Arxiu d'etiquetes: Terraferida

Terraferida Premi Alzina del GOB 2017

Posted on by
premis_alzina2_2017_tf

Alzines 2017: Ajuntament d’Artà, Ciutat per a qui l’Habita, Terraferida i Aliança Mar Blava

En el decurs del dinar anual de socis i simpatitzants del GOB s’han entregat aquest dissabte els premis Alzina i Ciment. El premis Alzina han estat per: L’Ajuntament d’Artà, la Plataforma Ciutat per a qui l’Habita, Aliança Mar Blava, Juan Sánchez (a títol pòstum) i Terraferida. En contrapartida, els premis Ciment, han anat dirigits a Red Eléctrica de España (REE), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA-Balears) i el Parc Hyatt Mallorca.

Rebre, tan ben acompanyades, un dels Premis Alzina 2017 del GOB Mallorca ens fa molta il·lusió i ens encoratja a seguir endavant amb més força. Us reproduïm seguidament el text d’agraïment llegit a la Plaça Quadrado de Palma el 20 de maig de 2017:

Hola a tothom i moltes gràcies en nom de Terraferida.

La veritat és que rebre un premi, un reconeixement, ens fa molta il·lusió i més rebre’l gràcies al vot de companys, anònims o amics, i de mans del GOB, l’associació que ha estat per nosaltres escola, germà gran, i per descomptat l’eina transformadora i de canvi d’allò que volíem i no volíem per Mallorca.

Terraferida és un col·lectiu senzill, sense recursos, que se nodreix de l’estima fonda i honesta per la terra i de la ràbia de veure que sempre hi ha gent que vol sucar llocs i coses que estimam. La nostra benzina sou vosaltres, els qui sentiu el mateix i els qui esteu sempre atents a les agressions i injustícies. El nostre aliment són les imatges, les dades, les idees, les informacions i les interaccions que ens feis arribar cada dia, sobre allò que vos indigna i vos fa mal. Gràcies de veritat per fer-nos arribar tot això i demanar-vos disculpes si qualque pic no vos tractam com mereixeu, perquè sovint ens trobam desbordats i no podem respondre com cal o com voldríem.

Perquè fins ara, amb poc més de 2 anyets de vida i sense saber encara que volem ser de grans, hem rebut més cops que altra cosa. Ens peguen els especuladors, els que s’estan forrant amb la destrossa urbanística i els que lloguen 751 habitatges en nom de l’economia col·laborativa i familiar. Ens pega APTUR i la Federació Hotelera, i ens peguen alguns Consellers i Directors Generals del Govern, càrrecs que ens costen 60.000 euros públics anuals cada un, mentre desenes d’hectàrees d’aquesta illa morta de set, se’n van a la merda perquè ells no es volen molestar a canviar un plànol.

Ens pega la dreta i l’esquerra, o el que pensàvem, potser erròniament, que era esquerra fins que ha tengut l’oportunitat històrica i irrepetible de canviar part d’allò que desitjàvem i necessitàvem. Sabem que governar no és fàcil, però no som idiotes, i com que no ens agrada gens el que veiem, i res té a veure amb el que s’havia promès, la paciència s’ha esgotat.

Com que el diagnòstic sembla clar, potser sols hem de posar dia i hora i pegar un cop damunt la taula. Perquè quan pegam tots junts, som capaços d’engronsar aquesta illa. Sigui com sigui, si l’objectiu és una Mallorca més verda, justa i bella, comptau amb Terraferida.

Gràcies per ser aquí, perquè maldament a estones no o ho sembli, som més que mai i ho tenim més a prop que mai.

Notícia a la premsa: Ara Balears  –  dBalears

text_premi_alzina

Raquel Vaquer i Xavier Mas reben el premi en nom de Terraferida

5 “Top Mantra” oficials i 10 mesures per a protegir les Illes

Posted on by
_nsc0975b

Costa de Calvià

A desenes de milers de mallorquins ens preocupa la destrossa del territori i la massificació. No entenem per què l’economia s’ha de basar en activitats massives que degraden les illes a una velocitat de vertigen.

Mai fins ara havíem tengut un govern que, d’entrada, es declaràs favorable a la protecció del territori i a corregir excessos del passat, sense dependre de cap partit conservador. Però han passat 16 mesos i aquí no hi ha polítiques de protecció clares i concretes i sí molt de MANTRA. Molta frase de manual repetida, molta resposta comodí per escapolir-se de les preguntes incòmodes de periodistes, associacions o persones que demanen protegir les Illes Balears més i millor. Aquest ha estat el #TopMantra2016:

  1. La saturació és una sensació subjectiva, legislarem basant-nos en dades.
  2. Sense cogestió de ports i aeroports, no podem evitar la massificació.
  3. Apostam pel creixement zero.
  4. Hem d’obrir un debat sobre el model territorial.
  5. No feim autopistes, feim desdoblaments.

Els “Top Mantra” però, no s’aguanten:

  1. Hi ha un volum enorme de dades que indiquen que ens trobam al límit.
  2. La cogestió de l’aeroport res té a veure amb el model urbanístic, on sí som 100% competents.
  3. Creixement zero és creixement zero, no defensar el model dissenyat per PP-UM que permet edificar 3 milions de places sols a Mallorca.
  4. El debat fa 40 anys que és obert.
  5. Si el projecte Campos-Llucmajor el fes el PP, dirien que és una autopista desastrosa i caríssima, pròpia de temps passats.

Fins ara hem tengut turisme a zones concretes i concentrat en el temps. Ara però, tenim turistes tot l’any i escampats arreu de les Illes. La construcció torna a estar desfermada, i ja s’executen gairebé els mateixos projectes que abans de la crisi. Tot plegat multiplica els problemes ambientals que ja teníem i es generen problemes de convivència entre residents i turistes. És urgent prendre mesures clares, mai com ara hi ha hagut majories socials i polítiques tan favorables i probablement mai més les tendrem.

Enfront del “Top Mantra” oficial i la paràlisi, Terraferida proposa 10 mesures territorials concretes que es poden aplicar el 2017 amb voluntat política:

  1. Modificar les DOT i el PTI, desclassificant sòls urbans i urbanitzables.
  2. Moratòria de places turístiques. 1 plaça nova, 2 de baixa.
  3. Declarar ANEI paisatges i espais naturals valuosos que estan desprotegits.
  4. Prohibició d’edificar més xalets a fora vila.
  5. Moratòria total de camps de golf i ports esportius.
  6. No s’ha de permetre que s’edifiqui a urbanitzacions sense clavegueram. A més, s’ha d’exigir que els nous habitatges siguin sostenibles energèticament.
  7. Recuperar els Espais Naturals Protegits existents: planificació, personal i inversions.
  8. Declarar noves reserves marines, ben dotades de personal.
  9. Contenir l’onada de lloguer turístic il•legal, regulació restrictiva i més personal inspector. Els pisos no han de ser hotels.
  10. No més autopistes. Arreglem el que tenim i destinem els diners que sobren a transport públic.

 

Puigderos

Costa de Llucmajor (2016)

El territori no pot esperar més

Posted on by
ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

Obres il·legals a Es Trenc-Salobrar de Campos

Posted on by

salobrar_gen_2016_tf_2(1)

Terraferida denuncia la construcció d’un xalet il·legal dins la zona protegida d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos.

Dia 4 de març de 2016 l’associació ecologista Terraferida va presentar una denúncia a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquesta denúncia és paralitzar les obres d’un xalet i una piscina que s’està edificant dins una zona de màxima protecció dins l’espai natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos. L’empresa responsable d’aquesta construcció és la mateixa que explota el balneari dels Banys de la Font Santa fa uns anys.

Aquesta empresa va sol·licitar l’any 2011, una llicència per “Reforma de l’interior i canvi parcial de la coberta” per diverses construccions del complexe. Aprofitant l’obtenció d’aquesta llicència per obres de reforma, es va esbucar parcialment una petita edificació tradicional on s’ubicava una sínia i un safareig. La realitat però, és que la rehabilitació d’aquesta antiga edificació d’uns 40 metres quadrats, s’ha convertit en un xalet de nova planta de dues alçades d’uns 250 m2 i una piscina d’uns 60 m2.

L’edifici de nova planta a més a més, ni tan sols s’ubica al mateix lloc on hi havia l’antiga edificació tradicional, si no que s’ha edificat a un emplaçament diferent, a una desena de metres. Recordem que es tracta d’un espai de gran valor ambiental i ecològic, protegit sota diferents figures (ANEI, LIC i la ZEPA Es Trenc-Salobrar de Campos).

Xalet Salobrar 2010-2015

L’abans (2010) i el després (2015). Font: IDEIB

Aquestes obres varen ser denunciades per l’entitat ecologista GOB davant l’Ajuntament de Campos, el SEPRONA i el Consell de Mallorca el 2015. La conseqüència d’aquella primera denúncia, va ser l’aturada de les obres i l’obertura d’un expedient. Ara però, els promotors han obtingut una nova llicència (obtinguda el 26 de novembre de 2015) i han reiniciat les obres de construcció.

Terraferida demana al CIM que es subrogui la competència i actuï davant la complicitat de l’ajuntament de Campos amb els promotors.

El llegat Company-Delgado i la mala fe de l’ajuntament de Campos.

Terraferida creu que aquesta segona llicència és fraudulenta i que l’ajuntament de Campos “s’ha deixat” enganyar per concedir-la, tot i saber que hi havia il·legalitats flagrants. De fet l’ajuntament va obrir un expedient, però aquest no s’ha resolt com era esperable davant la gravetat dels fets. A més, l’ajuntament va amagar (no informant) als denunciants que s’estava tramitant una nova llicència, tot i estar obligat a informar a la part denunciant. Els promotors s’emparen ara en la coneguda Llei Delgado i en l’amnistia urbanística dissenyada per Gabriel Company per legalitzar aquestes obres.

Petició a la CMAIB per que revisi l’acord.

Terraferida també ha enviat un extens escrit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, acompanyat de fotografies aèries de diferents anys on es pot apreciar que es tracta d’una edificació de nova planta. Terraferida demana a la CMAIB que revisi l’acord favorable (obligatori per poder obtenir la llicència) que va atorgar a aquestes obres els anys 2011 i 2015. En tractar-se d’una zona d’altíssima protecció, la CMAIB va haver d’emetre informe, autoritzant la reforma, sempre que es respectàs la llicència original, cosa que evidentment no s’ha fet.

Terraferida demana a més, que s’investigui com és possible que cap de les administracions implicades en la concessió dels permisos, inspecció i control, poden haver deixat passar un cas d’il·legalitat tan evident a una de les zones més protegides i valuoses de Mallorca.