Terraferida opina sobre la magnitud de la destrossa i les propostes per salvar el que queda

El 2018 s’han donat 613 noves llicències. Mallorca destrossa un paisatge irrepetible, fa inviable l’agricultura, perd arrels i converteix l’illa en ciutat.

Entre l’any 1995 i el 2018 a Mallorca s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp. Just que cada un d’ells tengui 3 places, suposa una població superior als 28.000 habitants, gairebé tant com tot Inca, però dispers.

El que ha passat la darrera dècada és demolidor, i tot plegat sense contar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. De fet es calcula que un 25% de les edificacions a fora vila ho són. El problema més gran però, està per venir, perquè hi hauria prop de 100.000 parcel·les edificables (Murray I, Blázquez M. i Rullan, O. – Quaderns de geografia 87, 001-022. València. 2010) fruit de fragmentació agrària tradicional.

El Consell reconeix que el boom del lloguer turístic accelera el procés. Les nostres estimacions de fet, apunten a més de 12.000 noves places turístiques en sòl rústic tramitades en 2-3 anys, una barbaritat sintetitzada magistralment al documental Overbooking.

La dispersió afecta al paisatge (no sols estèticament), fragmenta el territori, té impactes sobre fauna i flora, devora territori agrari, “pren” l’aigua als pagesos i la malbarata. On hi havia explotacions agràries familiars i cases integrades, cada dia hi ha més jardiners, “pisciners” i empreses de serveis exclusives per estrangers rics, a qui van destinats majoritàriament tots aquests nous xalets.

El fenomen a més, comporta canvi socials dràstics, una pèrdua irreparable de la “memòria biocultural”, un trencament amb el paisatge històric i una nova relació més urbana i sovint més impactant amb el medi i el lloc.

El nous xalets són cada vegada més grans i tenen piscines i jardins més grans, el que dispara el consum d’aigua. Els usos urbans al camp de fet, ja superen als agraris. En realitat deim “sòl rústic” al que és un sòl urbà de baixa densitat.

Tenir milers d’habitatges dispersos (es calcula que n’hi ha més de 45.000) multiplica la necessitat de desplaçament entre l’habitatge i els nuclis on hi ha serveis (escoles, centres de salut, botigues, centres de treball…) i per tant augmenta la sinistralitat i la despesa en carreteres. També dispara el consum d’aigua i energia, com reconeix el propi Consell al document sobre zonificació turística.

Per cert, que les noves autopistes com la de Llucmajor-Campos es fan, casualment on més creixement de xalets es fa els darrers anys i on queda prop d’un 25% del sòl urbanitzable de Mallorca.

Tot plegat té molt a veure amb l’abandonament dels centres dels pobles. Viure al camp és el nou paradigma del “viure bé” i tota la inversió se’n va cap allà. Això influeix en la degradació dels centres dels pobles, on hi ha illes senceres degradades i deshabitades. Tot i que la població a Mallorca puja i puja, tallers i negocis tradicionals de tota la vida han de tancar, perquè els seus entorns estan degradats, no hi ha gent, i això fa perdre vida als pobles.

Preservar el camp precisament, i fer-lo inedificable d’una vegada, podria ser la clau de volta (ben planificat) per rehabilitar els centres urbans, tornar vida als pobles, als comerços, tallers i petites industries i posar al mercat milers d’habitatges que ara cauen sense remei. Habitatges per cert, que no són de super luxe, com si es fan a fora vila per a rics, que ja en tenen prou. Es podrien abordar els principals problemes d’aquestes Illes a la vegada.

Preservar territori, recuperar agricultura i industria associada, rehabilitar milers d’habitatges i posar-los enmig, millorar la mobilitat, recuperar patrimoni. Hi hauria dècades de feina per molta gent si ens posam a rehabilitar tot allò que ja tenim.

Per això lamentam molt que el conjunt de partits siguin incapaços de veure res d’això. De fet als plens del Consell Insular PSOE-MES-PODEM-PP-C’S-PI han votat dues vegades contra la protecció del camp. Un error històric que ens acosta més al col·lapse.

Quan dèiem que l’onada turística era colossal, ens referíem a això.
Així ha penetrat Airbnb a Mallorca en manco d’una dècada.

Del Documental #Overbooking de MallorcaDocs.