Dins el període estudiat s’han edificat 1.166 piscines cada any

Terraferida demana una moratòria que posi fi a la construcció massiva de places residencials i turístiques

Terraferida està elaborant un treball per documentar els principals canvis territorials i urbanístics que s’han produït recentment a Mallorca. El període analitzat és el de 2015 a 2024, anys dels quals hi ha fotografies aèries disponibles. Les imatges han permès fer un estudi comparatiu i cartografiar i quantificar els canvis urbanístics i territorials que s’hi han produït.

Els resultats preliminars mostren com la construcció massiva de piscines lligada als nous creixements urbanístics està disparada. Les imatges han permès identificar 10.680 noves piscines que abans del 2015 no hi eren. Un 30% d’aquestes ja s’edifiquen a sòl rústic, amb un total de 3.239 i el 70% restant als sòls urbans, amb un total de 7.441. Aquí faltaria comptabilitzar encara les piscines cobertes, impossibles de detectar a les imatges aèries. La construcció de noves residències tant a foravila com als sòls urbans, ja esdevé rara sense aquest element. 

Les piscines a foravila suposen un terç del total i solen destruir molta més superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal. Un fet tant o més preocupant que les piscines, en relació amb el consum de recursos hídrics, és l’enorme superfície de zones enjardinades amb gespa que alguns d’aquests elements tenen als seus voltants. Si tenim present que cada hectàrea de gespa necessita uns 8.000 metres cúbics cada any, no cal dir que aquestes zones acaben consumint molta més aigua que la mateixa piscina. 

Terraferida ha comptabilitzat només les piscines d’obra i ha descartat les desmuntables, que també han proliferat els darrers anys, especialment al sòl rústic. 

Dins aquests 9 anys, doncs, s’haurien construït 23 piscines cada setmana. L’estudi de les fotografies aèries ens permet afirmar que hi ha una acceleració en la construcció d’aquests elements dins es darrers anys de l’estudi. Això és així pel fet que gairebé tots els habitatges edificats dins sòl rústic i dins les urbanitzacions extensives de planta baixa incorporen aquest element per donar valor immobiliari a la nova edificació i també poder destinar-lo al lloguer turístic. 

Al conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500 i van ser comptabilitzades per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg entre 2006 i 2015. Aquest estudi advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears per l’evaporació que s’hi produeix. Va ser quantificada en gairebé cinc mil milions de litres any i representava prop del 5% del consum urbà. A aquestes caldria sumar les que hem localitzat, el que ens dona una xifra mínima de 73.180 piscines.
Les noves piscines han estat desglossades per municipis. Palma és on se n’han construït més en els darrers nou anys (1.368), seguit de Marratxí (815), Calvià (725), Llucmajor (668), Santanyí (666) i Manacor (649).

La densitat en relació amb la població resident (piscines noves per cada 10.000 habitants) del període 2015-2024 l’encapçalaria Ariany (626), seguit de Santanyí (519), Campos (485), Costitx (402), Búger (358), Llubí (347), Selva (341) i Deià (327). 

Crida l’atenció que tots aquests municipis ja tenen problemes greus d’aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de futures les dessaladores, el que suposa un consum energètic brutal. Alguns ajuntaments fa mesos que han ordenat mesures restrictives davant la manca d’aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d’omplir piscines, però no de construir-les o regar jardins d’alt consum. Que cap administració contempli restriccions a la construcció massiva de piscines dins les polítiques hídriques i amb un futur d’escassetat d’aigua és incomprensible. 

Terraferida proposa 5 mesures per frenar aquest consum massiu d’aigua:

1. Prohibició definitiva de la construcció de més piscines a Mallorca excepte piscines públiques o comunitàries. 

2. Protecció definitiva del sòl rústic amb la prohibició de noves edificacions disperses i restricció de la utilització del sòl rústic per a usos agraris, naturals i recreatius. 3. Reclassificació dels sòls urbanitzables a sòl rústic per impedir-hi nous desenvolupaments. 

4. Implementació de mesures per cobrir les piscines existents quan no s’usen per evitar al màxim l’evaporació. 

5. Tarifes progressives en el preu de l’aigua que gravin consums abusius i topalls en els pous en sòl rústic.