Salvem Portocolom, SomPortocolom i Terraferida celebren la protecció de sa Capella i feliciten l’Ajuntament de Felanitx per la decisió

Un vell projecte urbanístic amenaçava en transformar el nucli antic urbanitzant 4.000 m2 d’una zona rústica de gran valor.

L’ajuntament ha estimat positivament les al·legacions presentades per Terraferida i Salvem Portocolom.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom feliciten l’ajuntament de Felanitx per haver pres la decisió de protegir el nucli antic de Portocolom i impedir una nova urbanització adossada a sa Capella. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

mapa-SA_CAPELLA_PORTOCOLOM

Una de les actuacions més discutibles del nou Pla General, que ja venia recollida en anteriors revisions, és la urbanització proposada a la zona històrica de sa Capella, que més enllà del nombre d’habitatges projectats, hagués suposat fer créixer el nucli a costa d’urbanitzar un espai rural ben conservat i aferrat a la zona protegida de s’Algar i es Riuetó. Un pic oberts nous carrers aquest espai podria continuar creixent en futures modificacions, el que hagués estat desastrós per Portocolom. Els valor d’aquest espai va més enllà del natural, ecològic i paisatgístic.

Cal recordar que justament a aquesta zona s’hi han catalogat un conjunt de coves subterrànies de rellevància internacional i que sumen diversos quilòmetres de galeries espectaculars i que ja tenen diverses figures de protecció.

Aquesta actuació, prevista dins el nou Pla General que ara es tramita, va alertar als veïnats, que varen presentar 500 al·legacions contra aquest creixement concret en uns pocs dies. Doncs bé, la reunió de l’equip tècnic amb entitats i partits del municipi, va confirmar que s’admetrien les al·legacions i els terrenys serien protegits per voluntat de l’equip de Govern municipal. Tot i que el consistori i les entitats mantenim discrepàncies en altres aspectes del Pla General, consideram que aquest és un acord històric i que l’ajuntament ha pres la millor de les decisions possibles. Les entitats no podem més que mostrar agraïment i felicitar l’ajuntament i també l’oposició per haver donat un suport gairebé unànim a la reclassificació.

Convocada una concentració Diumenge 1 de maig per evitar una nova urbanització a Portocolom

Les entitats convocants demanen al Conseller Miquel Mir que desclassifiqui aquest fals urbà situat sobre un espai natural de gran valor.

Concentració per evitar una nova urbanització a Portocolom

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom convoquen a la ciutadania a concentrar-se el proper diumenge 1 de maig. El motiu és evitar una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

Una de les actuacions més discutibles i que més impactes generaria és la nova urbanització proposada a la zona històrica de sa Capella, que més enllà del nombre d’habitatges projectats, suposarà fer créixer el nucli a costa d’urbanitzar un espai rural ben conservat i aferrat a la zona protegida de s’Algar i es Riuetó. Un pic oberts nous carrers aquest espai podria continuar creixent en futures modificacions, el que seria desastrós per Portocolom.

Els valor d’aquest espai va més enllà del natural, ecològic i paisatgístic. Cal recordar que justament a aquesta zona s’hi han catalogat un conjunt de coves subterrànies de rellevància internacional i que sumen diversos quilòmetres de galeries espectaculars i que ja tenen diverses figures de protecció. Els carrerons d’aquesta barriada de Portocolom a més, són dels darrers llocs del poble que permeten el joc infantil sense haver de preocupar-se del trànsit, el que dona un gran valor al conjunt de sa Capella.

mapa2-SA_CAPELLA_PORTOCOLOM

La urbanització proposada pel nou Pla General preveu urbanitzar prop de 4.000 m2 amb nous carrers i habitatges a una zona completament natural i que podria acabant acollint habitatges de luxe als que, tanmateix, ningú del municipi podria optar. Tot i que l’ajuntament no ha contestat formalment les més de 500 al·legacions fetes per veïnats i entitats, alguns regidors i el Batle ja s’han expresat públicament a favor de la urbanització.

La darrera paraula però, la tendrà la Conselleria de Medi Ambient (MÉS) que podria descartar la urbanització via llei del sòl. És per això que les entitats convocants fan una crida a la participació de la concentració, a les 12 hores del diumenge 1 de maig a la plaça de l’esglèsia i demanen al Conseller Mir una acció decidida i clara per eliminar aquest fals urbà.

>> El manifest llegit a la concentració

pintada

Un grup d’entitas demanam a l’ajuntament de Felanitx descartar la nova urbanització de Sa Capella

SomPortocolom, Terraferida i Salvem Portocolom demanen a l’ajuntament que descarti la nova urbanització de Sa Capella.

El nou Pla General proposa una nova urbanització a un espai de gran valor natural que podria desfigurar el nucli més antic de Portocolom.

Les entitats demanen rebaixar el creixement urbanístic, incrementar la rehabilitació d’habitatges i preservar el sòl rústic.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom han sol·licitat formalment a l’ajuntament de Felanitx que descarti una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

Les entitats creuen que s’haurien de fer canvis substancials al Pla General si volem aspirar a una millora ambiental, territorial, urbana, de mobilitat i organitzativa i això implica rebaixar les expectatives de creixement urbanístic i turístic que contempla el PGOU.

És possible que l’actual revisió del PGOU sigui la darrera que es pugui emprendre en molt de temps, potser en dècades. Per tant, ens trobam davant una ocasió única de plantejar mesures de contenció a l’alçada dels reptes climàtics, ambientals i demogràfics que vivim i viurem en els anys vinents.

Una de les actuacions més discutibles i que més impactes generaria és la nova urbanització proposada a la zona històrica de sa Capella, que més enllà del nombre d’habitatges projectats, suposarà fer créixer el nucli a costa d’urbanitzar un espai rural ben conservat i aferrat a la zona protegida de s’Algar i es Riuetó. Un pic oberts nous carrers aquest espai podria continuar creixent en futures modificacions, el que seria desastrós per Portocolom.

Els valor d’aquest espai va més enllà del natural, ecològic i paisatgístic. Cal recordar que justament a aquesta zona s’hi han catalogat un conjunt de coves subterrànies de rellevància internacional i que sumen diversos quilòmetres de galeries espectaculars i que ja tenen diverses figures de protecció.

Els carrerons sense sortida d’aquesta barriada de Portocolom a més, són dels darrers llocs del poble que permeten el joc infantil sense haver de preocupar-se del trànsit. A més, a aquests llocs els veïnats encara poden sortir a fer vida de carrer sense trànsit, el que dona un gran valor al conjunt de sa Capella.

La urbanització proposada pel nou Pla General preveu urbanitzar prop de 4.000 m2 amb nous carrers i habitatges a una zona completament natural i que podria acabant acollint habitatges de luxe als que, tanmateix, ningú del municipi podria optar.

Els veïnats de Portocolom de fet, ja van recollir més de 500 al·legacions en pocs dies contra el nou projecte urbanístic. Els veïnats i les entitats han sol·licitat la retirada d’aquesta nova urbanització. Cal recordar que es tracta d’un fals urbà projectat ja al Pla General de 1969 i que s’ha mantingut per pura inèrcia tot i no tenir cap sentit. Les entitats esperen que les seves al·legacions siguin tingudes en compte per l’ajuntament i es descarti aquesta urbanització.

Terraferida presenta 22 propostes al Pla Territorial per protegir Mallorca

La proposta de revisió del Pla Territorial, 20 anys després de ser aprovat, no contempla cap mesura de contenció urbanística.

La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places.

Terraferida ha presentat un document amb vint-i-dues propostes de protecció del territori per a què siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). El PTIM va ser aprovat el 2003 i ara està en procés de revisió al Consell de Mallorca. El document aprovat inicialment és, però, una enorme decepció perquè deixa perdre una ocasió històrica, potser la darrera, per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca. Recordem que prop del 10% de la superfície de l’illa ja està urbanitzada i que en els darrers seixanta anys la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per set.

Pla Territorial de Mallorca

Les propostes presentades per Terraferida passen per la protecció del sòl rústic i de les àrees naturals que no estan protegides, l’eliminació de tots aquells sòls urbanitzables i urbans que a dia d’avui no disposen de serveis urbanístics complets i en condicions i la defensa de les activitats agràries i els recursos naturals com l’aigua o l’enorme biodiversitat que encara existeix a Mallorca.

Així mateix hem proposat que no es permeti la perforació de més pous que no estiguin vinculats a l’agricultura ecològica, ni la construcció de més piscines ni l’obertura de noves carreteres i camins.

Respecte al boom de projectes de polígons solars fotovoltaics a sòl rústic proposam que els panells només es puguin instal·lar sobre sòls ja degradats i mai sobre zones forestals o agràries.

Entre les propostes hi figuren mesures per reactivar la rehabilitació d’habitatges, perquè Mallorca ja disposa de 600.000 habitatges edificats. El que cal és facilitar la reforma
dels habitatges ja existents, rebaixar costos de rehabilitació i incentivar amb ajudes públiques que aquestes reformes vagin lligades a millores ambientals.

Lamentablement la modificació del PTIM no du cap proposta de protecció del territori ni dels recursos naturals, ni cap millora del model de mobilitat. Simplement es limita a incorporar els canvis d’altres administracions dels darrers 20 anys.

Després de gairebé dues legislatures sense cap mesura de contenció i amb l’urbanisme descontrolat, especialment al sòl rústic, s’esperava qualque mesura de contenció a l’alçada del desastre territorial que viu l’illa.

Terraferida ha pogut determinar mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG)que Mallorca té encara 11.200 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es poden acabar edificant.

La reforma del PTIM renuncia una vegada més a frenar aquest procés sense sentit, que està acabant amb l’agricultura, empobrint la biodiversitat, destrossant el paisatge i esborrant la cultura lligada al camp. Però el Consell de Mallorca continua sense parlar del gran tabú: el sòl rústic.

Fa anys que foravila és un mercat exclusiu destinat a estrangers rics, fons d’inversió i empreses que dediquen els nous edificis a llloguer turístic o a l’especulació. És tan tabú que el PTIM ni tan sols computa les places residencials que s’hi construeixen. Si cada habitatge edificat comptàs només amb 4 places, el sòl rural albergaria 220.000 places a les que s’haurien de sumar les 44.000 que el PTIM permet.

Assolir uns objectius mínimament racionals passen per una regulació urbanística restrictiva, sense eufemismes. Que el canvi climàtic, l’energia, el transport, la contaminació, els residus, el cicle de l’aigua, el sistema agroalimentari o la biodiversitat es puguin mantenir en nivells humanament racionals i saludables a Mallorca, dependrà d’aquest PTIM com de cap altre instrument de planificació.

Ens trobam doncs, davant una ocasió que no podem desaprofitar. És per això que feim una darrera crida a la responsabilitat de les nostres institucions i de les persones que les conformen.