva la xifra total a 410.573. Aquestes es reparteixen entre 307.443 hoteleres i 103.130 de lloguer turístic i d’altres tipologies. Les dades oficials de Turisme https://catalegdades.caib.cat/ indiquen que no hi ha canvi de model sinó tot el contrari.

Places turistiques historiques Mallorca

Les dades mostren com als darrers anys s’ha produït un increment massiu de places. Si el 2015 Mallorca comptava amb 329.000 places, ara ja supera les 410.500. Dins el període del Pacte 2015- 2021, de fet, s’han atorgat 93.747 noves places a Mallorca.

És dificil trobar un sol dia en què partits, organitzacions i destacats membres de la societat no parlin de canvi de model i diversificació econòmica, per no ser tan depenents del turisme. Les xifres però, no reflecteixen cap canvi en l’orientació de les polítiques turístiques. De fet, dins el període 2015- 2021 s’hauran creat 46,5 places turístiques per dia.

La nostra entitat fa una crida a la responsabilitat al Govern i al Consell i els convida a iniciar una nova etapa de contenció del creixement turístic. Terraferida proposa, una vegada més, un gran pacte social per arbitrar mesures de contenció i estalvi de recursos naturals (aigua, energia, sòl fèrtil) que permeti rebaixar l’obscena generació de residus i millorar la qualitat de l’aire i de l’aigua potable.

És imprescindible redirigir els esforços cap a sectors oblidats i que podrien ser més estables i generadors de sobirania, sobretot davant un futur climàtic difícil. Cal donar una oportunitat a la indústria local i l’agricultura ecològica, a tancar el cicle de l’aigua i reorientar construcció, fusteria, fontaneria i desplegament d’energies netes cap a la rehabilitació de barris i pobles, on hi ha dècades de feina. Les nostres propostes passen per: 1. Establir una moratòria de places turístiques. 2. Revisar la llei turística amb criteris de sostenibilitat. 3. Introduir el 2×1 (2 places turístiques de baixa per cada una de nova). 4. No renovar llicències turístiques a habitatges plurifamiliars. 5. Clausurar desenes de milers de places turístiques il·legals.

Tramitades més de 86.000 noves places turístiques el darrer any a Mallorca

cala_mesquida_tf

Cala Mesquida (Capdepera)

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen més places via zonificació hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

El sostre de la llei turística fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà el sostre marcat per la llei en més de 6.500 places. El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.500 places abans que la llei turística faci 1 any.

Terraferida ha tengut accés a un paquet de dades oficials de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Aquestes dades mostren com la Conselleria ha tramitat un mínim de 86.097 noves places turístiques a Mallorca respecte a les darreres dades publicades per nosaltres l’any 2017.

Aquesta xifra és molt superior en realitat, perquè els registres oficials no especifiquen el nombre de places existents de fins a 557 establiments, d’un total dels 15.420 que hi ha a Mallorca. És més, als registres oficials encara no consta el nombre de places d’altres 1.000 establiments de lloguer turístic que s’estan tramitant.

Si fem una estima conservadora de 10 places per cada establiment del qual no tenim dades (557), més 6 places per cada habitatge vacacional (és la mitjana segons el Consell Insular de Mallorca) del milenar que encara no està informatitzat, tenim un total de 399.333 places. A aquestes places caldrà sumar les 42.718 que el Consell Insular de Mallorca vol repartir via zonificació al juny. En total, Mallorca podria superar aviat les 442.000 places turístiques legals, 6.500 per sobre del sostre que suposadament fixava la llei turística i 154.000 més que quan va començar la legislatura.

taula_1

Taula 1. Places existents a Mallorca, estima de places d’establiments que no aporten dades, estima de les places en tramitació, places extra de la zonificació i total de places.

Cal recordar que a principis de legislatura Turisme reconeixia 288.745 places. De llavors ençà l’increment ha estat exponencial, superant les 100.000 places noves sols a Mallorca. Si el Consell Insular reparteix noves places via zonificació, Mallorca tendrà 154.000 places legals més que a principis de legislatura. L’increment es deu bàsicament a 3 factors.

  • Un creixement de places a partir de la llei Delgado, que s’han acabat de tramitar dins aquesta legislatura.
  • Un efecte crida provocat per l’anunci de la reforma de la llei turística sense haver establert una moratòria.
  • El fracàs de la nova llei turística pel que fa a establir un sostre real de places, tal com advertirem fa 13 mesos.

Fins a 12 municipis de Mallorca ja tenen més places turístiques que habitants.

Les dades de Turisme desglossades per a cada municipi, mostren que s’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd (veure mapa 1). A falta de sumar les places d’uns 1500 establiments, de repartir 42.000 noves places via zonificació i saber les places il·legals existents, ja hi ha 12 municipis de Mallorca (veure mapa 2) amb més places turístiques que habitants (Sant Llorenç, Muro, Calvià, Capdepera, Son Servera, Santa Margalida, Alcúdia, Pollença, Banyalbufar i Deià). Permetre un augment de places a aquests municipis via zonificació per tant, seria irresponsable.

mapa_1_maig_2018

Mapa 1. S’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd

mapa_2_maig_2018

Mapa 2. Ja hi ha 12 municipis de Mallorca (mapa 2) amb més places turístiques que habitants

El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.544 places abans que la llei compleixi 1 any.

La llei turística fixava un sostre de 60.000 places a Menorca. Aquest sostre però, ja ha estat superat en 15.000 places segons ha reconegut el Consell Insular de Menorca, sense que cap mecanisme de la llei ni ningú hagi arbitrat cap mesura per retornar a la xifra que Turisme fixava com a insuperable. Si a aquestes hi sumam les 6544 de Mallorca, les 42.000 que s’adjudicaran via zonificació i les 2000 de Formentera, el sostre ja haurà estat superat en 23.544 places. Tot plegat a falta de conèixer la pujada de places a Eivissa.

taula_2

Cal un cop de timó per frenar el creixement de places – Les propostes de Terraferida.

La nova llei turística va suposar un avanç molt positiu respecte a la Llei Delgado, especialment pel que fa a eliminar excepcions i posar un sostre. Lamentablement, aquest dos aspectes positius podrien fracassar si no s’estableix un mecanisme que freni de veritat el creixement exponencial de places. Si els intents d’establir un sostre han fracassat sols queda rectificar, implementant mesures de contenció. Les nostres propostes són:

  1. Congelar el nombre de places turístiques a Mallorca eliminant la possibilitat de crear 42.712 places via zonificació.
  2. Reformar la llei turística i fixar un sostre de places real, concretant el nombre de places que no es pot superar a cada illa a l’articulat.
  3. Prorrogar la moratòria de places que està en vigor.
  4. Establir el 2×1 turístic: per cada nova plaça que es vulgui crear caldrà anar a la borsa de places i adquirir-ne 2, en lloc d’una com ara.
  5. Tancar les places il·legals existents, reforçant el cos d’inspectors i instructors de la inspecció turística. Ara mateix cada inspector té a càrrec més de 26.000 places legals, totes les il·legals, i milers d’establiments turístics sense places.

 

IB3 NOTÍCIES – 26 Maig 2018

 

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

La reforma de la llei turística certifica l’existència d’una oferta il·legal enorme a través d’Airbnb

palma_airbnb_maig17

Oferta d’Airbnb a Palma (Març, 2017) – ©InsideAirbnb

La multinacional oferia 161.558 places a les Illes al mes d’agost, de les que ja n’han desaparegut 36.762. Eivissa, Palma, Pollença i Alcúdia concentren el gruix de l’oferta de lloguer turístic.


Les entitats Terraferida, DinsAirbnb i Ciutat per qui l’Habita feim públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Aquestes dades les hem aconseguides a travès de programari avançat i la tècnica de WebScrapping, que permet identificar l’oferta i evitar duplicitats. Així, hem pogut rastrejar l’activitat d’Airbnb i obtenir dades relatives a abans i després de l’entrada en vigor de la Llei Turística.

Dins el mes de març, i gràcies a la plataforma InsideAirbnb, Terraferida va publicar el primer mapa interactiu amb tota l’oferta turística d’Airbnb per l’illa de Mallorca. Posteriorment, al mes de juny, vàrem publicar nous mapes amb tota l’oferta d’Airbnb i Homeaway per cada una de les illes .

Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a Mallorca. Poc després vam tenir accés a noves dades relatives als primers mesos de 2017 i les places oferides ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut mostren un creixement espectacular: Airbnb va arribar a oferir 161.558 places aquest estiu a les Illes. A Mallorca eren 109.196 places, a les Pitiüses 37.066 i a Menorca 15.266.

El 25 d’agost, 3 dies després de l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, fins a 36.762 d’aquestes places havien desaparegut de la xarxa. Tot i que les dades d’ofertes comprenen períodes temporals diferents d’aquest estiu, mostren una tendència a la reducció. Aquesta reducció està associada a l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, que preveu sancions elevades pels portals que comercialitzen lloguer turístic il·legal. Les places oferides de fet, haurien baixat un 22% després de l’entrada en vigor de la llei.

La llei ha fet que les ofertes d’Airbnb a la xarxa es reduexin un 24,5% a Mallorca, i un 19% a Eivissa i Menorca. On més important és la retirada d’ofertes és a Palma, on la reducció arriba al 54%, amb una retirada de 6.191 places en pocs dies. Són alguns dels primers fruits de la llei, que valoram positivament.

El municipi de Sant Josep de Sa Talaia ofereix més places que tot Palma.

La nostra recerca permet veure l’oferta de places en l’àmbit municipal. El cas de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa) no té comparació amb cap altre lloc: Airbnb oferia al municipi un total de 11.954 places (per 25.000 habitants), més que Palma (taula 2). Mentre que a Palma la multinacional retirava més de 6000 places (54%) per mor de la llei turística, a Sant Josep sols eren 2000 (17%).

En definitiva, dels 10 municipis amb més places a Airbnb, Palma i Calvià, serien els municipis on més se’n ha retirat, mentre que a Santanyí, Manacor i els municipis d’Eivissa, és on manco se’n ha retirat percentualment. Les dades al nostre parer indiquen:

  • Que dins 2017 l’oferta d’Airbnb ha seguit augmentant a les illes de forma espectacular.
  • Que l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística ha provocat una retirada significativa d’anuncis als municipis amb més oferta il·legal.
  • Que està per veure que la reducció d’oferta a internet s’hagi traduït en una baixada de pernoctacions.
  • Que tot i haver-hi encara desenes de milers d’ofertes il·legals a la xarxa, Turisme no hagi proporcionat informació sobre les sancions que ha imposat, ni si ho ha fet.

Les nostres entitats demanen a la Conselleria de Turisme que incrementi els serveis d’inspecció i sanció de l’oferta turística il·legal, de manera que l’oferta retirada de les webs de comercialització de lloguer turístic sigui clausurada físicament, no sols virtualment. La clausura de les places il·legals, de tot tipus d’oferta turística, és clau perquè es redueixi la pressió humana sobre el territori i els recursos i que augmenti l’oferta de lloguer residencial, dos dels problemes més greus que pateix la població de les Illes Balears.

taula1Taula 1. Places ofertes per Airbnb abans i després del 22 d’agost a cada illa.

taula2Taula 2. Els 10 municipis de les Illes amb més places ofertes via Airbnb i % de reducció d’ofertes després de l’entrada en vigor de la llei turística.

abans del 22 d'agost airbnb

% reducció places airbnb(*) Les dades d’aques estudi han estat proporcionades per DinsAirbnb, a qui se li ha tancat el seu web com a part de la repressió contra el referèndum a Catalunya. Denunciam aquesta estratègia de la por, ens solidaritzam amb ells, i reivindicam l’exercici de les llibertats i drets que sustenten la democràcia.