Encetant la tardor, és bon moment per recordar que no podem baixar la guàrdia en la conservació de la mar i que hi ha molta feina per fer. Malgrat els mitjans no se’n facin ressò, no podem oblidar que són molts els furtius a la mar que actuen amb tota impunitat.
La pesca recreativa és una de les activitats d’oci amb més aficionats i més tradició a les Illes Balears. La majoria d’aficionats practica la pesca recreativa de forma tradicional, però algunes embarcacions amb motors potents i equipades amb sistemes de posicionament moderns i sondes de fondària semi-professionals permeten arribar a noves zones abans inaccessibles. A més, nous sistemes de pesca com el jigging amb nous esquers artificials com l’inchiku han afavorit la pesca d’algunes especies com el cap-roig, la serviola i el gall, que abans eren poc accessibles amb els ormejos de sempre. Basta atracar-se a alguna de les tendes de pesca recreativa que existeixen per adonar-se de com ha evolucionat el mon de la pesca recreativa en els darrers anys.
El furtivisme a la mar, tant de professionals com recreatius, no és un fet desconegut. Molts d’aficionats a la pesca recreativa, tant des de la costa com amb embarcació o submarina, coneixen algú o han sentit parlar d’algú que ven el peix a restaurants, principalment verderol, gall, déntol, cap-roig, raor, anfós, escorball i cigala. Persones sense escrúpols que posen el seu guany econòmic personal per davant del plaer de gaudir d’un matí de pesca i de la conservació dels recursos. El bons aficionats són majoria i els furtius minoria, encara que aquests darrers (ben coneguts dins el sector) provoquen impactes que tots pagam. També són ben coneguts els restaurants que compren peix il·legal, per això costa de creure que el Govern no sigui més actiu i eficient en la persecució d’aquesta pràctica.
L’administració autonòmica és conscient d’aquest problema, de fet el decret 34/2014, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix com a novetat destacable, i amb l’objecte de dificultar la venda del peix, l’obligació de marcar els exemplars capturats de les espècies mencionades en el paràgraf anterior (excepte la cigala) considerades de gran valor comercial. La marca consisteix en un tall al lòbul inferior de l’aleta caudal, que s’ha de fer abans de desembarcar en el cas de pesca des d’embarcació, o de seguida que s’hagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.
Ara bé, aquesta mesura és poc efectiva si no s’acompanya d’un sistema d’inspecció adequat. No podem oblidar que la de Illes Balears, amb 1.420 km, és la tercera comunitat autònoma en kilòmetres de costa, compta amb molts de ports esportius i petites cales des d’on és fàcil accedir a la mar. Això fa que la practica il·legal de la pesca recreativa sigui difícil de vigilar. A més, tenint en compte que els inspectors de pesca son escassos i que des del 2009, gràcies a l’esforç del ex-conseller Gabriel Company, el nombre de guardes de les reserves marines s’ha reduït a la meitat, passant de 16 vigilants que hi havia abans, als 9 que hi ha en l’actualitat. És ben necessari que els nous governants es comprometin en millorar el servei de vigilància pesquera de les Illes Balears, principalment pel que fa a les reserves marines per evitar malmenar els nostres recursos pesquers. També caldria declarar algunes noves reserves marines per preservar els seus recursos, tal i com demana el sector professional artesanal del Llevant de Mallorca. En definitiva, el canvi de govern també s’hauria de notar a la mar.