5 “Top Mantra” oficials i 10 mesures per a protegir les Illes

_nsc0975b

Costa de Calvià

A desenes de milers de mallorquins ens preocupa la destrossa del territori i la massificació. No entenem per què l’economia s’ha de basar en activitats massives que degraden les illes a una velocitat de vertigen.

Mai fins ara havíem tengut un govern que, d’entrada, es declaràs favorable a la protecció del territori i a corregir excessos del passat, sense dependre de cap partit conservador. Però han passat 16 mesos i aquí no hi ha polítiques de protecció clares i concretes i sí molt de MANTRA. Molta frase de manual repetida, molta resposta comodí per escapolir-se de les preguntes incòmodes de periodistes, associacions o persones que demanen protegir les Illes Balears més i millor. Aquest ha estat el #TopMantra2016:

  1. La saturació és una sensació subjectiva, legislarem basant-nos en dades.
  2. Sense cogestió de ports i aeroports, no podem evitar la massificació.
  3. Apostam pel creixement zero.
  4. Hem d’obrir un debat sobre el model territorial.
  5. No feim autopistes, feim desdoblaments.

Els “Top Mantra” però, no s’aguanten:

  1. Hi ha un volum enorme de dades que indiquen que ens trobam al límit.
  2. La cogestió de l’aeroport res té a veure amb el model urbanístic, on sí som 100% competents.
  3. Creixement zero és creixement zero, no defensar el model dissenyat per PP-UM que permet edificar 3 milions de places sols a Mallorca.
  4. El debat fa 40 anys que és obert.
  5. Si el projecte Campos-Llucmajor el fes el PP, dirien que és una autopista desastrosa i caríssima, pròpia de temps passats.

Fins ara hem tengut turisme a zones concretes i concentrat en el temps. Ara però, tenim turistes tot l’any i escampats arreu de les Illes. La construcció torna a estar desfermada, i ja s’executen gairebé els mateixos projectes que abans de la crisi. Tot plegat multiplica els problemes ambientals que ja teníem i es generen problemes de convivència entre residents i turistes. És urgent prendre mesures clares, mai com ara hi ha hagut majories socials i polítiques tan favorables i probablement mai més les tendrem.

Enfront del “Top Mantra” oficial i la paràlisi, Terraferida proposa 10 mesures territorials concretes que es poden aplicar el 2017 amb voluntat política:

  1. Modificar les DOT i el PTI, desclassificant sòls urbans i urbanitzables.
  2. Moratòria de places turístiques. 1 plaça nova, 2 de baixa.
  3. Declarar ANEI paisatges i espais naturals valuosos que estan desprotegits.
  4. Prohibició d’edificar més xalets a fora vila.
  5. Moratòria total de camps de golf i ports esportius.
  6. No s’ha de permetre que s’edifiqui a urbanitzacions sense clavegueram. A més, s’ha d’exigir que els nous habitatges siguin sostenibles energèticament.
  7. Recuperar els Espais Naturals Protegits existents: planificació, personal i inversions.
  8. Declarar noves reserves marines, ben dotades de personal.
  9. Contenir l’onada de lloguer turístic il•legal, regulació restrictiva i més personal inspector. Els pisos no han de ser hotels.
  10. No més autopistes. Arreglem el que tenim i destinem els diners que sobren a transport públic.

 

Puigderos

Costa de Llucmajor (2016)

El territori no pot esperar més

ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator


Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?

Urbanisme destroyer

…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)

Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.

L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.

No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.

La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.

Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.

El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.

I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?

Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016


The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)

 

Salvau Ses Fontanelles!

Ses-Fontanelles

MANIFEST “SALVAU SES FONTANELLES!”

La nova majoria social i política de Palma, de Mallorca i de les Illes Balears, disposa d’una oportunitat d’or per salvar Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Les entitats que signam aquest escrit reiteram públicament el nostre suport a la protecció d’aquest espai amenaçat per un macrocentre comercial d’unes 30 hectàrees a s’Arenal de Palma. Feim també públic el nostre suport als regidors de l’Ajuntament de Palma que aposten per la protecció, i que mantenen el seu compromís amb la ciutadania i contra els plans urbanitzadors a Ses Fontanelles.

Quan deim que és la darrera zona humida, no és un eslògan desesperat, és la darrera de veritat, perquè els altres aiguamolls del municipi, han estat dessecats, reblits o encimentats. Ses Fontanelles han de tenir protecció, requereixen l’esforç i la implicació de Cort i del Govern, a qui reclamam també, passes valentes i clares en favor d’aquest espai natural. Ens reafirmam en què Ses Fontanelles mereixen ser salvades, protegides i restaurades, i això passarà si tenim, ara i aquí, polítics i polítiques valentes de veritat.

El mosaic de Ses Fontanelles (l’antic Estany Blanc) és únic: antigues salines, petites pedreres de cantons treballades a cop de tallant i escodra per generacions d’arenalers, síquies, conreus, taques de pinar, Limoniums, canyet, botxes, i una varietat sorprenent d’aucells de prat que hi resisteix. Aquest mosaic mereix millor sort que la del ciment. El Govern de les Illes recomanava la seva protecció l’any 1991, i res s’ha fet de llavors ençà.

Un macrocentre comercial a Ses Fontanelles representa també una amenaça pel petit i mitjà comerç i a més es planteja en una zona comercialment saturada. D’acord amb el que estableix el PGOU de Palma, no s’hi podrien concedir noves llicències d’instal·lacions.

El nou Ajuntament de Palma sembla decidit a salvar aquest espai. La legalitat l’hi és favorable, té tota la legitimitat, el suport de milers de votants i el de les entitats que signam aquestes retxes i moltes més. Aquests dies però, assistim a una pressió asfixiant per part dels promotors, que amenacen amb querelles, plets i recusacions als responsables municipals que fan passes per la protecció.

Les forces progressistes d’aquestes illes, ja varen deixar passar diverses oportunitats per salvar Ses Fontanelles. Que no torni a passar. Endavant José Hila, endavant Toni Noguera, endavant Aurora Jhardi i endavant regidors de Cort que estau compromesos amb Palma i amb la protecció dels darrers espais naturals del municipi. Aquesta vegada no ens podeu fallar. Salvau Ses Fontanelles!


Entitats adherides: Plataforma en defensa de Ses Fontanelles, PIMECO, GOB, Terraferida, Amics de la Terra, Associació de Fotògrafs de Natura de les Illes Balears (AFONIB), Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB), Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA), Col·legi de Biòlegs de les Illes Balears (COBIB), Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de les Illes Balears (CEFBAL), Unió de Cooperatives de treball, Plataforma contra el TTIP, Boscos de les Balears, Asociación de Biólogos para el estudio del Medio Ambiente (ABEMA), LMENTAL Sostenibilitat i Futur, Col·lectiu Es Tallant, Biciutat, Xítxeros amb Empenta, Moviment Alcudienc, Endavant-OSAN, PermaMed, Pla de Mallorca en Marxa, ARCA, Associació de Veïnats de Son Sardina.

ses_fontanelles

Illes a pressió

Costa de Calvià (El Toro)

Costa de Calvià (El Toro), Mallorca

Ja han passat més de 120 dies d’ençà que el nou Govern prengué possessió. Hi ha alguns avanços en matèria social, cultural i educativa, i se n’esperen molts més com és lògic. De moment però, no s’ha pres una sola mesura en matèria de protecció del territori ni de contenció urbanística. Hi ha alguns avanços a Menorca això sí, però són l’excepció. Digau-nos impacients, però aquesta inacció total és molt preocupant, perquè si algú pot fer-ho és aquest Govern i aquests Consells insulars. Ningú més.

La pressió humana que hem viscut aquest estiu de 2015 a les illes ha estat difícil d’aguantar. Més gent, més turistes, més plàstics a la mar, més tràfic…tot estibat de gent. Som molts els residents, venguem d’on venguem, que hem renunciat a anar a llocs per no veure com la massificació es menja una platja, un racó, un poble, un carrer…que ens agrada. Aquesta sensació que experimentam milers de residents (i visitants) no és gens distorsionada, tal i com mostra l’Índex de Pressió Humana (residents+ turistes) que hem elaborat a partir de les dades oficials (IBESTAT).

iph_terraferidaEl dia de màxima afluència humana, el 7 d’agost de 2015, hi va a arribar a haver 1.980.000 persones sobre les illes. Si als anys 80 o 90 ens haguessin dit que al 2016 hi hauria 2 milions de persones, de cop, damunt les Illes Balears, no ens ho haguéssim cregut. Ja hi som.

El que ha succeït aquest estiu no és una pressió excepcional o puntual. Les dades mostren un creixement exponencial de la pressió humana des dels inicis del turisme. Aquest creixement de fet, es dona tots els mesos de l’any. Si miram la mitjana d’octubre veim com el 1997 hi havia 1.027.833 persones sobre les illes. El 2014 ja eren 1.421.135 persones. El mateix passa al gener o a qualsevol altre mes. Alguns segueixen demanat desestacionalització i en realitat fa anys que la tenim. Arriba més gent i més turistes tot l’any, però així i tot no som capaços de baixar dels 68.000 aturats. Aquí passa alguna cosa.

Continuam batent tots els registres turístics i el discurs dominant és que això s’ha de celebrar. Però què celebram exactament? Hi ha dades, també macroeconòmiques, que qüestionen aquest model del “créixer per créixer”. Per ingressar el mateix o manco, la indústria turística ha de moure 2 milions de turistes més que fa 6 anys. Sotmetem el territori i tots els recursos a una pressió límit, i tot a canvi de menys despesa turística, salaris més baixos (de fins al 40%) i condicions de treball pitjors.

Despesa turística i IPC

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys – ©AraBalears

Posam els recursos naturals al límit, fins a un punt que pobles sencers del llevant de Mallorca no disposen d’aigua potable i a Eivissa s’ha fregat el desastre aquest estiu. I així passen els anys, batent rècords i sense estar assaciats. Venim de 60 anys d’urbanitzar gairebé 1,3 hectàrees al dia, de crear més de 400.000 places hotelers (més milers d’il·legals), desenes d’urbanitzacions on no hi havia cap nucli preexistent i d’edificar més de 200.000 construccions al sòl rústic sols a Mallorca.

El que està fet està fet diran alguns, cert, però el problema ara mateix ni tan sols és aquest si no l’enorme quantitat de sòl disponible per urbanitzar. Mallorca té una població resident de 858.000 persones. Així i tot i hi ha sòl vacant per encabir més de 2 milions d’habitants. I cap allà caminam cada dia que passa, sense que el nou govern prengui cap mesura de contenció ni demostri ganes de fer res.

Molts milers d’illencs han demanat 1000 vegades que s’havia de frenar el ciment, que s’havien de protegir mes espais naturals, que calia aturar la depredació del paisatge…i moltes de les persones que ara governen aquestes illes eren a aquestes manifestacions, signaven els manifestos o donaven suport a Iniciatives Legislatives Populars (ILP) com la que ha impulsat el GOB el 2015. El Govern de Bauzà va aprovar multitud de decrets per accelerar i afavorir més la urbanització. Tots aquests decrets segueixen en vigor i gràcies a això desenes de projectes durs amb el territori segueixen registrant-se a tota màquina.

Moltes vegades les demandes populars de protecció han topat amb governs del PP que defensaven l’especulació. Partits com el PSM i Els Verds (ara a MÉS) i puntualment el PSIB-PSOE, recollien aquestes demandes socials i el seu vot solia ser favorable a la protecció. Si no es protegeix més és perquè UM i el PP no ens deixen, deien. Ara però, hi ha un govern que es reivindica d’esquerres i ecosocialista a si mateix, sense UM ni cap altre partit que pugui tombar iniciatives ambientalment avançades. El GOB els ho ha recordat fa uns dies, necessitam polítiques “valentes i immediates” en política territorial. De moment política de gestos i molt de “selfie” a les xarxes socials, però cap mesura urbanística concreta. Cal recuperar el temps perdut.

WTM London ©Ferran Aguiló

WTM London – Tueldús – La tira de @AguiloFerran – Última Hora 3/11/2015

Adéu Canyamel, adéu

canyamel_mar_tf

Obres del “Park Hyatt” Hotel

Canyamel és un lloc que encara conserva un paisatge valuós i variat. Disposa d’una platja bella, parcialment verge, on hi desemboca un torrent humit i ric en fauna i flora. Rere la platja hi sobreviu un entorn rural viu i ben conservat, presidit per la impressionant Torre de Canyamel. A banda i banda de la vall hi ha muntanyes com el Puig Negre i el Puig des Corb que culminen al mític Cap Vermell. A la part sud-est les muntanyes de Sant Jordi i el Puig des Moro van a morir a la mar, al Cap des Pinar. El mosaic rural es fon a redols amb clapes d’alzines i una preciosa màquia mediterrània que les gatoves fan engroguir a la primavera.

Un lloc formós a pesar d’un camp de golf amb urbanització, a pesar dels hotels massa aprop de la platja, i a pesar de les dues urbanitzacions edificades a cada costat de la vall que han alterat una costa verda i abrupta.

Canyamel pot doblar la superfície edificada.

El ciment i l’especulació però, l’amenacen ara fins a un punt de no retorn. La normativa municipal i autonòmica permet que la zona urbanitzada fins el dia d’avui es pugui duplicar, passant d’unes 40 hectàrees edificades fins prop de les 85. Lo pitjor és que aquest excés de sòl urbanitzable i urbà, lluny d’estar congelat, s’està edificant a un ritme vertiginós. Recordem que a Canyamel no hi havia cap nucli de població històric. La manca de gent del lloc, i d’un teixit social local, explica en part perquè s’està destrossant l’entorn de forma tan radical i sense gaire oposició.

Canyamel, sector 8

Canyamel, sector 8

Per una part hi ha el macrohotel que construeix la companyia Cap Vermell S.L per encàrrec de Hyatt Park, una aberració que ja hem denunciat aquí. L’hotel ocupa 5 hectàrees, però el sòl urbà on s’ubica en mesura un total de 30. Molts de pobles de Mallorca no arriben a aquesta extensió. Si la visió de l’hotelarro vos horroritza, pensau que l’espai urbanitzat sols a aquest sector de Capdepera es pot multiplicar per 5. A Mallorca l’urbanisme sempre pot ser pitjor.

Per altra part, l’ajuntament va recepcionar fa poc (dotant-lo de clavegueram, enllumenat i aigua) el Sector 8 (Canyamel-Ses Coves), situat a vorera de mar, a prop del Cap Vermell. Bona part d’aquesta urbanització estava congelada i prop de 15 hectàrees estaven encara intactes. Es podria haver reclassificat la zona no edificada, convertint-la en sòl rústic per no desfigurar la zona, però no, es va optar per lo contrari. Ara la destrossa ja ha començat.

En tercer lloc hi ha la urbanització de l’altra part de la vall, la muntanya litoral que vessa cap al Cap des Pinar. També s’està edificant. Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat. No hi ha pendents, no hi ha mesura, no hi ha límits quan el luxe toca a la porta d’un ajuntament insensible.

canyamel_sector_8_tf

Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat

“El Canvi segur” del batlle Rafel Fernandez.

La normativa que permet tot això no és nova, ni és cap herència rebuda de Bauzá, Delgado i Company. Ve dels anys 80. El 1991 es va aprovar la LEN, una llei que protegia diversos espais del municipi. De llavors, i ja fa uns 25 anys, no s’ha volgut retallar l’excés de sol urbanitzable. Ara, contemplam com s’edifica cada pam. La costa de Canyamel ja ens recorda massa a Cala Llamp o Monport (Andratx). Mal símptoma quan llocs tan diferents s’assemblen cada dia més. El lema electoral del PSOE “El Canvi Segur” es veu que consistia en això, en urbanitzar Canyamel de dalt a baix de forma segura.

És urgent salvar el que queda, el Govern o el Consell han de retallar l’excés de sòl edificable de Canyamel, sense més excuses d’indemnitzacions i sense fer cas d’un ajuntament que ha demostrat estar al servei del ciment i l’especulació amb un batle del PSOE al cap davant. No volem dir Adéu a Canyamel, un lloc que a pesar de tot, encara podria valer la pena.

Coming soon

Coming soon…

L’asfalt esquiva la crisi. 10 arguments contra l’autopista de Llevant

ferida de 50 Ha

Una ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 kilòmetres

A la Mallorca post-bombolla es continuen projectant infraestructures de mida continental com si res hagués passat. Ha estat tan gran l’onada que el dogma del creixement ha arrelat molt fort, fins al punt que es confon amb desenvolupament. L’autopista projectada entre Llucmajor i Campos n’és un exemple. És una obra filla de l’urbanisme expansiu i a destemps, una futura ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 quilòmetres.

L’autopista de llevant (Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor) està planificada fa dècades i és una passa més per fer una Mallorca completament urbana, una Illa-ciutat on les autopistes són els carrers amples d’una gran urbanització, que es consolida cada dia que passa.

Molta gent pensava que amb el canvi de govern s’imposaria el seny i la mesura, que es retiraria el mega-projecte del PP, que s’arreglarien els trams conflictius per fer aquesta carretera més segura i que es faria una remodelació que permetés combinar seguretat i respecte al paisatge. Tècnicament és possible. Així ho afirmaven PSOE, MES (PSM), i fins i tot UM (ara PI) a la precampanya de 2015, però també a les campanyes de 2011, 2007, 2003, 1999…

Però alguna cosa ha canviat. El pacte PSOE-MES-Podem diu, per boca dels seus portaveus, que executaran el projecte del PP, que no volen perdre més temps i que faran quatre retocs perquè el projecte no sigui tan impactant. Per justificar aquesta gran obra, usen dos arguments idèntics als del PP:

1. La nova autopista no és una autopista, que és una paraula massa negativa, cerquen eufemismes com desdoblament, via ràpida…

2. La carretera no és segura, per tant hem de fer una autopista.

Ho lamentam molt. Aquesta vegada no serà el PP de tota la vida, insensible amb el territori i el paisatge, qui executi. Són els partits i les persones que s’hi manifestaven en contra, quan eren a l’oposició. Els hi recordam que fa sols un any que PSOE i MES presentaven al·legacions contra el projecte per desmesurat.

Hi ha massa accidents a aquesta carretera és ben cert, però el traçat no és l’única causa ni aprop fer-hi, com passa a desenes de punts negres. Imprudències, excés de velocitat, conductors drogats… i un model de desenvolupament que obliga a la gent a agafar el cotxe per qualsevol cosa. La nova conselleria de Transparència hauria de publicar les causes conegudes d’accidentalitat, i cadascú podria jutjar en base a això, no amb els arguments de partits interessats en fer obres públiques com més grosses millor. El PP mentre, fa demagògia amb la seguretat i els accidents. Si volguessin reduir la mortalitat, es podria fer una remodelació ajustada i dedicar els recursos sobrants a la sanitat, on hi ha gent que mor esperant una intervenció, una prova, el medicament de l’hepatitis… Però no, volen projectes grossos. Si no senten vergonya aprofitant-se de les víctimes de la carretera, és que no en tenen.

Sigui com sigui, ens demanam com és que mai hi ha crisis per asfaltar a lo bèstia? Com és que hi ha 40 o 50 milions d’euros gastadors quan hi ha milers de persones sense atenció i un índex de pobresa humana insòlit els darrers 40 anys? Retallen a qui més ho necessita mentre injecten milers de milions per asfaltar.

Arbres arrasats per l'autopista

En verd el nou traçat de l’autopista Llucmajor-Campos. Més de 2.550 arbres seran arrasats

Terraferida té 10 arguments contra el projecte presentat pel Consell de Mallorca el 2014, per qui els vulgui escoltar.

1. Els 9 quilòmetres d’autopista costaran prop de 40 milions d’euros segons el projecte original.

2. Les projeccions del propi Consell, diuen que el tràfic decreix a aquesta via els propers anys.

3. El Consell admet que la construcció de l’autopista farà créixer el tràfic un 10%.

4. El projecte arrasarà prop de 51 hectàrees de terra fèrtil, conreus, garrigues, bardisses, pinar…

5. Es projecta una macro-rotonda de fins a 400 metres d’amplada que ocuparà prop de 6 hectàrees. El projecte inicial en proposa dues.

6. Sols de conreus arbrats, es destruiran més de 2.550 arbres fruiters com ametllers, garrovers, oliveres… Molts d’ells a ple rendiment.

7. S’expropiaran fins a 209 finques. I esbucaran fins a 18 construccions, entre elles 2 habitatges usats com a tals.

8. Es veuran afectades desenes d’edificacions singulars, barraques de roter, un avenc, safaretjos, el pont del tren i la seva antiga via i també la cova d’En Verdera, una cova singular convertida en habitatge el 1936.

9. S’extrauran fins 177.000 metres cúbics de terra fèrtil.

10. Les grans obres comporten grans comissions de diners públics. Les carreteres a la mallorquina són les més cares del món, sempre hi ha sobrecostos.

Elements afectats

Elements i edificacions tradicionals afectats per la nova autopista Llucmajor-Campos