Convocada una concentració Diumenge 1 de maig per evitar una nova urbanització a Portocolom

Les entitats convocants demanen al Conseller Miquel Mir que desclassifiqui aquest fals urbà situat sobre un espai natural de gran valor.

Concentració per evitar una nova urbanització a Portocolom

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom convoquen a la ciutadania a concentrar-se el proper diumenge 1 de maig. El motiu és evitar una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

Una de les actuacions més discutibles i que més impactes generaria és la nova urbanització proposada a la zona històrica de sa Capella, que més enllà del nombre d’habitatges projectats, suposarà fer créixer el nucli a costa d’urbanitzar un espai rural ben conservat i aferrat a la zona protegida de s’Algar i es Riuetó. Un pic oberts nous carrers aquest espai podria continuar creixent en futures modificacions, el que seria desastrós per Portocolom.

Els valor d’aquest espai va més enllà del natural, ecològic i paisatgístic. Cal recordar que justament a aquesta zona s’hi han catalogat un conjunt de coves subterrànies de rellevància internacional i que sumen diversos quilòmetres de galeries espectaculars i que ja tenen diverses figures de protecció. Els carrerons d’aquesta barriada de Portocolom a més, són dels darrers llocs del poble que permeten el joc infantil sense haver de preocupar-se del trànsit, el que dona un gran valor al conjunt de sa Capella.

mapa2-SA_CAPELLA_PORTOCOLOM

La urbanització proposada pel nou Pla General preveu urbanitzar prop de 4.000 m2 amb nous carrers i habitatges a una zona completament natural i que podria acabant acollint habitatges de luxe als que, tanmateix, ningú del municipi podria optar. Tot i que l’ajuntament no ha contestat formalment les més de 500 al·legacions fetes per veïnats i entitats, alguns regidors i el Batle ja s’han expresat públicament a favor de la urbanització.

La darrera paraula però, la tendrà la Conselleria de Medi Ambient (MÉS) que podria descartar la urbanització via llei del sòl. És per això que les entitats convocants fan una crida a la participació de la concentració, a les 12 hores del diumenge 1 de maig a la plaça de l’esglèsia i demanen al Conseller Mir una acció decidida i clara per eliminar aquest fals urbà.

>> El manifest llegit a la concentració

pintada

Terraferida presenta 22 propostes al Pla Territorial per protegir Mallorca

La proposta de revisió del Pla Territorial, 20 anys després de ser aprovat, no contempla cap mesura de contenció urbanística.

La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places.

Terraferida ha presentat un document amb vint-i-dues propostes de protecció del territori per a què siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). El PTIM va ser aprovat el 2003 i ara està en procés de revisió al Consell de Mallorca. El document aprovat inicialment és, però, una enorme decepció perquè deixa perdre una ocasió històrica, potser la darrera, per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca. Recordem que prop del 10% de la superfície de l’illa ja està urbanitzada i que en els darrers seixanta anys la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per set.

Pla Territorial de Mallorca

Les propostes presentades per Terraferida passen per la protecció del sòl rústic i de les àrees naturals que no estan protegides, l’eliminació de tots aquells sòls urbanitzables i urbans que a dia d’avui no disposen de serveis urbanístics complets i en condicions i la defensa de les activitats agràries i els recursos naturals com l’aigua o l’enorme biodiversitat que encara existeix a Mallorca.

Així mateix hem proposat que no es permeti la perforació de més pous que no estiguin vinculats a l’agricultura ecològica, ni la construcció de més piscines ni l’obertura de noves carreteres i camins.

Respecte al boom de projectes de polígons solars fotovoltaics a sòl rústic proposam que els panells només es puguin instal·lar sobre sòls ja degradats i mai sobre zones forestals o agràries.

Entre les propostes hi figuren mesures per reactivar la rehabilitació d’habitatges, perquè Mallorca ja disposa de 600.000 habitatges edificats. El que cal és facilitar la reforma
dels habitatges ja existents, rebaixar costos de rehabilitació i incentivar amb ajudes públiques que aquestes reformes vagin lligades a millores ambientals.

Lamentablement la modificació del PTIM no du cap proposta de protecció del territori ni dels recursos naturals, ni cap millora del model de mobilitat. Simplement es limita a incorporar els canvis d’altres administracions dels darrers 20 anys.

Després de gairebé dues legislatures sense cap mesura de contenció i amb l’urbanisme descontrolat, especialment al sòl rústic, s’esperava qualque mesura de contenció a l’alçada del desastre territorial que viu l’illa.

Terraferida ha pogut determinar mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG)que Mallorca té encara 11.200 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es poden acabar edificant.

La reforma del PTIM renuncia una vegada més a frenar aquest procés sense sentit, que està acabant amb l’agricultura, empobrint la biodiversitat, destrossant el paisatge i esborrant la cultura lligada al camp. Però el Consell de Mallorca continua sense parlar del gran tabú: el sòl rústic.

Fa anys que foravila és un mercat exclusiu destinat a estrangers rics, fons d’inversió i empreses que dediquen els nous edificis a llloguer turístic o a l’especulació. És tan tabú que el PTIM ni tan sols computa les places residencials que s’hi construeixen. Si cada habitatge edificat comptàs només amb 4 places, el sòl rural albergaria 220.000 places a les que s’haurien de sumar les 44.000 que el PTIM permet.

Assolir uns objectius mínimament racionals passen per una regulació urbanística restrictiva, sense eufemismes. Que el canvi climàtic, l’energia, el transport, la contaminació, els residus, el cicle de l’aigua, el sistema agroalimentari o la biodiversitat es puguin mantenir en nivells humanament racionals i saludables a Mallorca, dependrà d’aquest PTIM com de cap altre instrument de planificació.

Ens trobam doncs, davant una ocasió que no podem desaprofitar. És per això que feim una darrera crida a la responsabilitat de les nostres institucions i de les persones que les conformen.

El Pla Territorial permet edificar un mínim 11.214 habitatges al sòl rústic de Mallorca

La suma d’habitatges edificables i ampliables arriba a un mínim de 18.662.

Les noves edificacions consumiran un total de 4,4 km² de sòl rural.

El sòl rústic de Mallorca ja té 53.200 habitatges d’edificats.

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d’edificació en sòl rústic a l’illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l’illa. Les xifres obtingudes mostren que és molt urgent una acció de Govern decidida per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats.

Habitatges edificables en sòl rústic

Habitatges edificables en sòl rústic

El nostre treball ha identificat un total d’11.214 parcel·les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent construint habitatges de 300 m². Per altra part hem identificat fins a 72.137 parcel·les ja edificades. El 24,6% serien edificacions agrícoles (calculades a partir d’un mostreig). El nombre d’habitatges identificats per aquest treball a fora vila en l’actualitat és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.

Una altra dada rellevant és la possibilitat d’ampliació i transformació de moltes edificacions. De fet hem detectat que hi ha 7.448 habitatges ampliables. La mitjana de la superfície construïda de les 7.448 parcel·les amb edificació ampliable és de 163,2 m². Per tant, la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès per la normativa vigent (300 m²), és de 136,8 m² per habitatge.

Edificis existents en sòl rústic

Edificis existents en sòl rústic

D’aquesta manera es pot arribar a l’estimació que les edificacions existents en sòl rústic ampliables, poden fer-ho en 1.018.886 m² de superfície. Si a aquesta xifra s’hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel·les edificables, s’hi poden arribar a consolidar 3.364.200 m² de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 m² de superfície edificable.

A tots aquests càlculs caldria sumar la potencialitat d’edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel·les, i que per la seva naturalesam no ha pogut ser extret en aquest treball. Una de les operacions habituals és adquirir parcel·les que fan partió per a poder sumar els m² de parcel·la mínima edificable. Això dispararia encara més les xifres obtingudesa aquest treball.

Si ponderam que cada nou habitatge a sòl rústic podria suposar 6 places i cada habitatge ampliable 2 places, l’increment seria de 82.240 noves places, el mateix nombre d’habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d’edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic.

El sòl rústic és el més valuós que té Mallorca. Cal frenar l’allau urbanitzadora a fora vila i salvar el que queda. Just els darrers 25 anys s’han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina. Aquest fenomen expulsa l’agricultura, transforma el conjunt de la parcel·la més enllà de l’edificació i en canvia els usos agraris i forestals i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d’aigua. La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d’un valor incalculable al llarg de milers d’anys.

La urbanització del camp multiplica les necessitats de noves carreteres, devasta paisatge i la memòria bio cultural que havia permès una explotació racional dels recursos. Estem convertint fora vila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics.

El sòl rústic no ha de ser edificable. Menorca el va protegir íntegrament l’any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics.

Serra de Sa Mesquida, grava i asfalt

porreres1_tf

Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) convertida en grava i asfalt. Les activitats extractives per part de la pedrera de Son Amat, seguiran 60 anys i devoraran 33 hectàrees de muntanya.

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) desapareix a un ritme implacable. L’explotació d’àrids per a la construcció no té aturall. Converteixen les muntanyes porrerenques protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions fa dècades. Mentre la urbanització segueixi desfermada, les pedreres no s’aturaran. Que el gremi de pedreres i graveres sigui un dels sectors econòmics que incompleixen més normatives ambientals tampoc és nou, de fet fa dècades que compten amb la complicitat i la permissivitat de les administracions. Res pot aturar el ritme d’edificació del territori.

Les pedreres de Porreres però, són un cas particular. Fa prop d’una dècada que es va destapar que operaven dins una zona ANEI no autoritzada, una zona de més de 10 hectàrees (*). Ja s’havien menjat bona part de la cara sud de la Serra de Sa Mesquida quan van ser obligades a paralitzar l’activitat dins aquests espais, el que va provocar una baixada dràstica de la seva activitat.

porreres3_tf.jpg

Les pedreres van ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra

Anys després d’aquesta baixada però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: Un Pla de Restauració. Sonava bé, sonava a “arreglarem un poc el mal que hem fet”, però no és així. L’objectiu principal d’aquesta “restauració” és seguir capolant la serra. Un pic devorada bona part de la cara sud de la Serra l’hi toca a la cara nord, intacta i en un bon estat de conservació fins fa poc.

I així ho van fer. Presenten un Pla de Restauració que, ben vestit de verd, permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d’un jaciment de 25 milions de metres cúbics. És a dir que de les 80 hectàrees que té el jaciment se’n podran carregar fins a 33,7 ha més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot.

Tot això es va gestar el 2016, quan tots els polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans, l’hi han anat donant la seva aprovació i consentiment sense posar cap mena d’entrebanc, per tant: fent possible i permetent una destrossa del medi natural i destruint el paisatge de les muntanyes de Porreres. AMÉN A TOT!

porreres2_tf

Polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans han fet possible la destrossa del medi natural i el paisatge de les muntanyes de Porreres

El menyspreu més gran a tota aquesta destrossa però, és el preu. Segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) va fixar en 7.000 € el preu de cada hectàrea verge que serà engolida per les màquines. El mateix que 2 metres quadrats d’un piset a Palma.

La pedrera no només explota i extreu, per acabar d’arrodonir el negoci també ha posat en marxa una planta asfàltica. De qualque lloc ha de sortir l’asfalt de les autopistes i infraestructures que aproven els partits polítics, clar.

Pedrera de Porreres

La pedrera a l’any 2011

Tots sabem que la majoria de pedreres de les Illes estan dins una nebulosa legal, que no restaura, just explota i els pocs que ho fan bé encara estan mal vistos. Aquí vos explicàvem com va el negoci de les pedreres: https://terraferida.cat/2015/11/21/el-negoci-de-les-pedreres/

La nova llei (LOMIB) diu que les pedreres que no s’hagin regularitzat hauran de tancar. És mal de creure que les administracions que han mirat cap a una altra banda 40 anys, facin complir la llei a partir d’ara.

A Porreres la gent fa crítica pública de la destrossa en forma d’esqueles. I que diu la batlessa? Idò en lloc d’intentar frenar la desaparició de les muntanyes del seu propi poble, renya als porrerencs que no estan cecs, com ells, col·laboradors necessaris de la destrossa. El poble de Porreres no és l’excepció. Les muntanyes de Felanitx estan desapareixent, també les de Lloseta i Alaró i ara tornen a la càrrega amb les d’Establiments. De Son Amat surten autopistes, aeroports, hotels… i n’hi seguiran sortint mentre no es freni la urbanització en forma de places turístiques i residencials. Insistim: Frenau el creixement, abans que convertim en grava fins al darrer puig.

(*) Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest l’any 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en una àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria, mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, per mor  què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.


Us recomanam l’article:

El negoci d’engolir muntanyes

El sector (de les pedreres) s’ha topat en moltes ocasions amb el moviment ecologista i veïnal, que alerta dels impactes ambientals i socials. Per Kike Oñate a l’AraBalears (26.10.2019)