Es Caló. Coast, coves & caves…

es_calo2_tf

Ocupació d’Es Caló de Betlem (Artà), lloc LIC i ZEPA

Mallorca és venal que bota. Cada racó és susceptible de ser edificat, explotat, venut, llogat… sense límits. Hem (o han) entregat tota l’illa al turisme, fins a un punt que als mallorquins, venguem d’on venguem, ens és gairebé impossible trobar un raconet sense massificar.

Tenim milers d’hotels i centenars d’urbanitzacions a vorera de mar, els pobles no s’aturen de créixer, s’urbanitza foravila… i ara, veiem com els espais naturals, que tant ens va costar salvar del ciment, són explotats per multitud d’empreses, la majoria estrangeres. Quads, “buggys”, cotxes 4×4 i motos envaeixen els camins de fora vila i de la costa, incloses les dunes, degradant i saturant els espais naturals sense control. A la mar, motos d’aigua, catamarans, “golondrines” i llanxes potents, s’acaramullen dins les cales, envaeixen les zones de bany, entren dins les coves, remouen el fons, fan renous excessius o “party-boats”, etc.

La majoria ens conformam en anar a un racó, prendre un bany sense molestar a ningú, menjar dues llesques de pa amb sobrassada vella i tornar a casa… però això tan senzill gairebé no és possible sense sentir-se atropellat, estret o extern, i engorjat… Aquell racó que ens agradava, on ens sentíem bé, ara és explotat per qualque societat mercantil amb domicili fiscal vés a saber on. Som un poble, una illa, una societat…o un parc temàtic?

Un exemple més: diverses empreses venen paquets turístics, d’entre 35 i 695 euros on ofereixen fins i tot acampar i dormir (és il•legal amb tendes) a diverses cales d’Artà, com a Es Caló de Betlem, inclòs dins el LIC i ZEPA de les Muntanyes d’Arta i dins el LIC de les Badies de Pollença i Alcúdia (la part marina). Disposam de testimonis i imatges on es veu a aquestes empreses inconscients (o als seus clients) fent foc a Es Caló. Que no ha estat prou castigada pels incendis tota la zona d’Artà? Han mercantilitzat una zona preciosa, i a més ho fan aprofitant el nom del Parc Natural de Llevant, del que sols queda un 4% de la superfície original d’ençà que Jaume Matas el va desprotegir.

es_calo_tf

Embarcació turística a Es Caló de Betlem (Artà). Ofereix visites turístiques a cales i coves del “Llevant Nature Park”

Si la zona estàs protegida com estava fa anys, per ventura hi hauria més vigilància, aquestes activitats probablement estarien prohibides i, potser, no ens hauríem de lamentar per un foc, un excés de renou o el que sigui. D’ençà que el Parc Natural va ser arrasat per Matas i Jaume Font (ara al PI), l’any 2004, ningú s’ha atrevit a recuperar la protecció d’aquest paratge extraordinari que són les muntanyes d’Artà. La política de terra cremada, lamentablement, funciona.

Volem tenir esperances d’unes illes més justes i millors, però si tot s’entrega al turisme, si tot es mercantilitza i ni tan sols es recupera la protecció que teníem fa 12 anys, ens ho posen molt difícil. Hem votat partits i persones, no constructores ni empreses turístiques i per això pensam que tenim dret a reclamar al Govern i al Consell que prenguin mesures ambientalment avançades, per ordenar i protegir el que queda. És ca nostra, ens agrada i ho volem conservar!

Actualització: L’endemà d’aquesta i altres denúncies públiques, l’Ajuntament d’Artà ha pres mesures per impedir el pas de trànsit rodat a la zona del Caló. També han anunciat un increment de la vigilància per part de la Policia Local per evitar conductes perilloses per al medi natural. La Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha manifestat que els fets s’han denunciat als Agents de Medi Ambient i al SEPRONA. Ens alegram de la ràpida resposta de les institucions. El lloc mereix el màxim respecte.

El Llegat Company que el Govern manté als Parcs

cabrera_tf

Avui, 24 de maig, se celebra el “Dia Europeu dels Parcs”, Terraferida fa un clam per la millora de la gestió dels Espais Naturals Protegits i per la seva dignificació que no arriba.

L’avantprojecte de Llei per a la declaració d’Es Trenc-Salobrar com a Parc natural és una gran i esperada notícia… 25 anys dura l’espera, ens alegram i cal fer costat al Govern amb la idea que prosperi. Abans que acabi la legislatura aquest nou Parc ha de ser una realitat i funcionar amb normalitat. Però això sols serà creïble si la resta de parcs existents funcionen aviat com caldria. Milers d’illencs han lluitat molts d’anys per salvar del ciment Cabrera, s’Albufera, Sa Dragonera, Ses Salines d’Eivissa, Es Grau, Mondragó… i s’han deixat la pell perquè fossin protegits i gestionats com toca.

Però lluny dels anuncis i les imatges recurrents d’Es Trenc, hi ha poques alegries als espais protegits de les Illes, i la gent ho ha de saber. Amb els recursos humans existents és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits. El desembre de 2012 Gabriel Company va escapçar els equips dels parcs acomiadant una trentena de persones, llocs de treball que no s’han recuperat i que fan moltíssima falta. Cap passa seriosa i eficient s’ha fet des del nou Govern per a millorar els recursos humans dels espais naturals, i la gent ho nota quan els visita. La situació és especialment dramàtica al Paratge natural de la Serra de Tramuntana, on un equip reduït ha de gestionar un espai de 65.000 hectàrees. Al Parc de Llevant, a la Reserva Natural de s’Albufereta, a Es Grau, a Ses Salines d’Eivissa, etc. la situació no és gaire millor. Les plantilles s’escurcen progressivament i ni tan sols es cobreixen les jubilacions ni vacants que es produeixen.

Els pressuposts que es coneixen dels espais protegits per a l’any 2016 són ridículs, no han millorat gaire respecte als del PP de 2015 i fins i tot depenen d’inversions d’algun banc, que un dia demanarà alguna cosa a canvi. I amb això ja està tot dit. Les Juntes Rectores/ Patronats/Autoritats de Gestió, tot i estar creats per rebre documentació, valorar i exposar queixes i també fer aportacions, serveixen per a poc. El calendari d’aquests organismes, on hi toca estar representat tothom, és penós i alguns ni tan sols es reuneixen.

Company i el PP, realitzaren una operació de càstig al personal dels Espais naturals protegits: se’ls va discriminar salarialment respecte als treballadors d’altres àrees. Ara mateix, a l’empresa pública IBANAT (encarregada de conservar els espais naturals protegits), el personal dels parcs i reserves són treballadors de tercera (representen el 25% de la plantilla). Aquesta situació és troba als tribunals quan ja podria estar resolta fa mesos.

Company i els seus van deixar Cabrera sense vigilància ni control i la convertiren en la seva finca particular on fer bauxes amb els empresaris amics. Amb l’actual Govern això ja no passa, evidentment. A l’agost de 2015, el Govern anunciava la “dignificació dels espais naturals“. Però la realitat, a dia d’avui, mostra que res ha canviat en aquest aspecte, i ha passat temps.

parc_llevant_tf

Matas i Font desprotegiren més de 20.000 Ha. que s’han de recuperar

La majoria d’Espais tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no disposen d’elles (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia, adaptant-los a les necessitats actuals de Conservació. Un cas paradigmàtic és el del seguiment naturalístic de s’Albufera, on es va acomiadar el naturalista el desembre de 2012. No hi ha hagut seguiment dins els anys 2013, 2014, i els primers 6 mesos de 2015. Pel segon semestre de 2015 es va contractar un servei extern, però el 2016 s’Albufera ha tornat a estar sense seguiment naturalístic fins al maig. De fet, cap Espai protegit disposa de naturalista en plantilla, exceptuant la Serra de Tramuntana que en té un amb dedicació parcial. I la vigilància? La situació segueix sota mínims i empitjorant, mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents de certes persones no s’aturen de créixer. Enguany es poden batre tots els rècords de massificació als espais naturals. I no ho podrem controlar.

També, l’anterior Govern va suprimir les direccions del Parc de Mondragó i la de la Reserva Natural de s’Albufereta. Hores d’ara, alguns dels principals Espais protegits no compten amb un director assignat o bé l’han de compartir amb altres espais.

I si anam més enrere, ja ningú parla de la necessitat de recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera (que incorporava una part de Son Bosc), i del Parc de Cala d’Hort (que va desaparèixer, quedant reduït només als seus Illots, ara Reserves Naturals).

Cansa veure als membres del Govern plorar cada dia per la manca de recursos i culpar a Madrid de tot (amb bona part de raó, per descomptat). Però això no pot ser l’excusa per no afrontar les necessitats socials, i conservar els espais naturals en són una més. Els recursos hi són, les Illes són plenes de cotxes de luxe, al camp es fan casals multimilionaris un vora l’altre, els iots de luxe i els creuers s’acaramullen als ports, i tenim més milions de turistes dels que voldríem. Clar que hi ha recursos, altra cosa és que els governs no s’atreveixin a demanar (via impositiva) un esforç als qui més tenen. I no, no ens referim a l’impost de turisme sostenible, que ja l’han gastat 10 vegades en despesa corrent abans de ser recaptat. Les Illes tenen uns espais naturals extraordinaris, que mereixen ser protegits i cuidats com toca i això s’aconseguirà amb fets, no amb bones paraules. Som-hi doncs!

banner_govern

Una dignitat que no arriba i uns pressupostos que fins ara, poc canvien

 

Article publicat a l’AraBalears el 22 de maig de 2016

Fites bordes, atemptats contra el patrimoni

Barraca de carboner desmuntada

Barraca de carboner desmuntada per fer un caramull

…Caramulls que no són fites

Sitja desmuntada per fer un caramull

Rotlo de sitja desmuntat per fer un caramull

Ara que tenim el litoral ben farcit de xalets i hotels, posam muntets de pedra als pocs llocs que hem salvat. Els perjudicis ambientals, paisatgístics i culturals d’aquesta moda absurda els vam explicar aquí fa poc. La febre dels caramulls a vorera de mar però, amenaça d’estendre’s ara per la Serra de Tramuntana.

Sense cap sentit, s’arrepleguen carretades de pedres per fer “mega-fletxes”, per indicar camins, que abans estaven indicats amb una petita fita de tres o quatre pedres; es desfan barraques de carboner per fer túmuls de pedra tan alts com persones i tan inútils com alts; s’esbaldreguen i deslliguen les pedres de rotlos de sitja per fer clapers de pedres que no diuen res, mausoleus que esborren i esclafen la història de totes les generacions que ens han precedit. “Saps si els ho fessin fer a ells!…”, diria algun dels nostres vells.

Es desfan segles de feina de manobres experts en pedra en sec per acumular un caramull de vergonya i incultura. Tant costa respectar els valors, la identitat i un patrimoni cultural, que forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana?

Pèrdua ambiental, pèrdua paisatgística i imatges feridores de la sensibilitat del muntanyenc, pèrdua de patrimoni (ranxos de carboner) i pèrdua del coneixement. També del coneixement entès com a enteniment, com a seny. El nostre patrimoni cultural i natural (ara Mundial de la UNESCO), no es mereix això. Els nostres avantpassats i la seva memòria no poden ser anorreats d’aquesta manera. És hora de recuperar el seny i també el Pla de recursos naturals de la Serra, els plans de gestió de les seves zones més sensibles i una protecció del patrimoni UNESCO que vagi més enllà del paper.     

Fletxa i cor, fetes amb pedres d'elements patrimonials

Fletxa i cor, figures sense sentit, fetes amb pedres d’elements patrimonials


Més sobre els caramulls…