Arxiu d'etiquetes: Turisme

New York, New York

Posted on by

Una delegació de càrrecs públics de l’ajuntament de Palma amb el batle al capdavant, se’n van tres dies a Nova York a fer promoció turística i al Fòrum Polític d’Alt Nivell per a l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Sí, a fer augmentar les emissions de CO₂ i a rebaixar-les el mateix dia, sense plantejar-se la contradicció. El batle de Palma a més, hi serà com a president de la Xarxa d’Entitats Locals per a l’Agenda 2030 de la Federación Española de Municipios y Provincias. Vaja un exemple per la resta. Després ens demanam que ha passat amb la socialdemocràcia a Europa, just això. Assumim que la política, la vida pública, té contradiccions de les quals no podem escapar sempre, però això ja és massa. El millor pel planeta i qui hi viu hagués estat quedar a casa i no fer res.

Continua llegint →

Terraferida manifesta el seu suport als encausats pel cas confeti

Posted on by

L’organització ecologista adverteix que serà “reincident en la denúncia”.

L’associació ecologista Terraferida publica avui un manifest de suport als dotze activistes encausats per protestar contra la massificació turística el juliol de 2017 quan desplegaren una pancarta amb el lema “Tourism kills Mallorca” i llançaren confeti i usaren bengales de fum sense provocar danys al passeig marítim de Palma.

Protesta contra el judici Confeti
Concentració de suport pel judici del cas confeti

Continua llegint →

Els creuers contaminen Palma, posen en risc la salut de les persones i tributen a paradisos fiscals

Posted on by

El juny de 2019, la Federació Europea de Transport i Medi ambient (Transport & Environment) feia públic un informe on s’analitzen les emissions atmosfèriques dels creuers a Europa. Aquest informe, titulat «One corporation to pollute them all», evidencia el seu elevat  impacte ambiental pel que fa  a la contaminació atmosfèrica. Així, mostra, per exemple, que només els creuers que són propietat de Carnival Corporation & PLC emeteren, el 2017, 10 vegades més òxid de sofre (SOx) que els més de 260 milions de vehicles de passatgers que hi ha a Europa. En termes absoluts, l’informe indica que, durant el mateix any, Espanya, Itàlia, Grècia, França i Noruega foren els països més exposats a la contaminació atmosfèrica generada per aquesta activitat, mentre que Barcelona, Palma i Venècia apareixen com els ports més contaminats. En particular, i pel que fa al port de Palma, els 87 creuers que hi amarraren tengueren engegats els motors durant 6.766 hores i emeteren  a l’atmosfera 28.011 kg de SOx, és a dir, 9,4 vegades més  que l’emès  per 245.005 cotxes particulars.

fig1_T_E

Emissions de SOx dels vaixells de Carnival i de tots els turismes europeus durant el 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

 

fig_2_T_E

Ports europeus més contaminats per les emissions de SOx generades pels creuers durant 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

Els creuers al port de Palma

Des de Terraferida hem volgut saber quina va ser l’aportació d’emissions atmosfèriques dels creuers amarrats al port de Palma durant el 2018. Amb aquest objectiu, hem dut a terme una  recerca  centrada en la recopilació i anàlisi de les dades relatives al nombre de visites dels creuers a Palma publicades a la web de Ports de Balears. Així, hem consultat el registre històric dels atracaments de tots els vaixells al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018, revisant una a una les operacions i destriant els creuers a partir de la informació que aporta l’Autoritat Portuària.

Les dades mostren com 97 creuers amarraren al port de Palma durant el 2018. En total, aquests 97 creuers feren 591 visites al llarg de 267 dies, que suposaren 8.464 hores de funcionament dels motors durant el seu amarrament al port. És a dir, més del 70% dels dies de 2018 hi hagué com a mínim un creuer al port. Concretament, durant 96 dies sols n’hi hagué 1, durant 74 dies en coincidiren 2, durant 55 dies, 3 i durant 29 dies, 4. Els dies amb més afluència foren el 24 i 28 d’abril, el 15 de maig, el 28 de juny, el 28 de juliol, el 18 i 22 de setembre i el 9, 13, 16, 27 i 28 d’octubre, amb 5 creuers cada un d’aquests dies. L’1 de maig arribaren a coincidir-ne 6. Els creuers amb més visites foren: Costa Diadema, amb 48; Aidaprima, amb 30; Norwegian Epic, amb 28; Marella Explorer, MSC Fantasia i Simphony of the Seas, amb 27 cada un; Marbella Dream i MSC Divina, amb 26 cada un i Costa Victoria, amb 25. L’estada mitjana dels creuers a port fou de 16 hores i 45 minuts.

foto1_TL_tf

Creuers amarrats al port de Palma (Agost, 2019).

foto2_TL_tf

Multitud de creueristes acabats de desembarcar al Port de Palma (Agost 2019)

Contaminen Palma

Amb aquesta informació i l’obtinguda sobre les especificitats tècniques de cada motor (potència, consum i equivalència d’emissions en grams de contaminants per grams de fuel-oil cremats), hem pogut estimar el consum de fuel i les emissions de gasos contaminants generats a port. Per fer aquest càlcul, hem tengut en compte que els creuers no apaguen mai els motors, ni tan sols estant a port, per mor que han d’alimentar el seu sistema contínuament, i que en aquesta situació funcionen al voltant del 75% de la seva potència màxima. Així doncs, segons aquestes premisses, els creuers arribats a Palma al llarg de 2018 haurien cremat fins a 63.369 tones de fuel durant la seva estada al port, un consum de combustible que evidencia la dimensió de la contaminació que generen quan aquest es crema, així com el seu impacte sobre la salut pública (tot això sense considerar les emissions de gasos contaminants produïts durant les travessies i les maniobres d’atracament i sortida del port). Per fer-nos una idea del que això representa, el consum de combustible per part dels creuers al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019 equivaldria a la mateixa quantitat de fuel que el petrolier Prestige abocà a la mar el 2002 (que en concret foren unes 77.000 tones). En termes comparatius,  traduït a consum de gas-oil, tot aquest fuel permetria que quasi 20.000 cotxes (més concretament 18.890) fessin la volta a tota la circumferència de la Terra.

fig_3_tf

Consum de fuel dels creuers, acumulat per mesos, al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019

A partir de les estimes que hem pogut fer, els creuers atracats al port de Palma durant 267 dies de 2018, amb 8.464 hores de funcionament dels seus motors estant a port, haurien emès a l’atmosfera:

  • 202.808 tones de CO2.
  • 5.576 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 3.445 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 778 tones de partícules de 10 micres (PM10).
  • 293 tones de monòxid de carboni (CO).
  • 179 tones d’hidrocarburs no cremats (HC)
  • 348 grams de poliaromàtics (PAH).

Per entendre millor la magnitud de les emissions generades pels creuers a port, les hem comparat amb les generades per la Central d’Es Murterar durant tot el 2015 (darrer any amb dades completes), que funciona durant 24 hores cada un dels 365 dies de l’any:

  • 1.987.100 tones de CO2.
  • 2.396 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 4.150 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 124 Tones de partícules de 10 micres (PM10).

Les dades mostren que, el 2018, els creuers emeteren 6,3 i 2,3 vegades més partícules (PM10) i més òxids de nitrogen (NOx), respectivament, que Es Murterar, mentre que quasi n’igualaren l’emissió de diòxid de sofre (SO2) i emeteren fins al 10% de les tones de CO2 que emet la central.

fig_4_tf

Emissions generades pels creuers al port de Palma i la central Es Murterar el 2018 i 2015, respectivament. NOx: òxids de nitrogen; SO2: diòxid de sofre; PM10: partícules de 10 micres; CO: monòxid de carboni; HC: hidrocarburs no cremats.

Posen en risc la salut de les persones

Les partícules PM10, amb una mida entre 2,5 i 10 µm, són altament perjudicials per a la salut humana, ja que augmenten el risc de patir malalties respiratòries i oncològiques. Per altra banda, els òxids de nitrogen (NOx), que també tenen múltiples efectes negatius sobre el medi ambient (contribució a l’escalfament global, formació de pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó i formació de boirum (smog) i d’altres contaminants atmosfèrics), contribueixen a la formació d’ozó a nivell local, el qual té importants efectes sobre la salut de les persones. Així mateix, el diòxid de sofre (SO2) és un gas molt tòxic i, val  a dir, també un dels principals responsables de la pluja àcida.

Tributen a paradisos fiscals

Des de Terraferida, hem volgut anar més enllà de l’anàlisi d’emissions de gasos contaminants per part dels creuers i hem volgut saber, també, sota quina bandera ens visiten. I és que aquesta no és una qüestió menor donades les importants implicacions econòmiques i socials que se’n deriven. Així,  hem tengut accés a les dades relatives a les  banderes que usaren els creuers que visitaren el Port de Palma durant el 2018, i hem comprovat que aquestes corresponen a 14 països diferents: Itàlia, Gran Bahames, Malta, Panamà, Illes Marshall, Bahames, Noruega, Bermudes, França, Luxemburg, Saint Vicent i les Granadines, Bahrain, Holanda, Regne Unit. Com a mínim, el 65% de les visites es feren amb banderes de paradisos fiscals1, un percentatge que se situaria en el 99% si s’acabàs confirmant que les banderes italianes corresponen a Trieste (zona franca comparable a un paradís fiscal dins Itàlia). La versatilitat de les banderes usades és enorme. Per exemple, el 2018 el Costa Diadema, que visità Palma 48 vegades,  usà 7 banderes diferents, mentre que l’Aidaprima féu 30 visites i n’usà fins a 6 distintes. Sens dubte, aquestes companyies usen els paradisos fiscals a conveniència per eludir pagar impostos i esquivar la legislació ambiental i laboral dels països que visiten.

taula

Banderes usades pels creuers que visitaren Palma el 2018.

 

Per tot això, des de Terraferida demanam:

  • Reduir el turisme de creuers i assegurar que en cap moment n’hi hagi més d’un al port.
  • Millorar els sistemes de control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules contaminants al port i altres indrets de Palma, mitjançant el desplegament de sensors acurats que permetin un seguiment rigorós de les seves concentracions, susceptibles d’afectar la salut humana.
  • Informar la població dels resultats del control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules proporcionats pels sensors.
  • Controlar, per part de l’Autoritat Portuària, les operacions de canvi de combustible al port i les certificacions ambientals dels vaixells.
  • Regular, mitjançant la Llei de Canvi Climàtic, tots els aspectes relatius a l’activitat dels creuers en què l’Administració autonòmica tengui competències, com, per exemple, els objectius de reducció d’emissions de gasos contaminants als ports illencs.

Com a responsable de la salut pública, exigim al Govern Balear que controli l’activitat dels creuers i prengui les mesures oportunes per tal de garantir als ciutadans de Palma i de les Illes una qualitat de l’aire que no superi els límits de gasos contaminants que marca la legislació europea vigent.

 

1Es consideren Paradisos Fiscals aquelles regions que reuneixen els següents requisits:

  1. Impostos baixos o nuls.
  2. Secret bancari i manca de transparència.
  3. Legislació que no permet l’intercanvi d’informació amb altres països.
  4. Absència de registre de l’activitat econòmica de les empreses que hi operen.

 

Ni compra ni lloguer, no tindràs una casa en la puta vida… i propostes per evitar-ho

Posted on by

vdenavidad_cat

23 de Desembre 2006: MACROMANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE
a totes les ciutats de l’Estat Espanyol.

«No tindràs una casa en la puta vida». Aquest era el lema de la plataforma VdeVivienda per un habitatge digne que des de maig de 2006 va començar a organitzar manifestacions a diferents ciutats de l’estat espanyol per denunciar l’abusiu preu de l’habitatge i reivindicar una major facilitat per accedir-hi. Han passat gairebé 12 anys i aquesta problemàtica no s’ha millorat gens, ans el contrari, segueix avui en dia de màxima actualitat.

Les veus crítiques que relacionen el model turístic de creixement continuat –de penetració i ocupació del territori i l’habitatge– amb els preus abusius dels habitatges i els lloguers s’han estès per tot arreu. Quedar impassibles davant aquesta vulneració d’un dret fonamental ja no és una opció. Al punt que estem, és completament necessari ser més contundents afermant mesures concretes que permetin, d’una vegada per totes, posar fre a la situació i que la possibilitat de viure a un habitatge, amb un mínim d’estabilitat, sigui una realitat. Perquè assegurar l’estabilitat en l’habitatge vol dir assegurar també els drets socials de les persones.

El que implica el concepte d’habitatge va molt més enllà de la simple i bàsica funció d’habitacle o residència. La “casa”, la residència, el lloc on es desenvolupa la vida quotidiana de les famílies, és també el pilar, entorn el qual s’organitzen les qüestions socials, de manera que el domicili i el seu entorn immediat representa el lligam territorial per a cadascuna de nosaltres. Per tant, l’habitatge, la llar, és un bé essencial per a la supervivència i la convivència. És aquell petit espai que ens connecta amb el territori, que ens permet romandre, prendre consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat.

Necessitam habitar un espai per a la vida. En un món perfecte, si poguéssim triar on i com viure, molt possiblement ho faríem en funció de diversos paràmetres relacionats amb la bellesa del lloc, la qualitat ambiental, els serveis, els equipaments, l’accessibilitat, la proximitat al lloc de feina i a l’escola dels infants, la qualitat arquitectònica i la xarxa social i veïnal. Malauradament, aquesta visió pragmàtica de l’habitatge com a bé bàsic de servei i benestar, entorn del qual  organitzem la vida, s’ha vist corrompuda per una visió purament economicista i mercantilista dels productes d’allotjament. L’habitatge s’ha convertit en una mercaderia de luxe i el lloguer turístic ha tingut un paper fonamental en aquest procés, contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer s’hagin enfilat a quotes inaccessibles per a moltes residents.

Del tsunami urbanitzador, depredador de paisatges i recursos naturals, que patim de forma continuada a Balears des dels anys 1960, hem passat a un tsunami especulador que devora expectatives de vida:

  • Entre els anys 1955 i 2017 el nombre d’habitatges a les Illes Balears es va multiplicar per més de 4 passant d’uns 140.000 a quasi 598.000.
  • Si tenim en compte el nombre de residents a Balears (prop d’1.129.000 habitants l’any 2018) la ràtio que resulta es d’1,9 habitants per habitatge.
  • No podem oblidar que entre els anys 2001 i 2014, es varen produir prop de 19.000 execucions hipotecàries a les Balears, de les quals més de 15.000 (el 82,5%) varen ocórrer a partir de 2008.
  • A més entre els mesos de gener i setembre del 2017 es varen donar en aquestes illes 5 desnonaments per impagament de lloguer cada dia. I això sense tenir en compte els desnonaments invisibles produïts pels assetjaments immobiliaris.

Amb això es pot concloure que ens trobem davant una situació prou paradigmàtica: tenim cases suficients per a tothom i greus problemes d’accés a l’habitatge per una part important de la població. Així, l’objectiu a assolir és el de revertir aquesta situació, el que implicaria establir una nova manera d’organització social entorn a les qüestions de l’habitatge.

No es tracta, doncs, de fer més cases, més apartaments, més urbanitzacions per augmentar el parc d’habitatges, es tracta de realitzar una correcta gestió del parc existent perquè doni resposta a les necessitats bàsiques de la població, no a les oportunitats de negoci d’uns quants. Hem de dir basta! Basta de destrossa de territori i basta de preus abusius! De fet, no podem parlar de canvi de model sense plantejar una doble moratòria. Per una banda, una moratòria urbanística en sòl rústic, ja que no podem continuar devorant territori. Per altra banda, una moratòria turística, ja que no podem continuar augmentant el sostre de places.

manacor_xalet_tf

Actualment ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic

Front aquesta situació d’emergència habitacional proposam una sèrie mesures que podrien ajudar a canviar la situació:

1. NI UN HABITATGE MÉS A SÒL RÚSTIC. Actualment, ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic. És el “poble” més gran de Mallorca, després de Palma, disseminat per tot el camp de l’illa. La finalitat de molts d’aquests habitatges és el lloguer turístic. Proposam modificar la regulació urbanística del sòl rústic, per impossibilitar l’edificació de nous habitatges a sòl rústic, particularment mitjançant la modificació de:

  • La Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.
  • El Pla Territorial de Mallorca.

2. NI UNA PLAÇA TURÍSTICA MÉS. L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places i si es reparteixen les places previstes via zonificació, hi haurà 43.000 places més. Proposam modificar la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears per:

  • Segregar l’ús residencial del turístic, per tal d’imposar l’ús residencial de tots els habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars.
  • Suprimir la possibilitat d’autoritzar més places d’allotjament turístic. El mecanisme legal vigent és la denominada “borsa” de places, que fixa el sostre de places autoritzades. No hauria de ser possible argumentar el sostre actual. Les figures de planejament urbanístic, territorial i turístic (com ara el PIAT) hauran d’ordenar l’estoc actual, sense més creixement de la capacitat d’allotjament.
  • Condicionar la modernització d’establiments turístics a la minva de la seva capacitat. Amb aquesta finalitat, s’establiria un mecanisme clar d’eliminació de places turístiques per adequar l’oferta real a la capacitat de càrrega tenint en compte les infraestructures i els recursos naturals. Per això proposem el 2×1, és a dir, per cada dues places que es donin de baixa, que només se’n pugui donar una d’alta.

3. NI UN HABITATGE BUIT MÉS. Per això proposam:

  • Que, quant abans millor, es creï i es posi en funcionament l’Observatori de l’habitatge que preveu la nova llei, el qual s’impliqui en fer un cens d’habitatges buits, mitjançant el registre d’habitatges desocupats que preveu la llei d’habitatge, per promoure una major oferta de lloguer social i incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial.
  • Proposam modificar la llei d’habitatge de manera que es puguin incloure en el registre d’habitatges desocupats TOTS els habitatges buits de tots els propietaris (petits, mitjans o grans tenidors).
  • Suspensió de noves llicències urbanístiques a sòl urbà fins que no es tingui enllestit el registre d’habitatges desocupats i es conegui amb exactitud l’estoc existent d’habitatge disponible.
  • Fer efectiu el programa de cessió d’habitatge i establir clarament els beneficis fiscals per als propietaris que s’adhereixin al registre d’habitatges desocupats.
  • Reservar el 30% dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions per a habitatge protegit i lloguer social.
  • Prohibir els desnonaments si no hi ha una alternativa d’habitatge factible segons les possibilitats dels afectats.
  • Limitar l’increment dels preus de lloguer creant un índex de preus vinculant que incorpori indicadors socials.

4. NI UNA SOLA PLAÇA IL·LEGAL. Acabar amb l’oferta il·legal de lloguer turístic i la sobreocupació hotelera. Per això proposam reforçar el cos d’inspectors amb més personal i més recursos.

5. PENALITZAR I GRAVAR L’ACAPARAMENT D’HABITATGES AMB PROPÒSITS ESPECULATIUS PER A LA SEVA COMPRAVENDA O DE LLOGUER TURÍSTIC. Aquesta activitat és especialment sagnant pel desembarcament de fons d’inversió financera (fons voltor); més encara quan es tracta d’institucions públiques, com ara el cas de la SAREB, que és el “banc dolent” que va crear el govern espanyol, l’any 2012, per rescatar els bancs mitjançant la concentració dels seus actius tòxics.

variacio_lloguer

Palma al capdavant de l’increment dels lloguers: el desembre de 2018 eren el 20,6% més cars que el desembre de 2008, l’any de la bimbolla (El diario.es)