Sense transport públic Mallorca va cap al col·lapse

tren_pla

Línia de Manacor, vista des del Puig de Sant Nofre, Sant Joan (gener 2017).

El Govern oblida el transport públic col·lectiu com a alternativa a l’ús del cotxe privat al Pla Director Sectorial de Mobilitat.

Terraferida ha estudiat les darreres setmanes el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB). Aquest Pla es troba ara mateix en fase d’Avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears (CBMAIB). També hem pogut comparar-lo amb el Pla Anterior, aprovat el 2006. El PDSMIB fa una diagnosi, aporta xifres i quantifica aspectes interessants sobre mobilitat, però oblida, de manera incomprensible, fer propostes concretes sobre transport públic col·lectiu. Si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat, és senzillament per la manca d’alternatives de transport públic col·lectiu (tren, bus, metro) i per la deficient connexió de tots ells. Una vegada estudiat el Pla, feim 25 propostes concretes per a que hi siguin incorporades o estudiades.

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE MOBILITAT DE LES ILLES BALEARS (PDSMTIB)document inicial estratègic

El transport col·lectiu públic és un servei bàsic per a la ciutadania, tan important com l’educació o la salut. La mobilitat no se pot limitar al cotxe privat. Aquest Pla oblida aquest dret de la ciutadania i la obligatorietat de contemplar-ho com un servei públic, tal com diu la Llei 4/2014 de Transports Terrestres i Mobilitat Sostenible de les Illes Balears aprovada pel Parlament el 2014. El Pla Director Sectorial de Mobilitat que ha redactat el Govern i que vol aprovar al final d’aquesta legislatura, tampoc pot oblidar que el transport col·lectiu públic com a sistema de mobilitat és més segur, menys contaminant, eficient i econòmic.

Ni 1 metre de via de Ferrocarril. Recordem que el PDSMIB és un instrument de planificació bàsica. Doncs bé, el Govern no ampliarà la Xarxa Ferroviària, avalant així els plans de carreteres i el cotxe privat com a peça clau de la mobilitat a Mallorca. El Pla no inclou el metro Palma-Aeroport, ni el Tren de Llevant ni la recuperació del tren Santanyí-Campos-Llucmajor-Palma o Felanitx-Porreres-Algaida-Santa Maria ni noves línies.

mapa_tren_1921

Mapa de les línies construïdes i projectades dels Ferrocarrils de Mallorca a l’època de la seva màxima expansió (ca. 1920). Font: https://bit.ly/2rbM1eT

Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques de Mallorca, en concret el Consell Insular, és fiar-ho tot a fer noves autopistes (Llucmajor-Campos i Segon Cinturó de Palma), ampliar les existents, i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic i econòmic. Recordem que ara mateix el CIM està executant o té en projecte noves autopistes i rondes per valor de més de 200 milions d’euros.

Respecte al transport col·lectiu públic amb autobús, el PDSMIB accepta els plans realitzats i aprovats pel mateix govern aquesta legislatura, sigui el PISTRVC (Pla Insular de Serveis de Transport Regular de Viatgers per Carretera de Mallorca 2017) i el PSTRVCM que regula el projecte de contractació/concessions de línies de bus fins el 2032 a Mallorca. Aquests Plans són molt insuficients per a les necessitats de transport públic de l’illa de Mallorca tan pels residents com pels visitants.

La mobilitat a Mallorca i a les Illes no es resoldrà amb una sola recepta. Les propostes de la nostra entitat van dirigides a recuperar quilòmetres de via ferroviària (tren de Llevant, metro Aeroport Palma, metro fins a Son Espases), augmentar les freqüències d’autobusos públics, disposar de busos ràpids entre punts concrets i millorar molt la connectivitat d’un transport amb un altre amb els desplaçaments a peu i amb bicicleta. També proposam una nova taxa pels cotxes de lloguer, establir un sostre d’aquests vehicles, un control de les emissions del transport aeri i un pla de vials no motoritzats entre d’altres.

mapa_linies

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca. Font: https://bit.ly/2HKTl7s

Proposam desclassificar 210 hectàrees urbanitzables a Palma

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

Es tracta de zones d’alt valor natural que s’acabaran edificant si no hi ha una iniciativa municipal decidida.

Terraferida ha registrat una petició davant l’ajuntament de Palma demanant que es desclassifiquin més de 210 hectàrees de sols urbanitzables mitjançant la revisió del planejament municipal. Es tracta de zones que conserven valors naturals i paisatgístics molt notables i que es podrien acabar edificant si es mantén la inactivitat municipal respecte del PGOU. Aquestes desclassificacions s’han d’abordar sigui com sigui dins aquesta legislatura. Es tracta de Son Gual (1 i 2), Son Bordoi, Puntiró i Ses Fontanelles.

Son Gual I: Es tracta d’un sòl urbanitzable que té un total de 57 hectàrees i que sols s’ha edificat parcialment (manco d’un 20%). La promotora ha intentat reactivar aquesta urbanització fallida mitjançant diversos escrits davant la CMAIB, que de moment ha denegat continuar amb la tramitació de la urbanització.

Son Gual II: Es tracta d’una urbanització que té 64 hectàrees d’extensió total. Disposa de carrers i alguns serveis, alguns d’ells es van acabar la passada legislatura gràcies a la nefasta Llei Company, que cercava reactivar tota casta d’urbanitzacions fantasma. Tant Son Gual I, com Son Gual II, es troben en el cor de l’ANEI dels Barrancs de Xorrigo, pel que mai s’haurien d’haver requalificat aquests terrenys, que sumen 121 hectàrees i que podrien acollir una població de milers nous habitants. Es tracta d’urbanitzacions que d’acabar-se tendrien un impacte enorme en trobar-se a llocs elevats, visibles des de gran part del pla de Palma. En tot cas es tracta d’urbanitzacions fantasma, sense serveis, desconnectades d’altres nuclis, i que haurien de passar a ser Sòl Rústic.

1_songual_1_i_2

Son Gual (part superior) i Son Gual II (part inferior). En vermell àrees de desenvolupament.

Puntiró: Es tracta d’una urbanització que té 54 hectàrees d’extensió total i que sols té carrers, però s’hi ha edificada encara cap habitatge. Es tracta d’una zona d’alt valor, envoltada per zones de marina i barrancs protegits com a ANEI.

2_puntiro.jpg

Puntiró. En vermell àrea de desenvolupament.

Son Bordoy: Son Bordoy era un antic Rafal que ja es documentava al segle XVII. Ara és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.000 m2 dins una zona rural viva i activa de l’horta de Palma, just darrere El Molinar. El seu desenvolupament, suposarà la construcció de 750 habitatges amb capacitat per uns 4000 nous habitants, el que transformaria per complet la zona i Es Molinar, que veuria augmentada la pressió urbanística de forma espectacular.

3_sonbordoy

Son Bordoy. Les línies vermelles comprenen el sector de sòl urbanitzable.

Ses Fontanelles: És la darrera zona humida de Palma i les darreres dècades ha patit tota casta d’agressions. El sector de Ses Fontanelles té una extensió total de 32 hectàrees i ara mateix s’hi estan fent obres d’urbanització (construcció de carrers, conduccions d’aigua, electrificació, etc.). Ses Fontanelles estan amenaçades per un gran projecte comercial i en aquest moment té denegada la llicència de construcció del centre, però s’està executant el projecte d’urbanització, que sí disposa de llicència. L’única possibilitat de salvar la zona, que es troba en un “impàs” tècnic i jurídic, potser seria negociar la seva compra, desclassificar el sector i rehabilitar-lo amb fons de l’ecotaxa (ITS).

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

En definitiva, Palma hauria de fer una aposta decidida per desclassificar urbanitzacions fantasma que es podrien acabar desenvolupant, que generarien un impacte ambiental enorme a zones d’alt valor paisatgístic i ecològic, i que passarien a demandar grans quantitats d’aigua, energia, serveis i obligarien als seus nous habitants a desplaçar-se en transport privat, en trobar-se la majoria d’aquests espais, enfora dels serveis i equipaments més bàsics.

Palma no pot seguir esperant una revisió del Pla General que no arriba mai, és per això que hem sol·licitat als responsables municipals que arbitrin mesures extraordinàries per evitar el desenvolupament d’aquestes 5 urbanitzacions, que sumen un total de 211 hectàrees de territori que en la seva majoria no està edificat.

 

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

La pressió humana a les illes Balears s’ha disparat un 45% en 20 anys

iph_balears_1997_2017_terraferida_

El mes d’agost de 2017 hi va haver sobre les Illes 641.000 persones més que l’agost de 1997.

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat. Les dades que proporciona l’IBESTAT, aporten els registres diaris de quantes persones, siguin residents o turistes, hi ha sobre les illes simultàniament. En una comunitat tan “turistitzada”, on el nombre de persones presents és molt diferent respecte de la població resident, conèixer la càrrega demogràfica total és bàsic per planificar i gestionar l’urbanisme, els recursos naturals, l’energia o la seguretat.

Les dades que hem obtingut mostren un creixement constant de la pressió humana any rere any. L’únic any amb un cert decreixement va ser l’any 2009, quan el valor màxim va baixar un 1’1%, recuperant-se l’any 2010 amb una pujada de 60.000 persones. Si tenim en compte la punta màxima de pressió humana de cada agost, veiem com els darrers 20 anys la càrrega demogràfica total ha pujat en 641.210 persones. El màxim de 1997 va ser d’1.419.316 persones, mentre que 20 anys després ja s’arribava a un valor màxim de 2.060.525 persones, un increment espectacular del 45,2%. Si l’any 1997 s’arribava a un màxim de pressió humana d’1,4 milions a l’agost, el 2016 aquesta xifra ja es superava al mes de juny i l’any 2017 ja era superada al mes de maig.

Puja la pressió tots els mesos de l’any. Si agafam com a referència dia 1 de gener, veiem com el 1997 hi havia 764.089 persones sobre les illes, mentre que dia 1 de gener de 2017 ja eren 1.113.300, fins a 349.210 persones més. Això representa un augment del 45.7%, un percentatge de creixement mig punt superior al màxim del període estival.

Els anys 2000, 2010 i 2016 han estat els anys en què el màxim de l’IPH respecte a l’any anterior han pujat més (54.000, 62.000 i 64.000 persones, respectivament). Cada any durant aquestes darreres dues dècades a Balears ens surt “un nou poble” de gairebé 20.000 habitants en temporada baixa, 25.000 a mitja temporada i 33.000 en temporada alta. Totes aquestes dades mostren un creixement que sembla no tocar mai sostre i evidència que així com s’allarga la temporada turística, no disminueix el nombre de turistes que arriben en temporada alta. La tendència dels darrers 20 anys, permet dubtar del relat oficial, segons el qual “avançam en la transició cap a un nou model econòmic més diversificat i sostenible….” (Biel Barceló, desembre 2017), que hi ha hagut una “moderació dels pics d’estiu” (Vicepresidència, FITUR 2018), o que el turisme d’estiu es “reparteix” la resta de l’any, afirmacions sense cap evidència que els doni suport.

tf_iph

Sis propostes per frenar l’augment imparable de la pressió.

1. Sostre real a les places turístiques. Segons la CAIB l’any 2015 a les Illes Balears hi havia 424.112 places turístiques legals. El 2017 però, ja se’n reconeixen 552.680 a falta d’actualitzar dades d’Eivissa i Formentera. A aquest augment cal sumar les de les borsa de places, que la modificació de Llei Turística contempla també dins un “sostre de places turístiques” a determinar, que es repartirà via zonificació i que permetrà arribar a un mínim de 623.624 places turístiques legals, gairebé 200.000 places turístiques més que quan va començar la legislatura (+32%). La Conselleria de Turisme fixava en 60.117 el sostre de places a Menorca, però les darreres dades publicades pel Consell Insular de Menorca deien que n’hi havia 72.002 (gairebé 12.000 més). Aquest fet mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals, tal com vam advertir l’abril de 2017. Proposam millorar el mecanisme, posar un sostre real i que la llei expliciti quin nombre de places no es pot superar.

2. Congelar places turístiques. Les Illes Balears no necessiten més places turístiques, per això proposam eliminar el seu creixement. Sols a Mallorca la borsa permet créixer en 43.000 noves places. És incomprensible que, quan la pròpia llei diu que el límit màxim de les borses de places s’ha d’adaptar a la capacitat de càrrega establerta en el planejament urbanístic i territorial, a través de “plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, si escau, els plans territorials insulars (PTI)”, que encara no ha fixat un sostre, ja s’hagi anunciat que es concediran i es repartiran les places existents

3. 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa i que aquesta estigui formada sols per places que es donin de baixa

4. Reformar els Plans Territorials amb criteris sostenibles i rebaixar el creixement residencial. Els diferents plans permeten arribar a un creixement aproximat de 3,7 milions de places, una xifra elevadíssima per unes illes tan saturades. Proposam que sigui inedificable tot el sòl rústic, que sols a Mallorca permetria edificar 102.000 parcel·les (el doble de les edificades) amb un marge de creixement futur de 400.000 places i eliminar tots els sols urbans i urbanitzables no edificats

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. A molts d’hotels s’ha detectat una sobreocupació alarmant . Tot i això els mitjans d’inspecció, control i sanció disponibles són gairebé ridículs. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Les Illes gasten milions d’euros en promoció a través de la Conselleria de Turisme, els Consells i els Ajuntaments. Aquesta despesa és un privilegi cap al sector, perquè qualsevol empresa o autònom dels altres sectors es paguen la seva publicitat. Les xifres que aportam a més, mostren com aquesta promoció és innecessària, perquè les illes tenen més turistes dels que volen. Proposam que aquests diners es destinin a incrementar els mitjans d’inspecció i sanció de la sobreocupació.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

La reforma de la llei turística certifica l’existència d’una oferta il·legal enorme a través d’Airbnb

palma_airbnb_maig17

Oferta d’Airbnb a Palma (Març, 2017) – ©InsideAirbnb

La multinacional oferia 161.558 places a les Illes al mes d’agost, de les que ja n’han desaparegut 36.762. Eivissa, Palma, Pollença i Alcúdia concentren el gruix de l’oferta de lloguer turístic.


Les entitats Terraferida, DinsAirbnb i Ciutat per qui l’Habita feim públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Aquestes dades les hem aconseguides a travès de programari avançat i la tècnica de WebScrapping, que permet identificar l’oferta i evitar duplicitats. Així, hem pogut rastrejar l’activitat d’Airbnb i obtenir dades relatives a abans i després de l’entrada en vigor de la Llei Turística.

Dins el mes de març, i gràcies a la plataforma InsideAirbnb, Terraferida va publicar el primer mapa interactiu amb tota l’oferta turística d’Airbnb per l’illa de Mallorca. Posteriorment, al mes de juny, vàrem publicar nous mapes amb tota l’oferta d’Airbnb i Homeaway per cada una de les illes .

Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a Mallorca. Poc després vam tenir accés a noves dades relatives als primers mesos de 2017 i les places oferides ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut mostren un creixement espectacular: Airbnb va arribar a oferir 161.558 places aquest estiu a les Illes. A Mallorca eren 109.196 places, a les Pitiüses 37.066 i a Menorca 15.266.

El 25 d’agost, 3 dies després de l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, fins a 36.762 d’aquestes places havien desaparegut de la xarxa. Tot i que les dades d’ofertes comprenen períodes temporals diferents d’aquest estiu, mostren una tendència a la reducció. Aquesta reducció està associada a l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, que preveu sancions elevades pels portals que comercialitzen lloguer turístic il·legal. Les places oferides de fet, haurien baixat un 22% després de l’entrada en vigor de la llei.

La llei ha fet que les ofertes d’Airbnb a la xarxa es reduexin un 24,5% a Mallorca, i un 19% a Eivissa i Menorca. On més important és la retirada d’ofertes és a Palma, on la reducció arriba al 54%, amb una retirada de 6.191 places en pocs dies. Són alguns dels primers fruits de la llei, que valoram positivament.

El municipi de Sant Josep de Sa Talaia ofereix més places que tot Palma.

La nostra recerca permet veure l’oferta de places en l’àmbit municipal. El cas de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa) no té comparació amb cap altre lloc: Airbnb oferia al municipi un total de 11.954 places (per 25.000 habitants), més que Palma (taula 2). Mentre que a Palma la multinacional retirava més de 6000 places (54%) per mor de la llei turística, a Sant Josep sols eren 2000 (17%).

En definitiva, dels 10 municipis amb més places a Airbnb, Palma i Calvià, serien els municipis on més se’n ha retirat, mentre que a Santanyí, Manacor i els municipis d’Eivissa, és on manco se’n ha retirat percentualment. Les dades al nostre parer indiquen:

  • Que dins 2017 l’oferta d’Airbnb ha seguit augmentant a les illes de forma espectacular.
  • Que l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística ha provocat una retirada significativa d’anuncis als municipis amb més oferta il·legal.
  • Que està per veure que la reducció d’oferta a internet s’hagi traduït en una baixada de pernoctacions.
  • Que tot i haver-hi encara desenes de milers d’ofertes il·legals a la xarxa, Turisme no hagi proporcionat informació sobre les sancions que ha imposat, ni si ho ha fet.

Les nostres entitats demanen a la Conselleria de Turisme que incrementi els serveis d’inspecció i sanció de l’oferta turística il·legal, de manera que l’oferta retirada de les webs de comercialització de lloguer turístic sigui clausurada físicament, no sols virtualment. La clausura de les places il·legals, de tot tipus d’oferta turística, és clau perquè es redueixi la pressió humana sobre el territori i els recursos i que augmenti l’oferta de lloguer residencial, dos dels problemes més greus que pateix la població de les Illes Balears.

taula1Taula 1. Places ofertes per Airbnb abans i després del 22 d’agost a cada illa.

taula2Taula 2. Els 10 municipis de les Illes amb més places ofertes via Airbnb i % de reducció d’ofertes després de l’entrada en vigor de la llei turística.

abans del 22 d'agost airbnb

% reducció places airbnb(*) Les dades d’aques estudi han estat proporcionades per DinsAirbnb, a qui se li ha tancat el seu web com a part de la repressió contra el referèndum a Catalunya. Denunciam aquesta estratègia de la por, ens solidaritzam amb ells, i reivindicam l’exercici de les llibertats i drets que sustenten la democràcia.

Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat


IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017


rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

#SenseLímitsNoHiHaFutur renuncia a entrevistar-se amb el President Ensenyat

senselimitsnohihafutur_laseu

Presentació del Manifest a les escales de La Seu el 17 de Setembre de 2016

La plataforma demanà audiència al mes de febrer, però el President ha posposat la reunió fins a 4 vegades. La plataforma sorpresa amb el desinterès d’Ensenyat per les propostes de protecció del territori

El mes de setembre de 2016 un grup de ciutadans d’arreu de les Illes, va llançar el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur. El manifest té l’objectiu d’aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix dades per reflexionar: Els darrers 60 anys s’ha urbanitzat més d’1 hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable “empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits…”.

A les Illes i l’increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i la pressió humana ja supera els 2 milions de persones a l’agost. Els plans urbanístics vigents de fet, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places, 3 d’ells a Mallorca. És urgent retallar aquest creixement abans d’entrar dins una situació crítica. Manca d’aigua, generació de residus, consum d’energia, emissions, saturació… quin d’aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat?.

banner6

Sense Límits no Hi Ha Futur va aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones amb sols 3 setmanes. Una vegada tancat el manifest la plataforma va elaborar el document 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades. Aquest document va ser entregat a la Presidenta Francina Armengol i al Vicepresident Biel Barceló. Ambdós dirigents, que es van torbar altres 3 mesos a rebre a la plataforma, van descarregar la responsabilitat de prendre mesures de protecció en els Consells Insulars, que són els que tenen competències urbanístiques. Tot i que la plataforma discrepa d’aquest punt de vista, perquè històricament el Parlament ha fet les lleis més importants en defensa del territori (Llei d’Espais Natural, Directrius d’Ordenació del Territori, Lleis turístiques, moratòries, amnisties…) va sol·licitar una reunió al President Ensenyat per explicar-l’hi les propostes de protecció que impulsa aquesta campanya.

Tot i la disponibilitat total de la plataforma, el president ha “posposat per més endavant” la data de la reunió fins a 3 vegades i una quarta que directament va anul·lar, en 4 mesos. Sempre hi ha hagut temes més importants. En vista de la manca d’interès del President del Consell i els seus Consellers per cercar data per parlar-ne i en vista de les nul·les iniciatives polítiques   per posar fre ni retallar l’excés d’edificació a sòl urbà ni rústic, la plataforma desisteix.

banner2

El propi President Ensenyat deia al seu discurs d’investidura que “La nostra terra no pot seguir castigada amb més ciment i asfalt”. La realitat és que impulsa autopistes (Campos-Llucmajor, Segon Cinturó) i una política de carreteres nefasta pel territori, mentre ha estat incapaç de proposar una revisió del Pla Territorial en 2 anys de Govern que es plantegi posar límits al creixement. L’únic que hem vist, és que el ple del Consell, va aprovar una moció, a instàncies del PI, per no reduir la parcel·la mínima al sòl rústic per a noves edificacions.

SenseLímitsNoHiHaFutur seguirà explicant les seves propostes a la ciutadania i intentarà acumular suports entre entitats i ciutadans per aconseguir els seus objectius d’unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment.

Nota de Premsa. 3 de Juny de 2017


senselimitsnohihafutur_banner