Ni compra ni lloguer, no tindràs una casa en la puta vida… i propostes per evitar-ho

vdenavidad_cat

23 de Desembre 2006: MACROMANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE
a totes les ciutats de l’Estat Espanyol.

«No tindràs una casa en la puta vida». Aquest era el lema de la plataforma VdeVivienda per un habitatge digne que des de maig de 2006 va començar a organitzar manifestacions a diferents ciutats de l’estat espanyol per denunciar l’abusiu preu de l’habitatge i reivindicar una major facilitat per accedir-hi. Han passat gairebé 12 anys i aquesta problemàtica no s’ha millorat gens, ans el contrari, segueix avui en dia de màxima actualitat.

Les veus crítiques que relacionen el model turístic de creixement continuat –de penetració i ocupació del territori i l’habitatge– amb els preus abusius dels habitatges i els lloguers s’han estès per tot arreu. Quedar impassibles davant aquesta vulneració d’un dret fonamental ja no és una opció. Al punt que estem, és completament necessari ser més contundents afermant mesures concretes que permetin, d’una vegada per totes, posar fre a la situació i que la possibilitat de viure a un habitatge, amb un mínim d’estabilitat, sigui una realitat. Perquè assegurar l’estabilitat en l’habitatge vol dir assegurar també els drets socials de les persones.

El que implica el concepte d’habitatge va molt més enllà de la simple i bàsica funció d’habitacle o residència. La “casa”, la residència, el lloc on es desenvolupa la vida quotidiana de les famílies, és també el pilar, entorn el qual s’organitzen les qüestions socials, de manera que el domicili i el seu entorn immediat representa el lligam territorial per a cadascuna de nosaltres. Per tant, l’habitatge, la llar, és un bé essencial per a la supervivència i la convivència. És aquell petit espai que ens connecta amb el territori, que ens permet romandre, prendre consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat.

Necessitam habitar un espai per a la vida. En un món perfecte, si poguéssim triar on i com viure, molt possiblement ho faríem en funció de diversos paràmetres relacionats amb la bellesa del lloc, la qualitat ambiental, els serveis, els equipaments, l’accessibilitat, la proximitat al lloc de feina i a l’escola dels infants, la qualitat arquitectònica i la xarxa social i veïnal. Malauradament, aquesta visió pragmàtica de l’habitatge com a bé bàsic de servei i benestar, entorn del qual  organitzem la vida, s’ha vist corrompuda per una visió purament economicista i mercantilista dels productes d’allotjament. L’habitatge s’ha convertit en una mercaderia de luxe i el lloguer turístic ha tingut un paper fonamental en aquest procés, contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer s’hagin enfilat a quotes inaccessibles per a moltes residents.

Del tsunami urbanitzador, depredador de paisatges i recursos naturals, que patim de forma continuada a Balears des dels anys 1960, hem passat a un tsunami especulador que devora expectatives de vida:

  • Entre els anys 1955 i 2017 el nombre d’habitatges a les Illes Balears es va multiplicar per més de 4 passant d’uns 140.000 a quasi 598.000.
  • Si tenim en compte el nombre de residents a Balears (prop d’1.129.000 habitants l’any 2018) la ràtio que resulta es d’1,9 habitants per habitatge.
  • No podem oblidar que entre els anys 2001 i 2014, es varen produir prop de 19.000 execucions hipotecàries a les Balears, de les quals més de 15.000 (el 82,5%) varen ocórrer a partir de 2008.
  • A més entre els mesos de gener i setembre del 2017 es varen donar en aquestes illes 5 desnonaments per impagament de lloguer cada dia. I això sense tenir en compte els desnonaments invisibles produïts pels assetjaments immobiliaris.

Amb això es pot concloure que ens trobem davant una situació prou paradigmàtica: tenim cases suficients per a tothom i greus problemes d’accés a l’habitatge per una part important de la població. Així, l’objectiu a assolir és el de revertir aquesta situació, el que implicaria establir una nova manera d’organització social entorn a les qüestions de l’habitatge.

No es tracta, doncs, de fer més cases, més apartaments, més urbanitzacions per augmentar el parc d’habitatges, es tracta de realitzar una correcta gestió del parc existent perquè doni resposta a les necessitats bàsiques de la població, no a les oportunitats de negoci d’uns quants. Hem de dir basta! Basta de destrossa de territori i basta de preus abusius! De fet, no podem parlar de canvi de model sense plantejar una doble moratòria. Per una banda, una moratòria urbanística en sòl rústic, ja que no podem continuar devorant territori. Per altra banda, una moratòria turística, ja que no podem continuar augmentant el sostre de places.

manacor_xalet_tf

Actualment ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic

Front aquesta situació d’emergència habitacional proposam una sèrie mesures que podrien ajudar a canviar la situació:

1. NI UN HABITATGE MÉS A SÒL RÚSTIC. Actualment, ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic. És el “poble” més gran de Mallorca, després de Palma, disseminat per tot el camp de l’illa. La finalitat de molts d’aquests habitatges és el lloguer turístic. Proposam modificar la regulació urbanística del sòl rústic, per impossibilitar l’edificació de nous habitatges a sòl rústic, particularment mitjançant la modificació de:

  • La Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.
  • El Pla Territorial de Mallorca.

2. NI UNA PLAÇA TURÍSTICA MÉS. L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places i si es reparteixen les places previstes via zonificació, hi haurà 43.000 places més. Proposam modificar la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears per:

  • Segregar l’ús residencial del turístic, per tal d’imposar l’ús residencial de tots els habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars.
  • Suprimir la possibilitat d’autoritzar més places d’allotjament turístic. El mecanisme legal vigent és la denominada “borsa” de places, que fixa el sostre de places autoritzades. No hauria de ser possible argumentar el sostre actual. Les figures de planejament urbanístic, territorial i turístic (com ara el PIAT) hauran d’ordenar l’estoc actual, sense més creixement de la capacitat d’allotjament.
  • Condicionar la modernització d’establiments turístics a la minva de la seva capacitat. Amb aquesta finalitat, s’establiria un mecanisme clar d’eliminació de places turístiques per adequar l’oferta real a la capacitat de càrrega tenint en compte les infraestructures i els recursos naturals. Per això proposem el 2×1, és a dir, per cada dues places que es donin de baixa, que només se’n pugui donar una d’alta.

3. NI UN HABITATGE BUIT MÉS. Per això proposam:

  • Que, quant abans millor, es creï i es posi en funcionament l’Observatori de l’habitatge que preveu la nova llei, el qual s’impliqui en fer un cens d’habitatges buits, mitjançant el registre d’habitatges desocupats que preveu la llei d’habitatge, per promoure una major oferta de lloguer social i incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial.
  • Proposam modificar la llei d’habitatge de manera que es puguin incloure en el registre d’habitatges desocupats TOTS els habitatges buits de tots els propietaris (petits, mitjans o grans tenidors).
  • Suspensió de noves llicències urbanístiques a sòl urbà fins que no es tingui enllestit el registre d’habitatges desocupats i es conegui amb exactitud l’estoc existent d’habitatge disponible.
  • Fer efectiu el programa de cessió d’habitatge i establir clarament els beneficis fiscals per als propietaris que s’adhereixin al registre d’habitatges desocupats.
  • Reservar el 30% dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions per a habitatge protegit i lloguer social.
  • Prohibir els desnonaments si no hi ha una alternativa d’habitatge factible segons les possibilitats dels afectats.
  • Limitar l’increment dels preus de lloguer creant un índex de preus vinculant que incorpori indicadors socials.

4. NI UNA SOLA PLAÇA IL·LEGAL. Acabar amb l’oferta il·legal de lloguer turístic i la sobreocupació hotelera. Per això proposam reforçar el cos d’inspectors amb més personal i més recursos.

5. PENALITZAR I GRAVAR L’ACAPARAMENT D’HABITATGES AMB PROPÒSITS ESPECULATIUS PER A LA SEVA COMPRAVENDA O DE LLOGUER TURÍSTIC. Aquesta activitat és especialment sagnant pel desembarcament de fons d’inversió financera (fons voltor); més encara quan es tracta d’institucions públiques, com ara el cas de la SAREB, que és el “banc dolent” que va crear el govern espanyol, l’any 2012, per rescatar els bancs mitjançant la concentració dels seus actius tòxics.

variacio_lloguer

Palma al capdavant de l’increment dels lloguers: el desembre de 2018 eren el 20,6% més cars que el desembre de 2008, l’any de la bimbolla (El diario.es)


 

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat


Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.


IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018


Sense transport públic Mallorca va cap al col·lapse

tren_pla

Línia de Manacor, vista des del Puig de Sant Nofre, Sant Joan (gener 2017).

El Govern oblida el transport públic col·lectiu com a alternativa a l’ús del cotxe privat al Pla Director Sectorial de Mobilitat.

Terraferida ha estudiat les darreres setmanes el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB). Aquest Pla es troba ara mateix en fase d’Avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears (CBMAIB). També hem pogut comparar-lo amb el Pla Anterior, aprovat el 2006. El PDSMIB fa una diagnosi, aporta xifres i quantifica aspectes interessants sobre mobilitat, però oblida, de manera incomprensible, fer propostes concretes sobre transport públic col·lectiu. Si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat, és senzillament per la manca d’alternatives de transport públic col·lectiu (tren, bus, metro) i per la deficient connexió de tots ells. Una vegada estudiat el Pla, feim 25 propostes concretes per a que hi siguin incorporades o estudiades.

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE MOBILITAT DE LES ILLES BALEARS (PDSMTIB)document inicial estratègic

El transport col·lectiu públic és un servei bàsic per a la ciutadania, tan important com l’educació o la salut. La mobilitat no se pot limitar al cotxe privat. Aquest Pla oblida aquest dret de la ciutadania i la obligatorietat de contemplar-ho com un servei públic, tal com diu la Llei 4/2014 de Transports Terrestres i Mobilitat Sostenible de les Illes Balears aprovada pel Parlament el 2014. El Pla Director Sectorial de Mobilitat que ha redactat el Govern i que vol aprovar al final d’aquesta legislatura, tampoc pot oblidar que el transport col·lectiu públic com a sistema de mobilitat és més segur, menys contaminant, eficient i econòmic.

Ni 1 metre de via de Ferrocarril. Recordem que el PDSMIB és un instrument de planificació bàsica. Doncs bé, el Govern no ampliarà la Xarxa Ferroviària, avalant així els plans de carreteres i el cotxe privat com a peça clau de la mobilitat a Mallorca. El Pla no inclou el metro Palma-Aeroport, ni el Tren de Llevant ni la recuperació del tren Santanyí-Campos-Llucmajor-Palma o Felanitx-Porreres-Algaida-Santa Maria ni noves línies.

mapa_tren_1921

Mapa de les línies construïdes i projectades dels Ferrocarrils de Mallorca a l’època de la seva màxima expansió (ca. 1920). Font: https://bit.ly/2rbM1eT

Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques de Mallorca, en concret el Consell Insular, és fiar-ho tot a fer noves autopistes (Llucmajor-Campos i Segon Cinturó de Palma), ampliar les existents, i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic i econòmic. Recordem que ara mateix el CIM està executant o té en projecte noves autopistes i rondes per valor de més de 200 milions d’euros.

Respecte al transport col·lectiu públic amb autobús, el PDSMIB accepta els plans realitzats i aprovats pel mateix govern aquesta legislatura, sigui el PISTRVC (Pla Insular de Serveis de Transport Regular de Viatgers per Carretera de Mallorca 2017) i el PSTRVCM que regula el projecte de contractació/concessions de línies de bus fins el 2032 a Mallorca. Aquests Plans són molt insuficients per a les necessitats de transport públic de l’illa de Mallorca tan pels residents com pels visitants.

La mobilitat a Mallorca i a les Illes no es resoldrà amb una sola recepta. Les propostes de la nostra entitat van dirigides a recuperar quilòmetres de via ferroviària (tren de Llevant, metro Aeroport Palma, metro fins a Son Espases), augmentar les freqüències d’autobusos públics, disposar de busos ràpids entre punts concrets i millorar molt la connectivitat d’un transport amb un altre amb els desplaçaments a peu i amb bicicleta. També proposam una nova taxa pels cotxes de lloguer, establir un sostre d’aquests vehicles, un control de les emissions del transport aeri i un pla de vials no motoritzats entre d’altres.

mapa_linies

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca. Font: https://bit.ly/2HKTl7s

Manifest per la Conservació de la posidònia

posidonia2

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.

La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.

Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.

Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per la conservació de la posidònia a les Illes Balears compte amb el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears com són, la Universitat de les Illes Balears (UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografia (COB-IEO).

A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.

Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i  Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).

Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.

El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a:
https://bit.ly/2IPQo5V