Els creuers contaminen Palma, posen en risc la salut de les persones i tributen a paradisos fiscals

El juny de 2019, la Federació Europea de Transport i Medi ambient (Transport & Environment) feia públic un informe on s’analitzen les emissions atmosfèriques dels creuers a Europa. Aquest informe, titulat «One corporation to pollute them all», evidencia el seu elevat  impacte ambiental pel que fa  a la contaminació atmosfèrica. Així, mostra, per exemple, que només els creuers que són propietat de Carnival Corporation & PLC emeteren, el 2017, 10 vegades més òxid de sofre (SOx) que els més de 260 milions de vehicles de passatgers que hi ha a Europa. En termes absoluts, l’informe indica que, durant el mateix any, Espanya, Itàlia, Grècia, França i Noruega foren els països més exposats a la contaminació atmosfèrica generada per aquesta activitat, mentre que Barcelona, Palma i Venècia apareixen com els ports més contaminats. En particular, i pel que fa al port de Palma, els 87 creuers que hi amarraren tengueren engegats els motors durant 6.766 hores i emeteren  a l’atmosfera 28.011 kg de SOx, és a dir, 9,4 vegades més  que l’emès  per 245.005 cotxes particulars.

fig1_T_E

Emissions de SOx dels vaixells de Carnival i de tots els turismes europeus durant el 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

 

fig_2_T_E

Ports europeus més contaminats per les emissions de SOx generades pels creuers durant 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

Els creuers al port de Palma

Des de Terraferida hem volgut saber quina va ser l’aportació d’emissions atmosfèriques dels creuers amarrats al port de Palma durant el 2018. Amb aquest objectiu, hem dut a terme una  recerca  centrada en la recopilació i anàlisi de les dades relatives al nombre de visites dels creuers a Palma publicades a la web de Ports de Balears. Així, hem consultat el registre històric dels atracaments de tots els vaixells al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018, revisant una a una les operacions i destriant els creuers a partir de la informació que aporta l’Autoritat Portuària.

Les dades mostren com 97 creuers amarraren al port de Palma durant el 2018. En total, aquests 97 creuers feren 591 visites al llarg de 267 dies, que suposaren 8.464 hores de funcionament dels motors durant el seu amarrament al port. És a dir, més del 70% dels dies de 2018 hi hagué com a mínim un creuer al port. Concretament, durant 96 dies sols n’hi hagué 1, durant 74 dies en coincidiren 2, durant 55 dies, 3 i durant 29 dies, 4. Els dies amb més afluència foren el 24 i 28 d’abril, el 15 de maig, el 28 de juny, el 28 de juliol, el 18 i 22 de setembre i el 9, 13, 16, 27 i 28 d’octubre, amb 5 creuers cada un d’aquests dies. L’1 de maig arribaren a coincidir-ne 6. Els creuers amb més visites foren: Costa Diadema, amb 48; Aidaprima, amb 30; Norwegian Epic, amb 28; Marella Explorer, MSC Fantasia i Simphony of the Seas, amb 27 cada un; Marbella Dream i MSC Divina, amb 26 cada un i Costa Victoria, amb 25. L’estada mitjana dels creuers a port fou de 16 hores i 45 minuts.

foto1_TL_tf

Creuers amarrats al port de Palma (Agost, 2019).

foto2_TL_tf

Multitud de creueristes acabats de desembarcar al Port de Palma (Agost 2019)

Contaminen Palma

Amb aquesta informació i l’obtinguda sobre les especificitats tècniques de cada motor (potència, consum i equivalència d’emissions en grams de contaminants per grams de fuel-oil cremats), hem pogut estimar el consum de fuel i les emissions de gasos contaminants generats a port. Per fer aquest càlcul, hem tengut en compte que els creuers no apaguen mai els motors, ni tan sols estant a port, per mor que han d’alimentar el seu sistema contínuament, i que en aquesta situació funcionen al voltant del 75% de la seva potència màxima. Així doncs, segons aquestes premisses, els creuers arribats a Palma al llarg de 2018 haurien cremat fins a 63.369 tones de fuel durant la seva estada al port, un consum de combustible que evidencia la dimensió de la contaminació que generen quan aquest es crema, així com el seu impacte sobre la salut pública (tot això sense considerar les emissions de gasos contaminants produïts durant les travessies i les maniobres d’atracament i sortida del port). Per fer-nos una idea del que això representa, el consum de combustible per part dels creuers al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019 equivaldria a la mateixa quantitat de fuel que el petrolier Prestige abocà a la mar el 2002 (que en concret foren unes 77.000 tones). En termes comparatius,  traduït a consum de gas-oil, tot aquest fuel permetria que quasi 20.000 cotxes (més concretament 18.890) fessin la volta a tota la circumferència de la Terra.

fig_3_tf

Consum de fuel dels creuers, acumulat per mesos, al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019

A partir de les estimes que hem pogut fer, els creuers atracats al port de Palma durant 267 dies de 2018, amb 8.464 hores de funcionament dels seus motors estant a port, haurien emès a l’atmosfera:

  • 202.808 tones de CO2.
  • 5.576 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 3.445 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 778 tones de partícules de 10 micres (PM10).
  • 293 tones de monòxid de carboni (CO).
  • 179 tones d’hidrocarburs no cremats (HC)
  • 348 grams de poliaromàtics (PAH).

Per entendre millor la magnitud de les emissions generades pels creuers a port, les hem comparat amb les generades per la Central d’Es Murterar durant tot el 2015 (darrer any amb dades completes), que funciona durant 24 hores cada un dels 365 dies de l’any:

  • 1.987.100 tones de CO2.
  • 2.396 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 4.150 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 124 Tones de partícules de 10 micres (PM10).

Les dades mostren que, el 2018, els creuers emeteren 6,3 i 2,3 vegades més partícules (PM10) i més òxids de nitrogen (NOx), respectivament, que Es Murterar, mentre que quasi n’igualaren l’emissió de diòxid de sofre (SO2) i emeteren fins al 10% de les tones de CO2 que emet la central.

fig_4_tf

Emissions generades pels creuers al port de Palma i la central Es Murterar el 2018 i 2015, respectivament. NOx: òxids de nitrogen; SO2: diòxid de sofre; PM10: partícules de 10 micres; CO: monòxid de carboni; HC: hidrocarburs no cremats.

Posen en risc la salut de les persones

Les partícules PM10, amb una mida entre 2,5 i 10 µm, són altament perjudicials per a la salut humana, ja que augmenten el risc de patir malalties respiratòries i oncològiques. Per altra banda, els òxids de nitrogen (NOx), que també tenen múltiples efectes negatius sobre el medi ambient (contribució a l’escalfament global, formació de pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó i formació de boirum (smog) i d’altres contaminants atmosfèrics), contribueixen a la formació d’ozó a nivell local, el qual té importants efectes sobre la salut de les persones. Així mateix, el diòxid de sofre (SO2) és un gas molt tòxic i, val  a dir, també un dels principals responsables de la pluja àcida.

Tributen a paradisos fiscals

Des de Terraferida, hem volgut anar més enllà de l’anàlisi d’emissions de gasos contaminants per part dels creuers i hem volgut saber, també, sota quina bandera ens visiten. I és que aquesta no és una qüestió menor donades les importants implicacions econòmiques i socials que se’n deriven. Així,  hem tengut accés a les dades relatives a les  banderes que usaren els creuers que visitaren el Port de Palma durant el 2018, i hem comprovat que aquestes corresponen a 14 països diferents: Itàlia, Gran Bahames, Malta, Panamà, Illes Marshall, Bahames, Noruega, Bermudes, França, Luxemburg, Saint Vicent i les Granadines, Bahrain, Holanda, Regne Unit. Com a mínim, el 65% de les visites es feren amb banderes de paradisos fiscals1, un percentatge que se situaria en el 99% si s’acabàs confirmant que les banderes italianes corresponen a Trieste (zona franca comparable a un paradís fiscal dins Itàlia). La versatilitat de les banderes usades és enorme. Per exemple, el 2018 el Costa Diadema, que visità Palma 48 vegades,  usà 7 banderes diferents, mentre que l’Aidaprima féu 30 visites i n’usà fins a 6 distintes. Sens dubte, aquestes companyies usen els paradisos fiscals a conveniència per eludir pagar impostos i esquivar la legislació ambiental i laboral dels països que visiten.

taula

Banderes usades pels creuers que visitaren Palma el 2018.

 

Per tot això, des de Terraferida demanam:

  • Reduir el turisme de creuers i assegurar que en cap moment n’hi hagi més d’un al port.
  • Millorar els sistemes de control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules contaminants al port i altres indrets de Palma, mitjançant el desplegament de sensors acurats que permetin un seguiment rigorós de les seves concentracions, susceptibles d’afectar la salut humana.
  • Informar la població dels resultats del control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules proporcionats pels sensors.
  • Controlar, per part de l’Autoritat Portuària, les operacions de canvi de combustible al port i les certificacions ambientals dels vaixells.
  • Regular, mitjançant la Llei de Canvi Climàtic, tots els aspectes relatius a l’activitat dels creuers en què l’Administració autonòmica tengui competències, com, per exemple, els objectius de reducció d’emissions de gasos contaminants als ports illencs.

Com a responsable de la salut pública, exigim al Govern Balear que controli l’activitat dels creuers i prengui les mesures oportunes per tal de garantir als ciutadans de Palma i de les Illes una qualitat de l’aire que no superi els límits de gasos contaminants que marca la legislació europea vigent.

 

1Es consideren Paradisos Fiscals aquelles regions que reuneixen els següents requisits:

  1. Impostos baixos o nuls.
  2. Secret bancari i manca de transparència.
  3. Legislació que no permet l’intercanvi d’informació amb altres països.
  4. Absència de registre de l’activitat econòmica de les empreses que hi operen.

 

Ni compra ni lloguer, no tindràs una casa en la puta vida… i propostes per evitar-ho

vdenavidad_cat

23 de Desembre 2006: MACROMANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE
a totes les ciutats de l’Estat Espanyol.

«No tindràs una casa en la puta vida». Aquest era el lema de la plataforma VdeVivienda per un habitatge digne que des de maig de 2006 va començar a organitzar manifestacions a diferents ciutats de l’estat espanyol per denunciar l’abusiu preu de l’habitatge i reivindicar una major facilitat per accedir-hi. Han passat gairebé 12 anys i aquesta problemàtica no s’ha millorat gens, ans el contrari, segueix avui en dia de màxima actualitat.

Les veus crítiques que relacionen el model turístic de creixement continuat –de penetració i ocupació del territori i l’habitatge– amb els preus abusius dels habitatges i els lloguers s’han estès per tot arreu. Quedar impassibles davant aquesta vulneració d’un dret fonamental ja no és una opció. Al punt que estem, és completament necessari ser més contundents afermant mesures concretes que permetin, d’una vegada per totes, posar fre a la situació i que la possibilitat de viure a un habitatge, amb un mínim d’estabilitat, sigui una realitat. Perquè assegurar l’estabilitat en l’habitatge vol dir assegurar també els drets socials de les persones.

El que implica el concepte d’habitatge va molt més enllà de la simple i bàsica funció d’habitacle o residència. La “casa”, la residència, el lloc on es desenvolupa la vida quotidiana de les famílies, és també el pilar, entorn el qual s’organitzen les qüestions socials, de manera que el domicili i el seu entorn immediat representa el lligam territorial per a cadascuna de nosaltres. Per tant, l’habitatge, la llar, és un bé essencial per a la supervivència i la convivència. És aquell petit espai que ens connecta amb el territori, que ens permet romandre, prendre consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat.

Necessitam habitar un espai per a la vida. En un món perfecte, si poguéssim triar on i com viure, molt possiblement ho faríem en funció de diversos paràmetres relacionats amb la bellesa del lloc, la qualitat ambiental, els serveis, els equipaments, l’accessibilitat, la proximitat al lloc de feina i a l’escola dels infants, la qualitat arquitectònica i la xarxa social i veïnal. Malauradament, aquesta visió pragmàtica de l’habitatge com a bé bàsic de servei i benestar, entorn del qual  organitzem la vida, s’ha vist corrompuda per una visió purament economicista i mercantilista dels productes d’allotjament. L’habitatge s’ha convertit en una mercaderia de luxe i el lloguer turístic ha tingut un paper fonamental en aquest procés, contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer s’hagin enfilat a quotes inaccessibles per a moltes residents.

Del tsunami urbanitzador, depredador de paisatges i recursos naturals, que patim de forma continuada a Balears des dels anys 1960, hem passat a un tsunami especulador que devora expectatives de vida:

  • Entre els anys 1955 i 2017 el nombre d’habitatges a les Illes Balears es va multiplicar per més de 4 passant d’uns 140.000 a quasi 598.000.
  • Si tenim en compte el nombre de residents a Balears (prop d’1.129.000 habitants l’any 2018) la ràtio que resulta es d’1,9 habitants per habitatge.
  • No podem oblidar que entre els anys 2001 i 2014, es varen produir prop de 19.000 execucions hipotecàries a les Balears, de les quals més de 15.000 (el 82,5%) varen ocórrer a partir de 2008.
  • A més entre els mesos de gener i setembre del 2017 es varen donar en aquestes illes 5 desnonaments per impagament de lloguer cada dia. I això sense tenir en compte els desnonaments invisibles produïts pels assetjaments immobiliaris.

Amb això es pot concloure que ens trobem davant una situació prou paradigmàtica: tenim cases suficients per a tothom i greus problemes d’accés a l’habitatge per una part important de la població. Així, l’objectiu a assolir és el de revertir aquesta situació, el que implicaria establir una nova manera d’organització social entorn a les qüestions de l’habitatge.

No es tracta, doncs, de fer més cases, més apartaments, més urbanitzacions per augmentar el parc d’habitatges, es tracta de realitzar una correcta gestió del parc existent perquè doni resposta a les necessitats bàsiques de la població, no a les oportunitats de negoci d’uns quants. Hem de dir basta! Basta de destrossa de territori i basta de preus abusius! De fet, no podem parlar de canvi de model sense plantejar una doble moratòria. Per una banda, una moratòria urbanística en sòl rústic, ja que no podem continuar devorant territori. Per altra banda, una moratòria turística, ja que no podem continuar augmentant el sostre de places.

manacor_xalet_tf

Actualment ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic

Front aquesta situació d’emergència habitacional proposam una sèrie mesures que podrien ajudar a canviar la situació:

1. NI UN HABITATGE MÉS A SÒL RÚSTIC. Actualment, ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic. És el “poble” més gran de Mallorca, després de Palma, disseminat per tot el camp de l’illa. La finalitat de molts d’aquests habitatges és el lloguer turístic. Proposam modificar la regulació urbanística del sòl rústic, per impossibilitar l’edificació de nous habitatges a sòl rústic, particularment mitjançant la modificació de:

  • La Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.
  • El Pla Territorial de Mallorca.

2. NI UNA PLAÇA TURÍSTICA MÉS. L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places i si es reparteixen les places previstes via zonificació, hi haurà 43.000 places més. Proposam modificar la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears per:

  • Segregar l’ús residencial del turístic, per tal d’imposar l’ús residencial de tots els habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars.
  • Suprimir la possibilitat d’autoritzar més places d’allotjament turístic. El mecanisme legal vigent és la denominada “borsa” de places, que fixa el sostre de places autoritzades. No hauria de ser possible argumentar el sostre actual. Les figures de planejament urbanístic, territorial i turístic (com ara el PIAT) hauran d’ordenar l’estoc actual, sense més creixement de la capacitat d’allotjament.
  • Condicionar la modernització d’establiments turístics a la minva de la seva capacitat. Amb aquesta finalitat, s’establiria un mecanisme clar d’eliminació de places turístiques per adequar l’oferta real a la capacitat de càrrega tenint en compte les infraestructures i els recursos naturals. Per això proposem el 2×1, és a dir, per cada dues places que es donin de baixa, que només se’n pugui donar una d’alta.

3. NI UN HABITATGE BUIT MÉS. Per això proposam:

  • Que, quant abans millor, es creï i es posi en funcionament l’Observatori de l’habitatge que preveu la nova llei, el qual s’impliqui en fer un cens d’habitatges buits, mitjançant el registre d’habitatges desocupats que preveu la llei d’habitatge, per promoure una major oferta de lloguer social i incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial.
  • Proposam modificar la llei d’habitatge de manera que es puguin incloure en el registre d’habitatges desocupats TOTS els habitatges buits de tots els propietaris (petits, mitjans o grans tenidors).
  • Suspensió de noves llicències urbanístiques a sòl urbà fins que no es tingui enllestit el registre d’habitatges desocupats i es conegui amb exactitud l’estoc existent d’habitatge disponible.
  • Fer efectiu el programa de cessió d’habitatge i establir clarament els beneficis fiscals per als propietaris que s’adhereixin al registre d’habitatges desocupats.
  • Reservar el 30% dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions per a habitatge protegit i lloguer social.
  • Prohibir els desnonaments si no hi ha una alternativa d’habitatge factible segons les possibilitats dels afectats.
  • Limitar l’increment dels preus de lloguer creant un índex de preus vinculant que incorpori indicadors socials.

4. NI UNA SOLA PLAÇA IL·LEGAL. Acabar amb l’oferta il·legal de lloguer turístic i la sobreocupació hotelera. Per això proposam reforçar el cos d’inspectors amb més personal i més recursos.

5. PENALITZAR I GRAVAR L’ACAPARAMENT D’HABITATGES AMB PROPÒSITS ESPECULATIUS PER A LA SEVA COMPRAVENDA O DE LLOGUER TURÍSTIC. Aquesta activitat és especialment sagnant pel desembarcament de fons d’inversió financera (fons voltor); més encara quan es tracta d’institucions públiques, com ara el cas de la SAREB, que és el “banc dolent” que va crear el govern espanyol, l’any 2012, per rescatar els bancs mitjançant la concentració dels seus actius tòxics.

variacio_lloguer

Palma al capdavant de l’increment dels lloguers: el desembre de 2018 eren el 20,6% més cars que el desembre de 2008, l’any de la bimbolla (El diario.es)


 

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat


Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.


IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018


Tramitades més de 86.000 noves places turístiques el darrer any a Mallorca

cala_mesquida_tf

Cala Mesquida (Capdepera)

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen més places via zonificació hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

El sostre de la llei turística fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà el sostre marcat per la llei en més de 6.500 places. El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.500 places abans que la llei turística faci 1 any.

Terraferida ha tengut accés a un paquet de dades oficials de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Aquestes dades mostren com la Conselleria ha tramitat un mínim de 86.097 noves places turístiques a Mallorca respecte a les darreres dades publicades per nosaltres l’any 2017.

Aquesta xifra és molt superior en realitat, perquè els registres oficials no especifiquen el nombre de places existents de fins a 557 establiments, d’un total dels 15.420 que hi ha a Mallorca. És més, als registres oficials encara no consta el nombre de places d’altres 1.000 establiments de lloguer turístic que s’estan tramitant.

Si fem una estima conservadora de 10 places per cada establiment del qual no tenim dades (557), més 6 places per cada habitatge vacacional (és la mitjana segons el Consell Insular de Mallorca) del milenar que encara no està informatitzat, tenim un total de 399.333 places. A aquestes places caldrà sumar les 42.718 que el Consell Insular de Mallorca vol repartir via zonificació al juny. En total, Mallorca podria superar aviat les 442.000 places turístiques legals, 6.500 per sobre del sostre que suposadament fixava la llei turística i 154.000 més que quan va començar la legislatura.

taula_1

Taula 1. Places existents a Mallorca, estima de places d’establiments que no aporten dades, estima de les places en tramitació, places extra de la zonificació i total de places.

Cal recordar que a principis de legislatura Turisme reconeixia 288.745 places. De llavors ençà l’increment ha estat exponencial, superant les 100.000 places noves sols a Mallorca. Si el Consell Insular reparteix noves places via zonificació, Mallorca tendrà 154.000 places legals més que a principis de legislatura. L’increment es deu bàsicament a 3 factors.

  • Un creixement de places a partir de la llei Delgado, que s’han acabat de tramitar dins aquesta legislatura.
  • Un efecte crida provocat per l’anunci de la reforma de la llei turística sense haver establert una moratòria.
  • El fracàs de la nova llei turística pel que fa a establir un sostre real de places, tal com advertirem fa 13 mesos.

Fins a 12 municipis de Mallorca ja tenen més places turístiques que habitants.

Les dades de Turisme desglossades per a cada municipi, mostren que s’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd (veure mapa 1). A falta de sumar les places d’uns 1500 establiments, de repartir 42.000 noves places via zonificació i saber les places il·legals existents, ja hi ha 12 municipis de Mallorca (veure mapa 2) amb més places turístiques que habitants (Sant Llorenç, Muro, Calvià, Capdepera, Son Servera, Santa Margalida, Alcúdia, Pollença, Banyalbufar i Deià). Permetre un augment de places a aquests municipis via zonificació per tant, seria irresponsable.

mapa_1_maig_2018

Mapa 1. S’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd

mapa_2_maig_2018

Mapa 2. Ja hi ha 12 municipis de Mallorca (mapa 2) amb més places turístiques que habitants

El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.544 places abans que la llei compleixi 1 any.

La llei turística fixava un sostre de 60.000 places a Menorca. Aquest sostre però, ja ha estat superat en 15.000 places segons ha reconegut el Consell Insular de Menorca, sense que cap mecanisme de la llei ni ningú hagi arbitrat cap mesura per retornar a la xifra que Turisme fixava com a insuperable. Si a aquestes hi sumam les 6544 de Mallorca, les 42.000 que s’adjudicaran via zonificació i les 2000 de Formentera, el sostre ja haurà estat superat en 23.544 places. Tot plegat a falta de conèixer la pujada de places a Eivissa.

taula_2

Cal un cop de timó per frenar el creixement de places – Les propostes de Terraferida.

La nova llei turística va suposar un avanç molt positiu respecte a la Llei Delgado, especialment pel que fa a eliminar excepcions i posar un sostre. Lamentablement, aquest dos aspectes positius podrien fracassar si no s’estableix un mecanisme que freni de veritat el creixement exponencial de places. Si els intents d’establir un sostre han fracassat sols queda rectificar, implementant mesures de contenció. Les nostres propostes són:

  1. Congelar el nombre de places turístiques a Mallorca eliminant la possibilitat de crear 42.712 places via zonificació.
  2. Reformar la llei turística i fixar un sostre de places real, concretant el nombre de places que no es pot superar a cada illa a l’articulat.
  3. Prorrogar la moratòria de places que està en vigor.
  4. Establir el 2×1 turístic: per cada nova plaça que es vulgui crear caldrà anar a la borsa de places i adquirir-ne 2, en lloc d’una com ara.
  5. Tancar les places il·legals existents, reforçant el cos d’inspectors i instructors de la inspecció turística. Ara mateix cada inspector té a càrrec més de 26.000 places legals, totes les il·legals, i milers d’establiments turístics sense places.

 

IB3 NOTÍCIES – 26 Maig 2018

 

El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

La pressió humana a les illes Balears s’ha disparat un 45% en 20 anys

iph_balears_1997_2017_terraferida_

El mes d’agost de 2017 hi va haver sobre les Illes 641.000 persones més que l’agost de 1997.

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat. Les dades que proporciona l’IBESTAT, aporten els registres diaris de quantes persones, siguin residents o turistes, hi ha sobre les illes simultàniament. En una comunitat tan “turistitzada”, on el nombre de persones presents és molt diferent respecte de la població resident, conèixer la càrrega demogràfica total és bàsic per planificar i gestionar l’urbanisme, els recursos naturals, l’energia o la seguretat.

Les dades que hem obtingut mostren un creixement constant de la pressió humana any rere any. L’únic any amb un cert decreixement va ser l’any 2009, quan el valor màxim va baixar un 1’1%, recuperant-se l’any 2010 amb una pujada de 60.000 persones. Si tenim en compte la punta màxima de pressió humana de cada agost, veiem com els darrers 20 anys la càrrega demogràfica total ha pujat en 641.210 persones. El màxim de 1997 va ser d’1.419.316 persones, mentre que 20 anys després ja s’arribava a un valor màxim de 2.060.525 persones, un increment espectacular del 45,2%. Si l’any 1997 s’arribava a un màxim de pressió humana d’1,4 milions a l’agost, el 2016 aquesta xifra ja es superava al mes de juny i l’any 2017 ja era superada al mes de maig.

Puja la pressió tots els mesos de l’any. Si agafam com a referència dia 1 de gener, veiem com el 1997 hi havia 764.089 persones sobre les illes, mentre que dia 1 de gener de 2017 ja eren 1.113.300, fins a 349.210 persones més. Això representa un augment del 45.7%, un percentatge de creixement mig punt superior al màxim del període estival.

Els anys 2000, 2010 i 2016 han estat els anys en què el màxim de l’IPH respecte a l’any anterior han pujat més (54.000, 62.000 i 64.000 persones, respectivament). Cada any durant aquestes darreres dues dècades a Balears ens surt “un nou poble” de gairebé 20.000 habitants en temporada baixa, 25.000 a mitja temporada i 33.000 en temporada alta. Totes aquestes dades mostren un creixement que sembla no tocar mai sostre i evidència que així com s’allarga la temporada turística, no disminueix el nombre de turistes que arriben en temporada alta. La tendència dels darrers 20 anys, permet dubtar del relat oficial, segons el qual “avançam en la transició cap a un nou model econòmic més diversificat i sostenible….” (Biel Barceló, desembre 2017), que hi ha hagut una “moderació dels pics d’estiu” (Vicepresidència, FITUR 2018), o que el turisme d’estiu es “reparteix” la resta de l’any, afirmacions sense cap evidència que els doni suport.

tf_iph

Sis propostes per frenar l’augment imparable de la pressió.

1. Sostre real a les places turístiques. Segons la CAIB l’any 2015 a les Illes Balears hi havia 424.112 places turístiques legals. El 2017 però, ja se’n reconeixen 552.680 a falta d’actualitzar dades d’Eivissa i Formentera. A aquest augment cal sumar les de les borsa de places, que la modificació de Llei Turística contempla també dins un “sostre de places turístiques” a determinar, que es repartirà via zonificació i que permetrà arribar a un mínim de 623.624 places turístiques legals, gairebé 200.000 places turístiques més que quan va començar la legislatura (+32%). La Conselleria de Turisme fixava en 60.117 el sostre de places a Menorca, però les darreres dades publicades pel Consell Insular de Menorca deien que n’hi havia 72.002 (gairebé 12.000 més). Aquest fet mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals, tal com vam advertir l’abril de 2017. Proposam millorar el mecanisme, posar un sostre real i que la llei expliciti quin nombre de places no es pot superar.

2. Congelar places turístiques. Les Illes Balears no necessiten més places turístiques, per això proposam eliminar el seu creixement. Sols a Mallorca la borsa permet créixer en 43.000 noves places. És incomprensible que, quan la pròpia llei diu que el límit màxim de les borses de places s’ha d’adaptar a la capacitat de càrrega establerta en el planejament urbanístic i territorial, a través de “plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, si escau, els plans territorials insulars (PTI)”, que encara no ha fixat un sostre, ja s’hagi anunciat que es concediran i es repartiran les places existents

3. 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa i que aquesta estigui formada sols per places que es donin de baixa

4. Reformar els Plans Territorials amb criteris sostenibles i rebaixar el creixement residencial. Els diferents plans permeten arribar a un creixement aproximat de 3,7 milions de places, una xifra elevadíssima per unes illes tan saturades. Proposam que sigui inedificable tot el sòl rústic, que sols a Mallorca permetria edificar 102.000 parcel·les (el doble de les edificades) amb un marge de creixement futur de 400.000 places i eliminar tots els sols urbans i urbanitzables no edificats

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. A molts d’hotels s’ha detectat una sobreocupació alarmant . Tot i això els mitjans d’inspecció, control i sanció disponibles són gairebé ridículs. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Les Illes gasten milions d’euros en promoció a través de la Conselleria de Turisme, els Consells i els Ajuntaments. Aquesta despesa és un privilegi cap al sector, perquè qualsevol empresa o autònom dels altres sectors es paguen la seva publicitat. Les xifres que aportam a més, mostren com aquesta promoció és innecessària, perquè les illes tenen més turistes dels que volen. Proposam que aquests diners es destinin a incrementar els mitjans d’inspecció i sanció de la sobreocupació.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.