La Llei turística no posa un sostre clar de places

Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca

Desmuntant Airbnb. Part II

insideairbnb_2016_tf

Terraferida fa públiques les dades actualitzades a març de 2017 d’Airbnb a Mallorca.

A març de 2017, la multinacional ja ofereix 14.858 allotjaments que sumen 109.133 places. Les estades turístiques es dupliquen en sols 1 any.

Fa pocs dies Terraferida feia públiques les dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb oferia a Mallorca el mes de gener de 2016. La multinacional oferia 11.271 allotjaments i un total de 78.543 places. Obtenir i tractar estadísticament aquestes dades va ser possible gràcies a InsideAirbnb(*). Arran de les peticions formulades per Terraferida i altres entitats preocupades per les conseqüències d’aquest fenomen, InsideAirbnb ha actualitzat els fitxers amb les dades disponibles a març de 2017.

Aquests nous arxius, que ja hem tractat estadísticament amb programari d’anàlisi de “big data”, mostren una evolució extraordinària d’aquest fenomen en tan sols 12 mesos. Els allotjaments oferits ja són 14.858, fet que representa un 31% més que fa 1 any. El total de places oferides per la multinacional puja a 109.133, un 53% més que fa 1 any.

Una de les dades més impactants és veure l’evolució de les estades turístiques. Si el 2015 van sumar 550.283 estades, l’any 2016 aquestes es van duplicar, arribant a les 1.153.772, un increment del 109% en sols 1 any. Aquest augment extraordinari es suma a altres indicadors de saturació, que ja deixaven clar que la massificació de 2016 no era una “sensació subjectiva”, com apuntaren alguns responsables polítics.

Un dels nous mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes del 2016

Una altra dada rellevant és que Airbnb ha començat a oferir als seus clients informació sobre les llicències dels habitatges. El gener de 2016 Airbnb no oferia cap informació al respecte, mentre que al març de 2017 especifica que 350 allotjaments dels que ofereix, sí que tenen llicència o estan en tràmit d’aconseguir-la. En tot cas, és sols un 2,3% del total dels allotjaments. Som conscients que molts d’aquests tenen llicència, encara que Airbnb no ho especifica. Ens hauríem de demanar perquè Airbnb actua d’aquesta manera i si faria el mateix si tots els habitatges tinguessin llicència. La multinacional aprofita el fet que la vella regulació turística NO L’OBLIGA a especificar si tot el que ofereix és legal. Altres ciutats com Barcelona, han obligat a la multinacional a rectificar i sols poden publicitar establiments legals.

habitatges_ruralia

A algun lloc de Mallorca…

70.000 places de lloguer turístic il·legal.

Fa pocs mesos el Consell Insular organitzava unes jornades per tractar aquest fenomen. Un estudi fet per tècnics prestigiosos del GAAT i de CCRS advertia als responsables polítics de que hi havia prop de 70.000 places de lloguer turístic il·legal i oferien solucions per pal·liar les conseqüències no desitjades d’aquest fenomen. Segons aquest estudi, prop d’un 56% del lloguer vacacional oferit a diferents portals d’internet seria il·legal. No sembla que les administracions hagin fet cas, de moment, d’aquestes advertències.

La nostra entitat vol deixar clar que no criminalitza a les persones que opten pel lloguer turístic amb Airbnb o plataformes similars, tan si són usuaris com comercialitzadors. Moltes famílies de les illes obtenen rendes que els permeten una vida més digna gràcies a aquest lloguer. Ara bé, pensam que cal obrir un debat sobre la magnitud d’aquest fenomen, que si bé pot ser positiu a nivell individual i per col·lectius concrets, té conseqüències ambientals serioses pel conjunt de la societat.

La febre del lloguer turístic ha atret Mallorca a fons d’inversió i especuladors de tot el món, que només cerquen rendibilitat i no volen ni a sentir parlar de les seves conseqüències. Tot plegat contribueix a disparar l’edificació turística (en màxims històrics segons el darrer informe del col·legi d’arquitectes), la massificació, l’augment del preu dels lloguers, la impossibilitat d’accés a l’habitatge per part dels residents, increment de la pressió humana sobre els recursos naturals, cotxes de lloguer, mobbing urbanístic, etc.

Terraferida publica avui NOUS MAPES INTERACTIUS actualitzats amb tots els allotjaments turístics que ofereix Airbnb i també un mapa amb els allotjaments turístics que sí publiciten la seva llicència.


logo_insideairbnb

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades de InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

InsideAirbnb… Afegint dades al debat. Eina, independent i no comercial, de dades de codi obert. Com s’utilitza realment Airbnb i com afecta el teu barri?


Desmuntant Airbnb

insideairbnb

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La multinacional ofereix 11.271 allotjaments que sumen 78.543 places. Cap dels allotjaments declara tenir llicència.

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La nostra entitat ha tengut accés als arxius del portal InsideAirbnb(*) per a l’illa de Mallorca. Mitjançant programari d’anàlisi de “big data“, hem pogut extreure les dades més significatives sobre el volum, tipologia dels habitatges, adreça, noms dels llogaters, etc.

També hem extret les dades de geolocalització de cada allotjament i amb elles hem generat uns MAPES INTERACTIUS que permeten visualitzar la seva distribució sobre el territori i la seva tipologia. El resultat ens dóna unes capes que contenen tots els allotjaments, i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps o GoogleEarth fent un simple zoom i activant o desactivant les capes. Les dades estan actualitzades a 6 de gener de 2016. Mancaria per tant, veure les dades del darrer any, superiors en volum a les disponibles en l’actualitat.

Un dels mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes

El resultat d’aquesta investigació dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 11.271 allotjaments amb capacitat per 60.323 places, ampliables en 18.220, que fan un total de 78.543 places. En total, les estades a aquests allotjaments, haurien sumat 550.283 estades l’any 2015. Una de les dades més sorprenents d’aquesta recerca, ha estat comprovar que cap dels 11.271 allotjaments declara tenir llicència turística. Les cases aïllades i apartaments sumen el gruix de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per turistes són 1.556. Lluny del que pugui semblar, l’oferta de Bed&Breakfast representa tan sols un 2%. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre ells 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, 1 barraca, 1 iglú , 1 casa d’alt d’un arbre, etc.

Recordem que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través de Airbnb. Altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. A part dels portals d’internet, hi ha totes les fórmules clàssiques via particulars, immobiliàries, etc. que oferirien prop de 123.000 places sols a Mallorca segons el Consell Insular. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Generant una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.

Terraferida lliurarà aquestes dades i els mapes interactius a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, la nostra entitat sol·licita al Govern que lluiti contra el lloguer turístic fraudulent, que tregui aviat una nova regulació que obligui als portals d’internet a exposar la llicencia. I també que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que ja vàrem presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui un (1) sòl instructor per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.


(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades d’InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.


 

Notícies Cap de Setmana IB3 TV – 25 Març 2017

Sobren raons per descartar la variant nord d’Inca

ronda_nord1_inca_tf

Hort d’En Trobat vist des de Mandrava (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

La zona nord d’Inca és la connexió natural amb la Serra de Tramuntana i conserva valors agraris, paisatgístics i ecològics notables i també els camins històrics. Tota la zona sud d’Inca ja està molt degradada i ocupada per grans infraestructures. El PP va presentar el 2014 un projecte faraònic de ronda, de fins a 6,5 quilòmetres de llargària amb 7 macrorotondes. És l’hora de posar seny a aquest disbarat, preservem la zona nord!

La ronda completa:

TENDRIA un impacte i un consum enorme de territori, proper a les 20 hectàrees.

DESTROSSARIA la zona de Mandrava, xaparia el Parc del Serral de les Monges, un gran pulmó verd de 70.000 m2 de la ciutat i tallaria tots els camins rurals històrics, alguns de segles d’antiguitat.

AFECTARIA prop de 150 parcel•les, esbucant habitatges i malbaratant elements patrimonials que mereixen ser conservats.

PURA ESPECULACIÓ. Els sectors que pressionen perquè es construeixi la ronda nord, tenen interessos urbanístics. Són constructors i propietaris dels terrenys que quedarien entre la ronda i el poble, on es podrien edificar fins a 440 habitatges amb capacitat per més de 1.300 nous habitants.

ronda_nord2_inca_tf

Serral de les Monges (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

MODEL OBSOLET. Fer aquesta ronda és seguir apostant per un model de carreteres nefast que s’ha imposat i que duu cada vegada més cotxes, més embossos i més edificació. A més, hipoteca el futur model territorial de la ciutat d’Inca, condicionant-lo, provocant grans creixements especulatius que no tenen justificació i obrint la porta a les multinacionals que s’instal·len a totes les rondes i variants que es construeixen.

ÉS CARÍSSIMA. Els costos econòmics de construcció es van xifrar en 16 milions d’euros. Els costos de manteniment d’aquesta ronda també serien enormes. A més afectaria altres infraestructures, el que dispararia encara més el cost.

ÉS CONTRADICTÒRIA. No soluciona el problema de mobilitat d’Inca i està molt allunyada. Aquesta mobilitat es resol amb solucions menys impactants i econòmiques. Aviat es podria licitar un enllaç de l’autopista cap a Lloseta. Aquest enllaç restaria tràfic cap a Inca.

HI HA SOLUCIONS. Per donar servei a Lloseta i Mancor el Pla General ja preveu vies perimetrals que donen solució als cotxes que vénen d’aquests llocs sense afectar el sòl rústic.

NO FA CAP FALTA. Hi ha solucions de molt més baix impacte. Es podria aprofitar l’autopista del sud i al darrer tram connectar cap a Selva (tram 6, veure croquis).

Ronda Nord Inca

El projecte faraònic que presentà el PP el març de 2014

representants-PP-Mallorca-dInca

Representants del PP a la plaça Mallorca d’Inca (Foto AraBalears. 13 Març 2017)