Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)
Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.
Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.
Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.
Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.
La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.
A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.
Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.
En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.
La nostra proposta és:
1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.
2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.
3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.
4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.
5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.
6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.
La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.
Taula 1. Places ofertes per Airbnb abans i després del 22 d’agost a cada illa.
Taula 2. Els 10 municipis de les Illes amb més places ofertes via Airbnb i % de reducció d’ofertes després de l’entrada en vigor de la llei turística. 
(*) Les dades d’aques estudi han estat proporcionades per 
Terraferida 