El Pla Territorial permet edificar un mínim 11.214 habitatges al sòl rústic de Mallorca

La suma d’habitatges edificables i ampliables arriba a un mínim de 18.662.

Les noves edificacions consumiran un total de 4,4 km² de sòl rural.

El sòl rústic de Mallorca ja té 53.200 habitatges d’edificats.

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d’edificació en sòl rústic a l’illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l’illa. Les xifres obtingudes mostren que és molt urgent una acció de Govern decidida per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats.

Habitatges edificables en sòl rústic

Habitatges edificables en sòl rústic

El nostre treball ha identificat un total d’11.214 parcel·les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent construint habitatges de 300 m². Per altra part hem identificat fins a 72.137 parcel·les ja edificades. El 24,6% serien edificacions agrícoles (calculades a partir d’un mostreig). El nombre d’habitatges identificats per aquest treball a fora vila en l’actualitat és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.

Una altra dada rellevant és la possibilitat d’ampliació i transformació de moltes edificacions. De fet hem detectat que hi ha 7.448 habitatges ampliables. La mitjana de la superfície construïda de les 7.448 parcel·les amb edificació ampliable és de 163,2 m². Per tant, la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès per la normativa vigent (300 m²), és de 136,8 m² per habitatge.

Edificis existents en sòl rústic

Edificis existents en sòl rústic

D’aquesta manera es pot arribar a l’estimació que les edificacions existents en sòl rústic ampliables, poden fer-ho en 1.018.886 m² de superfície. Si a aquesta xifra s’hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel·les edificables, s’hi poden arribar a consolidar 3.364.200 m² de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 m² de superfície edificable.

A tots aquests càlculs caldria sumar la potencialitat d’edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel·les, i que per la seva naturalesam no ha pogut ser extret en aquest treball. Una de les operacions habituals és adquirir parcel·les que fan partió per a poder sumar els m² de parcel·la mínima edificable. Això dispararia encara més les xifres obtingudesa aquest treball.

Si ponderam que cada nou habitatge a sòl rústic podria suposar 6 places i cada habitatge ampliable 2 places, l’increment seria de 82.240 noves places, el mateix nombre d’habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d’edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic.

El sòl rústic és el més valuós que té Mallorca. Cal frenar l’allau urbanitzadora a fora vila i salvar el que queda. Just els darrers 25 anys s’han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina. Aquest fenomen expulsa l’agricultura, transforma el conjunt de la parcel·la més enllà de l’edificació i en canvia els usos agraris i forestals i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d’aigua. La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d’un valor incalculable al llarg de milers d’anys.

La urbanització del camp multiplica les necessitats de noves carreteres, devasta paisatge i la memòria bio cultural que havia permès una explotació racional dels recursos. Estem convertint fora vila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics.

El sòl rústic no ha de ser edificable. Menorca el va protegir íntegrament l’any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics.

Serra de Sa Mesquida, grava i asfalt

porreres1_tf

Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) convertida en grava i asfalt. Les activitats extractives per part de la pedrera de Son Amat, seguiran 60 anys i devoraran 33 hectàrees de muntanya.

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) desapareix a un ritme implacable. L’explotació d’àrids per a la construcció no té aturall. Converteixen les muntanyes porrerenques protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions fa dècades. Mentre la urbanització segueixi desfermada, les pedreres no s’aturaran. Que el gremi de pedreres i graveres sigui un dels sectors econòmics que incompleixen més normatives ambientals tampoc és nou, de fet fa dècades que compten amb la complicitat i la permissivitat de les administracions. Res pot aturar el ritme d’edificació del territori.

Les pedreres de Porreres però, són un cas particular. Fa prop d’una dècada que es va destapar que operaven dins una zona ANEI no autoritzada, una zona de més de 10 hectàrees (*). Ja s’havien menjat bona part de la cara sud de la Serra de Sa Mesquida quan van ser obligades a paralitzar l’activitat dins aquests espais, el que va provocar una baixada dràstica de la seva activitat.

porreres3_tf.jpg

Les pedreres van ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra

Anys després d’aquesta baixada però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: Un Pla de Restauració. Sonava bé, sonava a “arreglarem un poc el mal que hem fet”, però no és així. L’objectiu principal d’aquesta “restauració” és seguir capolant la serra. Un pic devorada bona part de la cara sud de la Serra l’hi toca a la cara nord, intacta i en un bon estat de conservació fins fa poc.

I així ho van fer. Presenten un Pla de Restauració que, ben vestit de verd, permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d’un jaciment de 25 milions de metres cúbics. És a dir que de les 80 hectàrees que té el jaciment se’n podran carregar fins a 33,7 ha més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot.

Tot això es va gestar el 2016, quan tots els polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans, l’hi han anat donant la seva aprovació i consentiment sense posar cap mena d’entrebanc, per tant: fent possible i permetent una destrossa del medi natural i destruint el paisatge de les muntanyes de Porreres. AMÉN A TOT!

porreres2_tf

Polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans han fet possible la destrossa del medi natural i el paisatge de les muntanyes de Porreres

El menyspreu més gran a tota aquesta destrossa però, és el preu. Segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) va fixar en 7.000 € el preu de cada hectàrea verge que serà engolida per les màquines. El mateix que 2 metres quadrats d’un piset a Palma.

La pedrera no només explota i extreu, per acabar d’arrodonir el negoci també ha posat en marxa una planta asfàltica. De qualque lloc ha de sortir l’asfalt de les autopistes i infraestructures que aproven els partits polítics, clar.

Pedrera de Porreres

La pedrera a l’any 2011

Tots sabem que la majoria de pedreres de les Illes estan dins una nebulosa legal, que no restaura, just explota i els pocs que ho fan bé encara estan mal vistos. Aquí vos explicàvem com va el negoci de les pedreres: https://terraferida.cat/2015/11/21/el-negoci-de-les-pedreres/

La nova llei (LOMIB) diu que les pedreres que no s’hagin regularitzat hauran de tancar. És mal de creure que les administracions que han mirat cap a una altra banda 40 anys, facin complir la llei a partir d’ara.

A Porreres la gent fa crítica pública de la destrossa en forma d’esqueles. I que diu la batlessa? Idò en lloc d’intentar frenar la desaparició de les muntanyes del seu propi poble, renya als porrerencs que no estan cecs, com ells, col·laboradors necessaris de la destrossa. El poble de Porreres no és l’excepció. Les muntanyes de Felanitx estan desapareixent, també les de Lloseta i Alaró i ara tornen a la càrrega amb les d’Establiments. De Son Amat surten autopistes, aeroports, hotels… i n’hi seguiran sortint mentre no es freni la urbanització en forma de places turístiques i residencials. Insistim: Frenau el creixement, abans que convertim en grava fins al darrer puig.

(*) Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest l’any 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en una àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria, mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, per mor  què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.


Us recomanam l’article:

El negoci d’engolir muntanyes

El sector (de les pedreres) s’ha topat en moltes ocasions amb el moviment ecologista i veïnal, que alerta dels impactes ambientals i socials. Per Kike Oñate a l’AraBalears (26.10.2019)

Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra

ff_20set_mab

20 setembre 2019. Plaça de Cort – Foto: Miquel A. Ballester

El passat divendres 20 de setembre unes 300 persones convocades per Joventut pel Clima – Fridays for future Mallorca ens concentràrem a la Plaça de Cort de Palma per donar el sus a la Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra. Les entitats i associacions participants tinguérem l’oportunitat de dir unes paraules a les persones concentrades, seguidament teniu la nostra intervenció:

Des de Terraferida ens situam al costat dels nostres joves, donam suport a totes les seves demandes i els animam a no desistir en aquesta lluita “vital” en un context d’indiferència institucional sorprenent davant la greu crisi socioecològica que patim i que ens aboca cap al col·lapse civilitzatori.

Pensam que la Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra que avui comença ha de servir perquè reflexionem junts sobre les causes reals de la crisi climàtica i ens adonem que el canvi climàtic no és més que un reflex del deteriorament cap al que la civilització industrial està empenyent el nostre planeta. Perquè és el metabolisme d’aquesta civilització el que duu a sobrepassar, entre molts d’altres límits ecològics, el d’absorció de gasos d’efecte hivernacle per part de la Terra.

Lluitar contra el canvi climàtic requereix, doncs, tocar totes les tecles que configuren la melodia d’aquest metabolisme depredador. Cal, per tant, revertir de forma urgent les agressions que diàriament cometem contra el territori, el sòl, l’aigua, la vegetació i els ecosistemes locals, com a resultat de les nostres activitats, que són, de cada cop, més accelerades com accelerades són, també, les pràctiques extractivistes que les alimenten. I és que el canvi climàtic es produeix perquè hi ha massa TERRA FERIDA.

Lluitar contra el canvi climàtic passa, per tant, i entre d’altres, per posar fre a les polítiques creixentistes en matèria de turisme, territori, urbanisme i mobilitat. Des de Terraferida pensam que no ens calen lleis de canvi climàtic. Ens calen “Governs de canvi climàtic”, que implementin polítiques coherents.

I és que la urgència d’avui demanda, més que mai, coherència. Tenim les eines per fer-ho bé. Perquè és més fàcil controlar i posar remei als deterioraments ecològics que diàriament provocam que intentar canviar un fenomen tan poc controlable com és el clima. Només ens falta la voluntat. Afortunadament, comptam amb el coratge dels nostres joves que han decidit alçar la veu per recordar-nos-ho.

Gràcies i enhorabona per la feina que feis!

setmana_clima_2019

setmana_clima2_2019

 

L’edificació de grans xalets a fora vila desbocada

retro_tf

Terraferida opina sobre la magnitud de la destrossa i les propostes per salvar el que queda

El 2018 s’han donat 613 noves llicències. Mallorca destrossa un paisatge irrepetible, fa inviable l’agricultura, perd arrels i converteix l’illa en ciutat.

Entre l’any 1995 i el 2018 a Mallorca s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp. Just que cada un d’ells tengui 3 places, suposa una població superior als 28.000 habitants, gairebé tant com tot Inca, però dispers.

El que ha passat la darrera dècada és demolidor, i tot plegat sense contar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. De fet es calcula que un 25% de les edificacions a fora vila ho són. El problema més gran però, està per venir, perquè hi hauria prop de 100.000 parcel·les edificables (Murray I, Blázquez M. i Rullan, O. – Quaderns de geografia 87, 001-022. València. 2010) fruit de fragmentació agrària tradicional.

sol_rustic

El Consell reconeix que el boom del lloguer turístic accelera el procés. Les nostres estimacions de fet, apunten a més de 12.000 noves places turístiques en sòl rústic tramitades en 2-3 anys, una barbaritat sintetitzada magistralment al documental Overbooking.

La dispersió afecta al paisatge (no sols estèticament), fragmenta el territori, té impactes sobre fauna i flora, devora territori agrari, “pren” l’aigua als pagesos i la malbarata. On hi havia explotacions agràries familiars i cases integrades, cada dia hi ha més jardiners, “pisciners” i empreses de serveis exclusives per estrangers rics, a qui van destinats majoritàriament tots aquests nous xalets.

El fenomen a més, comporta canvi socials dràstics, una pèrdua irreparable de la “memòria biocultural”, un trencament amb el paisatge històric i una nova relació més urbana i sovint més impactant amb el medi i el lloc.

caminot_tf

El nous xalets són cada vegada més grans i tenen piscines i jardins més grans, el que dispara el consum d’aigua. Els usos urbans al camp de fet, ja superen als agraris. En realitat deim “sòl rústic” al que és un sòl urbà de baixa densitat.

Tenir milers d’habitatges dispersos (es calcula que n’hi ha més de 45.000) multiplica la necessitat de desplaçament entre l’habitatge i els nuclis on hi ha serveis (escoles, centres de salut, botigues, centres de treball…) i per tant augmenta la sinistralitat i la despesa en carreteres. També dispara el consum d’aigua i energia, com reconeix el propi Consell al document sobre zonificació turística.

Per cert, que les noves autopistes com la de Llucmajor-Campos es fan, casualment on més creixement de xalets es fa els darrers anys i on queda prop d’un 25% del sòl urbanitzable de Mallorca.

Tot plegat té molt a veure amb l’abandonament dels centres dels pobles. Viure al camp és el nou paradigma del “viure bé” i tota la inversió se’n va cap allà. Això influeix en la degradació dels centres dels pobles, on hi ha illes senceres degradades i deshabitades. Tot i que la població a Mallorca puja i puja, tallers i negocis tradicionals de tota la vida han de tancar, perquè els seus entorns estan degradats, no hi ha gent, i això fa perdre vida als pobles.

casa_tapiada_tf

Preservar el camp precisament, i fer-lo inedificable d’una vegada, podria ser la clau de volta (ben planificat) per rehabilitar els centres urbans, tornar vida als pobles, als comerços, tallers i petites industries i posar al mercat milers d’habitatges que ara cauen sense remei. Habitatges per cert, que no són de super luxe, com si es fan a fora vila per a rics, que ja en tenen prou. Es podrien abordar els principals problemes d’aquestes Illes a la vegada.

Preservar territori, recuperar agricultura i industria associada, rehabilitar milers d’habitatges i posar-los enmig, millorar la mobilitat, recuperar patrimoni. Hi hauria dècades de feina per molta gent si ens posam a rehabilitar tot allò que ja tenim.

Per això lamentam molt que el conjunt de partits siguin incapaços de veure res d’això. De fet als plens del Consell Insular PSOE-MES-PODEM-PP-C’S-PI han votat dues vegades contra la protecció del camp. Un error històric que ens acosta més al col·lapse.


 

Quan dèiem que l’onada turística era colossal, ens referíem a això.
Així ha penetrat Airbnb a Mallorca en manco d’una dècada.

Del Documental #Overbooking de MallorcaDocs.