Turisme tramita 50.557 noves places turístiques per Mallorca

Posted on by
grafica3_totals

Gràfic 1. Nombre de places turístiques en tramitació.
Els darrers 17 mesos s’han tramitat més llicències que en els 5 anys anteriors.

Mallorca augmentarà un 15% les places turístiques legals per la manca d’una moratòria.

Es tramiten 39.004 noves places de lloguer turístic, més de les autoritzades en tota la història.

Terraferida ha tingut accés a dades oficials de la Conselleria de Turisme que mostren com s’estan tramitant 50.557 noves places turístiques per a l’illa de Mallorca. Aquestes noves places faran créixer l’oferta turística global existent a Mallorca, que actualment és de 333.165 places, en més d’un 15%, un percentatge extraordinari que previsiblement seguirà augmentant per dues raons: l’efecte crida provocat per la reforma de la llei turística i l’absència de cap moratòria ni restricció que freni l’allau de peticions de noves llicències.

D’aquestes 50.557 places en tramitació, 39.004 corresponen a lloguer turístic i 11.553 a places turístiques de diferents categories (hotels, agroturismes, turisme d’interior, etc.). Com pot veure’s en el Gràfic 1 ha estat en els darrers poc més de dos anys que han augmentat de forma molt significativa el nombre de llicències i places.

El vertader allau l’ha propiciat el lloguer turístic. Tant és així que en els quatre primers mesos de 2017 s’han tramitat 26 llicències amb 1.484 places turístiques hoteleres de diferents categories i 1.569 llicències de lloguer turístic amb 10.133 places. Pel que fa a lloguer turístic (Gràfic 2), i només en els mesos que portem de 2017, s’han tramitat més llicències que en tot l’any 2015. Encara més, l’any 2016 també es van tramitar més del doble de llicències que a l’any anterior.

grafica1_tf

Gràfic 2. Nombre de llicències de lloguer turístic en tramitació.

L’allau de peticions de llicències per noves places es va disparar a partir de l’anunci  de la tramitació de l’avantprojecte de llei turística, dia 9 de desembre de 2016 (Gràfic 3). Sols dins la segona quinzena de desembre del 2016 es van registrar 406 peticions de llicències que comporten 2.558 places noves. La sol·licitud de peticions de llicències provocada per l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte de llei va ser espectacular els darrers dies de l’any. Sols els dies 29 i 30 de desembre es van tramitar 183 noves llicències per 1.161 places. En total, les places tramitades al desembre del 2016 freguen les 3.500. L’altra data clau per entendre l’entrada de noves places turístiques és el 7 d’abril de 2017, dia en què es va aprovar el projecte de llei en Consell de Govern. Aquest mes d’abril i les setmanes anteriors, els registres de la Conselleria de Turisme feien fum: es van tramitar més de 7.000 noves places turístiques en poques setmanes. Les dades disponibles arriben fins al 27 de maig de 2017, dins aquest mes ja s’hi han registrat 69 establiments i 1.403 noves places turístiques.

Des d’aquesta fita, fins a maig del 2017, s’han tramitant 2.115 nous establiments de lloguer turístic amb un total de 13.622 places, que han obtingut llicència per la via ràpida amb una senzilla Declaració Responsable d’Inici d’Activitat Turística d’Estades Turístiques en Habitatges (DRIAT), com també ocorria abans de l’anunci de la tramitació de l’avantprojecte (Gràfic 3). Entre les places existents i les noves places ja sumen un total 77.952 places de lloguer turístic fins al 27 de maig. Les dades mostren com els darrers mesos s’han tramitat el 21,17 % del total de les places existents, augment tan alt com innecessari que podria haver-se evitat amb una moratòria.

grafica2_opció places_tf

Gràfic 3. Places turístiques registrades per llicència tramitada. Gener 2016-Abril 2017.

La xifra global de 50.557 noves places turístiques per l’illa de Mallorca no és atribuïble a la perversa Llei Delgado. Del total d’establiments i places en tràmit, fins a 4.855 establiments (80%) i 34.474 places (70%) s’han tramitat dins aquesta legislatura (Gràfic 4). En definitiva, l’anunci d’una nova regulació turística sense establir cap moratòria, ha suposat una amnistia “de facto”. Tot i que els responsables de turisme reben aquesta gran quantitat de peticions de noves llicències i places fa mesos, no han volgut establir cap moratòria, restricció ni mesura per controlar-la ni frenar-la. És més, el propi Conseller de turisme ha recorregut molts de pobles per explicar la nova regulació i ha esperonat a la gent a fer via per tramitar llicències abans que entrés en vigor la nova regulació.

grafica2_totals

Gràfic 4. Nombre de places turístiques en tràmit pel Govern del Canvi

Recordem que diferents entitats com Terraferida, la plataforma Sense Límits no hi ha Futur, el GEN-GOB Eivissa, el GOB Mallorca, la Federació de Veïns de Palma, la plataforma Ciutat Per Qui l’Habita i el mateix Consell d’Eivissa havien demanat reiteradament aquesta moratòria.

Els darrers mesos la Conselleria de Turisme ha anunciat un sostre de places turístiques per a cada illa. Aquest sostre segons Pilar Carbonell (Directora General de Turisme) es situava en 43.620 places turístiques per Mallorca (Dit al Programa “Dues Voltes” a IB3 TV, minut 15, a pregunta de Terraferida). Un sostre que tanmateix ja ha estat superat en mes de 7.000 places abans d’entrar en vigor la llei. Si totes aquestes places s’aproven de forma definitiva, l’actual Govern de les Illes passarà a la història per haver permès el creixement de places turístiques més gran de la història de les illes en sols 2 anys.

Aquí podeu consultar i descarregar tots els gràfics que hem generat

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE  – 17 juny 2017

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA  – 17 juny 2017

rdp_tf_17juny2017

Roda premsa al Centre Flassaders (17/06/2017). Jaume Adrover i Xim Valdivielso de Terraferida.

Fondejos sobre posidònia a Portocolom

Posted on by
ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer

#SenseLímitsNoHiHaFutur renuncia a entrevistar-se amb el President Ensenyat.

Posted on by
senselimitsnohihafutur_laseu

Presentació del Manifest a les escales de La Seu el 17 de Setembre de 2016

La plataforma demanà audiència al mes de febrer, però el President ha posposat la reunió fins a 4 vegades. La plataforma sorpresa amb el desinterès d’Ensenyat per les propostes de protecció del territori

El mes de setembre de 2016 un grup de ciutadans d’arreu de les Illes, va llançar el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur. El manifest té l’objectiu d’aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix dades per reflexionar: Els darrers 60 anys s’ha urbanitzat més d’1 hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable “empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits…”.

A les Illes i l’increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i la pressió humana ja supera els 2 milions de persones a l’agost. Els plans urbanístics vigents de fet, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places, 3 d’ells a Mallorca. És urgent retallar aquest creixement abans d’entrar dins una situació crítica. Manca d’aigua, generació de residus, consum d’energia, emissions, saturació… quin d’aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat?.

banner6

Sense Límits no Hi Ha Futur va aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones amb sols 3 setmanes. Una vegada tancat el manifest la plataforma va elaborar el document “50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades”. Aquest document va ser entregat a la Presidenta Francina Armengol i al Vicepresident Biel Barceló. Ambdós dirigents, que es van torbar altres 3 mesos a rebre a la plataforma, van descarregar la responsabilitat de prendre mesures de protecció en els Consells Insulars, que són els que tenen competències urbanístiques. Tot i que la plataforma discrepa d’aquest punt de vista, perquè històricament el Parlament ha fet les lleis més importants en defensa del territori (Llei d’Espais Natural, Directrius d’Ordenació del Territori, Lleis turístiques, moratòries, amnisties…) va sol·licitar una reunió al President Ensenyat per explicar-l’hi les propostes de protecció que impulsa aquesta campanya.

Tot i la disponibilitat total de la plataforma, el president ha “posposat per més endavant” la data de la reunió fins a 3 vegades i una quarta que directament va anul·lar, en 4 mesos. Sempre hi ha hagut temes més importants. En vista de la manca d’interès del President del Consell i els seus Consellers per cercar data per parlar-ne i en vista de les nul·les iniciatives polítiques   per posar fre ni retallar l’excés d’edificació a sòl urbà ni rústic, la plataforma desisteix.

banner2

El propi President Ensenyat deia al seu discurs d’investidura que “La nostra terra no pot seguir castigada amb més ciment i asfalt”. La realitat és que impulsa autopistes (Campos-Llucmajor, Segon Cinturó) i una política de carreteres nefasta pel territori, mentre ha estat incapaç de proposar una revisió del Pla Territorial en 2 anys de Govern que es plantegi posar límits al creixement. L’únic que hem vist, és que el ple del Consell, va aprovar una moció, a instàncies del PI, per no reduir la parcel·la mínima al sòl rústic per a noves edificacions.

SenseLímitsNoHiHaFutur seguirà explicant les seves propostes a la ciutadania i intentarà acumular suports entre entitats i ciutadans per aconseguir els seus objectius d’unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment.

Nota de Premsa. 3 de Juny de 2017

senselimitsnohihafutur_banner

Desmuntant AirBnb & HomeAway. Part III

Posted on by

illes_for_rent_tf

HomeAway ja ofereix prop de 160.000 places a les Illes Balears.

El 50% dels 15.000 allotjaments oferts per AirBnb a Mallorca en mans de 99 comercialitzadors. AirBnb facturà 294,3 milions d’euros en 14 mesos a les Illes Balears.

Terraferida ha tengut accés a nous arxius d’AirBnb i de HomeAway, les dues principals multinacionals del lloguer turístic a les Illes. El contingut d’aquests arxius mostren una evolució extraordinària del fenomen, que segueix creixent i expandint-se a un ritme vertiginós. El cas de HomeAway és espectacular: ofereix 23.968 allotjaments i 160.016 places a les Illes, situant-se com el portal líder. Els nous arxius de la multinacional AirBnb als que hem tengut accés, i que anomenam AirBnb-B, mostren una oferta de 21.999 allotjaments (*) i 119.050 places.

taula_1_tfTaula 1. Nombre total de places i allotjaments oferts per AirBnb i HomeAway a cada illa. AirBnb admet (comunicat 8 de maig 2017) que gestiona 24.000 allotjaments. Els arxius no permeten saber la quantitat d’anuncis que es repeteixen als 2 portals.

Els mapes de HomeAway a les Illes. Després de publicar els mapes d’AirBnb a Mallorca i Pitiüses, Terraferida fa públics els mapes interactius amb tot l’allotjament ofert per HomeAway entre gener 2016 i març 2017 on es pot veure la seva distribució territorial.

Terraferida també fa públic el mapa d’AirBnb de Menorca, després de publicar els mapes d’AirBnb de Mallorca i Pitiüses fa sols unes setmanes.

CONSULTAR ELS MAPES

homeaway_mallorca_2016

Lloguers HomeAway a Mallorca – 2016

CONSULTAR ELS MAPES

AirBnb-B. Si comparam les dades fetes públiques per AirBnb de l’any 2016 amb les dades d’AirBnb-B (interval de gener 2016 a març 2017) s’aprecien diferències significatives respecte a les pernoctacions i la facturació reconeguda per AirBnb. Aquestes diferències no s’expliquen pel fet d’acumular dades d’intervals diferents (12 mesos en el cas d’AirBnb i 14 en el cas d’AirBnb-B) especialment per tractar-se dels mesos (gener-març) amb manco activitat turística.

taula_2_tfTaula 2. Pernoctacions i facturació de AirBnb i AirBnb-B a les Illes Balears dins el darrer any.

Els arxius d’AirBnb-B mostren una facturació de 294,3 milions d’euros al conjunt de les illes (183 a Mallorca, 87 a Eivissa, 18,3 a Menorca i 5,3 a Formentera) mentre que la companyia publicà que n’havia facturat 115. Recordem que AirBnb es queda un percentatge del total d’aquesta facturació. Les pernoctacions es situarien en 1.392.000, molt per damunt de les 590.000 que reconeix la multinacional per l’any 2016.

Dels arxius d’AirBnb-B se’n desprenen també dades sobre l’acumulació d’allotjament per part de grans comercialitzadors, que permeten dubtar que el lloguer turístic estigui majoritàriament en mans de petits propietaris i sigui economia col·laborativa:

A Mallorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen ofereixen 7.511 allotjaments d’un total de 14.960 a través d’AirBnb. Això suposa el 50% de tot el lloguer turístic de l’illa. A Menorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen n’ofereixen 1.129 (58%), mentre que a Eivissa el percentatge controlat pels primers 99 comercialitzadors és del 30% i a Formentera del 47%. Mallorca, per les seves dimensions i població, és on més concentrada sembla estar l’oferta del lloguer turístic ofert a través d’AirBnb.

Les dades en definitiva, mostren una “hotelització” de les Illes sense precedents, que ha polvoritzat els sostres de places dels que la societat s’havia dotat les darreres dècades a través de múltiples instruments legislatius. L’ampli consens social respecte a la congelació de places turístiques al que s’havia arribat fa anys, també ha quedat esmicolat. Aquest nou boom turístic-immobiliari està generant nous problemes socials (lloguers abusius, expulsió de la població local de moltes zones, pèrdua d’identitat…) i està amplificant els problemes ambientals que ja teníem (urbanització, manca d’aigua, generació de residus, depuració, energia, mobilitat…).

Terraferida fa una crida a AirBnb i HomeAway perquè publiquin dades reals i contrastables de les seves activitats a les Illes Balears. També fem una crida a les institucions públiques (Governs, Consells, Ajuntaments i Hisenda) perquè investiguin les activitats d’aquestes multinacionals a les Illes. Saber quants treballadors tenen, quins impostos paguen, on tributen, quin percentatge de la seva oferta és il·legal, i quina és la seva contribució en termes de places i turistes a la massificació actual, serien de gran interès públic. En darrer lloc fem una crida al Govern i als partits que l’hi donen suport perquè aprovin una llei turística més restrictiva, impedint el lloguer turístic als pisos de forma generalitzada, tancant el lloguer turístic il·legal, decretant una moratòria de places i aplicant un 2×1 (per cada nova plaça turística dues de baixa) entre altres mesures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notícia al Notícies Migdia de IB3TV

desmuntant_3b_tf

Roda de premsa 27/05/2017 a les Portes del Parlament IB

Terraferida Premi Alzina del GOB 2017

Posted on by
premis_alzina2_2017_tf

Alzines 2017: Ajuntament d’Artà, Ciutat per a qui l’Habita, Terraferida i Aliança Mar Blava

En el decurs del dinar anual de socis i simpatitzants del GOB s’han entregat aquest dissabte els premis Alzina i Ciment. El premis Alzina han estat per: L’Ajuntament d’Artà, la Plataforma Ciutat per a qui l’Habita, Aliança Mar Blava, Juan Sánchez (a títol pòstum) i Terraferida. En contrapartida, els premis Ciment, han anat dirigits a Red Eléctrica de España (REE), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA-Balears) i el Parc Hyatt Mallorca.

Rebre, tan ben acompanyades, un dels Premis Alzina 2017 del GOB Mallorca ens fa molta il·lusió i ens encoratja a seguir endavant amb més força. Us reproduïm seguidament el text d’agraïment llegit a la Plaça Quadrado de Palma el 20 de maig de 2017:

Hola a tothom i moltes gràcies en nom de Terraferida.

La veritat és que rebre un premi, un reconeixement, ens fa molta il·lusió i més rebre’l gràcies al vot de companys, anònims o amics, i de mans del GOB, l’associació que ha estat per nosaltres escola, germà gran, i per descomptat l’eina transformadora i de canvi d’allò que volíem i no volíem per Mallorca.

Terraferida és un col·lectiu senzill, sense recursos, que se nodreix de l’estima fonda i honesta per la terra i de la ràbia de veure que sempre hi ha gent que vol sucar llocs i coses que estimam. La nostra benzina sou vosaltres, els qui sentiu el mateix i els qui esteu sempre atents a les agressions i injustícies. El nostre aliment són les imatges, les dades, les idees, les informacions i les interaccions que ens feis arribar cada dia, sobre allò que vos indigna i vos fa mal. Gràcies de veritat per fer-nos arribar tot això i demanar-vos disculpes si qualque pic no vos tractam com mereixeu, perquè sovint ens trobam desbordats i no podem respondre com cal o com voldríem.

Perquè fins ara, amb poc més de 2 anyets de vida i sense saber encara que volem ser de grans, hem rebut més cops que altra cosa. Ens peguen els especuladors, els que s’estan forrant amb la destrossa urbanística i els que lloguen 751 habitatges en nom de l’economia col·laborativa i familiar. Ens pega APTUR i la Federació Hotelera, i ens peguen alguns Consellers i Directors Generals del Govern, càrrecs que ens costen 60.000 euros públics anuals cada un, mentre desenes d’hectàrees d’aquesta illa morta de set, se’n van a la merda perquè ells no es volen molestar a canviar un plànol.

Ens pega la dreta i l’esquerra, o el que pensàvem, potser erròniament, que era esquerra fins que ha tengut l’oportunitat històrica i irrepetible de canviar part d’allò que desitjàvem i necessitàvem. Sabem que governar no és fàcil, però no som idiotes, i com que no ens agrada gens el que veiem, i res té a veure amb el que s’havia promès, la paciència s’ha esgotat.

Com que el diagnòstic sembla clar, potser sols hem de posar dia i hora i pegar un cop damunt la taula. Perquè quan pegam tots junts, som capaços d’engronsar aquesta illa. Sigui com sigui, si l’objectiu és una Mallorca més verda, justa i bella, comptau amb Terraferida.

Gràcies per ser aquí, perquè maldament a estones no o ho sembli, som més que mai i ho tenim més a prop que mai.

Notícia a la premsa: Ara Balears  –  dBalears

text_premi_alzina

Raquel Vaquer i Xavier Mas reben el premi en nom de Terraferida

Desmuntant Airbnb a les Pitiüses

Posted on by
eivissa_vila_tf_2017

Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.

Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

  • El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
  • El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
  • El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
  • El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
  • L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

photo_2017-04-22_13-45-29

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)

DADES DE MALLORCA

balears_from_ISS

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA

La Llei turística no posa un sostre clar de places

Posted on by
Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca