Manifest per la Conservació de la posidònia

posidonia2

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.

La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.

Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.

Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per la conservació de la posidònia a les Illes Balears compte amb el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears com són, la Universitat de les Illes Balears (UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografia (COB-IEO).

A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.

Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i  Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).

Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.

El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a:
https://bit.ly/2IPQo5V

Proposam desclassificar 210 hectàrees urbanitzables a Palma

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

Es tracta de zones d’alt valor natural que s’acabaran edificant si no hi ha una iniciativa municipal decidida.

Terraferida ha registrat una petició davant l’ajuntament de Palma demanant que es desclassifiquin més de 210 hectàrees de sols urbanitzables mitjançant la revisió del planejament municipal. Es tracta de zones que conserven valors naturals i paisatgístics molt notables i que es podrien acabar edificant si es mantén la inactivitat municipal respecte del PGOU. Aquestes desclassificacions s’han d’abordar sigui com sigui dins aquesta legislatura. Es tracta de Son Gual (1 i 2), Son Bordoi, Puntiró i Ses Fontanelles.

Son Gual I: Es tracta d’un sòl urbanitzable que té un total de 57 hectàrees i que sols s’ha edificat parcialment (manco d’un 20%). La promotora ha intentat reactivar aquesta urbanització fallida mitjançant diversos escrits davant la CMAIB, que de moment ha denegat continuar amb la tramitació de la urbanització.

Son Gual II: Es tracta d’una urbanització que té 64 hectàrees d’extensió total. Disposa de carrers i alguns serveis, alguns d’ells es van acabar la passada legislatura gràcies a la nefasta Llei Company, que cercava reactivar tota casta d’urbanitzacions fantasma. Tant Son Gual I, com Son Gual II, es troben en el cor de l’ANEI dels Barrancs de Xorrigo, pel que mai s’haurien d’haver requalificat aquests terrenys, que sumen 121 hectàrees i que podrien acollir una població de milers nous habitants. Es tracta d’urbanitzacions que d’acabar-se tendrien un impacte enorme en trobar-se a llocs elevats, visibles des de gran part del pla de Palma. En tot cas es tracta d’urbanitzacions fantasma, sense serveis, desconnectades d’altres nuclis, i que haurien de passar a ser Sòl Rústic.

1_songual_1_i_2

Son Gual (part superior) i Son Gual II (part inferior). En vermell àrees de desenvolupament.

Puntiró: Es tracta d’una urbanització que té 54 hectàrees d’extensió total i que sols té carrers, però s’hi ha edificada encara cap habitatge. Es tracta d’una zona d’alt valor, envoltada per zones de marina i barrancs protegits com a ANEI.

2_puntiro.jpg

Puntiró. En vermell àrea de desenvolupament.

Son Bordoy: Son Bordoy era un antic Rafal que ja es documentava al segle XVII. Ara és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.000 m2 dins una zona rural viva i activa de l’horta de Palma, just darrere El Molinar. El seu desenvolupament, suposarà la construcció de 750 habitatges amb capacitat per uns 4000 nous habitants, el que transformaria per complet la zona i Es Molinar, que veuria augmentada la pressió urbanística de forma espectacular.

3_sonbordoy

Son Bordoy. Les línies vermelles comprenen el sector de sòl urbanitzable.

Ses Fontanelles: És la darrera zona humida de Palma i les darreres dècades ha patit tota casta d’agressions. El sector de Ses Fontanelles té una extensió total de 32 hectàrees i ara mateix s’hi estan fent obres d’urbanització (construcció de carrers, conduccions d’aigua, electrificació, etc.). Ses Fontanelles estan amenaçades per un gran projecte comercial i en aquest moment té denegada la llicència de construcció del centre, però s’està executant el projecte d’urbanització, que sí disposa de llicència. L’única possibilitat de salvar la zona, que es troba en un “impàs” tècnic i jurídic, potser seria negociar la seva compra, desclassificar el sector i rehabilitar-lo amb fons de l’ecotaxa (ITS).

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

En definitiva, Palma hauria de fer una aposta decidida per desclassificar urbanitzacions fantasma que es podrien acabar desenvolupant, que generarien un impacte ambiental enorme a zones d’alt valor paisatgístic i ecològic, i que passarien a demandar grans quantitats d’aigua, energia, serveis i obligarien als seus nous habitants a desplaçar-se en transport privat, en trobar-se la majoria d’aquests espais, enfora dels serveis i equipaments més bàsics.

Palma no pot seguir esperant una revisió del Pla General que no arriba mai, és per això que hem sol·licitat als responsables municipals que arbitrin mesures extraordinàries per evitar el desenvolupament d’aquestes 5 urbanitzacions, que sumen un total de 211 hectàrees de territori que en la seva majoria no està edificat.

 

La reforma de la llei turística certifica l’existència d’una oferta il·legal enorme a través d’Airbnb

palma_airbnb_maig17

Oferta d’Airbnb a Palma (Març, 2017) – ©InsideAirbnb

La multinacional oferia 161.558 places a les Illes al mes d’agost, de les que ja n’han desaparegut 36.762. Eivissa, Palma, Pollença i Alcúdia concentren el gruix de l’oferta de lloguer turístic.


Les entitats Terraferida, DinsAirbnb i Ciutat per qui l’Habita feim públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Aquestes dades les hem aconseguides a travès de programari avançat i la tècnica de WebScrapping, que permet identificar l’oferta i evitar duplicitats. Així, hem pogut rastrejar l’activitat d’Airbnb i obtenir dades relatives a abans i després de l’entrada en vigor de la Llei Turística.

Dins el mes de març, i gràcies a la plataforma InsideAirbnb, Terraferida va publicar el primer mapa interactiu amb tota l’oferta turística d’Airbnb per l’illa de Mallorca. Posteriorment, al mes de juny, vàrem publicar nous mapes amb tota l’oferta d’Airbnb i Homeaway per cada una de les illes .

Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a Mallorca. Poc després vam tenir accés a noves dades relatives als primers mesos de 2017 i les places oferides ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut mostren un creixement espectacular: Airbnb va arribar a oferir 161.558 places aquest estiu a les Illes. A Mallorca eren 109.196 places, a les Pitiüses 37.066 i a Menorca 15.266.

El 25 d’agost, 3 dies després de l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, fins a 36.762 d’aquestes places havien desaparegut de la xarxa. Tot i que les dades d’ofertes comprenen períodes temporals diferents d’aquest estiu, mostren una tendència a la reducció. Aquesta reducció està associada a l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, que preveu sancions elevades pels portals que comercialitzen lloguer turístic il·legal. Les places oferides de fet, haurien baixat un 22% després de l’entrada en vigor de la llei.

La llei ha fet que les ofertes d’Airbnb a la xarxa es reduexin un 24,5% a Mallorca, i un 19% a Eivissa i Menorca. On més important és la retirada d’ofertes és a Palma, on la reducció arriba al 54%, amb una retirada de 6.191 places en pocs dies. Són alguns dels primers fruits de la llei, que valoram positivament.

El municipi de Sant Josep de Sa Talaia ofereix més places que tot Palma.

La nostra recerca permet veure l’oferta de places en l’àmbit municipal. El cas de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa) no té comparació amb cap altre lloc: Airbnb oferia al municipi un total de 11.954 places (per 25.000 habitants), més que Palma (taula 2). Mentre que a Palma la multinacional retirava més de 6000 places (54%) per mor de la llei turística, a Sant Josep sols eren 2000 (17%).

En definitiva, dels 10 municipis amb més places a Airbnb, Palma i Calvià, serien els municipis on més se’n ha retirat, mentre que a Santanyí, Manacor i els municipis d’Eivissa, és on manco se’n ha retirat percentualment. Les dades al nostre parer indiquen:

  • Que dins 2017 l’oferta d’Airbnb ha seguit augmentant a les illes de forma espectacular.
  • Que l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística ha provocat una retirada significativa d’anuncis als municipis amb més oferta il·legal.
  • Que està per veure que la reducció d’oferta a internet s’hagi traduït en una baixada de pernoctacions.
  • Que tot i haver-hi encara desenes de milers d’ofertes il·legals a la xarxa, Turisme no hagi proporcionat informació sobre les sancions que ha imposat, ni si ho ha fet.

Les nostres entitats demanen a la Conselleria de Turisme que incrementi els serveis d’inspecció i sanció de l’oferta turística il·legal, de manera que l’oferta retirada de les webs de comercialització de lloguer turístic sigui clausurada físicament, no sols virtualment. La clausura de les places il·legals, de tot tipus d’oferta turística, és clau perquè es redueixi la pressió humana sobre el territori i els recursos i que augmenti l’oferta de lloguer residencial, dos dels problemes més greus que pateix la població de les Illes Balears.

taula1Taula 1. Places ofertes per Airbnb abans i després del 22 d’agost a cada illa.

taula2Taula 2. Els 10 municipis de les Illes amb més places ofertes via Airbnb i % de reducció d’ofertes després de l’entrada en vigor de la llei turística.

abans del 22 d'agost airbnb

% reducció places airbnb(*) Les dades d’aques estudi han estat proporcionades per DinsAirbnb, a qui se li ha tancat el seu web com a part de la repressió contra el referèndum a Catalunya. Denunciam aquesta estratègia de la por, ens solidaritzam amb ells, i reivindicam l’exercici de les llibertats i drets que sustenten la democràcia.

Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat


IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017


rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

Fondejos sobre posidònia a Portocolom

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer

#SenseLímitsNoHiHaFutur renuncia a entrevistar-se amb el President Ensenyat

senselimitsnohihafutur_laseu

Presentació del Manifest a les escales de La Seu el 17 de Setembre de 2016

La plataforma demanà audiència al mes de febrer, però el President ha posposat la reunió fins a 4 vegades. La plataforma sorpresa amb el desinterès d’Ensenyat per les propostes de protecció del territori

El mes de setembre de 2016 un grup de ciutadans d’arreu de les Illes, va llançar el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur. El manifest té l’objectiu d’aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix dades per reflexionar: Els darrers 60 anys s’ha urbanitzat més d’1 hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable “empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits…”.

A les Illes i l’increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i la pressió humana ja supera els 2 milions de persones a l’agost. Els plans urbanístics vigents de fet, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places, 3 d’ells a Mallorca. És urgent retallar aquest creixement abans d’entrar dins una situació crítica. Manca d’aigua, generació de residus, consum d’energia, emissions, saturació… quin d’aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat?.

banner6

Sense Límits no Hi Ha Futur va aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones amb sols 3 setmanes. Una vegada tancat el manifest la plataforma va elaborar el document 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades. Aquest document va ser entregat a la Presidenta Francina Armengol i al Vicepresident Biel Barceló. Ambdós dirigents, que es van torbar altres 3 mesos a rebre a la plataforma, van descarregar la responsabilitat de prendre mesures de protecció en els Consells Insulars, que són els que tenen competències urbanístiques. Tot i que la plataforma discrepa d’aquest punt de vista, perquè històricament el Parlament ha fet les lleis més importants en defensa del territori (Llei d’Espais Natural, Directrius d’Ordenació del Territori, Lleis turístiques, moratòries, amnisties…) va sol·licitar una reunió al President Ensenyat per explicar-l’hi les propostes de protecció que impulsa aquesta campanya.

Tot i la disponibilitat total de la plataforma, el president ha “posposat per més endavant” la data de la reunió fins a 3 vegades i una quarta que directament va anul·lar, en 4 mesos. Sempre hi ha hagut temes més importants. En vista de la manca d’interès del President del Consell i els seus Consellers per cercar data per parlar-ne i en vista de les nul·les iniciatives polítiques   per posar fre ni retallar l’excés d’edificació a sòl urbà ni rústic, la plataforma desisteix.

banner2

El propi President Ensenyat deia al seu discurs d’investidura que “La nostra terra no pot seguir castigada amb més ciment i asfalt”. La realitat és que impulsa autopistes (Campos-Llucmajor, Segon Cinturó) i una política de carreteres nefasta pel territori, mentre ha estat incapaç de proposar una revisió del Pla Territorial en 2 anys de Govern que es plantegi posar límits al creixement. L’únic que hem vist, és que el ple del Consell, va aprovar una moció, a instàncies del PI, per no reduir la parcel·la mínima al sòl rústic per a noves edificacions.

SenseLímitsNoHiHaFutur seguirà explicant les seves propostes a la ciutadania i intentarà acumular suports entre entitats i ciutadans per aconseguir els seus objectius d’unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment.

Nota de Premsa. 3 de Juny de 2017


senselimitsnohihafutur_banner

Desmuntant Airbnb a les Pitiüses

eivissa_vila_tf_2017

Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.


Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

  • El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
  • El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
  • El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
  • El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
  • L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

photo_2017-04-22_13-45-29

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)


DADES DE MALLORCA

balears_from_ISS

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA