Salvem Portocolom, SomPortocolom i Terraferida celebren la protecció de sa Capella i feliciten l’Ajuntament de Felanitx per la decisió

Un vell projecte urbanístic amenaçava en transformar el nucli antic urbanitzant 4.000 m2 d’una zona rústica de gran valor.

L’ajuntament ha estimat positivament les al·legacions presentades per Terraferida i Salvem Portocolom.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom feliciten l’ajuntament de Felanitx per haver pres la decisió de protegir el nucli antic de Portocolom i impedir una nova urbanització adossada a sa Capella. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

mapa-SA_CAPELLA_PORTOCOLOM

Continua llegint

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat


Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.


IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018


Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat


IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017


rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

La Llei turística no posa un sostre clar de places

Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca