Demanam clausurar camps de golf que no reguen amb aigua depurada

golf_1_tf

Camp de golf de Son Gual (Palma).

El camp de golf de Son Termens va acollir la fira internacional del golf, subvencionada amb 860.000 euros públics, tot i tenir expedient obert i mesures cautelars.

Aquests dies s’està destapant que gairebé un terç dels camps de golf de Mallorca, són investigats pel Govern per regar amb aigua potable. Aquesta pràctica, prohibida per la llei fa dècades, obliga aquestes instal·lacions a regar amb aigua depurada. El reg de camps de golf amb aigua potable es ve denunciant fa molts d’anys per les associacions ecologistes, particulars i els mateixos Agents de Medi Ambient, però fins ara no s’ha tancat mai cap camp i sols s’ha multat al d’Andratx (2016).

Segons un informe de CC.OO elaborat per Agents de Medi Ambient i que denuncia retards injustificables en la tramitació dels expedients referents als camps de golf, alguns dels camps investigats i amb expedients oberts són: Son Gual (Palma), Andratx, Vall d’or (Felanitx) i Son Termens (Bunyola). En el cas de Son Gual hi ha sospites fa molts d’anys i fins i tot una denúncia formal del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics. Cap d’aquestes denúncies, presentades el 2011, va tenir resposta.

En el cas de Son Termens, la investigació es remunta anys enrere. Segons l’informe dels agents i després de diferents inspeccions, aquests varen concloure:

  • Que les aigües de l’EDAR no eren suficients per reg del camp de golf (estimació de 283m3/dia subministrades per EDAR al camp de golf i estimació de 665’7 m3/dia de necessitats de reg de tota la superfície del golf).

  • Que les instal·lacions emprades fins l’any 2006 de 6 bombes de 22kw a 45kw i la xarxa de canonades de reg que haurien haver de deixat de funcionar quan el camp de golf es va connectar a l’EDAR l’any 2006 estan operatives, i connectades a un pou legal per reg agrícola.
  • Que hi ha suficients indicis per assegurar que s’està fent un ús d’aigua de pou per reg de camp de golf.

Després de les inspeccions es va obrir expedient, imposant mesures cautelars consistents en col·locació de comptadors volumètrics a diferents punts. Tot i que aquesta investigació va començar fa anys, la Fira Internacional del Golf (IGTM) celebrada a Mallorca del 14 al 17 de novembre de 2016, es va celebrar a Son Termens. Cal recordar que aquesta fira es va celebrar gràcies a les aportacions de 860.000 euros públics provinents de la Conselleria de Turisme (360.000), el Consell de Mallorca (200.000) i Turespaña (300.000). La iniciativa privada sols hi va aportar 63.000 euros.

No és acceptable que unes instal·lacions investigades fa anys, amb expedient obert i amb mesures cautelars en vigor, pugui acollir un esdeveniment sostingut amb una quantitat  important de doblers públics. A això cal afegir que els camps de golf reben promoció pública del Govern a través de fires turístiques i altres fórmules de promoció del golf.

Mallorca viu una greu crisi hídrica bona part de l’any, amb restriccions d’aigua a molts de pobles a l’estiu, amb greus problemes de contaminació a l’aigua per nitrats i clorurs, que obliguen a milers de persones a comprar aigua embotellada. Els requeriments hídrics d’un camp de golf són enormes i Mallorca no es pot permetre que no es compleixi la llei en matèria de recursos hídrics. És per això que Terraferida sol·licita a la Conselleria de Medi Ambient que resolgui al més ràpidament possible els expedients per extracció il·legal d’aigua, clausuri els camps de golf que hi reguen i no destini ni un euro públic més a la promoció d’una activitat privada que està sobre sospita permanentment per greus il·legalitats.

golf_son_gual_tf

En el cas de Son Gual hi ha sospites fa anys, una denúncia del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics.

L’augment de vols dispara la contaminació sobre Mallorca

amp_aeroport_tf_2018

Obres d’ampliació de l’aeroport de Palma (Gener, 2018)

Terraferida alerta que s’està ampliant l’aeroport de Palma per dur encara més vols.

Les maniobres d’aterratge i enlairament A Son Sant Joan produeixen l’equivalent al 25% de diòxid de carboni que produeix la central d’Es Muterar i la mateixa quantitat d’òxids de nitrogen

L’aeroport de Palma va acollir 27.970.655 passatgers l’any 2017, un 6,5 % més que l’any anterior. Però per AENA aquestes xifres no són suficients i volen augmentar la capacitat de l’aeroport un 21% abans de l’any 2021. Els plans d’AENA de fet, són passar de puntes de 66 vols/hora a 80 i per això han començat a ampliar l’aeroport. Dins el pla DORA, AENA preveu una inversió a Palma de 296 milions d’euros pel període 2017-2021. Les obres pretenen:

  • Fer sortides més ràpides a la pista 06L.
  • Ampliar l’espai per on transiten els avions.
  • Substituir paviments de les pistes
  • Ampliar les zones destinades a l’aparcament d’avions.
  • Fer obres a totes les terminals, amb passadissos més amples i ràpids pels passatgers.

Tot plegat té l’objectiu “d’incrementar la capacitat punta” (pag, 134, “Plan DORA”). Aquestes obres permetran disminuir el nombre d’avions que es troben enlairats a l’espera, moure més passatgers i més equipatges pel mateix espai amb menys temps. Tot encaminat a un únic objectiu final: dur encara més vols i més turistes per recaptar més diners.

L’aeroport però, està generant una contaminació de gran magnitud sobre Mallorca que al nostre entendre, no s’està valorant. Si analitzam el darrer informe de l’Agència Europea del Medi Ambient veurem que dóna molta importància a les emissions produïdes pel consum de combustible per part dels avions en els cicles LTO (en Anglès “landing and take off”). Aquests inclouen els moviments a la pista, l’enlairament, l’ascens, l’aproximació i aterratge.

Aquestes emissions estan controlades per a cada model d’avió i recollides a una base de dades pública. Així, per a un Boeing B737 (un model típic per a les operacions de Palma) per a cada operació tenim 824.65 kg de combustible consumit. Per a un Airbus A320, l’altre model habitual les emissions són molt semblants. Multiplicat per les 208.787 operacions que, segons AENA hi ha hagut a Palma el 2017 tenim:

540.000 tones de CO2 (Diòxid de carboni)., 2150 tones de NOx (òxids de nitrogen), 144 tones de SOx (òxids de sofre), 1670 tones de CO (monòxid de carboni), 180 tones de HC (d’hidrocarburs no cremats), 146 tones de PM (partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres).

L’EQUIVALENT AL 25% DEL CO2 D’ES MURTERAR.

Darrerament s’ha parlat de la possibilitat de tancar la central tèrmica d’Es Murterar (Alcúdia) per l’excés de contaminació que provoca. Doncs bé, si comparam les dades de la central (publicades el 4 de maig de 2017, per l’IDMA, corresponents a tot l’any 2015) tenim que va emetre: CO2: 1987.1 kTm, NOx: 2395.8 Tm, SOx: 4150 Tm, PM: 123.7 Tm

És a dir, les operacions de l’aeroport de 2017 serien com 1/4 part de la central d’Alcúdia pel que fa a emissions de CO2, gairebé com tota la central per a les emissions de NOx (òxids de nitrogen) i partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres. En definitiva, cada habitant de Balears aporta més de mitja tona de CO2 el 2017 només per l’operativa de l’aeroport.

L’Estació de qualitat de l’aire de l’aeroport no permet a la ciutadania consultar les dades on-line. L’estació més propera amb dades accessibles és Sant Joan de Déu (Endesa). Pel que fa als nivells d’òxid de nitrogen, si ens centram en el NO2, la Directiva 1999/30/CE estableix per a aquest gas el valor límit per a la protecció de la salut humana de 40 micrograms per metre cúbic (µg/m3) (mitjana anual) i de 200 µg/m3 (valor horari). Doncs bé, la mitjana anual d’aquest paràmetre a Sant Joan de Déu és de 25,6  µg/m3, un 64% del valor límit i molt prop del valor de 30 µg/m3 establert per la mateixa Directiva com a límit per a la protecció de la vegetació. D’un total de 6.994 mesuratges d’aquest gas durant l’any 2017, 1710 superaven la referència mitjana de 40 µg/m3, un 24,5% del total.

La qualitat de l’aire està lluny de ser òptima i no admet un augment de les emissions de gasos contaminants procedents de les operacions de l’aeroport.

Mesurar la contaminació és un deure públic, però no serveix de res si en l’actual situació de qualitat de l’aire, no es prenen mesures per reduir-la davant episodis que poden afectar l’entorn i la salut.

Que podem fer en l’àmbit local per frenar l’augment imparable de la contaminació?

Una vegada estudiat el “Plan DORA”, veiem com AENA no preveu altre cosa que no sigui augmentar el nombre de vols. A escala insular entenem que si AENA augmenta tot el que pot l’aeroport és perquè es continuen edificant milers de places turístiques i residencials a Mallorca. A l’illa no arriba cap turista que no tengui on dormir, per tant els esforços per reduir el nombre d’operacions aeroportuàries s’haurien de destinar a frenar l’augment de les places, actuant sobre la OFERTA:

  • Eliminant la borsa de 43.000 noves places turístiques que el Consell vol repartir per l’illa via zonificació.
  • Reformant el Pla territorial per frenar el creixement urbanístic, declarant rústics tots els sols urbans i urbanitzables no desenvolupats.
  • Fent inedificable el sòl rústic, on queden més de 100.000 parcel·les edificables amb capacitat per 400.000 places.
  • 2×1 turístic. Per cada nova plaça turística se n’haurien de donar 2 de baixa.
    Renunciant a fer més autopistes i ampliacions de carreteres.
  • Exigint a AENA que aturi els seus plans d’ampliar l’aeroport.

 

DV7bdYLWsAAyMcm

Estació de control de qualitat d’aire Sant Joan de Déu, la més propera a l’aeroport. El 24,5% dels mesuratges de diòxid de nitrogen al 2017 (1710 de 6994) es superà el valor límit de 40 µg/m3. L’aeroport incideix sobre la salut humana i no en feim cas

 

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat


IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017


rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

Desmuntant Airbnb. Part II

insideairbnb_2016_tf

Terraferida fa públiques les dades actualitzades a març de 2017 d’Airbnb a Mallorca.

A març de 2017, la multinacional ja ofereix 14.858 allotjaments que sumen 109.133 places. Les estades turístiques es dupliquen en sols 1 any.

Fa pocs dies Terraferida feia públiques les dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb oferia a Mallorca el mes de gener de 2016. La multinacional oferia 11.271 allotjaments i un total de 78.543 places. Obtenir i tractar estadísticament aquestes dades va ser possible gràcies a InsideAirbnb(*). Arran de les peticions formulades per Terraferida i altres entitats preocupades per les conseqüències d’aquest fenomen, InsideAirbnb ha actualitzat els fitxers amb les dades disponibles a març de 2017.

Aquests nous arxius, que ja hem tractat estadísticament amb programari d’anàlisi de “big data”, mostren una evolució extraordinària d’aquest fenomen en tan sols 12 mesos. Els allotjaments oferits ja són 14.858, fet que representa un 31% més que fa 1 any. El total de places oferides per la multinacional puja a 109.133, un 53% més que fa 1 any.

Una de les dades més impactants és veure l’evolució de les estades turístiques. Si el 2015 van sumar 550.283 estades, l’any 2016 aquestes es van duplicar, arribant a les 1.153.772, un increment del 109% en sols 1 any. Aquest augment extraordinari es suma a altres indicadors de saturació, que ja deixaven clar que la massificació de 2016 no era una “sensació subjectiva”, com apuntaren alguns responsables polítics.

Un dels nous mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes del 2016

Una altra dada rellevant és que Airbnb ha començat a oferir als seus clients informació sobre les llicències dels habitatges. El gener de 2016 Airbnb no oferia cap informació al respecte, mentre que al març de 2017 especifica que 350 allotjaments dels que ofereix, sí que tenen llicència o estan en tràmit d’aconseguir-la. En tot cas, és sols un 2,3% del total dels allotjaments. Som conscients que molts d’aquests tenen llicència, encara que Airbnb no ho especifica. Ens hauríem de demanar perquè Airbnb actua d’aquesta manera i si faria el mateix si tots els habitatges tinguessin llicència. La multinacional aprofita el fet que la vella regulació turística NO L’OBLIGA a especificar si tot el que ofereix és legal. Altres ciutats com Barcelona, han obligat a la multinacional a rectificar i sols poden publicitar establiments legals.

habitatges_ruralia

A algun lloc de Mallorca…

70.000 places de lloguer turístic il·legal.

Fa pocs mesos el Consell Insular organitzava unes jornades per tractar aquest fenomen. Un estudi fet per tècnics prestigiosos del GAAT i de CCRS advertia als responsables polítics de que hi havia prop de 70.000 places de lloguer turístic il·legal i oferien solucions per pal·liar les conseqüències no desitjades d’aquest fenomen. Segons aquest estudi, prop d’un 56% del lloguer vacacional oferit a diferents portals d’internet seria il·legal. No sembla que les administracions hagin fet cas, de moment, d’aquestes advertències.

La nostra entitat vol deixar clar que no criminalitza a les persones que opten pel lloguer turístic amb Airbnb o plataformes similars, tan si són usuaris com comercialitzadors. Moltes famílies de les illes obtenen rendes que els permeten una vida més digna gràcies a aquest lloguer. Ara bé, pensam que cal obrir un debat sobre la magnitud d’aquest fenomen, que si bé pot ser positiu a nivell individual i per col·lectius concrets, té conseqüències ambientals serioses pel conjunt de la societat.

La febre del lloguer turístic ha atret Mallorca a fons d’inversió i especuladors de tot el món, que només cerquen rendibilitat i no volen ni a sentir parlar de les seves conseqüències. Tot plegat contribueix a disparar l’edificació turística (en màxims històrics segons el darrer informe del col·legi d’arquitectes), la massificació, l’augment del preu dels lloguers, la impossibilitat d’accés a l’habitatge per part dels residents, increment de la pressió humana sobre els recursos naturals, cotxes de lloguer, mobbing urbanístic, etc.

Terraferida publica avui NOUS MAPES INTERACTIUS actualitzats amb tots els allotjaments turístics que ofereix Airbnb i també un mapa amb els allotjaments turístics que sí publiciten la seva llicència.


logo_insideairbnb

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades de InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

InsideAirbnb… Afegint dades al debat. Eina, independent i no comercial, de dades de codi obert. Com s’utilitza realment Airbnb i com afecta el teu barri?


Desmuntant Airbnb

insideairbnb

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La multinacional ofereix 11.271 allotjaments que sumen 78.543 places. Cap dels allotjaments declara tenir llicència.

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La nostra entitat ha tengut accés als arxius del portal InsideAirbnb(*) per a l’illa de Mallorca. Mitjançant programari d’anàlisi de “big data“, hem pogut extreure les dades més significatives sobre el volum, tipologia dels habitatges, adreça, noms dels llogaters, etc.

També hem extret les dades de geolocalització de cada allotjament i amb elles hem generat uns MAPES INTERACTIUS que permeten visualitzar la seva distribució sobre el territori i la seva tipologia. El resultat ens dóna unes capes que contenen tots els allotjaments, i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps o GoogleEarth fent un simple zoom i activant o desactivant les capes. Les dades estan actualitzades a 6 de gener de 2016. Mancaria per tant, veure les dades del darrer any, superiors en volum a les disponibles en l’actualitat.

Un dels mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes

El resultat d’aquesta investigació dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 11.271 allotjaments amb capacitat per 60.323 places, ampliables en 18.220, que fan un total de 78.543 places. En total, les estades a aquests allotjaments, haurien sumat 550.283 estades l’any 2015. Una de les dades més sorprenents d’aquesta recerca, ha estat comprovar que cap dels 11.271 allotjaments declara tenir llicència turística. Les cases aïllades i apartaments sumen el gruix de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per turistes són 1.556. Lluny del que pugui semblar, l’oferta de Bed&Breakfast representa tan sols un 2%. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre ells 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, 1 barraca, 1 iglú , 1 casa d’alt d’un arbre, etc.

Recordem que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través de Airbnb. Altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. A part dels portals d’internet, hi ha totes les fórmules clàssiques via particulars, immobiliàries, etc. que oferirien prop de 123.000 places sols a Mallorca segons el Consell Insular. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Generant una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.

Terraferida lliurarà aquestes dades i els mapes interactius a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, la nostra entitat sol·licita al Govern que lluiti contra el lloguer turístic fraudulent, que tregui aviat una nova regulació que obligui als portals d’internet a exposar la llicencia. I també que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que ja vàrem presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui un (1) sòl instructor per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.


(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades d’InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.


 

Notícies Cap de Setmana IB3 TV – 25 Març 2017

Sobren raons per descartar la variant nord d’Inca

ronda_nord1_inca_tf

Hort d’En Trobat vist des de Mandrava (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

La zona nord d’Inca és la connexió natural amb la Serra de Tramuntana i conserva valors agraris, paisatgístics i ecològics notables i també els camins històrics. Tota la zona sud d’Inca ja està molt degradada i ocupada per grans infraestructures. El PP va presentar el 2014 un projecte faraònic de ronda, de fins a 6,5 quilòmetres de llargària amb 7 macrorotondes. És l’hora de posar seny a aquest disbarat, preservem la zona nord!

La ronda completa:

TENDRIA un impacte i un consum enorme de territori, proper a les 20 hectàrees.

DESTROSSARIA la zona de Mandrava, xaparia el Parc del Serral de les Monges, un gran pulmó verd de 70.000 m2 de la ciutat i tallaria tots els camins rurals històrics, alguns de segles d’antiguitat.

AFECTARIA prop de 150 parcel•les, esbucant habitatges i malbaratant elements patrimonials que mereixen ser conservats.

PURA ESPECULACIÓ. Els sectors que pressionen perquè es construeixi la ronda nord, tenen interessos urbanístics. Són constructors i propietaris dels terrenys que quedarien entre la ronda i el poble, on es podrien edificar fins a 440 habitatges amb capacitat per més de 1.300 nous habitants.

ronda_nord2_inca_tf

Serral de les Monges (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

MODEL OBSOLET. Fer aquesta ronda és seguir apostant per un model de carreteres nefast que s’ha imposat i que duu cada vegada més cotxes, més embossos i més edificació. A més, hipoteca el futur model territorial de la ciutat d’Inca, condicionant-lo, provocant grans creixements especulatius que no tenen justificació i obrint la porta a les multinacionals que s’instal·len a totes les rondes i variants que es construeixen.

ÉS CARÍSSIMA. Els costos econòmics de construcció es van xifrar en 16 milions d’euros. Els costos de manteniment d’aquesta ronda també serien enormes. A més afectaria altres infraestructures, el que dispararia encara més el cost.

ÉS CONTRADICTÒRIA. No soluciona el problema de mobilitat d’Inca i està molt allunyada. Aquesta mobilitat es resol amb solucions menys impactants i econòmiques. Aviat es podria licitar un enllaç de l’autopista cap a Lloseta. Aquest enllaç restaria tràfic cap a Inca.

HI HA SOLUCIONS. Per donar servei a Lloseta i Mancor el Pla General ja preveu vies perimetrals que donen solució als cotxes que vénen d’aquests llocs sense afectar el sòl rústic.

NO FA CAP FALTA. Hi ha solucions de molt més baix impacte. Es podria aprofitar l’autopista del sud i al darrer tram connectar cap a Selva (tram 6, veure croquis).

Ronda Nord Inca

El projecte faraònic que presentà el PP el març de 2014

representants-PP-Mallorca-dInca

Representants del PP a la plaça Mallorca d’Inca (Foto AraBalears. 13 Març 2017)