Manifest #AutopistaMai

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

Sense transport públic Mallorca va cap al col·lapse

tren_pla

Línia de Manacor, vista des del Puig de Sant Nofre, Sant Joan (gener 2017).

El Govern oblida el transport públic col·lectiu com a alternativa a l’ús del cotxe privat al Pla Director Sectorial de Mobilitat.

Terraferida ha estudiat les darreres setmanes el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB). Aquest Pla es troba ara mateix en fase d’Avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears (CBMAIB). També hem pogut comparar-lo amb el Pla Anterior, aprovat el 2006. El PDSMIB fa una diagnosi, aporta xifres i quantifica aspectes interessants sobre mobilitat, però oblida, de manera incomprensible, fer propostes concretes sobre transport públic col·lectiu. Si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat, és senzillament per la manca d’alternatives de transport públic col·lectiu (tren, bus, metro) i per la deficient connexió de tots ells. Una vegada estudiat el Pla, feim 25 propostes concretes per a que hi siguin incorporades o estudiades.

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE MOBILITAT DE LES ILLES BALEARS (PDSMTIB)document inicial estratègic

El transport col·lectiu públic és un servei bàsic per a la ciutadania, tan important com l’educació o la salut. La mobilitat no se pot limitar al cotxe privat. Aquest Pla oblida aquest dret de la ciutadania i la obligatorietat de contemplar-ho com un servei públic, tal com diu la Llei 4/2014 de Transports Terrestres i Mobilitat Sostenible de les Illes Balears aprovada pel Parlament el 2014. El Pla Director Sectorial de Mobilitat que ha redactat el Govern i que vol aprovar al final d’aquesta legislatura, tampoc pot oblidar que el transport col·lectiu públic com a sistema de mobilitat és més segur, menys contaminant, eficient i econòmic.

Ni 1 metre de via de Ferrocarril. Recordem que el PDSMIB és un instrument de planificació bàsica. Doncs bé, el Govern no ampliarà la Xarxa Ferroviària, avalant així els plans de carreteres i el cotxe privat com a peça clau de la mobilitat a Mallorca. El Pla no inclou el metro Palma-Aeroport, ni el Tren de Llevant ni la recuperació del tren Santanyí-Campos-Llucmajor-Palma o Felanitx-Porreres-Algaida-Santa Maria ni noves línies.

mapa_tren_1921

Mapa de les línies construïdes i projectades dels Ferrocarrils de Mallorca a l’època de la seva màxima expansió (ca. 1920). Font: https://bit.ly/2rbM1eT

Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques de Mallorca, en concret el Consell Insular, és fiar-ho tot a fer noves autopistes (Llucmajor-Campos i Segon Cinturó de Palma), ampliar les existents, i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic i econòmic. Recordem que ara mateix el CIM està executant o té en projecte noves autopistes i rondes per valor de més de 200 milions d’euros.

Respecte al transport col·lectiu públic amb autobús, el PDSMIB accepta els plans realitzats i aprovats pel mateix govern aquesta legislatura, sigui el PISTRVC (Pla Insular de Serveis de Transport Regular de Viatgers per Carretera de Mallorca 2017) i el PSTRVCM que regula el projecte de contractació/concessions de línies de bus fins el 2032 a Mallorca. Aquests Plans són molt insuficients per a les necessitats de transport públic de l’illa de Mallorca tan pels residents com pels visitants.

La mobilitat a Mallorca i a les Illes no es resoldrà amb una sola recepta. Les propostes de la nostra entitat van dirigides a recuperar quilòmetres de via ferroviària (tren de Llevant, metro Aeroport Palma, metro fins a Son Espases), augmentar les freqüències d’autobusos públics, disposar de busos ràpids entre punts concrets i millorar molt la connectivitat d’un transport amb un altre amb els desplaçaments a peu i amb bicicleta. També proposam una nova taxa pels cotxes de lloguer, establir un sostre d’aquests vehicles, un control de les emissions del transport aeri i un pla de vials no motoritzats entre d’altres.

mapa_linies

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca. Font: https://bit.ly/2HKTl7s

Sobren raons per descartar la variant nord d’Inca

ronda_nord1_inca_tf

Hort d’En Trobat vist des de Mandrava (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

La zona nord d’Inca és la connexió natural amb la Serra de Tramuntana i conserva valors agraris, paisatgístics i ecològics notables i també els camins històrics. Tota la zona sud d’Inca ja està molt degradada i ocupada per grans infraestructures. El PP va presentar el 2014 un projecte faraònic de ronda, de fins a 6,5 quilòmetres de llargària amb 7 macrorotondes. És l’hora de posar seny a aquest disbarat, preservem la zona nord!

La ronda completa:

TENDRIA un impacte i un consum enorme de territori, proper a les 20 hectàrees.

DESTROSSARIA la zona de Mandrava, xaparia el Parc del Serral de les Monges, un gran pulmó verd de 70.000 m2 de la ciutat i tallaria tots els camins rurals històrics, alguns de segles d’antiguitat.

AFECTARIA prop de 150 parcel•les, esbucant habitatges i malbaratant elements patrimonials que mereixen ser conservats.

PURA ESPECULACIÓ. Els sectors que pressionen perquè es construeixi la ronda nord, tenen interessos urbanístics. Són constructors i propietaris dels terrenys que quedarien entre la ronda i el poble, on es podrien edificar fins a 440 habitatges amb capacitat per més de 1.300 nous habitants.

ronda_nord2_inca_tf

Serral de les Monges (Inca), futur traçat de la Ronda Nord, gener 2017

MODEL OBSOLET. Fer aquesta ronda és seguir apostant per un model de carreteres nefast que s’ha imposat i que duu cada vegada més cotxes, més embossos i més edificació. A més, hipoteca el futur model territorial de la ciutat d’Inca, condicionant-lo, provocant grans creixements especulatius que no tenen justificació i obrint la porta a les multinacionals que s’instal·len a totes les rondes i variants que es construeixen.

ÉS CARÍSSIMA. Els costos econòmics de construcció es van xifrar en 16 milions d’euros. Els costos de manteniment d’aquesta ronda també serien enormes. A més afectaria altres infraestructures, el que dispararia encara més el cost.

ÉS CONTRADICTÒRIA. No soluciona el problema de mobilitat d’Inca i està molt allunyada. Aquesta mobilitat es resol amb solucions menys impactants i econòmiques. Aviat es podria licitar un enllaç de l’autopista cap a Lloseta. Aquest enllaç restaria tràfic cap a Inca.

HI HA SOLUCIONS. Per donar servei a Lloseta i Mancor el Pla General ja preveu vies perimetrals que donen solució als cotxes que vénen d’aquests llocs sense afectar el sòl rústic.

NO FA CAP FALTA. Hi ha solucions de molt més baix impacte. Es podria aprofitar l’autopista del sud i al darrer tram connectar cap a Selva (tram 6, veure croquis).

Ronda Nord Inca

El projecte faraònic que presentà el PP el març de 2014

representants-PP-Mallorca-dInca

Representants del PP a la plaça Mallorca d’Inca (Foto AraBalears. 13 Març 2017)