La joia de la corona de Mallorca està desprotegida i tothom ho veu. Fem-nos sentir abans que sigui tard.
Llançam aquest manifest per protegir definitivament foravila. Llegiu-lo, signau-lo i compartiu-lo:
Arxiu de la categoria: Patrimoni
Estimades, Terraferida fa un téntol.

L’artista Miquel Barceló, sempre compromès amb la seva terra, ens ha fet aquesta obra que serveix per cloure aquesta eixida i agraïr el suport a tanta gent.
Han estat 8 anys apassionants, però ha arribat el moment de fer una aturada i pensar què volem ser en ser grans. No ens hi posàvem per tant, ni somiàvem rebre tants de suports. O sia que gràcies de tot cor. Així mateix, vos demanam disculpes per les errades que més d’una vegada haurem comès i també per no haver estat capaços de trobar una fórmula més efectiva. Continua llegint
Fites bordes, atemptats contra el patrimoni
…Caramulls que no són fites
Ara que tenim el litoral ben farcit de xalets i hotels, posam muntets de pedra als pocs llocs que hem salvat. Els perjudicis ambientals, paisatgístics i culturals d’aquesta moda absurda els vam explicar aquí fa poc. La febre dels caramulls a vorera de mar però, amenaça d’estendre’s ara per la Serra de Tramuntana.
Sense cap sentit, s’arrepleguen carretades de pedres per fer “mega-fletxes”, per indicar camins, que abans estaven indicats amb una petita fita de tres o quatre pedres; es desfan barraques de carboner per fer túmuls de pedra tan alts com persones i tan inútils com alts; s’esbaldreguen i deslliguen les pedres de rotlos de sitja per fer clapers de pedres que no diuen res, mausoleus que esborren i esclafen la història de totes les generacions que ens han precedit. “Saps si els ho fessin fer a ells!…”, diria algun dels nostres vells.
Es desfan segles de feina de manobres experts en pedra en sec per acumular un caramull de vergonya i incultura. Tant costa respectar els valors, la identitat i un patrimoni cultural, que forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana?
Pèrdua ambiental, pèrdua paisatgística i imatges feridores de la sensibilitat del muntanyenc, pèrdua de patrimoni (ranxos de carboner) i pèrdua del coneixement. També del coneixement entès com a enteniment, com a seny. El nostre patrimoni cultural i natural (ara Mundial de la UNESCO), no es mereix això. Els nostres avantpassats i la seva memòria no poden ser anorreats d’aquesta manera. És hora de recuperar el seny i també el Pla de recursos naturals de la Serra, els plans de gestió de les seves zones més sensibles i una protecció del patrimoni UNESCO que vagi més enllà del paper.
Més sobre els caramulls…


