Es Caló. Coast, coves & caves…

es_calo2_tf

Ocupació d’Es Caló de Betlem (Artà), lloc LIC i ZEPA

Mallorca és venal que bota. Cada racó és susceptible de ser edificat, explotat, venut, llogat… sense límits. Hem (o han) entregat tota l’illa al turisme, fins a un punt que als mallorquins, venguem d’on venguem, ens és gairebé impossible trobar un raconet sense massificar.

Tenim milers d’hotels i centenars d’urbanitzacions a vorera de mar, els pobles no s’aturen de créixer, s’urbanitza foravila… i ara, veiem com els espais naturals, que tant ens va costar salvar del ciment, són explotats per multitud d’empreses, la majoria estrangeres. Quads, “buggys”, cotxes 4×4 i motos envaeixen els camins de fora vila i de la costa, incloses les dunes, degradant i saturant els espais naturals sense control. A la mar, motos d’aigua, catamarans, “golondrines” i llanxes potents, s’acaramullen dins les cales, envaeixen les zones de bany, entren dins les coves, remouen el fons, fan renous excessius o “party-boats”, etc.

La majoria ens conformam en anar a un racó, prendre un bany sense molestar a ningú, menjar dues llesques de pa amb sobrassada vella i tornar a casa… però això tan senzill gairebé no és possible sense sentir-se atropellat, estret o extern, i engorjat… Aquell racó que ens agradava, on ens sentíem bé, ara és explotat per qualque societat mercantil amb domicili fiscal vés a saber on. Som un poble, una illa, una societat…o un parc temàtic?

Un exemple més: diverses empreses venen paquets turístics, d’entre 35 i 695 euros on ofereixen fins i tot acampar i dormir (és il•legal amb tendes) a diverses cales d’Artà, com a Es Caló de Betlem, inclòs dins el LIC i ZEPA de les Muntanyes d’Arta i dins el LIC de les Badies de Pollença i Alcúdia (la part marina). Disposam de testimonis i imatges on es veu a aquestes empreses inconscients (o als seus clients) fent foc a Es Caló. Que no ha estat prou castigada pels incendis tota la zona d’Artà? Han mercantilitzat una zona preciosa, i a més ho fan aprofitant el nom del Parc Natural de Llevant, del que sols queda un 4% de la superfície original d’ençà que Jaume Matas el va desprotegir.

es_calo_tf

Embarcació turística a Es Caló de Betlem (Artà). Ofereix visites turístiques a cales i coves del “Llevant Nature Park”

Si la zona estàs protegida com estava fa anys, per ventura hi hauria més vigilància, aquestes activitats probablement estarien prohibides i, potser, no ens hauríem de lamentar per un foc, un excés de renou o el que sigui. D’ençà que el Parc Natural va ser arrasat per Matas i Jaume Font (ara al PI), l’any 2004, ningú s’ha atrevit a recuperar la protecció d’aquest paratge extraordinari que són les muntanyes d’Artà. La política de terra cremada, lamentablement, funciona.

Volem tenir esperances d’unes illes més justes i millors, però si tot s’entrega al turisme, si tot es mercantilitza i ni tan sols es recupera la protecció que teníem fa 12 anys, ens ho posen molt difícil. Hem votat partits i persones, no constructores ni empreses turístiques i per això pensam que tenim dret a reclamar al Govern i al Consell que prenguin mesures ambientalment avançades, per ordenar i protegir el que queda. És ca nostra, ens agrada i ho volem conservar!

Actualització: L’endemà d’aquesta i altres denúncies públiques, l’Ajuntament d’Artà ha pres mesures per impedir el pas de trànsit rodat a la zona del Caló. També han anunciat un increment de la vigilància per part de la Policia Local per evitar conductes perilloses per al medi natural. La Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha manifestat que els fets s’han denunciat als Agents de Medi Ambient i al SEPRONA. Ens alegram de la ràpida resposta de les institucions. El lloc mereix el màxim respecte.

El Llegat Company que el Govern manté als Parcs

cabrera_tf

Avui, 24 de maig, se celebra el “Dia Europeu dels Parcs”, Terraferida fa un clam per la millora de la gestió dels Espais Naturals Protegits i per la seva dignificació que no arriba.

L’avantprojecte de Llei per a la declaració d’Es Trenc-Salobrar com a Parc natural és una gran i esperada notícia… 25 anys dura l’espera, ens alegram i cal fer costat al Govern amb la idea que prosperi. Abans que acabi la legislatura aquest nou Parc ha de ser una realitat i funcionar amb normalitat. Però això sols serà creïble si la resta de parcs existents funcionen aviat com caldria. Milers d’illencs han lluitat molts d’anys per salvar del ciment Cabrera, s’Albufera, Sa Dragonera, Ses Salines d’Eivissa, Es Grau, Mondragó… i s’han deixat la pell perquè fossin protegits i gestionats com toca.

Però lluny dels anuncis i les imatges recurrents d’Es Trenc, hi ha poques alegries als espais protegits de les Illes, i la gent ho ha de saber. Amb els recursos humans existents és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits. El desembre de 2012 Gabriel Company va escapçar els equips dels parcs acomiadant una trentena de persones, llocs de treball que no s’han recuperat i que fan moltíssima falta. Cap passa seriosa i eficient s’ha fet des del nou Govern per a millorar els recursos humans dels espais naturals, i la gent ho nota quan els visita. La situació és especialment dramàtica al Paratge natural de la Serra de Tramuntana, on un equip reduït ha de gestionar un espai de 65.000 hectàrees. Al Parc de Llevant, a la Reserva Natural de s’Albufereta, a Es Grau, a Ses Salines d’Eivissa, etc. la situació no és gaire millor. Les plantilles s’escurcen progressivament i ni tan sols es cobreixen les jubilacions ni vacants que es produeixen.

Els pressuposts que es coneixen dels espais protegits per a l’any 2016 són ridículs, no han millorat gaire respecte als del PP de 2015 i fins i tot depenen d’inversions d’algun banc, que un dia demanarà alguna cosa a canvi. I amb això ja està tot dit. Les Juntes Rectores/ Patronats/Autoritats de Gestió, tot i estar creats per rebre documentació, valorar i exposar queixes i també fer aportacions, serveixen per a poc. El calendari d’aquests organismes, on hi toca estar representat tothom, és penós i alguns ni tan sols es reuneixen.

Company i el PP, realitzaren una operació de càstig al personal dels Espais naturals protegits: se’ls va discriminar salarialment respecte als treballadors d’altres àrees. Ara mateix, a l’empresa pública IBANAT (encarregada de conservar els espais naturals protegits), el personal dels parcs i reserves són treballadors de tercera (representen el 25% de la plantilla). Aquesta situació és troba als tribunals quan ja podria estar resolta fa mesos.

Company i els seus van deixar Cabrera sense vigilància ni control i la convertiren en la seva finca particular on fer bauxes amb els empresaris amics. Amb l’actual Govern això ja no passa, evidentment. A l’agost de 2015, el Govern anunciava la “dignificació dels espais naturals“. Però la realitat, a dia d’avui, mostra que res ha canviat en aquest aspecte, i ha passat temps.

parc_llevant_tf

Matas i Font desprotegiren més de 20.000 Ha. que s’han de recuperar

La majoria d’Espais tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no disposen d’elles (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia, adaptant-los a les necessitats actuals de Conservació. Un cas paradigmàtic és el del seguiment naturalístic de s’Albufera, on es va acomiadar el naturalista el desembre de 2012. No hi ha hagut seguiment dins els anys 2013, 2014, i els primers 6 mesos de 2015. Pel segon semestre de 2015 es va contractar un servei extern, però el 2016 s’Albufera ha tornat a estar sense seguiment naturalístic fins al maig. De fet, cap Espai protegit disposa de naturalista en plantilla, exceptuant la Serra de Tramuntana que en té un amb dedicació parcial. I la vigilància? La situació segueix sota mínims i empitjorant, mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents de certes persones no s’aturen de créixer. Enguany es poden batre tots els rècords de massificació als espais naturals. I no ho podrem controlar.

També, l’anterior Govern va suprimir les direccions del Parc de Mondragó i la de la Reserva Natural de s’Albufereta. Hores d’ara, alguns dels principals Espais protegits no compten amb un director assignat o bé l’han de compartir amb altres espais.

I si anam més enrere, ja ningú parla de la necessitat de recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera (que incorporava una part de Son Bosc), i del Parc de Cala d’Hort (que va desaparèixer, quedant reduït només als seus Illots, ara Reserves Naturals).

Cansa veure als membres del Govern plorar cada dia per la manca de recursos i culpar a Madrid de tot (amb bona part de raó, per descomptat). Però això no pot ser l’excusa per no afrontar les necessitats socials, i conservar els espais naturals en són una més. Els recursos hi són, les Illes són plenes de cotxes de luxe, al camp es fan casals multimilionaris un vora l’altre, els iots de luxe i els creuers s’acaramullen als ports, i tenim més milions de turistes dels que voldríem. Clar que hi ha recursos, altra cosa és que els governs no s’atreveixin a demanar (via impositiva) un esforç als qui més tenen. I no, no ens referim a l’impost de turisme sostenible, que ja l’han gastat 10 vegades en despesa corrent abans de ser recaptat. Les Illes tenen uns espais naturals extraordinaris, que mereixen ser protegits i cuidats com toca i això s’aconseguirà amb fets, no amb bones paraules. Som-hi doncs!

banner_govern

Una dignitat que no arriba i uns pressupostos que fins ara, poc canvien

 

Article publicat a l’AraBalears el 22 de maig de 2016

Obres il·legals a Es Trenc-Salobrar de Campos

salobrar_gen_2016_tf_2(1)

Terraferida denuncia la construcció d’un xalet il·legal dins la zona protegida d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos.

Dia 4 de març de 2016 l’associació ecologista Terraferida va presentar una denúncia a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquesta denúncia és paralitzar les obres d’un xalet i una piscina que s’està edificant dins una zona de màxima protecció dins l’espai natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos. L’empresa responsable d’aquesta construcció és la mateixa que explota el balneari dels Banys de la Font Santa fa uns anys.

Aquesta empresa va sol·licitar l’any 2011, una llicència per “Reforma de l’interior i canvi parcial de la coberta” per diverses construccions del complexe. Aprofitant l’obtenció d’aquesta llicència per obres de reforma, es va esbucar parcialment una petita edificació tradicional on s’ubicava una sínia i un safareig. La realitat però, és que la rehabilitació d’aquesta antiga edificació d’uns 40 metres quadrats, s’ha convertit en un xalet de nova planta de dues alçades d’uns 250 m2 i una piscina d’uns 60 m2.

L’edifici de nova planta a més a més, ni tan sols s’ubica al mateix lloc on hi havia l’antiga edificació tradicional, si no que s’ha edificat a un emplaçament diferent, a una desena de metres. Recordem que es tracta d’un espai de gran valor ambiental i ecològic, protegit sota diferents figures (ANEI, LIC i la ZEPA Es Trenc-Salobrar de Campos).

Xalet Salobrar 2010-2015

L’abans (2010) i el després (2015). Font: IDEIB

Aquestes obres varen ser denunciades per l’entitat ecologista GOB davant l’Ajuntament de Campos, el SEPRONA i el Consell de Mallorca el 2015. La conseqüència d’aquella primera denúncia, va ser l’aturada de les obres i l’obertura d’un expedient. Ara però, els promotors han obtingut una nova llicència (obtinguda el 26 de novembre de 2015) i han reiniciat les obres de construcció.

Terraferida demana al CIM que es subrogui la competència i actuï davant la complicitat de l’ajuntament de Campos amb els promotors.

El llegat Company-Delgado i la mala fe de l’ajuntament de Campos.

Terraferida creu que aquesta segona llicència és fraudulenta i que l’ajuntament de Campos “s’ha deixat” enganyar per concedir-la, tot i saber que hi havia il·legalitats flagrants. De fet l’ajuntament va obrir un expedient, però aquest no s’ha resolt com era esperable davant la gravetat dels fets. A més, l’ajuntament va amagar (no informant) als denunciants que s’estava tramitant una nova llicència, tot i estar obligat a informar a la part denunciant. Els promotors s’emparen ara en la coneguda Llei Delgado i en l’amnistia urbanística dissenyada per Gabriel Company per legalitzar aquestes obres.

Petició a la CMAIB per que revisi l’acord.

Terraferida també ha enviat un extens escrit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, acompanyat de fotografies aèries de diferents anys on es pot apreciar que es tracta d’una edificació de nova planta. Terraferida demana a la CMAIB que revisi l’acord favorable (obligatori per poder obtenir la llicència) que va atorgar a aquestes obres els anys 2011 i 2015. En tractar-se d’una zona d’altíssima protecció, la CMAIB va haver d’emetre informe, autoritzant la reforma, sempre que es respectàs la llicència original, cosa que evidentment no s’ha fet.

Terraferida demana a més, que s’investigui com és possible que cap de les administracions implicades en la concessió dels permisos, inspecció i control, poden haver deixat passar un cas d’il·legalitat tan evident a una de les zones més protegides i valuoses de Mallorca.