Arxiu d'etiquetes: Turisme

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

Posted on by

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.

IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018

Tramitades més de 86.000 noves places turístiques el darrer any a Mallorca

Posted on by
cala_mesquida_tf

Cala Mesquida (Capdepera)

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen més places via zonificació hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

El sostre de la llei turística fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà el sostre marcat per la llei en més de 6.500 places. El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.500 places abans que la llei turística faci 1 any.

Terraferida ha tengut accés a un paquet de dades oficials de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Aquestes dades mostren com la Conselleria ha tramitat un mínim de 86.097 noves places turístiques a Mallorca respecte a les darreres dades publicades per nosaltres l’any 2017.

Aquesta xifra és molt superior en realitat, perquè els registres oficials no especifiquen el nombre de places existents de fins a 557 establiments, d’un total dels 15.420 que hi ha a Mallorca. És més, als registres oficials encara no consta el nombre de places d’altres 1.000 establiments de lloguer turístic que s’estan tramitant.

Si fem una estima conservadora de 10 places per cada establiment del qual no tenim dades (557), més 6 places per cada habitatge vacacional (és la mitjana segons el Consell Insular de Mallorca) del milenar que encara no està informatitzat, tenim un total de 399.333 places. A aquestes places caldrà sumar les 42.718 que el Consell Insular de Mallorca vol repartir via zonificació al juny. En total, Mallorca podria superar aviat les 442.000 places turístiques legals, 6.500 per sobre del sostre que suposadament fixava la llei turística i 154.000 més que quan va començar la legislatura.

taula_1

Taula 1. Places existents a Mallorca, estima de places d’establiments que no aporten dades, estima de les places en tramitació, places extra de la zonificació i total de places.

Cal recordar que a principis de legislatura Turisme reconeixia 288.745 places. De llavors ençà l’increment ha estat exponencial, superant les 100.000 places noves sols a Mallorca. Si el Consell Insular reparteix noves places via zonificació, Mallorca tendrà 154.000 places legals més que a principis de legislatura. L’increment es deu bàsicament a 3 factors.

  • Un creixement de places a partir de la llei Delgado, que s’han acabat de tramitar dins aquesta legislatura.
  • Un efecte crida provocat per l’anunci de la reforma de la llei turística sense haver establert una moratòria.
  • El fracàs de la nova llei turística pel que fa a establir un sostre real de places, tal com advertirem fa 13 mesos.

Fins a 12 municipis de Mallorca ja tenen més places turístiques que habitants.

Les dades de Turisme desglossades per a cada municipi, mostren que s’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd (veure mapa 1). A falta de sumar les places d’uns 1500 establiments, de repartir 42.000 noves places via zonificació i saber les places il·legals existents, ja hi ha 12 municipis de Mallorca (veure mapa 2) amb més places turístiques que habitants (Sant Llorenç, Muro, Calvià, Capdepera, Son Servera, Santa Margalida, Alcúdia, Pollença, Banyalbufar i Deià). Permetre un augment de places a aquests municipis via zonificació per tant, seria irresponsable.

mapa_1_maig_2018

Mapa 1. S’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd

mapa_2_maig_2018

Mapa 2. Ja hi ha 12 municipis de Mallorca (mapa 2) amb més places turístiques que habitants

El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.544 places abans que la llei compleixi 1 any.

La llei turística fixava un sostre de 60.000 places a Menorca. Aquest sostre però, ja ha estat superat en 15.000 places segons ha reconegut el Consell Insular de Menorca, sense que cap mecanisme de la llei ni ningú hagi arbitrat cap mesura per retornar a la xifra que Turisme fixava com a insuperable. Si a aquestes hi sumam les 6544 de Mallorca, les 42.000 que s’adjudicaran via zonificació i les 2000 de Formentera, el sostre ja haurà estat superat en 23.544 places. Tot plegat a falta de conèixer la pujada de places a Eivissa.

taula_2

Cal un cop de timó per frenar el creixement de places – Les propostes de Terraferida.

La nova llei turística va suposar un avanç molt positiu respecte a la Llei Delgado, especialment pel que fa a eliminar excepcions i posar un sostre. Lamentablement, aquest dos aspectes positius podrien fracassar si no s’estableix un mecanisme que freni de veritat el creixement exponencial de places. Si els intents d’establir un sostre han fracassat sols queda rectificar, implementant mesures de contenció. Les nostres propostes són:

  1. Congelar el nombre de places turístiques a Mallorca eliminant la possibilitat de crear 42.712 places via zonificació.
  2. Reformar la llei turística i fixar un sostre de places real, concretant el nombre de places que no es pot superar a cada illa a l’articulat.
  3. Prorrogar la moratòria de places que està en vigor.
  4. Establir el 2×1 turístic: per cada nova plaça que es vulgui crear caldrà anar a la borsa de places i adquirir-ne 2, en lloc d’una com ara.
  5. Tancar les places il·legals existents, reforçant el cos d’inspectors i instructors de la inspecció turística. Ara mateix cada inspector té a càrrec més de 26.000 places legals, totes les il·legals, i milers d’establiments turístics sense places.

 

IB3 NOTÍCIES – 26 Maig 2018

 

El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

Posted on by
ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

Posted on by
proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.