L’indicador de pressió humana es dispara a les Illes Balears com mai

Els mesos d’hivern de 2025 ja registren més persones que els dies de màxima afluència de fa 25 anys

Sols a Mallorca hi ha sòl urbanitzable per edificar un mínim de 554.000 noves places

Terraferida ha pogut sintetitzar en un sòl gràfic l’IPH (Indicador de Pressió Humana) dels darrers 29 anys pel conjunt de les Illes Balears. L’IPH estima la càrrega demogràfica real que suporten diàriament les Illes Balears. Les dades han estat extretes de L’Institut Balear d’Estadística (IBESTAT).

Així idò, ja podem observar com els mesos d’hivern de 2025, quan l’afluència turística és al seu punt més baix, ja hi ha més persones (residents+turistes) que els mesos d’estiu de fa 25 anys. Per exemple, el dia de IPH més alt de l’any 2000 (10 d’agost) hi havia damunt les Illes 1.538.375 persones, inferior al del 20 d’abril de 2024 (1.544.089 persones).

Continua llegint

A Mallorca s’edifiquen cinc grans xalets en sòl rústic cada setmana

Dins el període 2021-2024 s’han destruït 546 hectàrees de sòl agrari i forestal, la major part per a usos residencials i turístics

Un recent estudi de Terraferida titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024” ha pogut classificar i quantificar el procés d’urbanització més recent. El darrer període estudiat va de l’estiu de 2021 a l’estiu de 2024 i mostra com els darrers tres anys s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca. El treball analitza només el sòl rústic.

Continua llegint

Téntol fora!!

Téntol fora! 5 Gener 2026

Estimats, dilluns dia 5 Terraferida va trencar el Téntol. Ho fa onze anys després de néixer i gairebé tres anys després de suspendre l’activitat.

Això darrer és una manera de dir les coses, perquè aquest col·lectiu ha seguit sempre pendent de la realitat ambiental i territorial de Mallorca, com tanta gent. Tornam amb bones, més centrats a treballar temes clau que puguin ser útils a la societat, i no tant en l’activitat constant a les xarxes socials.

Els dies vinents farem pública una recerca que hem titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024”. Hem parat especial esment al període 2021-2024, ara que ja hi ha imatges aèries que permeten saber què ha passat sobre el territori recentment. Esperam que vos interessi, perquè mostren una destrossa mai vista.

Hem quantificat, documentat i grafiat com centenars de nous xalets, piscines, pedreres, centrals fotovoltaiques… continuen devorant fora vila a una velocitat vertiginosa. La conclusió és clara: Si no som capaços de frenar aquesta voracitat aviat Mallorca serà una gran ciutat, un suburbi immens.

Boscos, muntanyes, terra fèrtil i tot el que contenen són arrasades de la manera més inútil i absurda, privant la població d’un entorn favorable i conservat.

El fet que cap Govern ni cap institució hagi volgut canviar aquest procés que tot ho engoleix (amb la digna excepció de Menorca) ens mostra un fracàs col·lectiu que té conseqüències devastadores pel territori, pels recursos, la qualitat de vida i la salut de persones i ecosistemes. I això és inacceptable.

Sabem que és factible i raonable frenar la destrossa, fins i tot fer reviure llocs ara degradats pel ciment i l’asfalt. I ho sabem perquè a moltes regions del món conserven terra, recursos i paisatges sense excuses i amb orgull. El present no és per tirar coets, però el futur no està escrit, està per fer. Pensam que sí, que una Mallorca més verda, bella i fèrtil encara és possible.

Tornau a seguir-nos si vos lleu. Som-hi!

Els xalets edificats dins sòl rústic han consumit més de 580 hectàrees dins el període 2015-2023.

El nombre total de xalets edificats o autoritzats durant el mandat del pacte arriba als 2943.

Un 42% dels nous projectes s’executen agrupant parcel·les per arribar a la superfície mínima.

Les noves dades suposen un increment del 263% respecte dels 1118 de l’anterior estudi.

No té aturall. L’allau de grans xalets a fora vila té unes dimensions colossals i amenaça de transformar Mallorca en una sola ciutat, un enorme suburbi en el qual just quedarien sense edificar alguns espais naturals fragmentats i amb una gran pressió humana.

Continua llegint