Desmuntant Airbnb. Part II

insideairbnb_2016_tf

Terraferida fa públiques les dades actualitzades a març de 2017 d’Airbnb a Mallorca.

A març de 2017, la multinacional ja ofereix 14.858 allotjaments que sumen 109.133 places. Les estades turístiques es dupliquen en sols 1 any.

Fa pocs dies Terraferida feia públiques les dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb oferia a Mallorca el mes de gener de 2016. La multinacional oferia 11.271 allotjaments i un total de 78.543 places. Obtenir i tractar estadísticament aquestes dades va ser possible gràcies a InsideAirbnb(*). Arran de les peticions formulades per Terraferida i altres entitats preocupades per les conseqüències d’aquest fenomen, InsideAirbnb ha actualitzat els fitxers amb les dades disponibles a març de 2017.

Aquests nous arxius, que ja hem tractat estadísticament amb programari d’anàlisi de “big data”, mostren una evolució extraordinària d’aquest fenomen en tan sols 12 mesos. Els allotjaments oferits ja són 14.858, fet que representa un 31% més que fa 1 any. El total de places oferides per la multinacional puja a 109.133, un 53% més que fa 1 any.

Una de les dades més impactants és veure l’evolució de les estades turístiques. Si el 2015 van sumar 550.283 estades, l’any 2016 aquestes es van duplicar, arribant a les 1.153.772, un increment del 109% en sols 1 any. Aquest augment extraordinari es suma a altres indicadors de saturació, que ja deixaven clar que la massificació de 2016 no era una “sensació subjectiva”, com apuntaren alguns responsables polítics.

Un dels nous mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes del 2016

Una altra dada rellevant és que Airbnb ha començat a oferir als seus clients informació sobre les llicències dels habitatges. El gener de 2016 Airbnb no oferia cap informació al respecte, mentre que al març de 2017 especifica que 350 allotjaments dels que ofereix, sí que tenen llicència o estan en tràmit d’aconseguir-la. En tot cas, és sols un 2,3% del total dels allotjaments. Som conscients que molts d’aquests tenen llicència, encara que Airbnb no ho especifica. Ens hauríem de demanar perquè Airbnb actua d’aquesta manera i si faria el mateix si tots els habitatges tinguessin llicència. La multinacional aprofita el fet que la vella regulació turística NO L’OBLIGA a especificar si tot el que ofereix és legal. Altres ciutats com Barcelona, han obligat a la multinacional a rectificar i sols poden publicitar establiments legals.

habitatges_ruralia

A algun lloc de Mallorca…

70.000 places de lloguer turístic il·legal.

Fa pocs mesos el Consell Insular organitzava unes jornades per tractar aquest fenomen. Un estudi fet per tècnics prestigiosos del GAAT i de CCRS advertia als responsables polítics de que hi havia prop de 70.000 places de lloguer turístic il·legal i oferien solucions per pal·liar les conseqüències no desitjades d’aquest fenomen. Segons aquest estudi, prop d’un 56% del lloguer vacacional oferit a diferents portals d’internet seria il·legal. No sembla que les administracions hagin fet cas, de moment, d’aquestes advertències.

La nostra entitat vol deixar clar que no criminalitza a les persones que opten pel lloguer turístic amb Airbnb o plataformes similars, tan si són usuaris com comercialitzadors. Moltes famílies de les illes obtenen rendes que els permeten una vida més digna gràcies a aquest lloguer. Ara bé, pensam que cal obrir un debat sobre la magnitud d’aquest fenomen, que si bé pot ser positiu a nivell individual i per col·lectius concrets, té conseqüències ambientals serioses pel conjunt de la societat.

La febre del lloguer turístic ha atret Mallorca a fons d’inversió i especuladors de tot el món, que només cerquen rendibilitat i no volen ni a sentir parlar de les seves conseqüències. Tot plegat contribueix a disparar l’edificació turística (en màxims històrics segons el darrer informe del col·legi d’arquitectes), la massificació, l’augment del preu dels lloguers, la impossibilitat d’accés a l’habitatge per part dels residents, increment de la pressió humana sobre els recursos naturals, cotxes de lloguer, mobbing urbanístic, etc.

Terraferida publica avui NOUS MAPES INTERACTIUS actualitzats amb tots els allotjaments turístics que ofereix Airbnb i també un mapa amb els allotjaments turístics que sí publiciten la seva llicència.


logo_insideairbnb

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades de InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

InsideAirbnb… Afegint dades al debat. Eina, independent i no comercial, de dades de codi obert. Com s’utilitza realment Airbnb i com afecta el teu barri?


Desmuntant Airbnb

insideairbnb

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La multinacional ofereix 11.271 allotjaments que sumen 78.543 places. Cap dels allotjaments declara tenir llicència.

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La nostra entitat ha tengut accés als arxius del portal InsideAirbnb(*) per a l’illa de Mallorca. Mitjançant programari d’anàlisi de “big data“, hem pogut extreure les dades més significatives sobre el volum, tipologia dels habitatges, adreça, noms dels llogaters, etc.

També hem extret les dades de geolocalització de cada allotjament i amb elles hem generat uns MAPES INTERACTIUS que permeten visualitzar la seva distribució sobre el territori i la seva tipologia. El resultat ens dóna unes capes que contenen tots els allotjaments, i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps o GoogleEarth fent un simple zoom i activant o desactivant les capes. Les dades estan actualitzades a 6 de gener de 2016. Mancaria per tant, veure les dades del darrer any, superiors en volum a les disponibles en l’actualitat.

Un dels mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes

El resultat d’aquesta investigació dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 11.271 allotjaments amb capacitat per 60.323 places, ampliables en 18.220, que fan un total de 78.543 places. En total, les estades a aquests allotjaments, haurien sumat 550.283 estades l’any 2015. Una de les dades més sorprenents d’aquesta recerca, ha estat comprovar que cap dels 11.271 allotjaments declara tenir llicència turística. Les cases aïllades i apartaments sumen el gruix de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per turistes són 1.556. Lluny del que pugui semblar, l’oferta de Bed&Breakfast representa tan sols un 2%. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre ells 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, 1 barraca, 1 iglú , 1 casa d’alt d’un arbre, etc.

Recordem que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través de Airbnb. Altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. A part dels portals d’internet, hi ha totes les fórmules clàssiques via particulars, immobiliàries, etc. que oferirien prop de 123.000 places sols a Mallorca segons el Consell Insular. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Generant una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.

Terraferida lliurarà aquestes dades i els mapes interactius a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, la nostra entitat sol·licita al Govern que lluiti contra el lloguer turístic fraudulent, que tregui aviat una nova regulació que obligui als portals d’internet a exposar la llicencia. I també que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que ja vàrem presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui un (1) sòl instructor per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.


(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades d’InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.


 

Notícies Cap de Setmana IB3 TV – 25 Març 2017

Sobren raons per descartar la variant nord d’Inca

ronda_nord1_inca_tf

Hort d’En Trobat vist des de Mandrava (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

La zona nord d’Inca és la connexió natural amb la Serra de Tramuntana i conserva valors agraris, paisatgístics i ecològics notables i també els camins històrics. Tota la zona sud d’Inca ja està molt degradada i ocupada per grans infraestructures. El PP va presentar el 2014 un projecte faraònic de ronda, de fins a 6,5 quilòmetres de llargària amb 7 macrorotondes. És l’hora de posar seny a aquest disbarat, preservem la zona nord!

La ronda completa:

TENDRIA un impacte i un consum enorme de territori, proper a les 20 hectàrees.

DESTROSSARIA la zona de Mandrava, xaparia el Parc del Serral de les Monges, un gran pulmó verd de 70.000 m2 de la ciutat i tallaria tots els camins rurals històrics, alguns de segles d’antiguitat.

AFECTARIA prop de 150 parcel•les, esbucant habitatges i malbaratant elements patrimonials que mereixen ser conservats.

PURA ESPECULACIÓ. Els sectors que pressionen perquè es construeixi la ronda nord, tenen interessos urbanístics. Són constructors i propietaris dels terrenys que quedarien entre la ronda i el poble, on es podrien edificar fins a 440 habitatges amb capacitat per més de 1.300 nous habitants.

ronda_nord2_inca_tf

Serral de les Monges (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

MODEL OBSOLET. Fer aquesta ronda és seguir apostant per un model de carreteres nefast que s’ha imposat i que duu cada vegada més cotxes, més embossos i més edificació. A més, hipoteca el futur model territorial de la ciutat d’Inca, condicionant-lo, provocant grans creixements especulatius que no tenen justificació i obrint la porta a les multinacionals que s’instal·len a totes les rondes i variants que es construeixen.

ÉS CARÍSSIMA. Els costos econòmics de construcció es van xifrar en 16 milions d’euros. Els costos de manteniment d’aquesta ronda també serien enormes. A més afectaria altres infraestructures, el que dispararia encara més el cost.

ÉS CONTRADICTÒRIA. No soluciona el problema de mobilitat d’Inca i està molt allunyada. Aquesta mobilitat es resol amb solucions menys impactants i econòmiques. Aviat es podria licitar un enllaç de l’autopista cap a Lloseta. Aquest enllaç restaria tràfic cap a Inca.

HI HA SOLUCIONS. Per donar servei a Lloseta i Mancor el Pla General ja preveu vies perimetrals que donen solució als cotxes que vénen d’aquests llocs sense afectar el sòl rústic.

NO FA CAP FALTA. Hi ha solucions de molt més baix impacte. Es podria aprofitar l’autopista del sud i al darrer tram connectar cap a Selva (tram 6, veure croquis).

Ronda Nord Inca

El projecte faraònic que presentà el PP el març de 2014

representants-PP-Mallorca-dInca

Representants del PP a la plaça Mallorca d’Inca (Foto AraBalears. 13 Març 2017)


5 “Top Mantra” oficials i 10 mesures per a protegir les Illes

_nsc0975b

Costa de Calvià

A desenes de milers de mallorquins ens preocupa la destrossa del territori i la massificació. No entenem per què l’economia s’ha de basar en activitats massives que degraden les illes a una velocitat de vertigen.

Mai fins ara havíem tengut un govern que, d’entrada, es declaràs favorable a la protecció del territori i a corregir excessos del passat, sense dependre de cap partit conservador. Però han passat 16 mesos i aquí no hi ha polítiques de protecció clares i concretes i sí molt de MANTRA. Molta frase de manual repetida, molta resposta comodí per escapolir-se de les preguntes incòmodes de periodistes, associacions o persones que demanen protegir les Illes Balears més i millor. Aquest ha estat el #TopMantra2016:

  1. La saturació és una sensació subjectiva, legislarem basant-nos en dades.
  2. Sense cogestió de ports i aeroports, no podem evitar la massificació.
  3. Apostam pel creixement zero.
  4. Hem d’obrir un debat sobre el model territorial.
  5. No feim autopistes, feim desdoblaments.

Els “Top Mantra” però, no s’aguanten:

  1. Hi ha un volum enorme de dades que indiquen que ens trobam al límit.
  2. La cogestió de l’aeroport res té a veure amb el model urbanístic, on sí som 100% competents.
  3. Creixement zero és creixement zero, no defensar el model dissenyat per PP-UM que permet edificar 3 milions de places sols a Mallorca.
  4. El debat fa 40 anys que és obert.
  5. Si el projecte Campos-Llucmajor el fes el PP, dirien que és una autopista desastrosa i caríssima, pròpia de temps passats.

Fins ara hem tengut turisme a zones concretes i concentrat en el temps. Ara però, tenim turistes tot l’any i escampats arreu de les Illes. La construcció torna a estar desfermada, i ja s’executen gairebé els mateixos projectes que abans de la crisi. Tot plegat multiplica els problemes ambientals que ja teníem i es generen problemes de convivència entre residents i turistes. És urgent prendre mesures clares, mai com ara hi ha hagut majories socials i polítiques tan favorables i probablement mai més les tendrem.

Enfront del “Top Mantra” oficial i la paràlisi, Terraferida proposa 10 mesures territorials concretes que es poden aplicar el 2017 amb voluntat política:

  1. Modificar les DOT i el PTI, desclassificant sòls urbans i urbanitzables.
  2. Moratòria de places turístiques. 1 plaça nova, 2 de baixa.
  3. Declarar ANEI paisatges i espais naturals valuosos que estan desprotegits.
  4. Prohibició d’edificar més xalets a fora vila.
  5. Moratòria total de camps de golf i ports esportius.
  6. No s’ha de permetre que s’edifiqui a urbanitzacions sense clavegueram. A més, s’ha d’exigir que els nous habitatges siguin sostenibles energèticament.
  7. Recuperar els Espais Naturals Protegits existents: planificació, personal i inversions.
  8. Declarar noves reserves marines, ben dotades de personal.
  9. Contenir l’onada de lloguer turístic il•legal, regulació restrictiva i més personal inspector. Els pisos no han de ser hotels.
  10. No més autopistes. Arreglem el que tenim i destinem els diners que sobren a transport públic.

 

Puigderos

Costa de Llucmajor (2016)

Cotxes de lloguer arreu i pocs trens a la vista

embos_autopista_tf

Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit.

A la invasió de milions de turistes que cada estiu pateix el nostre territori hi hem de sumar els milers de cotxes de lloguer que es posen en circulació. La manca d’una política clara i valenta sobre el transport públic fa que a l’estiu les carreteres estiguin saturades i es generin grans embossos a les principals vies de circulació, als accessos als nuclis turístics i a les platges. Amb tot, creix el malestar entre la població local que se sent engorjada a les carreteres.

Aquesta situació, però, no només és pròpia de l’estiu. Les dades del parc de vehicles de les Balears ho demostren. Així, el 2015 i segons l’IBESTAT teníem 939.443 vehicles (entre camions, furgonetes, autobusos, turismes, motocicletes, tractors industrials i altres), una de les xifres per habitant més altes del món. La sensació d’engorjament ja la patim tot l’any.

CotxesLloguer_01

El parc de vehicles de lloguer a Balears ascendeix a 70.000 durant el juliol i l’agost.

Respecte al lloguer de vehicles, durant la temporada baixa hi ha uns 25.000 vehicles de lloguer disponibles, a principis d’estiu uns 50.000 i, ja el juliol i a l’agost, uns 70.000, segons les patronals AEVAB i Baleval. Una  xifra que no és exacta, ja que l’únic registre que existeix és el de la Conselleria de Turisme. Enguany s’hi han registrat 70 empreses de Rent a Car sumant un total de 27.500 cotxes de lloguer. La resta de cotxes, fins als 70.000 que es calcula que hi ha realment, ni tributen ni estan sotmesos a cap tipus de control, mentre s’aprofiten de les infraestructures que ens fan pagar a tots nosaltres per fer bons negocis. Bona part d’aquests cotxes que no tributen aquí ho fan a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on paguen menys impostos.

En conclusió, si feim la suma del parc de vehicles present tot l’any, més els que arriben durant la temporada turística per ser llogats, resulta que a l’estiu hi ha 1.009.443 vehicles damunt les Balears. I tot sense comptar el nombre de turistes que arriben en vaixell amb el seu propi cotxe. Tota una massificació de motor que, apart d’embossar les carreteres, augmenta la contaminació ambiental i l’escalfament global per les emissions de CO2.

Un exemple, l’aeroport de Palma

Just a l’aeroport de son Sant Joan hi operen 14 companyies (Alamo, Avis, Budget, Centauro, Drivalia, Entreprise, Europcar, Hertz, Hiper Rent a Car, InterRent, Ok Rent a Car, Record, Sixt i Thrifty) dedicades al lloguer de cotxes. Per contra, només una empresa de transport públic arriba a l’aeroport, l’EMT (l’Empresa Municipal de Transport de Palma). I tan sols és una línia. Una empresa d’autobusos que només existeix dins el municipi de Palma. La resta de municipis de Mallorca no tenen cap servei de transport públic per poder arribar a l’aeroport o al port. Ja no parlem de connexions entre l’aeroport i les zones turístiques, on totes les connexions són via carretera.
I és que si una cosa tenim a les illes, són cotxes i carreteres. I no som capaços de posar-hi fre. Així, bona part de la població illenca i dels turistes que ens visiten no usen mai el transport públic.

palma_embos_tf

Els embossos a les nostres carreteres són un símptoma clar del triomf del cotxe privat com a mitjà de transport.

La degradació del transport ferroviari

A l’altra cara de la moneda tenim que el tren, considerat el transport de masses més segur i més ecològic a mitja i llarga distància, no és quasi present a les Illes.

Amb la construcció als anys seixanta de la primera autopista a Mallorca, la que enllaça l’aeroport amb Ciutat -que va ser finançada pel Banc Mundial-, les línies de tren històriques van anar perdent pes i foren clausurades progressivament. Aquí és quan el lobby de cotxes i autocars començà a treure pit contra el transport públic ferroviari.

El que es recorda més del final d’aquesta època del tren és com les empreses d’autobusos aparcaven a les estacions i intentaven guanyar-se algun client a costa dels passatgers del tren. Així va anar, varen guanyar, en especial pels seus bons contactes entre els poders públics de l’època (Autocars Barceló, l’embrió de l’imperi Barceló o Aumasa, la famosa empresa d’autobusos de Manacor). Així, als anys noranta només quedava tren de Palma a sa Pobla i la línia privada de Palma a Sóller. Les històriques línies fins a Manacor, Artà, Felanitx i Santanyí s’havien tancat.

Però tornant al present, s’ha de dir que tot i que el 28 de juny de 2014 sortia publicada al BOIB la «Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears» la realitat és que aquests darrers quatre anys no s’ha invertit ni un euro en el manteniment dels serveis de transport públic. Tant és així que, en el cas dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’actual conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha informat (27/04/2016) que s’han trobat 12,8 milions d’euros recaptats però que no s’havien invertit en res, i que estaven aturats dins diferents comptes bancaris. Ara aquests doblers seran incorporats al pressupost de 2016 i s’utilitzaran per acabar d’electrificar la totalitat de les dues línies públiques existents.

A més, a la llei aprovada en temps de Bauzà crida molt l’atenció que tant al preàmbul com al punt 2 de l’Art. 120 de Planificació dels serveis ferroviaris, digui «No s’han d’establir noves línies quan la construcció i l’explotació no es plantegin en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles». En canvi, al Pla Director Sectorial de Carreteres, en cap banda trobam cap expressió similar davant una nova carretera. Es poden fer totes les que vulguin i més, i tot sense justificar un increment del trànsit. De fet, no existeix cap estudi integral i general de la mobilitat dels habitants de les illes que ho justifiqui.

El cas és que tenim línies històriques de tren abandonades a la seva sort. Així, fa quatre anys que ja hauríem de tornar tenir tren de Manacor a Artà i no tenim res. Tan sols una via verda feta pel conseller Company, el qual només va posar traves al transport públic ferroviari per afavorir el transport exclusivament per carretera.

El futur ple de diòxid de carboni

Amb aquest panorama està clar que el cotxe seguirà sent el vehicle de transport per excel·lència.

El Pla de Carreteres del Consell de Mallorca segueix en marxa. De fet, té previst dins els pròxims anys engrandir diferents carreteres secundàries i fer nous trams d’autopista. A més, dins aquesta legislatura segurament veurem acabades les obres del segon cinturó de Palma.

Pel cas de l’illa d’Eivissa, el Consell d’allà també té pensat començar enguany obres d’engrandiment a la carretera de Ca Na Negreta.

Mentre, a Menorca sembla que el nou Consell, amb una mica més de consciència que els de la resta d’illes, ha aturat les obres que s’havien posat en marxa aquests darrers anys a la carretera principal que uneix Ciutadella i Maó. Ara estan redimensionant a la baixa les obres d’ampliació.

Des que les Illes entraren dins la roda del súper progrés gràcies al turisme, l’aposta dels poders públics i privats ha estat clarament pel transport en carretera, el qual els ha generat tota una espiral de beneficis econòmics (construcció i reforma de carreteres i autopistes, línies d’autobusos, cotxes de lloguer, reordenació del territori i del medi urbà en favor de l’especulació, etc.) que ha fet rics a molts a costa altrament del nostre territori i del nostre futur.

Xavier Mas


Aquest article s’ha publicat a la pàgina 4 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

tot_inclos_2016

Es Caló. Coast, coves & caves…

es_calo2_tf

Ocupació d’Es Caló de Betlem (Artà), lloc LIC i ZEPA

Mallorca és venal que bota. Cada racó és susceptible de ser edificat, explotat, venut, llogat… sense límits. Hem (o han) entregat tota l’illa al turisme, fins a un punt que als mallorquins, venguem d’on venguem, ens és gairebé impossible trobar un raconet sense massificar.

Tenim milers d’hotels i centenars d’urbanitzacions a vorera de mar, els pobles no s’aturen de créixer, s’urbanitza foravila… i ara, veiem com els espais naturals, que tant ens va costar salvar del ciment, són explotats per multitud d’empreses, la majoria estrangeres. Quads, “buggys”, cotxes 4×4 i motos envaeixen els camins de fora vila i de la costa, incloses les dunes, degradant i saturant els espais naturals sense control. A la mar, motos d’aigua, catamarans, “golondrines” i llanxes potents, s’acaramullen dins les cales, envaeixen les zones de bany, entren dins les coves, remouen el fons, fan renous excessius o “party-boats”, etc.

La majoria ens conformam en anar a un racó, prendre un bany sense molestar a ningú, menjar dues llesques de pa amb sobrassada vella i tornar a casa… però això tan senzill gairebé no és possible sense sentir-se atropellat, estret o extern, i engorjat… Aquell racó que ens agradava, on ens sentíem bé, ara és explotat per qualque societat mercantil amb domicili fiscal vés a saber on. Som un poble, una illa, una societat…o un parc temàtic?

Un exemple més: diverses empreses venen paquets turístics, d’entre 35 i 695 euros on ofereixen fins i tot acampar i dormir (és il•legal amb tendes) a diverses cales d’Artà, com a Es Caló de Betlem, inclòs dins el LIC i ZEPA de les Muntanyes d’Arta i dins el LIC de les Badies de Pollença i Alcúdia (la part marina). Disposam de testimonis i imatges on es veu a aquestes empreses inconscients (o als seus clients) fent foc a Es Caló. Que no ha estat prou castigada pels incendis tota la zona d’Artà? Han mercantilitzat una zona preciosa, i a més ho fan aprofitant el nom del Parc Natural de Llevant, del que sols queda un 4% de la superfície original d’ençà que Jaume Matas el va desprotegir.

es_calo_tf

Embarcació turística a Es Caló de Betlem (Artà). Ofereix visites turístiques a cales i coves del “Llevant Nature Park”

Si la zona estàs protegida com estava fa anys, per ventura hi hauria més vigilància, aquestes activitats probablement estarien prohibides i, potser, no ens hauríem de lamentar per un foc, un excés de renou o el que sigui. D’ençà que el Parc Natural va ser arrasat per Matas i Jaume Font (ara al PI), l’any 2004, ningú s’ha atrevit a recuperar la protecció d’aquest paratge extraordinari que són les muntanyes d’Artà. La política de terra cremada, lamentablement, funciona.

Volem tenir esperances d’unes illes més justes i millors, però si tot s’entrega al turisme, si tot es mercantilitza i ni tan sols es recupera la protecció que teníem fa 12 anys, ens ho posen molt difícil. Hem votat partits i persones, no constructores ni empreses turístiques i per això pensam que tenim dret a reclamar al Govern i al Consell que prenguin mesures ambientalment avançades, per ordenar i protegir el que queda. És ca nostra, ens agrada i ho volem conservar!

Actualització: L’endemà d’aquesta i altres denúncies públiques, l’Ajuntament d’Artà ha pres mesures per impedir el pas de trànsit rodat a la zona del Caló. També han anunciat un increment de la vigilància per part de la Policia Local per evitar conductes perilloses per al medi natural. La Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha manifestat que els fets s’han denunciat als Agents de Medi Ambient i al SEPRONA. Ens alegram de la ràpida resposta de les institucions. El lloc mereix el màxim respecte.

Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

santacirga_5

Una multinacional alemanya vol instal·lar 250.000 panells solars (92 hectàrees) a Santacirga, Manacor

MANIFEST: En defensa de la terra, Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel•lacions, la urbanització i l’abandonament agrari de moltes d’elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer Mossèn Alcover i no una simple “explanada” on s’hi pugui instal•lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal•lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és 3 vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l’allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a 60 ha. Deim SÍ a les energies alternatives, però també deim SÍ a la terra, a preservar l’escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia “neta” per seguir embrutant? Per molts megawats (50) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l’excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de 2 milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne 2 milions més. Quina superfície verge s’ha de sacrificar per generar energia “neta” per 4 milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l’accés a recursos tan bàsics com l’aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus… Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d’importar carbó de Sud-àfrica, s’està construint un gasoducte, es cremen residus a Son Reus… L’energia “verda” arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a “que no es vegi tant”. Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d’anys. Queden poques planes agràries d’aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de 6000 tones o 8000 tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kg/Ha/any, això suposaria rendiments pròxims a les 8000 tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s’haurà d’importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l’article 106 que la producció d’energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a 4 ha s’ha d’ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d’aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d’aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l’empresa ni el govern. Si l’economia ambiental calculàs el valor monetari d’aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l’economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar “per se”. Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 cm de terra fèrtil. A més a més, l’agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s’han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel•lins, aloves… són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim NO al megaparc de Santacirga. SÍ a les energies netes, però NO a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.

Terraferida, APAEMA, Ateneu lo Tort, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Camins Públics i oberts.

Publicat a Diario de Mallorca (20 d’Abril 2016)

 


Santacirga_debat

 

Informació complementària:

CRÒNICA DEL DEBAT “ELS MEGAPARCS SOLARS DINS FORA VILA

7 abril 2016. Ateneu Lo Tort (Manacor)