El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

La pressió humana a les illes Balears s’ha disparat un 45% en 20 anys

iph_balears_1997_2017_terraferida_

El mes d’agost de 2017 hi va haver sobre les Illes 641.000 persones més que l’agost de 1997.

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat. Les dades que proporciona l’IBESTAT, aporten els registres diaris de quantes persones, siguin residents o turistes, hi ha sobre les illes simultàniament. En una comunitat tan “turistitzada”, on el nombre de persones presents és molt diferent respecte de la població resident, conèixer la càrrega demogràfica total és bàsic per planificar i gestionar l’urbanisme, els recursos naturals, l’energia o la seguretat.

Les dades que hem obtingut mostren un creixement constant de la pressió humana any rere any. L’únic any amb un cert decreixement va ser l’any 2009, quan el valor màxim va baixar un 1’1%, recuperant-se l’any 2010 amb una pujada de 60.000 persones. Si tenim en compte la punta màxima de pressió humana de cada agost, veiem com els darrers 20 anys la càrrega demogràfica total ha pujat en 641.210 persones. El màxim de 1997 va ser d’1.419.316 persones, mentre que 20 anys després ja s’arribava a un valor màxim de 2.060.525 persones, un increment espectacular del 45,2%. Si l’any 1997 s’arribava a un màxim de pressió humana d’1,4 milions a l’agost, el 2016 aquesta xifra ja es superava al mes de juny i l’any 2017 ja era superada al mes de maig.

Puja la pressió tots els mesos de l’any. Si agafam com a referència dia 1 de gener, veiem com el 1997 hi havia 764.089 persones sobre les illes, mentre que dia 1 de gener de 2017 ja eren 1.113.300, fins a 349.210 persones més. Això representa un augment del 45.7%, un percentatge de creixement mig punt superior al màxim del període estival.

Els anys 2000, 2010 i 2016 han estat els anys en què el màxim de l’IPH respecte a l’any anterior han pujat més (54.000, 62.000 i 64.000 persones, respectivament). Cada any durant aquestes darreres dues dècades a Balears ens surt “un nou poble” de gairebé 20.000 habitants en temporada baixa, 25.000 a mitja temporada i 33.000 en temporada alta. Totes aquestes dades mostren un creixement que sembla no tocar mai sostre i evidència que així com s’allarga la temporada turística, no disminueix el nombre de turistes que arriben en temporada alta. La tendència dels darrers 20 anys, permet dubtar del relat oficial, segons el qual “avançam en la transició cap a un nou model econòmic més diversificat i sostenible….” (Biel Barceló, desembre 2017), que hi ha hagut una “moderació dels pics d’estiu” (Vicepresidència, FITUR 2018), o que el turisme d’estiu es “reparteix” la resta de l’any, afirmacions sense cap evidència que els doni suport.

tf_iph

Sis propostes per frenar l’augment imparable de la pressió.

1. Sostre real a les places turístiques. Segons la CAIB l’any 2015 a les Illes Balears hi havia 424.112 places turístiques legals. El 2017 però, ja se’n reconeixen 552.680 a falta d’actualitzar dades d’Eivissa i Formentera. A aquest augment cal sumar les de les borsa de places, que la modificació de Llei Turística contempla també dins un “sostre de places turístiques” a determinar, que es repartirà via zonificació i que permetrà arribar a un mínim de 623.624 places turístiques legals, gairebé 200.000 places turístiques més que quan va començar la legislatura (+32%). La Conselleria de Turisme fixava en 60.117 el sostre de places a Menorca, però les darreres dades publicades pel Consell Insular de Menorca deien que n’hi havia 72.002 (gairebé 12.000 més). Aquest fet mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals, tal com vam advertir l’abril de 2017. Proposam millorar el mecanisme, posar un sostre real i que la llei expliciti quin nombre de places no es pot superar.

2. Congelar places turístiques. Les Illes Balears no necessiten més places turístiques, per això proposam eliminar el seu creixement. Sols a Mallorca la borsa permet créixer en 43.000 noves places. És incomprensible que, quan la pròpia llei diu que el límit màxim de les borses de places s’ha d’adaptar a la capacitat de càrrega establerta en el planejament urbanístic i territorial, a través de “plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, si escau, els plans territorials insulars (PTI)”, que encara no ha fixat un sostre, ja s’hagi anunciat que es concediran i es repartiran les places existents

3. 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa i que aquesta estigui formada sols per places que es donin de baixa

4. Reformar els Plans Territorials amb criteris sostenibles i rebaixar el creixement residencial. Els diferents plans permeten arribar a un creixement aproximat de 3,7 milions de places, una xifra elevadíssima per unes illes tan saturades. Proposam que sigui inedificable tot el sòl rústic, que sols a Mallorca permetria edificar 102.000 parcel·les (el doble de les edificades) amb un marge de creixement futur de 400.000 places i eliminar tots els sols urbans i urbanitzables no edificats

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. A molts d’hotels s’ha detectat una sobreocupació alarmant . Tot i això els mitjans d’inspecció, control i sanció disponibles són gairebé ridículs. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Les Illes gasten milions d’euros en promoció a través de la Conselleria de Turisme, els Consells i els Ajuntaments. Aquesta despesa és un privilegi cap al sector, perquè qualsevol empresa o autònom dels altres sectors es paguen la seva publicitat. Les xifres que aportam a més, mostren com aquesta promoció és innecessària, perquè les illes tenen més turistes dels que volen. Proposam que aquests diners es destinin a incrementar els mitjans d’inspecció i sanció de la sobreocupació.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat


IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017


rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

Desmuntant AirBnb & HomeAway. Part III

illes_for_rent_tf

HomeAway ja ofereix prop de 160.000 places a les Illes Balears.

El 50% dels 15.000 allotjaments oferts per AirBnb a Mallorca en mans de 99 comercialitzadors. AirBnb facturà 294,3 milions d’euros en 14 mesos a les Illes Balears.


Terraferida ha tengut accés a nous arxius d’AirBnb i de HomeAway, les dues principals multinacionals del lloguer turístic a les Illes. El contingut d’aquests arxius mostren una evolució extraordinària del fenomen, que segueix creixent i expandint-se a un ritme vertiginós. El cas de HomeAway és espectacular: ofereix 23.968 allotjaments i 160.016 places a les Illes, situant-se com el portal líder. Els nous arxius de la multinacional AirBnb als que hem tengut accés, i que anomenam AirBnb-B, mostren una oferta de 21.999 allotjaments (*) i 119.050 places.

taula_1_tfTaula 1. Nombre total de places i allotjaments oferts per AirBnb i HomeAway a cada illa. AirBnb admet (comunicat 8 de maig 2017) que gestiona 24.000 allotjaments. Els arxius no permeten saber la quantitat d’anuncis que es repeteixen als 2 portals.

Els mapes de HomeAway a les Illes. Després de publicar els mapes d’AirBnb a Mallorca i Pitiüses, Terraferida fa públics els mapes interactius amb tot l’allotjament ofert per HomeAway entre gener 2016 i març 2017 on es pot veure la seva distribució territorial.

Terraferida també fa públic el mapa d’AirBnb de Menorca, després de publicar els mapes d’AirBnb de Mallorca i Pitiüses fa sols unes setmanes.

CONSULTAR ELS MAPES

homeaway_mallorca_2016

Lloguers HomeAway a Mallorca – 2016

CONSULTAR ELS MAPES

AirBnb-B. Si comparam les dades fetes públiques per AirBnb de l’any 2016 amb les dades d’AirBnb-B (interval de gener 2016 a març 2017) s’aprecien diferències significatives respecte a les pernoctacions i la facturació reconeguda per AirBnb. Aquestes diferències no s’expliquen pel fet d’acumular dades d’intervals diferents (12 mesos en el cas d’AirBnb i 14 en el cas d’AirBnb-B) especialment per tractar-se dels mesos (gener-març) amb manco activitat turística.

taula_2_tfTaula 2. Pernoctacions i facturació de AirBnb i AirBnb-B a les Illes Balears dins el darrer any.

Els arxius d’AirBnb-B mostren una facturació de 294,3 milions d’euros al conjunt de les illes (183 a Mallorca, 87 a Eivissa, 18,3 a Menorca i 5,3 a Formentera) mentre que la companyia publicà que n’havia facturat 115. Recordem que AirBnb es queda un percentatge del total d’aquesta facturació. Les pernoctacions es situarien en 1.392.000, molt per damunt de les 590.000 que reconeix la multinacional per l’any 2016.

Dels arxius d’AirBnb-B se’n desprenen també dades sobre l’acumulació d’allotjament per part de grans comercialitzadors, que permeten dubtar que el lloguer turístic estigui majoritàriament en mans de petits propietaris i sigui economia col·laborativa:

A Mallorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen ofereixen 7.511 allotjaments d’un total de 14.960 a través d’AirBnb. Això suposa el 50% de tot el lloguer turístic de l’illa. A Menorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen n’ofereixen 1.129 (58%), mentre que a Eivissa el percentatge controlat pels primers 99 comercialitzadors és del 30% i a Formentera del 47%. Mallorca, per les seves dimensions i població, és on més concentrada sembla estar l’oferta del lloguer turístic ofert a través d’AirBnb.

Les dades en definitiva, mostren una “hotelització” de les Illes sense precedents, que ha polvoritzat els sostres de places dels que la societat s’havia dotat les darreres dècades a través de múltiples instruments legislatius. L’ampli consens social respecte a la congelació de places turístiques al que s’havia arribat fa anys, també ha quedat esmicolat. Aquest nou boom turístic-immobiliari està generant nous problemes socials (lloguers abusius, expulsió de la població local de moltes zones, pèrdua d’identitat…) i està amplificant els problemes ambientals que ja teníem (urbanització, manca d’aigua, generació de residus, depuració, energia, mobilitat…).

Terraferida fa una crida a AirBnb i HomeAway perquè publiquin dades reals i contrastables de les seves activitats a les Illes Balears. També fem una crida a les institucions públiques (Governs, Consells, Ajuntaments i Hisenda) perquè investiguin les activitats d’aquestes multinacionals a les Illes. Saber quants treballadors tenen, quins impostos paguen, on tributen, quin percentatge de la seva oferta és il·legal, i quina és la seva contribució en termes de places i turistes a la massificació actual, serien de gran interès públic. En darrer lloc fem una crida al Govern i als partits que l’hi donen suport perquè aprovin una llei turística més restrictiva, impedint el lloguer turístic als pisos de forma generalitzada, tancant el lloguer turístic il·legal, decretant una moratòria de places i aplicant un 2×1 (per cada nova plaça turística dues de baixa) entre altres mesures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Notícia al Notícies Migdia de IB3TV

desmuntant_3b_tf

Roda de premsa 27/05/2017 a les Portes del Parlament IB

Desmuntant Airbnb a les Pitiüses

eivissa_vila_tf_2017

Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.


Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

  • El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
  • El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
  • El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
  • El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
  • L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

photo_2017-04-22_13-45-29

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)


DADES DE MALLORCA

balears_from_ISS

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA


La Llei turística no posa un sostre clar de places

Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca