Fondejos sobre posidònia a Portocolom

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer

La protecció dels alguers no pot esperar més

Nacres espenyades

L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per les nacres (Pinna nobilis) de Portocolom

Fa quinze dies, membres del col·lectiu Terraferida feien una immersió en aigües del port de Portocolom per donar fe de la destrossa que pateixen els alguers de Posidonia oceanica d’aquest indret.

A aquesta bussejada varem poder constatar com la posidònia (alga o negre) present a la zona ha patit aquest estiu un autèntic bombardeig i arrosseg d’àncores de vaixells, que hi fondegen a damunt sense control. Es tracta d’una zona declarada LIC (figura legal que vol dir Lloc d’Importància Comunitària) justament per la presència d’aquesta mal anomenada alga.

I és que durant molts de dies de l’estiu més de 100 vaixells tiren i salpen les seves àncores a aquesta zona, que s’està degradant a una velocitat enorme. Durant la immersió, a part d’observar com les àncores estan destrossant l’alguer, també vàrem comprovar com fan malbé una important població de nacres (Pinna nobilis), les copinyes més grans del mediterrani. L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per aquests bivalves, espectaculars però molt fràgils.

Ancla del Turama ©Carlos Duarte

Ancla del Turama (Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa), ©Carlos Duarte

Això no és nou ni exclusiu d’aquest lloc. No cal dir que la regulació dels fondejos és una antiga demanda de diverses associacions, científics, partits i particulars, conscients de la gran importància d’aquest hàbitat submarí amenaçat per la pressió humana. Hi ha centenars de publicacions científiques que així ho demostren (1).

A les Illes tenim la sort de tenir aquest ecosistema tan ric i divers, que ens proporciona peix, aigües netes, oxigen, arena per les platges i paisatges submarins únics. L’alguer a més, captura més CO2 per hectàrea que les selves amazòniques i altres hàbitats. Com no hem de protegir això? Som conscients del que ens hi jugam? No fer res o poca cosa, com ha passat fins ara, ja no serveix. El nou Govern ha començat a treballar-hi, i té l’obligació de regular els fondejos com més aviat millor, perquè es fa imprescindible aturar aquesta destrossa.

Per altra banda, aquests dies, els mitjans de comunicació reprodueixen un comunicat signat per vuit entitats (2) relacionades amb la nàutica i la mar, on s’oposen a la regulació dels fondejos. La idea que transmeten és que volen seguir fondejant sobre els alguers, que això és un dret (??) i que el govern no hauria de prohibir expressament tirar l’àncora sobre els alguers de les illes.

En una cosa tenen raó les associacions nàutiques, el fondeig no és l’únic problema dels alguers de posidònia. Canvi global, emissaris, contaminació, dessaladores… són amenaces que també l’afecten. Això no lleva que tots facem el possible per aturar la degradació d’aquests ecosistemes, regulant el fondeig i reconduint-lo allà on no faci tant de mal, sobre l’arena per exemple.

Posidònia a Formentor ©Biel PerellóDes de Terraferida lamentam que les directives d’aquestes associacions no vulguin ni sentir l’olor de la regulació. En tot cas estem segurs que el comunicat no reflecteix les vertaderes opinions de molts dels seus socis (25.000 diuen) i que si són conscients del problema, col·laboren per tenir la mar en bones condicions i eviten el fondeig indiscriminat cada vegada que surten a la mar. Que seria de la pesca recreativa sense alguers? i del propi turisme? Són ben lliures de fer i pensar el que creguin, i de tirar-se terra a damunt si volen. El que no podem entendre, es que facin afirmacions com aquesta (referint-se a la posidònia): “…no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”.

Volem recordar que la Posidonia oceanica si es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310. En fi, que sí que està protegida, i per qualque cosa és.

Totes les persones generam impactes no desitjats sobre el medi, per tant, afrontem-los el millor possible, aportem entre tots el que sabem per mitigar-los. Negar-los no solucionarà res.


(1) Poques coses noves podem esmentar sobre els alguers de fanerògames marines (Posidonia oceanica inclosa) que no s’hagin dit ja. En tot cas hem de subratllar l’elevadíssima vulnerabilitat dels esculls barrera de Posidonia oceanica que encara resten a Balears i la necessitat de protegir-los per evitar la seva desaparició, com també indicar la necessitat de gestionar correctament els usos humans de les badies per evitar la desaparició dels alguers de Zostera noltii i Cymodocea nodosa, ambients amb una gran personalitat que tenen moltes amenaces a causa de la gran pressió humana que sofreixen aquests indrets. Extret de: “Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació”. Enric BALLESTEROS i Emma CEBRIÁN.

(2) Asociación de Navegantes Mediterráneo (ADN), Asociación de Clubes Náuticos de Baleares (ACNB), Asociación de Instalaciones Náuticas Deportivas de Baleares (ANADE), Patronal Puertos Deportivos de Baleares Asociados (PDBA), Comisión de Charter Náutico de la Asociación de Empresas de Actividades Marítimas de Baleares (APEAM), Federación de Asociaciones de Usuarios de Instalaciones Portuarias (FAIB), la Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), y Asociación Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable (AMPR).

Furtius a la mar

Pescada submarina furtiva

Pescada submarina furtiva (Mallorca)

Encetant la tardor, és bon moment per recordar que no podem baixar la guàrdia en la conservació de la mar i que hi ha molta feina per fer. Malgrat els mitjans no se’n facin ressò, no podem oblidar que són molts els furtius a la mar que actuen amb tota impunitat.

recreativa_tf

Activitat d’oci… i alguna cosa més!

La pesca recreativa és una de les activitats d’oci amb més aficionats i més tradició a les Illes Balears. La majoria d’aficionats practica la pesca recreativa de forma tradicional, però algunes embarcacions amb motors potents i equipades amb sistemes de posicionament moderns i sondes de fondària semi-professionals permeten arribar a noves zones abans inaccessibles. A més, nous sistemes de pesca com el jigging amb nous esquers artificials com l’inchiku han afavorit la pesca d’algunes especies com el cap-roig, la serviola i el gall, que abans eren poc accessibles amb els ormejos de sempre. Basta atracar-se a alguna de les tendes de pesca recreativa que existeixen per adonar-se de com ha evolucionat el mon de la pesca recreativa en els darrers anys.

Incautació d'anfosos

Anfosos i cigales confiscats per la Guàrdia Civil

El furtivisme a la mar, tant de professionals com recreatius, no és un fet desconegut. Molts d’aficionats a la pesca recreativa, tant des de la costa com amb embarcació o submarina, coneixen algú o han sentit parlar d’algú que ven el peix a restaurants, principalment verderol, gall, déntol, cap-roig, raor, anfós, escorball i cigala. Persones sense escrúpols que posen el seu guany econòmic personal per davant del plaer de gaudir d’un matí de pesca i de la conservació dels recursos. El bons aficionats són majoria i els furtius minoria, encara que aquests darrers (ben coneguts dins el sector) provoquen impactes que tots pagam. També són ben coneguts els restaurants que compren peix il·legal, per això costa de creure que el Govern no sigui més actiu i eficient en la persecució d’aquesta pràctica.

L’administració autonòmica és conscient d’aquest problema, de fet el decret 34/2014, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix com a novetat destacable, i amb l’objecte de dificultar la venda del peix, l’obligació de marcar els exemplars capturats de les espècies mencionades en el paràgraf anterior (excepte la cigala) considerades de gran valor comercial. La marca consisteix en un tall al lòbul inferior de l’aleta caudal, que s’ha de fer abans de desembarcar en el cas de pesca des d’embarcació, o de seguida que s’hagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.

Reserves marines a les Illes Balears

Reserves marines de pesca (2015)

Ara bé, aquesta mesura és poc efectiva si no s’acompanya d’un sistema d’inspecció adequat. No podem oblidar que la de Illes Balears, amb 1.420 km, és la tercera comunitat autònoma en kilòmetres de costa, compta amb molts de ports esportius i petites cales des d’on és fàcil accedir a la mar. Això fa que la practica il·legal de la pesca recreativa sigui difícil de vigilar. A més, tenint en compte que els inspectors de pesca son escassos i que des del 2009, gràcies a l’esforç del ex-conseller Gabriel Company, el nombre de guardes de les reserves marines s’ha reduït a la meitat, passant de 16 vigilants que hi havia abans, als 9 que hi ha en l’actualitat. És ben necessari que els nous governants es comprometin en millorar el servei de vigilància pesquera de les Illes Balears, principalment pel que fa a les reserves marines per evitar malmenar els nostres recursos pesquers. També caldria declarar algunes noves reserves marines per preservar els seus recursos, tal i com demana el sector professional artesanal del Llevant de Mallorca. En definitiva, el canvi de govern també s’hauria de notar a la mar.

Plany a la mar

fems_magaluf3

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Un mar de plàstic ens menja. Platges, cales i calons apareixen cada estiu bruts fins a la darrera raconada. Com enguany però, no s’havia vist mai. Així ens ho ha semblat a molts. El plàstic es va inventar per fer-nos la vida més fàcil, ens deien, i pareixia cert fins que ens ha començat a fer la vida impossible. La mateixa bossa la trobes a cada lloc on vas a pegar un cap fico, perquè el plàstic va i ve, però no desapareix mai. Si ningú la treu, la bossa maleïda la trobaran (esmicolada) allà mateix els nostres nets.

fems_magaluf1

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Raconades, cocons, barbacanes, tenasses… convertits en contenidors, papereres i femers. La mar fa forat i tapa diuen… Però ens retorna el que hi abocam. La sopa plàstica també ens intoxica el peix que menjam, mutila les extremitats a les tortugues, a poc a poc. Alguns dels habitants més antics del planeta bramen en silenci enmig de la mar gran mentre nosaltres, som al puta centre comercial comprant-ho tot envasat, tal i com obliga la normativa més moderna. Resta per veure quines conseqüències tendran tots aquests compostos en el nostre propi organisme. Hem evolucionat llançant de tot per on passàvem. El fang, els teixits i la fusta es descomponien al cap de poc. Però el plàstic persisteix, fins a 120 anys a dins la mar.

Però tot això no és culpa nostra, és culpa dels algerians, dels grecs, dels turcs o de qualsevol altre poble del Mediterrani. Els altres sempre són els bruts. Potser alguns som més responsables que els altres. Però meam: Voleu dir que els mateixos habitants de les illes que llancen llaunes i ampolles de PVC per la finestra del cotxo es tallen de fer-ho quan van a la mar? Les cunetes plenes de plàstics i la mar immaculada? Centenars d’abocadors il·legals escampats arreu de les Illes i la mar prístina? No, no s’avé això, no quadra.

fems_magaluf2

Platja de Magaluf (Agost, 2015)

Si algú té dubtes dels impactes generats des de terra, aquí a Terraferida, una immersió a la platja de Magaluf l’hi serà molt aclaridora. Milers de plàstics, roba, juguetes, articles de “souvenir”, restes de botellot, llosques… envaeixen el fons de l’alguer, la praderia de posidònia que encara hi sobreviu. És la prova, i la impressió, de qui busseja a molts d’indrets i no n’ha vist cap tan contaminat com aquest.

Siguem responsables, els governs primer de tot. Limitau la capacitat urbanística i turística perquè això sigui com a mínim habitable. Limitau la capacitat de generar deixalles marines, limitau la capacitat de generar plàstics. I noltros siguem exigents amb ells. Recuperem la senalleta de tota la vida, comprem al mercat, plàstic el just, i no llacem res a la mar ni a la terra si no volem que tots els estius siguin, com a mínim, tan bruts com aquest.

Plany al Mar

Bressol de vida,
camins de somnis,
pont de cultures
(ai, qui ho diria…!)
ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

Sembla mentida
que en el seu ventre
es fes la vida.
Ai, qui ho diria
sense rubor!

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

De la manera
que el desvalisen
i l’enverinen,
ai, qui ho diria,
que ens dóna el pa!

Mireu-lo fet una claveguera.
Mireu-lo anar i venir sense parar.

¿On són els savis
i els poderosos
que s’anomenen
(ai, qui ho diria!)
conservadors?

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

Quanta abundància,
quanta bellesa,
quanta energia
(ai, qui ho diria!)
feta malbé!

Per ignorància, per imprudència,
per inconsciència i per mala llet.

Jo que volia
que m’enterressin
entre la platja
(ai, qui ho diria!)
i el firmament!

I serem nosaltres
(ai, qui ho diria!)
els qui t’enterrem.

Joan Manuel Serrat (Dins el disc “Fa vint anys que tinc vint anys”, 1984) – Audio amb Sílvia P. Cruz

fems_magaluf4

Platja de Magaluf (Agost, 2015)