Es Caló. Coast, coves & caves…

es_calo2_tf

Ocupació d’Es Caló de Betlem (Artà), lloc LIC i ZEPA

Mallorca és venal que bota. Cada racó és susceptible de ser edificat, explotat, venut, llogat… sense límits. Hem (o han) entregat tota l’illa al turisme, fins a un punt que als mallorquins, venguem d’on venguem, ens és gairebé impossible trobar un raconet sense massificar.

Tenim milers d’hotels i centenars d’urbanitzacions a vorera de mar, els pobles no s’aturen de créixer, s’urbanitza foravila… i ara, veiem com els espais naturals, que tant ens va costar salvar del ciment, són explotats per multitud d’empreses, la majoria estrangeres. Quads, “buggys”, cotxes 4×4 i motos envaeixen els camins de fora vila i de la costa, incloses les dunes, degradant i saturant els espais naturals sense control. A la mar, motos d’aigua, catamarans, “golondrines” i llanxes potents, s’acaramullen dins les cales, envaeixen les zones de bany, entren dins les coves, remouen el fons, fan renous excessius o “party-boats”, etc.

La majoria ens conformam en anar a un racó, prendre un bany sense molestar a ningú, menjar dues llesques de pa amb sobrassada vella i tornar a casa… però això tan senzill gairebé no és possible sense sentir-se atropellat, estret o extern, i engorjat… Aquell racó que ens agradava, on ens sentíem bé, ara és explotat per qualque societat mercantil amb domicili fiscal vés a saber on. Som un poble, una illa, una societat…o un parc temàtic?

Un exemple més: diverses empreses venen paquets turístics, d’entre 35 i 695 euros on ofereixen fins i tot acampar i dormir (és il•legal amb tendes) a diverses cales d’Artà, com a Es Caló de Betlem, inclòs dins el LIC i ZEPA de les Muntanyes d’Arta i dins el LIC de les Badies de Pollença i Alcúdia (la part marina). Disposam de testimonis i imatges on es veu a aquestes empreses inconscients (o als seus clients) fent foc a Es Caló. Que no ha estat prou castigada pels incendis tota la zona d’Artà? Han mercantilitzat una zona preciosa, i a més ho fan aprofitant el nom del Parc Natural de Llevant, del que sols queda un 4% de la superfície original d’ençà que Jaume Matas el va desprotegir.

es_calo_tf

Embarcació turística a Es Caló de Betlem (Artà). Ofereix visites turístiques a cales i coves del “Llevant Nature Park”

Si la zona estàs protegida com estava fa anys, per ventura hi hauria més vigilància, aquestes activitats probablement estarien prohibides i, potser, no ens hauríem de lamentar per un foc, un excés de renou o el que sigui. D’ençà que el Parc Natural va ser arrasat per Matas i Jaume Font (ara al PI), l’any 2004, ningú s’ha atrevit a recuperar la protecció d’aquest paratge extraordinari que són les muntanyes d’Artà. La política de terra cremada, lamentablement, funciona.

Volem tenir esperances d’unes illes més justes i millors, però si tot s’entrega al turisme, si tot es mercantilitza i ni tan sols es recupera la protecció que teníem fa 12 anys, ens ho posen molt difícil. Hem votat partits i persones, no constructores ni empreses turístiques i per això pensam que tenim dret a reclamar al Govern i al Consell que prenguin mesures ambientalment avançades, per ordenar i protegir el que queda. És ca nostra, ens agrada i ho volem conservar!

Actualització: L’endemà d’aquesta i altres denúncies públiques, l’Ajuntament d’Artà ha pres mesures per impedir el pas de trànsit rodat a la zona del Caló. També han anunciat un increment de la vigilància per part de la Policia Local per evitar conductes perilloses per al medi natural. La Directora General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha manifestat que els fets s’han denunciat als Agents de Medi Ambient i al SEPRONA. Ens alegram de la ràpida resposta de les institucions. El lloc mereix el màxim respecte.

Obres il·legals a Es Trenc-Salobrar de Campos

salobrar_gen_2016_tf_2(1)

Terraferida denuncia la construcció d’un xalet il·legal dins la zona protegida d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos.

Dia 4 de març de 2016 l’associació ecologista Terraferida va presentar una denúncia a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca. L’objectiu d’aquesta denúncia és paralitzar les obres d’un xalet i una piscina que s’està edificant dins una zona de màxima protecció dins l’espai natural d’Es Trenc-Es Salobrar de Campos. L’empresa responsable d’aquesta construcció és la mateixa que explota el balneari dels Banys de la Font Santa fa uns anys.

Aquesta empresa va sol·licitar l’any 2011, una llicència per “Reforma de l’interior i canvi parcial de la coberta” per diverses construccions del complexe. Aprofitant l’obtenció d’aquesta llicència per obres de reforma, es va esbucar parcialment una petita edificació tradicional on s’ubicava una sínia i un safareig. La realitat però, és que la rehabilitació d’aquesta antiga edificació d’uns 40 metres quadrats, s’ha convertit en un xalet de nova planta de dues alçades d’uns 250 m2 i una piscina d’uns 60 m2.

L’edifici de nova planta a més a més, ni tan sols s’ubica al mateix lloc on hi havia l’antiga edificació tradicional, si no que s’ha edificat a un emplaçament diferent, a una desena de metres. Recordem que es tracta d’un espai de gran valor ambiental i ecològic, protegit sota diferents figures (ANEI, LIC i la ZEPA Es Trenc-Salobrar de Campos).

Xalet Salobrar 2010-2015

L’abans (2010) i el després (2015). Font: IDEIB

Aquestes obres varen ser denunciades per l’entitat ecologista GOB davant l’Ajuntament de Campos, el SEPRONA i el Consell de Mallorca el 2015. La conseqüència d’aquella primera denúncia, va ser l’aturada de les obres i l’obertura d’un expedient. Ara però, els promotors han obtingut una nova llicència (obtinguda el 26 de novembre de 2015) i han reiniciat les obres de construcció.

Terraferida demana al CIM que es subrogui la competència i actuï davant la complicitat de l’ajuntament de Campos amb els promotors.

El llegat Company-Delgado i la mala fe de l’ajuntament de Campos.

Terraferida creu que aquesta segona llicència és fraudulenta i que l’ajuntament de Campos “s’ha deixat” enganyar per concedir-la, tot i saber que hi havia il·legalitats flagrants. De fet l’ajuntament va obrir un expedient, però aquest no s’ha resolt com era esperable davant la gravetat dels fets. A més, l’ajuntament va amagar (no informant) als denunciants que s’estava tramitant una nova llicència, tot i estar obligat a informar a la part denunciant. Els promotors s’emparen ara en la coneguda Llei Delgado i en l’amnistia urbanística dissenyada per Gabriel Company per legalitzar aquestes obres.

Petició a la CMAIB per que revisi l’acord.

Terraferida també ha enviat un extens escrit a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, acompanyat de fotografies aèries de diferents anys on es pot apreciar que es tracta d’una edificació de nova planta. Terraferida demana a la CMAIB que revisi l’acord favorable (obligatori per poder obtenir la llicència) que va atorgar a aquestes obres els anys 2011 i 2015. En tractar-se d’una zona d’altíssima protecció, la CMAIB va haver d’emetre informe, autoritzant la reforma, sempre que es respectàs la llicència original, cosa que evidentment no s’ha fet.

Terraferida demana a més, que s’investigui com és possible que cap de les administracions implicades en la concessió dels permisos, inspecció i control, poden haver deixat passar un cas d’il·legalitat tan evident a una de les zones més protegides i valuoses de Mallorca.

Adéu Canyamel, adéu

canyamel_mar_tf

Obres del “Park Hyatt” Hotel

Canyamel és un lloc que encara conserva un paisatge valuós i variat. Disposa d’una platja bella, parcialment verge, on hi desemboca un torrent humit i ric en fauna i flora. Rere la platja hi sobreviu un entorn rural viu i ben conservat, presidit per la impressionant Torre de Canyamel. A banda i banda de la vall hi ha muntanyes com el Puig Negre i el Puig des Corb que culminen al mític Cap Vermell. A la part sud-est les muntanyes de Sant Jordi i el Puig des Moro van a morir a la mar, al Cap des Pinar. El mosaic rural es fon a redols amb clapes d’alzines i una preciosa màquia mediterrània que les gatoves fan engroguir a la primavera.

Un lloc formós a pesar d’un camp de golf amb urbanització, a pesar dels hotels massa aprop de la platja, i a pesar de les dues urbanitzacions edificades a cada costat de la vall que han alterat una costa verda i abrupta.

Canyamel pot doblar la superfície edificada.

El ciment i l’especulació però, l’amenacen ara fins a un punt de no retorn. La normativa municipal i autonòmica permet que la zona urbanitzada fins el dia d’avui es pugui duplicar, passant d’unes 40 hectàrees edificades fins prop de les 85. Lo pitjor és que aquest excés de sòl urbanitzable i urbà, lluny d’estar congelat, s’està edificant a un ritme vertiginós. Recordem que a Canyamel no hi havia cap nucli de població històric. La manca de gent del lloc, i d’un teixit social local, explica en part perquè s’està destrossant l’entorn de forma tan radical i sense gaire oposició.

Canyamel, sector 8

Canyamel, sector 8

Per una part hi ha el macrohotel que construeix la companyia Cap Vermell S.L per encàrrec de Hyatt Park, una aberració que ja hem denunciat aquí. L’hotel ocupa 5 hectàrees, però el sòl urbà on s’ubica en mesura un total de 30. Molts de pobles de Mallorca no arriben a aquesta extensió. Si la visió de l’hotelarro vos horroritza, pensau que l’espai urbanitzat sols a aquest sector de Capdepera es pot multiplicar per 5. A Mallorca l’urbanisme sempre pot ser pitjor.

Per altra part, l’ajuntament va recepcionar fa poc (dotant-lo de clavegueram, enllumenat i aigua) el Sector 8 (Canyamel-Ses Coves), situat a vorera de mar, a prop del Cap Vermell. Bona part d’aquesta urbanització estava congelada i prop de 15 hectàrees estaven encara intactes. Es podria haver reclassificat la zona no edificada, convertint-la en sòl rústic per no desfigurar la zona, però no, es va optar per lo contrari. Ara la destrossa ja ha començat.

En tercer lloc hi ha la urbanització de l’altra part de la vall, la muntanya litoral que vessa cap al Cap des Pinar. També s’està edificant. Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat. No hi ha pendents, no hi ha mesura, no hi ha límits quan el luxe toca a la porta d’un ajuntament insensible.

canyamel_sector_8_tf

Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat

“El Canvi segur” del batlle Rafel Fernandez.

La normativa que permet tot això no és nova, ni és cap herència rebuda de Bauzá, Delgado i Company. Ve dels anys 80. El 1991 es va aprovar la LEN, una llei que protegia diversos espais del municipi. De llavors, i ja fa uns 25 anys, no s’ha volgut retallar l’excés de sol urbanitzable. Ara, contemplam com s’edifica cada pam. La costa de Canyamel ja ens recorda massa a Cala Llamp o Monport (Andratx). Mal símptoma quan llocs tan diferents s’assemblen cada dia més. El lema electoral del PSOE “El Canvi Segur” es veu que consistia en això, en urbanitzar Canyamel de dalt a baix de forma segura.

És urgent salvar el que queda, el Govern o el Consell han de retallar l’excés de sòl edificable de Canyamel, sense més excuses d’indemnitzacions i sense fer cas d’un ajuntament que ha demostrat estar al servei del ciment i l’especulació amb un batle del PSOE al cap davant. No volem dir Adéu a Canyamel, un lloc que a pesar de tot, encara podria valer la pena.

Coming soon

Coming soon…

Canyamel: La destrossa mai no vista

Canyamel, la destrossa mai no vista Per arribar a la imatge de la muntanya de Canyamel escapçada han hagut de passar moltes coses. Promotors, inversors, i diverses majories als Governs, Consells i Ajuntaments han estat decisives per promoure i mantenir viva aquesta urbanització feresta sobre un espai natural preciós que mereixia la protecció. L’any 1986 la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovà les normes subsidiàries de Capdepera, que declaraven sòl urbà aquest espai. El Batle Joan Pascual (UM) les va impulsar. Aquest nou sòl urbà situat als baixos del Puig Negre, va ser una contrapartida. La família propietària dels terrenys, abans havia “regalat” el castell al poble. No va ser l’única “compensació”, també els va deixar fer una urbanització i un camp de golf.

L’empresa promotora de les obres s’anomena Grup Cap Vermell, i està dirigida per un ex-regidor del Partit Popular al municipi. Pura casualitat. El 1991 el Govern no va voler protegir aquest entorn amb la Llei d’Espais Naturals, una reclamació d’alguns veïnats i ecologistes preocupats per l’impacte del complexe. Els anys passaven sense que ni tan sols es demanàs llicència per edificar. No interessava a ningú, però cap majoria a cap institució va fer passes per desclassificar la urbanització. El 1996 la urbanització arriba al Consell Insular i voten a favor de que tiri endavant PP, PSOE i UM.

Capvermell Resort - Canyamel

Promoció del complexe CapVermell Resort

El 2004, quan s’aprovà el Pla Territorial, el Consell de Mallorca tampoc va voler protegir-lo, i el 2005 els promotors començaren a moure papers. El 2007 iniciaren unes obres a la zona sense permís i un agent de medi ambient es personà a la zona, advertit per una denúncia de les agrupacions del PSM i EU-Verds del municipi. Les obres es van paralitzar i s’inicià un expedient que havia d’acabar en una multa milionària, perquè afectaven la zona que sí està protegida de la muntanya. Aquesta sospita va fer que les obres es paralitzassin, però més endavant, la Conselleria de Medi Ambient, llavors en mans de Miquel Grimalt (UM) va amagar i deixar caducar l’expedient, com tants d’altres. La fiscalia de medi ambient va començar a investigar, però no coneixem cap actuació decidida d’aquesta fiscalia en anys.

Cap Vermell Resort, abril 2015

Cap Vermell Resort, abril 2015

Amb l’arribada del PP de Bauzá al govern i amb l’entrada de l’empresa hotelera Hyatt Park tot es va accelerar. El PP declarà les obres d’Interès Autonòmic. L’aparellador del projecte per cert és Jaime Martínez, sí, el mateix Conseller de turisme del Govern. I no passa res. El batle de Capdepera és Rafel Fernández, del PSOE. No només s’ha mostrat favorable a la urbanització, sinó que va visitar a Bauzá entusiasmat per demanar-l’hi, juntament amb els promotors, que acceleràs permisos. La llicència de Canyamel per cert, la va votar a favor l’equip de govern format per PSOE, UCAP i Es Grup i amb el suport del PP. El batle “socialista” ha estat acusat de beneficiar aquesta empresa en altres assumptes.

Cap Vermell Resort, 2015

Cap Vermell Resort, abril 2015

Tant el GOB (2012) com un col·lectiu format per una vintena de persones (2014) van registrar diverses denúncies davant les administracions. Aquestes denúncies afirmen que prop de 10.000 m2 del complexe s’estan edificant dins una zona que sí està protegida com a ANEI i per tant és inedificable. Cap de les administracions ha respost mai aquestes denúncies, ni tan sols per negar els fets denunciats. Totes les iniciatives legals contra el complex han estat amagades, silenciades, no tramitades o han caducat. Malgrat tot, Bancs com La Caixa (ara CaixaBank) consideren aquest projecte com un exemple de turisme verd a imitar. Igual que l’ex-batle del PP Joan Ferrer i ara president dels hotelers de Capdepera. Aquest és el model diu, el mateix dia que sabem que hi ha desenes de treballadors que fan feina a l’obra que no cobren la nòmina. Hyat Park ja ha deixat obres bestials a mig començar a moltes bandes, com per exemple al conegut Txernobil de Màlaga. Promotors i polítics implicats, confien que una bona campanya publicitària taparà el desastre i els rentarà la cara. Diguem-los NO, aquest no és el model a seguir.

Presidents, Consellers, Batles i regidors que heu promogut tot això: No sentiu vergonya?

 

Vídeo de presentació de Cap Vermell Estate, de Park Hyatt Mallorca.