Manifest #AutopistaMai

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

Tramitades més de 86.000 noves places turístiques el darrer any a Mallorca

cala_mesquida_tf

Cala Mesquida (Capdepera)

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen més places via zonificació hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

El sostre de la llei turística fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà el sostre marcat per la llei en més de 6.500 places. El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.500 places abans que la llei turística faci 1 any.

Terraferida ha tengut accés a un paquet de dades oficials de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Aquestes dades mostren com la Conselleria ha tramitat un mínim de 86.097 noves places turístiques a Mallorca respecte a les darreres dades publicades per nosaltres l’any 2017.

Aquesta xifra és molt superior en realitat, perquè els registres oficials no especifiquen el nombre de places existents de fins a 557 establiments, d’un total dels 15.420 que hi ha a Mallorca. És més, als registres oficials encara no consta el nombre de places d’altres 1.000 establiments de lloguer turístic que s’estan tramitant.

Si fem una estima conservadora de 10 places per cada establiment del qual no tenim dades (557), més 6 places per cada habitatge vacacional (és la mitjana segons el Consell Insular de Mallorca) del milenar que encara no està informatitzat, tenim un total de 399.333 places. A aquestes places caldrà sumar les 42.718 que el Consell Insular de Mallorca vol repartir via zonificació al juny. En total, Mallorca podria superar aviat les 442.000 places turístiques legals, 6.500 per sobre del sostre que suposadament fixava la llei turística i 154.000 més que quan va començar la legislatura.

taula_1

Taula 1. Places existents a Mallorca, estima de places d’establiments que no aporten dades, estima de les places en tramitació, places extra de la zonificació i total de places.

Cal recordar que a principis de legislatura Turisme reconeixia 288.745 places. De llavors ençà l’increment ha estat exponencial, superant les 100.000 places noves sols a Mallorca. Si el Consell Insular reparteix noves places via zonificació, Mallorca tendrà 154.000 places legals més que a principis de legislatura. L’increment es deu bàsicament a 3 factors.

  • Un creixement de places a partir de la llei Delgado, que s’han acabat de tramitar dins aquesta legislatura.
  • Un efecte crida provocat per l’anunci de la reforma de la llei turística sense haver establert una moratòria.
  • El fracàs de la nova llei turística pel que fa a establir un sostre real de places, tal com advertirem fa 13 mesos.

Fins a 12 municipis de Mallorca ja tenen més places turístiques que habitants.

Les dades de Turisme desglossades per a cada municipi, mostren que s’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd (veure mapa 1). A falta de sumar les places d’uns 1500 establiments, de repartir 42.000 noves places via zonificació i saber les places il·legals existents, ja hi ha 12 municipis de Mallorca (veure mapa 2) amb més places turístiques que habitants (Sant Llorenç, Muro, Calvià, Capdepera, Son Servera, Santa Margalida, Alcúdia, Pollença, Banyalbufar i Deià). Permetre un augment de places a aquests municipis via zonificació per tant, seria irresponsable.

mapa_1_maig_2018

Mapa 1. S’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd

mapa_2_maig_2018

Mapa 2. Ja hi ha 12 municipis de Mallorca (mapa 2) amb més places turístiques que habitants

El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.544 places abans que la llei compleixi 1 any.

La llei turística fixava un sostre de 60.000 places a Menorca. Aquest sostre però, ja ha estat superat en 15.000 places segons ha reconegut el Consell Insular de Menorca, sense que cap mecanisme de la llei ni ningú hagi arbitrat cap mesura per retornar a la xifra que Turisme fixava com a insuperable. Si a aquestes hi sumam les 6544 de Mallorca, les 42.000 que s’adjudicaran via zonificació i les 2000 de Formentera, el sostre ja haurà estat superat en 23.544 places. Tot plegat a falta de conèixer la pujada de places a Eivissa.

taula_2

Cal un cop de timó per frenar el creixement de places – Les propostes de Terraferida.

La nova llei turística va suposar un avanç molt positiu respecte a la Llei Delgado, especialment pel que fa a eliminar excepcions i posar un sostre. Lamentablement, aquest dos aspectes positius podrien fracassar si no s’estableix un mecanisme que freni de veritat el creixement exponencial de places. Si els intents d’establir un sostre han fracassat sols queda rectificar, implementant mesures de contenció. Les nostres propostes són:

  1. Congelar el nombre de places turístiques a Mallorca eliminant la possibilitat de crear 42.712 places via zonificació.
  2. Reformar la llei turística i fixar un sostre de places real, concretant el nombre de places que no es pot superar a cada illa a l’articulat.
  3. Prorrogar la moratòria de places que està en vigor.
  4. Establir el 2×1 turístic: per cada nova plaça que es vulgui crear caldrà anar a la borsa de places i adquirir-ne 2, en lloc d’una com ara.
  5. Tancar les places il·legals existents, reforçant el cos d’inspectors i instructors de la inspecció turística. Ara mateix cada inspector té a càrrec més de 26.000 places legals, totes les il·legals, i milers d’establiments turístics sense places.

 

IB3 NOTÍCIES – 26 Maig 2018

 

Demanam clausurar camps de golf que no reguen amb aigua depurada

golf_1_tf

Camp de golf de Son Gual (Palma).

El camp de golf de Son Termens va acollir la fira internacional del golf, subvencionada amb 860.000 euros públics, tot i tenir expedient obert i mesures cautelars.

Aquests dies s’està destapant que gairebé un terç dels camps de golf de Mallorca, són investigats pel Govern per regar amb aigua potable. Aquesta pràctica, prohibida per la llei fa dècades, obliga aquestes instal·lacions a regar amb aigua depurada. El reg de camps de golf amb aigua potable es ve denunciant fa molts d’anys per les associacions ecologistes, particulars i els mateixos Agents de Medi Ambient, però fins ara no s’ha tancat mai cap camp i sols s’ha multat al d’Andratx (2016).

Segons un informe de CC.OO elaborat per Agents de Medi Ambient i que denuncia retards injustificables en la tramitació dels expedients referents als camps de golf, alguns dels camps investigats i amb expedients oberts són: Son Gual (Palma), Andratx, Vall d’or (Felanitx) i Son Termens (Bunyola). En el cas de Son Gual hi ha sospites fa molts d’anys i fins i tot una denúncia formal del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics. Cap d’aquestes denúncies, presentades el 2011, va tenir resposta.

En el cas de Son Termens, la investigació es remunta anys enrere. Segons l’informe dels agents i després de diferents inspeccions, aquests varen concloure:

  • Que les aigües de l’EDAR no eren suficients per reg del camp de golf (estimació de 283m3/dia subministrades per EDAR al camp de golf i estimació de 665’7 m3/dia de necessitats de reg de tota la superfície del golf).

  • Que les instal·lacions emprades fins l’any 2006 de 6 bombes de 22kw a 45kw i la xarxa de canonades de reg que haurien haver de deixat de funcionar quan el camp de golf es va connectar a l’EDAR l’any 2006 estan operatives, i connectades a un pou legal per reg agrícola.
  • Que hi ha suficients indicis per assegurar que s’està fent un ús d’aigua de pou per reg de camp de golf.

Després de les inspeccions es va obrir expedient, imposant mesures cautelars consistents en col·locació de comptadors volumètrics a diferents punts. Tot i que aquesta investigació va començar fa anys, la Fira Internacional del Golf (IGTM) celebrada a Mallorca del 14 al 17 de novembre de 2016, es va celebrar a Son Termens. Cal recordar que aquesta fira es va celebrar gràcies a les aportacions de 860.000 euros públics provinents de la Conselleria de Turisme (360.000), el Consell de Mallorca (200.000) i Turespaña (300.000). La iniciativa privada sols hi va aportar 63.000 euros.

No és acceptable que unes instal·lacions investigades fa anys, amb expedient obert i amb mesures cautelars en vigor, pugui acollir un esdeveniment sostingut amb una quantitat  important de doblers públics. A això cal afegir que els camps de golf reben promoció pública del Govern a través de fires turístiques i altres fórmules de promoció del golf.

Mallorca viu una greu crisi hídrica bona part de l’any, amb restriccions d’aigua a molts de pobles a l’estiu, amb greus problemes de contaminació a l’aigua per nitrats i clorurs, que obliguen a milers de persones a comprar aigua embotellada. Els requeriments hídrics d’un camp de golf són enormes i Mallorca no es pot permetre que no es compleixi la llei en matèria de recursos hídrics. És per això que Terraferida sol·licita a la Conselleria de Medi Ambient que resolgui al més ràpidament possible els expedients per extracció il·legal d’aigua, clausuri els camps de golf que hi reguen i no destini ni un euro públic més a la promoció d’una activitat privada que està sobre sospita permanentment per greus il·legalitats.

golf_son_gual_tf

En el cas de Son Gual hi ha sospites fa anys, una denúncia del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics.