Sense transport públic Mallorca va cap al col·lapse

tren_pla

Línia de Manacor, vista des del Puig de Sant Nofre, Sant Joan (gener 2017).

El Govern oblida el transport públic col·lectiu com a alternativa a l’ús del cotxe privat al Pla Director Sectorial de Mobilitat.

Terraferida ha estudiat les darreres setmanes el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB). Aquest Pla es troba ara mateix en fase d’Avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears (CBMAIB). També hem pogut comparar-lo amb el Pla Anterior, aprovat el 2006. El PDSMIB fa una diagnosi, aporta xifres i quantifica aspectes interessants sobre mobilitat, però oblida, de manera incomprensible, fer propostes concretes sobre transport públic col·lectiu. Si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat, és senzillament per la manca d’alternatives de transport públic col·lectiu (tren, bus, metro) i per la deficient connexió de tots ells. Una vegada estudiat el Pla, feim 25 propostes concretes per a que hi siguin incorporades o estudiades.

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE MOBILITAT DE LES ILLES BALEARS (PDSMTIB)document inicial estratègic

El transport col·lectiu públic és un servei bàsic per a la ciutadania, tan important com l’educació o la salut. La mobilitat no se pot limitar al cotxe privat. Aquest Pla oblida aquest dret de la ciutadania i la obligatorietat de contemplar-ho com un servei públic, tal com diu la Llei 4/2014 de Transports Terrestres i Mobilitat Sostenible de les Illes Balears aprovada pel Parlament el 2014. El Pla Director Sectorial de Mobilitat que ha redactat el Govern i que vol aprovar al final d’aquesta legislatura, tampoc pot oblidar que el transport col·lectiu públic com a sistema de mobilitat és més segur, menys contaminant, eficient i econòmic.

Ni 1 metre de via de Ferrocarril. Recordem que el PDSMIB és un instrument de planificació bàsica. Doncs bé, el Govern no ampliarà la Xarxa Ferroviària, avalant així els plans de carreteres i el cotxe privat com a peça clau de la mobilitat a Mallorca. El Pla no inclou el metro Palma-Aeroport, ni el Tren de Llevant ni la recuperació del tren Santanyí-Campos-Llucmajor-Palma o Felanitx-Porreres-Algaida-Santa Maria ni noves línies.

mapa_tren_1921

Mapa de les línies construïdes i projectades dels Ferrocarrils de Mallorca a l’època de la seva màxima expansió (ca. 1920). Font: https://bit.ly/2rbM1eT

Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques de Mallorca, en concret el Consell Insular, és fiar-ho tot a fer noves autopistes (Llucmajor-Campos i Segon Cinturó de Palma), ampliar les existents, i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic i econòmic. Recordem que ara mateix el CIM està executant o té en projecte noves autopistes i rondes per valor de més de 200 milions d’euros.

Respecte al transport col·lectiu públic amb autobús, el PDSMIB accepta els plans realitzats i aprovats pel mateix govern aquesta legislatura, sigui el PISTRVC (Pla Insular de Serveis de Transport Regular de Viatgers per Carretera de Mallorca 2017) i el PSTRVCM que regula el projecte de contractació/concessions de línies de bus fins el 2032 a Mallorca. Aquests Plans són molt insuficients per a les necessitats de transport públic de l’illa de Mallorca tan pels residents com pels visitants.

La mobilitat a Mallorca i a les Illes no es resoldrà amb una sola recepta. Les propostes de la nostra entitat van dirigides a recuperar quilòmetres de via ferroviària (tren de Llevant, metro Aeroport Palma, metro fins a Son Espases), augmentar les freqüències d’autobusos públics, disposar de busos ràpids entre punts concrets i millorar molt la connectivitat d’un transport amb un altre amb els desplaçaments a peu i amb bicicleta. També proposam una nova taxa pels cotxes de lloguer, establir un sostre d’aquests vehicles, un control de les emissions del transport aeri i un pla de vials no motoritzats entre d’altres.

mapa_linies

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca. Font: https://bit.ly/2HKTl7s

Manifest per la Conservació de la posidònia

posidonia2

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.

La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.

Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.

Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per la conservació de la posidònia a les Illes Balears compte amb el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears com són, la Universitat de les Illes Balears (UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografia (COB-IEO).

A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.

Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i  Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).

Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.

El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a:
https://bit.ly/2IPQo5V

El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

La pressió humana a les illes Balears s’ha disparat un 45% en 20 anys

iph_balears_1997_2017_terraferida_

El mes d’agost de 2017 hi va haver sobre les Illes 641.000 persones més que l’agost de 1997.

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat. Les dades que proporciona l’IBESTAT, aporten els registres diaris de quantes persones, siguin residents o turistes, hi ha sobre les illes simultàniament. En una comunitat tan “turistitzada”, on el nombre de persones presents és molt diferent respecte de la població resident, conèixer la càrrega demogràfica total és bàsic per planificar i gestionar l’urbanisme, els recursos naturals, l’energia o la seguretat.

Les dades que hem obtingut mostren un creixement constant de la pressió humana any rere any. L’únic any amb un cert decreixement va ser l’any 2009, quan el valor màxim va baixar un 1’1%, recuperant-se l’any 2010 amb una pujada de 60.000 persones. Si tenim en compte la punta màxima de pressió humana de cada agost, veiem com els darrers 20 anys la càrrega demogràfica total ha pujat en 641.210 persones. El màxim de 1997 va ser d’1.419.316 persones, mentre que 20 anys després ja s’arribava a un valor màxim de 2.060.525 persones, un increment espectacular del 45,2%. Si l’any 1997 s’arribava a un màxim de pressió humana d’1,4 milions a l’agost, el 2016 aquesta xifra ja es superava al mes de juny i l’any 2017 ja era superada al mes de maig.

Puja la pressió tots els mesos de l’any. Si agafam com a referència dia 1 de gener, veiem com el 1997 hi havia 764.089 persones sobre les illes, mentre que dia 1 de gener de 2017 ja eren 1.113.300, fins a 349.210 persones més. Això representa un augment del 45.7%, un percentatge de creixement mig punt superior al màxim del període estival.

Els anys 2000, 2010 i 2016 han estat els anys en què el màxim de l’IPH respecte a l’any anterior han pujat més (54.000, 62.000 i 64.000 persones, respectivament). Cada any durant aquestes darreres dues dècades a Balears ens surt “un nou poble” de gairebé 20.000 habitants en temporada baixa, 25.000 a mitja temporada i 33.000 en temporada alta. Totes aquestes dades mostren un creixement que sembla no tocar mai sostre i evidència que així com s’allarga la temporada turística, no disminueix el nombre de turistes que arriben en temporada alta. La tendència dels darrers 20 anys, permet dubtar del relat oficial, segons el qual “avançam en la transició cap a un nou model econòmic més diversificat i sostenible….” (Biel Barceló, desembre 2017), que hi ha hagut una “moderació dels pics d’estiu” (Vicepresidència, FITUR 2018), o que el turisme d’estiu es “reparteix” la resta de l’any, afirmacions sense cap evidència que els doni suport.

tf_iph

Sis propostes per frenar l’augment imparable de la pressió.

1. Sostre real a les places turístiques. Segons la CAIB l’any 2015 a les Illes Balears hi havia 424.112 places turístiques legals. El 2017 però, ja se’n reconeixen 552.680 a falta d’actualitzar dades d’Eivissa i Formentera. A aquest augment cal sumar les de les borsa de places, que la modificació de Llei Turística contempla també dins un “sostre de places turístiques” a determinar, que es repartirà via zonificació i que permetrà arribar a un mínim de 623.624 places turístiques legals, gairebé 200.000 places turístiques més que quan va començar la legislatura (+32%). La Conselleria de Turisme fixava en 60.117 el sostre de places a Menorca, però les darreres dades publicades pel Consell Insular de Menorca deien que n’hi havia 72.002 (gairebé 12.000 més). Aquest fet mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals, tal com vam advertir l’abril de 2017. Proposam millorar el mecanisme, posar un sostre real i que la llei expliciti quin nombre de places no es pot superar.

2. Congelar places turístiques. Les Illes Balears no necessiten més places turístiques, per això proposam eliminar el seu creixement. Sols a Mallorca la borsa permet créixer en 43.000 noves places. És incomprensible que, quan la pròpia llei diu que el límit màxim de les borses de places s’ha d’adaptar a la capacitat de càrrega establerta en el planejament urbanístic i territorial, a través de “plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, si escau, els plans territorials insulars (PTI)”, que encara no ha fixat un sostre, ja s’hagi anunciat que es concediran i es repartiran les places existents

3. 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa i que aquesta estigui formada sols per places que es donin de baixa

4. Reformar els Plans Territorials amb criteris sostenibles i rebaixar el creixement residencial. Els diferents plans permeten arribar a un creixement aproximat de 3,7 milions de places, una xifra elevadíssima per unes illes tan saturades. Proposam que sigui inedificable tot el sòl rústic, que sols a Mallorca permetria edificar 102.000 parcel·les (el doble de les edificades) amb un marge de creixement futur de 400.000 places i eliminar tots els sols urbans i urbanitzables no edificats

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. A molts d’hotels s’ha detectat una sobreocupació alarmant . Tot i això els mitjans d’inspecció, control i sanció disponibles són gairebé ridículs. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Les Illes gasten milions d’euros en promoció a través de la Conselleria de Turisme, els Consells i els Ajuntaments. Aquesta despesa és un privilegi cap al sector, perquè qualsevol empresa o autònom dels altres sectors es paguen la seva publicitat. Les xifres que aportam a més, mostren com aquesta promoció és innecessària, perquè les illes tenen més turistes dels que volen. Proposam que aquests diners es destinin a incrementar els mitjans d’inspecció i sanció de la sobreocupació.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

La reforma de la llei turística certifica l’existència d’una oferta il·legal enorme a través d’Airbnb

palma_airbnb_maig17

Oferta d’Airbnb a Palma (Març, 2017) – ©InsideAirbnb

La multinacional oferia 161.558 places a les Illes al mes d’agost, de les que ja n’han desaparegut 36.762. Eivissa, Palma, Pollença i Alcúdia concentren el gruix de l’oferta de lloguer turístic.


Les entitats Terraferida, DinsAirbnb i Ciutat per qui l’Habita feim públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Aquestes dades les hem aconseguides a travès de programari avançat i la tècnica de WebScrapping, que permet identificar l’oferta i evitar duplicitats. Així, hem pogut rastrejar l’activitat d’Airbnb i obtenir dades relatives a abans i després de l’entrada en vigor de la Llei Turística.

Dins el mes de març, i gràcies a la plataforma InsideAirbnb, Terraferida va publicar el primer mapa interactiu amb tota l’oferta turística d’Airbnb per l’illa de Mallorca. Posteriorment, al mes de juny, vàrem publicar nous mapes amb tota l’oferta d’Airbnb i Homeaway per cada una de les illes .

Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a Mallorca. Poc després vam tenir accés a noves dades relatives als primers mesos de 2017 i les places oferides ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut mostren un creixement espectacular: Airbnb va arribar a oferir 161.558 places aquest estiu a les Illes. A Mallorca eren 109.196 places, a les Pitiüses 37.066 i a Menorca 15.266.

El 25 d’agost, 3 dies després de l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, fins a 36.762 d’aquestes places havien desaparegut de la xarxa. Tot i que les dades d’ofertes comprenen períodes temporals diferents d’aquest estiu, mostren una tendència a la reducció. Aquesta reducció està associada a l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística, que preveu sancions elevades pels portals que comercialitzen lloguer turístic il·legal. Les places oferides de fet, haurien baixat un 22% després de l’entrada en vigor de la llei.

La llei ha fet que les ofertes d’Airbnb a la xarxa es reduexin un 24,5% a Mallorca, i un 19% a Eivissa i Menorca. On més important és la retirada d’ofertes és a Palma, on la reducció arriba al 54%, amb una retirada de 6.191 places en pocs dies. Són alguns dels primers fruits de la llei, que valoram positivament.

El municipi de Sant Josep de Sa Talaia ofereix més places que tot Palma.

La nostra recerca permet veure l’oferta de places en l’àmbit municipal. El cas de Sant Josep de Sa Talaia (Eivissa) no té comparació amb cap altre lloc: Airbnb oferia al municipi un total de 11.954 places (per 25.000 habitants), més que Palma (taula 2). Mentre que a Palma la multinacional retirava més de 6000 places (54%) per mor de la llei turística, a Sant Josep sols eren 2000 (17%).

En definitiva, dels 10 municipis amb més places a Airbnb, Palma i Calvià, serien els municipis on més se’n ha retirat, mentre que a Santanyí, Manacor i els municipis d’Eivissa, és on manco se’n ha retirat percentualment. Les dades al nostre parer indiquen:

  • Que dins 2017 l’oferta d’Airbnb ha seguit augmentant a les illes de forma espectacular.
  • Que l’entrada en vigor de la reforma de la llei turística ha provocat una retirada significativa d’anuncis als municipis amb més oferta il·legal.
  • Que està per veure que la reducció d’oferta a internet s’hagi traduït en una baixada de pernoctacions.
  • Que tot i haver-hi encara desenes de milers d’ofertes il·legals a la xarxa, Turisme no hagi proporcionat informació sobre les sancions que ha imposat, ni si ho ha fet.

Les nostres entitats demanen a la Conselleria de Turisme que incrementi els serveis d’inspecció i sanció de l’oferta turística il·legal, de manera que l’oferta retirada de les webs de comercialització de lloguer turístic sigui clausurada físicament, no sols virtualment. La clausura de les places il·legals, de tot tipus d’oferta turística, és clau perquè es redueixi la pressió humana sobre el territori i els recursos i que augmenti l’oferta de lloguer residencial, dos dels problemes més greus que pateix la població de les Illes Balears.

taula1Taula 1. Places ofertes per Airbnb abans i després del 22 d’agost a cada illa.

taula2Taula 2. Els 10 municipis de les Illes amb més places ofertes via Airbnb i % de reducció d’ofertes després de l’entrada en vigor de la llei turística.

abans del 22 d'agost airbnb

% reducció places airbnb(*) Les dades d’aques estudi han estat proporcionades per DinsAirbnb, a qui se li ha tancat el seu web com a part de la repressió contra el referèndum a Catalunya. Denunciam aquesta estratègia de la por, ens solidaritzam amb ells, i reivindicam l’exercici de les llibertats i drets que sustenten la democràcia.

#SenseLímitsNoHiHaFutur renuncia a entrevistar-se amb el President Ensenyat

senselimitsnohihafutur_laseu

Presentació del Manifest a les escales de La Seu el 17 de Setembre de 2016

La plataforma demanà audiència al mes de febrer, però el President ha posposat la reunió fins a 4 vegades. La plataforma sorpresa amb el desinterès d’Ensenyat per les propostes de protecció del territori

El mes de setembre de 2016 un grup de ciutadans d’arreu de les Illes, va llançar el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur. El manifest té l’objectiu d’aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix dades per reflexionar: Els darrers 60 anys s’ha urbanitzat més d’1 hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable “empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits…”.

A les Illes i l’increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i la pressió humana ja supera els 2 milions de persones a l’agost. Els plans urbanístics vigents de fet, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places, 3 d’ells a Mallorca. És urgent retallar aquest creixement abans d’entrar dins una situació crítica. Manca d’aigua, generació de residus, consum d’energia, emissions, saturació… quin d’aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat?.

banner6

Sense Límits no Hi Ha Futur va aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones amb sols 3 setmanes. Una vegada tancat el manifest la plataforma va elaborar el document 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades. Aquest document va ser entregat a la Presidenta Francina Armengol i al Vicepresident Biel Barceló. Ambdós dirigents, que es van torbar altres 3 mesos a rebre a la plataforma, van descarregar la responsabilitat de prendre mesures de protecció en els Consells Insulars, que són els que tenen competències urbanístiques. Tot i que la plataforma discrepa d’aquest punt de vista, perquè històricament el Parlament ha fet les lleis més importants en defensa del territori (Llei d’Espais Natural, Directrius d’Ordenació del Territori, Lleis turístiques, moratòries, amnisties…) va sol·licitar una reunió al President Ensenyat per explicar-l’hi les propostes de protecció que impulsa aquesta campanya.

Tot i la disponibilitat total de la plataforma, el president ha “posposat per més endavant” la data de la reunió fins a 3 vegades i una quarta que directament va anul·lar, en 4 mesos. Sempre hi ha hagut temes més importants. En vista de la manca d’interès del President del Consell i els seus Consellers per cercar data per parlar-ne i en vista de les nul·les iniciatives polítiques   per posar fre ni retallar l’excés d’edificació a sòl urbà ni rústic, la plataforma desisteix.

banner2

El propi President Ensenyat deia al seu discurs d’investidura que “La nostra terra no pot seguir castigada amb més ciment i asfalt”. La realitat és que impulsa autopistes (Campos-Llucmajor, Segon Cinturó) i una política de carreteres nefasta pel territori, mentre ha estat incapaç de proposar una revisió del Pla Territorial en 2 anys de Govern que es plantegi posar límits al creixement. L’únic que hem vist, és que el ple del Consell, va aprovar una moció, a instàncies del PI, per no reduir la parcel·la mínima al sòl rústic per a noves edificacions.

SenseLímitsNoHiHaFutur seguirà explicant les seves propostes a la ciutadania i intentarà acumular suports entre entitats i ciutadans per aconseguir els seus objectius d’unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment.

Nota de Premsa. 3 de Juny de 2017


senselimitsnohihafutur_banner

Desmuntant AirBnb & HomeAway. Part III

illes_for_rent_tf

HomeAway ja ofereix prop de 160.000 places a les Illes Balears.

El 50% dels 15.000 allotjaments oferts per AirBnb a Mallorca en mans de 99 comercialitzadors. AirBnb facturà 294,3 milions d’euros en 14 mesos a les Illes Balears.


Terraferida ha tengut accés a nous arxius d’AirBnb i de HomeAway, les dues principals multinacionals del lloguer turístic a les Illes. El contingut d’aquests arxius mostren una evolució extraordinària del fenomen, que segueix creixent i expandint-se a un ritme vertiginós. El cas de HomeAway és espectacular: ofereix 23.968 allotjaments i 160.016 places a les Illes, situant-se com el portal líder. Els nous arxius de la multinacional AirBnb als que hem tengut accés, i que anomenam AirBnb-B, mostren una oferta de 21.999 allotjaments (*) i 119.050 places.

taula_1_tfTaula 1. Nombre total de places i allotjaments oferts per AirBnb i HomeAway a cada illa. AirBnb admet (comunicat 8 de maig 2017) que gestiona 24.000 allotjaments. Els arxius no permeten saber la quantitat d’anuncis que es repeteixen als 2 portals.

Els mapes de HomeAway a les Illes. Després de publicar els mapes d’AirBnb a Mallorca i Pitiüses, Terraferida fa públics els mapes interactius amb tot l’allotjament ofert per HomeAway entre gener 2016 i març 2017 on es pot veure la seva distribució territorial.

Terraferida també fa públic el mapa d’AirBnb de Menorca, després de publicar els mapes d’AirBnb de Mallorca i Pitiüses fa sols unes setmanes.

CONSULTAR ELS MAPES

homeaway_mallorca_2016

Lloguers HomeAway a Mallorca – 2016

CONSULTAR ELS MAPES

AirBnb-B. Si comparam les dades fetes públiques per AirBnb de l’any 2016 amb les dades d’AirBnb-B (interval de gener 2016 a març 2017) s’aprecien diferències significatives respecte a les pernoctacions i la facturació reconeguda per AirBnb. Aquestes diferències no s’expliquen pel fet d’acumular dades d’intervals diferents (12 mesos en el cas d’AirBnb i 14 en el cas d’AirBnb-B) especialment per tractar-se dels mesos (gener-març) amb manco activitat turística.

taula_2_tfTaula 2. Pernoctacions i facturació de AirBnb i AirBnb-B a les Illes Balears dins el darrer any.

Els arxius d’AirBnb-B mostren una facturació de 294,3 milions d’euros al conjunt de les illes (183 a Mallorca, 87 a Eivissa, 18,3 a Menorca i 5,3 a Formentera) mentre que la companyia publicà que n’havia facturat 115. Recordem que AirBnb es queda un percentatge del total d’aquesta facturació. Les pernoctacions es situarien en 1.392.000, molt per damunt de les 590.000 que reconeix la multinacional per l’any 2016.

Dels arxius d’AirBnb-B se’n desprenen també dades sobre l’acumulació d’allotjament per part de grans comercialitzadors, que permeten dubtar que el lloguer turístic estigui majoritàriament en mans de petits propietaris i sigui economia col·laborativa:

A Mallorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen ofereixen 7.511 allotjaments d’un total de 14.960 a través d’AirBnb. Això suposa el 50% de tot el lloguer turístic de l’illa. A Menorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen n’ofereixen 1.129 (58%), mentre que a Eivissa el percentatge controlat pels primers 99 comercialitzadors és del 30% i a Formentera del 47%. Mallorca, per les seves dimensions i població, és on més concentrada sembla estar l’oferta del lloguer turístic ofert a través d’AirBnb.

Les dades en definitiva, mostren una “hotelització” de les Illes sense precedents, que ha polvoritzat els sostres de places dels que la societat s’havia dotat les darreres dècades a través de múltiples instruments legislatius. L’ampli consens social respecte a la congelació de places turístiques al que s’havia arribat fa anys, també ha quedat esmicolat. Aquest nou boom turístic-immobiliari està generant nous problemes socials (lloguers abusius, expulsió de la població local de moltes zones, pèrdua d’identitat…) i està amplificant els problemes ambientals que ja teníem (urbanització, manca d’aigua, generació de residus, depuració, energia, mobilitat…).

Terraferida fa una crida a AirBnb i HomeAway perquè publiquin dades reals i contrastables de les seves activitats a les Illes Balears. També fem una crida a les institucions públiques (Governs, Consells, Ajuntaments i Hisenda) perquè investiguin les activitats d’aquestes multinacionals a les Illes. Saber quants treballadors tenen, quins impostos paguen, on tributen, quin percentatge de la seva oferta és il·legal, i quina és la seva contribució en termes de places i turistes a la massificació actual, serien de gran interès públic. En darrer lloc fem una crida al Govern i als partits que l’hi donen suport perquè aprovin una llei turística més restrictiva, impedint el lloguer turístic als pisos de forma generalitzada, tancant el lloguer turístic il·legal, decretant una moratòria de places i aplicant un 2×1 (per cada nova plaça turística dues de baixa) entre altres mesures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Notícia al Notícies Migdia de IB3TV

desmuntant_3b_tf

Roda de premsa 27/05/2017 a les Portes del Parlament IB