Manifest #AutopistaMai

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

Sobren raons per descartar la variant nord d’Inca

ronda_nord1_inca_tf

Hort d’En Trobat vist des de Mandrava (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

La zona nord d’Inca és la connexió natural amb la Serra de Tramuntana i conserva valors agraris, paisatgístics i ecològics notables i també els camins històrics. Tota la zona sud d’Inca ja està molt degradada i ocupada per grans infraestructures. El PP va presentar el 2014 un projecte faraònic de ronda, de fins a 6,5 quilòmetres de llargària amb 7 macrorotondes. És l’hora de posar seny a aquest disbarat, preservem la zona nord!

La ronda completa:

TENDRIA un impacte i un consum enorme de territori, proper a les 20 hectàrees.

DESTROSSARIA la zona de Mandrava, xaparia el Parc del Serral de les Monges, un gran pulmó verd de 70.000 m2 de la ciutat i tallaria tots els camins rurals històrics, alguns de segles d’antiguitat.

AFECTARIA prop de 150 parcel•les, esbucant habitatges i malbaratant elements patrimonials que mereixen ser conservats.

PURA ESPECULACIÓ. Els sectors que pressionen perquè es construeixi la ronda nord, tenen interessos urbanístics. Són constructors i propietaris dels terrenys que quedarien entre la ronda i el poble, on es podrien edificar fins a 440 habitatges amb capacitat per més de 1.300 nous habitants.

ronda_nord2_inca_tf

Serral de les Monges (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

MODEL OBSOLET. Fer aquesta ronda és seguir apostant per un model de carreteres nefast que s’ha imposat i que duu cada vegada més cotxes, més embossos i més edificació. A més, hipoteca el futur model territorial de la ciutat d’Inca, condicionant-lo, provocant grans creixements especulatius que no tenen justificació i obrint la porta a les multinacionals que s’instal·len a totes les rondes i variants que es construeixen.

ÉS CARÍSSIMA. Els costos econòmics de construcció es van xifrar en 16 milions d’euros. Els costos de manteniment d’aquesta ronda també serien enormes. A més afectaria altres infraestructures, el que dispararia encara més el cost.

ÉS CONTRADICTÒRIA. No soluciona el problema de mobilitat d’Inca i està molt allunyada. Aquesta mobilitat es resol amb solucions menys impactants i econòmiques. Aviat es podria licitar un enllaç de l’autopista cap a Lloseta. Aquest enllaç restaria tràfic cap a Inca.

HI HA SOLUCIONS. Per donar servei a Lloseta i Mancor el Pla General ja preveu vies perimetrals que donen solució als cotxes que vénen d’aquests llocs sense afectar el sòl rústic.

NO FA CAP FALTA. Hi ha solucions de molt més baix impacte. Es podria aprofitar l’autopista del sud i al darrer tram connectar cap a Selva (tram 6, veure croquis).

Ronda Nord Inca

El projecte faraònic que presentà el PP el març de 2014

representants-PP-Mallorca-dInca

Representants del PP a la plaça Mallorca d’Inca (Foto AraBalears. 13 Març 2017)


Cotxes de lloguer arreu i pocs trens a la vista

embos_autopista_tf

Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit.

A la invasió de milions de turistes que cada estiu pateix el nostre territori hi hem de sumar els milers de cotxes de lloguer que es posen en circulació. La manca d’una política clara i valenta sobre el transport públic fa que a l’estiu les carreteres estiguin saturades i es generin grans embossos a les principals vies de circulació, als accessos als nuclis turístics i a les platges. Amb tot, creix el malestar entre la població local que se sent engorjada a les carreteres.

Aquesta situació, però, no només és pròpia de l’estiu. Les dades del parc de vehicles de les Balears ho demostren. Així, el 2015 i segons l’IBESTAT teníem 939.443 vehicles (entre camions, furgonetes, autobusos, turismes, motocicletes, tractors industrials i altres), una de les xifres per habitant més altes del món. La sensació d’engorjament ja la patim tot l’any.

CotxesLloguer_01

El parc de vehicles de lloguer a Balears ascendeix a 70.000 durant el juliol i l’agost.

Respecte al lloguer de vehicles, durant la temporada baixa hi ha uns 25.000 vehicles de lloguer disponibles, a principis d’estiu uns 50.000 i, ja el juliol i a l’agost, uns 70.000, segons les patronals AEVAB i Baleval. Una  xifra que no és exacta, ja que l’únic registre que existeix és el de la Conselleria de Turisme. Enguany s’hi han registrat 70 empreses de Rent a Car sumant un total de 27.500 cotxes de lloguer. La resta de cotxes, fins als 70.000 que es calcula que hi ha realment, ni tributen ni estan sotmesos a cap tipus de control, mentre s’aprofiten de les infraestructures que ens fan pagar a tots nosaltres per fer bons negocis. Bona part d’aquests cotxes que no tributen aquí ho fan a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on paguen menys impostos.

En conclusió, si feim la suma del parc de vehicles present tot l’any, més els que arriben durant la temporada turística per ser llogats, resulta que a l’estiu hi ha 1.009.443 vehicles damunt les Balears. I tot sense comptar el nombre de turistes que arriben en vaixell amb el seu propi cotxe. Tota una massificació de motor que, apart d’embossar les carreteres, augmenta la contaminació ambiental i l’escalfament global per les emissions de CO2.

Un exemple, l’aeroport de Palma

Just a l’aeroport de son Sant Joan hi operen 14 companyies (Alamo, Avis, Budget, Centauro, Drivalia, Entreprise, Europcar, Hertz, Hiper Rent a Car, InterRent, Ok Rent a Car, Record, Sixt i Thrifty) dedicades al lloguer de cotxes. Per contra, només una empresa de transport públic arriba a l’aeroport, l’EMT (l’Empresa Municipal de Transport de Palma). I tan sols és una línia. Una empresa d’autobusos que només existeix dins el municipi de Palma. La resta de municipis de Mallorca no tenen cap servei de transport públic per poder arribar a l’aeroport o al port. Ja no parlem de connexions entre l’aeroport i les zones turístiques, on totes les connexions són via carretera.
I és que si una cosa tenim a les illes, són cotxes i carreteres. I no som capaços de posar-hi fre. Així, bona part de la població illenca i dels turistes que ens visiten no usen mai el transport públic.

palma_embos_tf

Els embossos a les nostres carreteres són un símptoma clar del triomf del cotxe privat com a mitjà de transport.

La degradació del transport ferroviari

A l’altra cara de la moneda tenim que el tren, considerat el transport de masses més segur i més ecològic a mitja i llarga distància, no és quasi present a les Illes.

Amb la construcció als anys seixanta de la primera autopista a Mallorca, la que enllaça l’aeroport amb Ciutat -que va ser finançada pel Banc Mundial-, les línies de tren històriques van anar perdent pes i foren clausurades progressivament. Aquí és quan el lobby de cotxes i autocars començà a treure pit contra el transport públic ferroviari.

El que es recorda més del final d’aquesta època del tren és com les empreses d’autobusos aparcaven a les estacions i intentaven guanyar-se algun client a costa dels passatgers del tren. Així va anar, varen guanyar, en especial pels seus bons contactes entre els poders públics de l’època (Autocars Barceló, l’embrió de l’imperi Barceló o Aumasa, la famosa empresa d’autobusos de Manacor). Així, als anys noranta només quedava tren de Palma a sa Pobla i la línia privada de Palma a Sóller. Les històriques línies fins a Manacor, Artà, Felanitx i Santanyí s’havien tancat.

Però tornant al present, s’ha de dir que tot i que el 28 de juny de 2014 sortia publicada al BOIB la «Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears» la realitat és que aquests darrers quatre anys no s’ha invertit ni un euro en el manteniment dels serveis de transport públic. Tant és així que, en el cas dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’actual conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha informat (27/04/2016) que s’han trobat 12,8 milions d’euros recaptats però que no s’havien invertit en res, i que estaven aturats dins diferents comptes bancaris. Ara aquests doblers seran incorporats al pressupost de 2016 i s’utilitzaran per acabar d’electrificar la totalitat de les dues línies públiques existents.

A més, a la llei aprovada en temps de Bauzà crida molt l’atenció que tant al preàmbul com al punt 2 de l’Art. 120 de Planificació dels serveis ferroviaris, digui «No s’han d’establir noves línies quan la construcció i l’explotació no es plantegin en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles». En canvi, al Pla Director Sectorial de Carreteres, en cap banda trobam cap expressió similar davant una nova carretera. Es poden fer totes les que vulguin i més, i tot sense justificar un increment del trànsit. De fet, no existeix cap estudi integral i general de la mobilitat dels habitants de les illes que ho justifiqui.

El cas és que tenim línies històriques de tren abandonades a la seva sort. Així, fa quatre anys que ja hauríem de tornar tenir tren de Manacor a Artà i no tenim res. Tan sols una via verda feta pel conseller Company, el qual només va posar traves al transport públic ferroviari per afavorir el transport exclusivament per carretera.

El futur ple de diòxid de carboni

Amb aquest panorama està clar que el cotxe seguirà sent el vehicle de transport per excel·lència.

El Pla de Carreteres del Consell de Mallorca segueix en marxa. De fet, té previst dins els pròxims anys engrandir diferents carreteres secundàries i fer nous trams d’autopista. A més, dins aquesta legislatura segurament veurem acabades les obres del segon cinturó de Palma.

Pel cas de l’illa d’Eivissa, el Consell d’allà també té pensat començar enguany obres d’engrandiment a la carretera de Ca Na Negreta.

Mentre, a Menorca sembla que el nou Consell, amb una mica més de consciència que els de la resta d’illes, ha aturat les obres que s’havien posat en marxa aquests darrers anys a la carretera principal que uneix Ciutadella i Maó. Ara estan redimensionant a la baixa les obres d’ampliació.

Des que les Illes entraren dins la roda del súper progrés gràcies al turisme, l’aposta dels poders públics i privats ha estat clarament pel transport en carretera, el qual els ha generat tota una espiral de beneficis econòmics (construcció i reforma de carreteres i autopistes, línies d’autobusos, cotxes de lloguer, reordenació del territori i del medi urbà en favor de l’especulació, etc.) que ha fet rics a molts a costa altrament del nostre territori i del nostre futur.

Xavier Mas


Aquest article s’ha publicat a la pàgina 4 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

tot_inclos_2016

Sentir-se engorjat

Embos Palma

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran

Les 6’50 del matí i l’autovia d’Inca a Palma ja bombolleja de cotxes que provenen de les poblacions perifèriques a Palma. Arribant a Ciutat uns panells lluminosos, del temps de la Munarquia –i que degueren costar un Potosí-, demanen amb un senyal de perill, que es circuli amb precaució per mor de les retencions. Com si fos una novetat!. La ridícula obvietat d’avisar-te de què et trobes ja submergit en un embós. A la mateixa hora, l’arribada de cotxes de persones que treballen a la capital i que viuen a Campos, Llucmajor o a alguna de les megaurbanitzacions costaneres capolagarrigues –Maioris, Sa Torre, Son Granada- també emboça el primer cinturó començant a donar símptomes de saturació. Mirem cap a ponent, i veurem com també es carreguen les vies andritxoles de cotxes i més cotxes. No és sols la percepció de qui desespera dins l’embòs, si no un fenomen ben estudiat: anam cap a l’Illa-ciutat amb pas ferm. Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Segur que recordareu les expressions “les entrades/sortides de feina” o “les entrades/sortides d’escola”, eren –en un passat no llunyà- moments puntuals i àlgids de trànsit en els quals la confluència de vehicles era màxima i la circulació per ciutat i la perifèria un poc més conflictiva. Fugint d’aquests moments puntuals, es podia circular de manera més o menys relaxada. La percepció d’alguns de nosaltres ens indica que aquests nivells de saturació s’avancen en els horaris i en les distàncies a la ciutat. A mode d’exemple: si fa només 2 anys els embossos arribaven a les 7’00 hores per l’autovia Inca-Palma a Alcampo, avui en dia a les 6’50 s’observa circulació densa ja a Marratxinet. La circulació densa de vehicles s’ha cronificat, sembla que haguem arribat a un sostre on no hi caben ja més cotxes, i els que hi són han de circular a poc a poc. Els dies de pluja o quan s’esdevé un accident la situació torna encara més caòtica.

Embos autopista

El paisatge d’embossos encercla Palma

El més terrible, i a la vegada surrealista, és torbar-se més temps fent coa a una caravana de cotxes, que circulant i recorrent la distància que s’ha de cobrir entre el lloc de residència i el lloc de treball i a l’inrevés. Quina qualitat de vida és aquesta? Realment volem passar una mitja de 3 hores diàries de les 16 que estam desperts al volant? Gairebé un 20% de la nostra activitat diària!. Una pèrdua de temps d’un valor incalculable, sense tenir en compte el seu efecte sobre la nostra salut mental, tensió arterial, el nostre cor, la nostra salut postural, l’increment d’ira, frustració,… possibilitats de sofrir un accident…sensació d’engorjament, sentir-se engorjat, sense capacitat d’escapatòria, en una illa petita, de territori limitat, on no hauria de succeir això, on no ens podem permetre això!.

Cotxe vell

Altre temps

S’ha parlat i escrit molt sobre el transport públic, de millorar línies de bus; d’acabar línies de tren frustrades i que s’han deixat perdre per un govern d’ineptes amb un conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, ignorant o malintencionat, etc. Tanmateix el que s’ha fet i es preveu fer es augmentar el nombre de quilòmetres d’asfalt, acabar un segon cinturó monstruós, afavorir l’accés per via ràpida a pobles “perifèrics” i no frenar la urbanització de foravila. Fa poc ens sorprenia la noticia de que la venda de cotxes a Balears ha augmentat en un 27% superant les de l’any 2014. La resposta del govern “progressista” no pot ser més decebedora: nova autopista entre Llucmajor i Campos que costarà prop de 30 milions d’euros i un pressupost per carreteres que es menja el 50% dels doblers (86 milions) del departament d’infraestructures, mobilitat etc. Per acabar-ho de rematar, les anades a Madrid a reclamar un finançament just es salden amb una promesa de pagament de 322 milions, dels que 240 són per carreteres i autopistes. Salut, habitatge, aigua, transport públic, tren… res de tot això. Repensam Mallorca…diu el lema del Consell. Aplicant el model de la pitjor dreta?

Semblam abocats a més vehicles, més embossos i més contaminació. Alguns terraferits ens sentim engorjats en aquest present que no albira un futur esperançador. Manquen alternatives potents d’aparcaments perifèrics i transport alternatiu. La solució no és crear més escalèxtrics per a mantenir als vehicles en circulació.

Estam perdent l’illa o l’hem perduda per sempre més? És aquest procés reversible? Podem caure en la expressió tan nostrada de “i què hem de fer?” i pensar que això sempre ha estat així o intentar sortir d’aquest embós crònic. El problema requereix “mà de moro”!

L’asfalt esquiva la crisi. 10 arguments contra l’autopista de Llevant

ferida de 50 Ha

Una ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 kilòmetres

A la Mallorca post-bombolla es continuen projectant infraestructures de mida continental com si res hagués passat. Ha estat tan gran l’onada que el dogma del creixement ha arrelat molt fort, fins al punt que es confon amb desenvolupament. L’autopista projectada entre Llucmajor i Campos n’és un exemple. És una obra filla de l’urbanisme expansiu i a destemps, una futura ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 quilòmetres.

L’autopista de llevant (Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor) està planificada fa dècades i és una passa més per fer una Mallorca completament urbana, una Illa-ciutat on les autopistes són els carrers amples d’una gran urbanització, que es consolida cada dia que passa.

Molta gent pensava que amb el canvi de govern s’imposaria el seny i la mesura, que es retiraria el mega-projecte del PP, que s’arreglarien els trams conflictius per fer aquesta carretera més segura i que es faria una remodelació que permetés combinar seguretat i respecte al paisatge. Tècnicament és possible. Així ho afirmaven PSOE, MES (PSM), i fins i tot UM (ara PI) a la precampanya de 2015, però també a les campanyes de 2011, 2007, 2003, 1999…

Però alguna cosa ha canviat. El pacte PSOE-MES-Podem diu, per boca dels seus portaveus, que executaran el projecte del PP, que no volen perdre més temps i que faran quatre retocs perquè el projecte no sigui tan impactant. Per justificar aquesta gran obra, usen dos arguments idèntics als del PP:

1. La nova autopista no és una autopista, que és una paraula massa negativa, cerquen eufemismes com desdoblament, via ràpida…

2. La carretera no és segura, per tant hem de fer una autopista.

Ho lamentam molt. Aquesta vegada no serà el PP de tota la vida, insensible amb el territori i el paisatge, qui executi. Són els partits i les persones que s’hi manifestaven en contra, quan eren a l’oposició. Els hi recordam que fa sols un any que PSOE i MES presentaven al·legacions contra el projecte per desmesurat.

Hi ha massa accidents a aquesta carretera és ben cert, però el traçat no és l’única causa ni aprop fer-hi, com passa a desenes de punts negres. Imprudències, excés de velocitat, conductors drogats… i un model de desenvolupament que obliga a la gent a agafar el cotxe per qualsevol cosa. La nova conselleria de Transparència hauria de publicar les causes conegudes d’accidentalitat, i cadascú podria jutjar en base a això, no amb els arguments de partits interessats en fer obres públiques com més grosses millor. El PP mentre, fa demagògia amb la seguretat i els accidents. Si volguessin reduir la mortalitat, es podria fer una remodelació ajustada i dedicar els recursos sobrants a la sanitat, on hi ha gent que mor esperant una intervenció, una prova, el medicament de l’hepatitis… Però no, volen projectes grossos. Si no senten vergonya aprofitant-se de les víctimes de la carretera, és que no en tenen.

Sigui com sigui, ens demanam com és que mai hi ha crisis per asfaltar a lo bèstia? Com és que hi ha 40 o 50 milions d’euros gastadors quan hi ha milers de persones sense atenció i un índex de pobresa humana insòlit els darrers 40 anys? Retallen a qui més ho necessita mentre injecten milers de milions per asfaltar.

Arbres arrasats per l'autopista

En verd el nou traçat de l’autopista Llucmajor-Campos. Més de 2.550 arbres seran arrasats

Terraferida té 10 arguments contra el projecte presentat pel Consell de Mallorca el 2014, per qui els vulgui escoltar.

1. Els 9 quilòmetres d’autopista costaran prop de 40 milions d’euros segons el projecte original.

2. Les projeccions del propi Consell, diuen que el tràfic decreix a aquesta via els propers anys.

3. El Consell admet que la construcció de l’autopista farà créixer el tràfic un 10%.

4. El projecte arrasarà prop de 51 hectàrees de terra fèrtil, conreus, garrigues, bardisses, pinar…

5. Es projecta una macro-rotonda de fins a 400 metres d’amplada que ocuparà prop de 6 hectàrees. El projecte inicial en proposa dues.

6. Sols de conreus arbrats, es destruiran més de 2.550 arbres fruiters com ametllers, garrovers, oliveres… Molts d’ells a ple rendiment.

7. S’expropiaran fins a 209 finques. I esbucaran fins a 18 construccions, entre elles 2 habitatges usats com a tals.

8. Es veuran afectades desenes d’edificacions singulars, barraques de roter, un avenc, safaretjos, el pont del tren i la seva antiga via i també la cova d’En Verdera, una cova singular convertida en habitatge el 1936.

9. S’extrauran fins 177.000 metres cúbics de terra fèrtil.

10. Les grans obres comporten grans comissions de diners públics. Les carreteres a la mallorquina són les més cares del món, sempre hi ha sobrecostos.

Elements afectats

Elements i edificacions tradicionals afectats per la nova autopista Llucmajor-Campos

Mallorca és la rotonda

Estrenam aquest blog, modest i sincer, i ho fem amb la rotonda mallorquina del nostre logo. Una cruïlla de 4 camins sense asfaltar que s’acaba convertint, 50 anys després, en una macrorotonda d’uns 35.000 m2. La rotonda és Mallorca, explica Mallorca i des de l’aire fins i tot s’hi assembla. Rotonda poblera, 1956-2012

En realitat la cruïlla poblera no es veu gaire alterada al llarg de 40 anys, fins que a principis del segle XXI apareix una primera rotonda. Vist el que hauria d’arribar, aquell era sols un petit anell d’asfalt a una carretera qualsevol. Som davant el darrer fotograma, o la Súper-rotonda definitiva està encara per arribar? Si els nuclis urbans i les residències al camp creixen, les carreteres creixen. També a l’inrevés. La resposta a la desmesura ha estat més desmesura.

Arreu del territori apareixen cada pic més sovint, infraestructures d’escala continental que devoren les illes, unes illes fràgils, saturades i injustes. Demanau metges, educació i pensions, que tanmateix vos donarem autopistes i ciment, encara que no ho demaneu. Una dada prou indicativa: el Consell de Mallorca ha gastat els darrers 4 anys fins a 245 milions d’euros en asfalt. No hi ha retalls per l’asfalt, i nous projectes com l’autopista Llucmajor-Campos (50 milions més) o una ronda amb 8 macrorotondes a Inca estan a punt d’executar-se. El negoci de les grans obres públiques és molt sucós.

Terraferida és un col·lectiu que qüestiona aquest consum de territori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa. D’ençà del gener de 2015 ens podeu trobar a twitter i a facebook, denunciant les agressions al paisatge i el model urbanístic depredador.

Queda molt per salvar, SOM-HI !