Els creuers contaminen Palma, posen en risc la salut de les persones i tributen a paradisos fiscals

Posted on by

El juny de 2019, la Federació Europea de Transport i Medi ambient (Transport & Environment) feia públic un informe on s’analitzen les emissions atmosfèriques dels creuers a Europa. Aquest informe, titulat «One corporation to pollute them all», evidencia el seu elevat  impacte ambiental pel que fa  a la contaminació atmosfèrica. Així, mostra, per exemple, que només els creuers que són propietat de Carnival Corporation & PLC emeteren, el 2017, 10 vegades més òxid de sofre (SOx) que els més de 260 milions de vehicles de passatgers que hi ha a Europa. En termes absoluts, l’informe indica que, durant el mateix any, Espanya, Itàlia, Grècia, França i Noruega foren els països més exposats a la contaminació atmosfèrica generada per aquesta activitat, mentre que Barcelona, Palma i Venècia apareixen com els ports més contaminats. En particular, i pel que fa al port de Palma, els 87 creuers que hi amarraren tengueren engegats els motors durant 6.766 hores i emeteren  a l’atmosfera 28.011 kg de SOx, és a dir, 9,4 vegades més  que l’emès  per 245.005 cotxes particulars.

fig1_T_E

Emissions de SOx dels vaixells de Carnival i de tots els turismes europeus durant el 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

 

fig_2_T_E

Ports europeus més contaminats per les emissions de SOx generades pels creuers durant 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

Els creuers al port de Palma

Des de Terraferida hem volgut saber quina va ser l’aportació d’emissions atmosfèriques dels creuers amarrats al port de Palma durant el 2018. Amb aquest objectiu, hem dut a terme una  recerca  centrada en la recopilació i anàlisi de les dades relatives al nombre de visites dels creuers a Palma publicades a la web de Ports de Balears. Així, hem consultat el registre històric dels atracaments de tots els vaixells al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018, revisant una a una les operacions i destriant els creuers a partir de la informació que aporta l’Autoritat Portuària.

Les dades mostren com 97 creuers amarraren al port de Palma durant el 2018. En total, aquests 97 creuers feren 591 visites al llarg de 267 dies, que suposaren 8.464 hores de funcionament dels motors durant el seu amarrament al port. És a dir, més del 70% dels dies de 2018 hi hagué com a mínim un creuer al port. Concretament, durant 96 dies sols n’hi hagué 1, durant 74 dies en coincidiren 2, durant 55 dies, 3 i durant 29 dies, 4. Els dies amb més afluència foren el 24 i 28 d’abril, el 15 de maig, el 28 de juny, el 28 de juliol, el 18 i 22 de setembre i el 9, 13, 16, 27 i 28 d’octubre, amb 5 creuers cada un d’aquests dies. L’1 de maig arribaren a coincidir-ne 6. Els creuers amb més visites foren: Costa Diadema, amb 48; Aidaprima, amb 30; Norwegian Epic, amb 28; Marella Explorer, MSC Fantasia i Simphony of the Seas, amb 27 cada un; Marbella Dream i MSC Divina, amb 26 cada un i Costa Victoria, amb 25. L’estada mitjana dels creuers a port fou de 16 hores i 45 minuts.

foto1_TL_tf

Creuers amarrats al port de Palma (Agost, 2019).

foto2_TL_tf

Multitud de creueristes acabats de desembarcar al Port de Palma (Agost 2019)

Contaminen Palma

Amb aquesta informació i l’obtinguda sobre les especificitats tècniques de cada motor (potència, consum i equivalència d’emissions en grams de contaminants per grams de fuel-oil cremats), hem pogut estimar el consum de fuel i les emissions de gasos contaminants generats a port. Per fer aquest càlcul, hem tengut en compte que els creuers no apaguen mai els motors, ni tan sols estant a port, per mor que han d’alimentar el seu sistema contínuament, i que en aquesta situació funcionen al voltant del 75% de la seva potència màxima. Així doncs, segons aquestes premisses, els creuers arribats a Palma al llarg de 2018 haurien cremat fins a 63.369 tones de fuel durant la seva estada al port, un consum de combustible que evidencia la dimensió de la contaminació que generen quan aquest es crema, així com el seu impacte sobre la salut pública (tot això sense considerar les emissions de gasos contaminants produïts durant les travessies i les maniobres d’atracament i sortida del port). Per fer-nos una idea del que això representa, el consum de combustible per part dels creuers al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019 equivaldria a la mateixa quantitat de fuel que el petrolier Prestige abocà a la mar el 2002 (que en concret foren unes 77.000 tones). En termes comparatius,  traduït a consum de gas-oil, tot aquest fuel permetria que quasi 20.000 cotxes (més concretament 18.890) fessin la volta a tota la circumferència de la Terra.

fig_3_tf

Consum de fuel dels creuers, acumulat per mesos, al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019

A partir de les estimes que hem pogut fer, els creuers atracats al port de Palma durant 267 dies de 2018, amb 8.464 hores de funcionament dels seus motors estant a port, haurien emès a l’atmosfera:

  • 202.808 tones de CO2.
  • 5.576 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 3.445 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 778 tones de partícules de 10 micres (PM10).
  • 293 tones de monòxid de carboni (CO).
  • 179 tones d’hidrocarburs no cremats (HC)
  • 348 grams de poliaromàtics (PAH).

Per entendre millor la magnitud de les emissions generades pels creuers a port, les hem comparat amb les generades per la Central d’Es Murterar durant tot el 2015 (darrer any amb dades completes), que funciona durant 24 hores cada un dels 365 dies de l’any:

  • 1.987.100 tones de CO2.
  • 2.396 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 4.150 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 124 Tones de partícules de 10 micres (PM10).

Les dades mostren que, el 2018, els creuers emeteren 6,3 i 2,3 vegades més partícules (PM10) i més òxids de nitrogen (NOx), respectivament, que Es Murterar, mentre que quasi n’igualaren l’emissió de diòxid de sofre (SO2) i emeteren fins al 10% de les tones de CO2 que emet la central.

fig_4_tf

Emissions generades pels creuers al port de Palma i la central Es Murterar el 2018 i 2015, respectivament. NOx: òxids de nitrogen; SO2: diòxid de sofre; PM10: partícules de 10 micres; CO: monòxid de carboni; HC: hidrocarburs no cremats.

Posen en risc la salut de les persones

Les partícules PM10, amb una mida entre 2,5 i 10 µm, són altament perjudicials per a la salut humana, ja que augmenten el risc de patir malalties respiratòries i oncològiques. Per altra banda, els òxids de nitrogen (NOx), que també tenen múltiples efectes negatius sobre el medi ambient (contribució a l’escalfament global, formació de pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó i formació de boirum (smog) i d’altres contaminants atmosfèrics), contribueixen a la formació d’ozó a nivell local, el qual té importants efectes sobre la salut de les persones. Així mateix, el diòxid de sofre (SO2) és un gas molt tòxic i, val  a dir, també un dels principals responsables de la pluja àcida.

Tributen a paradisos fiscals

Des de Terraferida, hem volgut anar més enllà de l’anàlisi d’emissions de gasos contaminants per part dels creuers i hem volgut saber, també, sota quina bandera ens visiten. I és que aquesta no és una qüestió menor donades les importants implicacions econòmiques i socials que se’n deriven. Així,  hem tengut accés a les dades relatives a les  banderes que usaren els creuers que visitaren el Port de Palma durant el 2018, i hem comprovat que aquestes corresponen a 14 països diferents: Itàlia, Gran Bahames, Malta, Panamà, Illes Marshall, Bahames, Noruega, Bermudes, França, Luxemburg, Saint Vicent i les Granadines, Bahrain, Holanda, Regne Unit. Com a mínim, el 65% de les visites es feren amb banderes de paradisos fiscals1, un percentatge que se situaria en el 99% si s’acabàs confirmant que les banderes italianes corresponen a Trieste (zona franca comparable a un paradís fiscal dins Itàlia). La versatilitat de les banderes usades és enorme. Per exemple, el 2018 el Costa Diadema, que visità Palma 48 vegades,  usà 7 banderes diferents, mentre que l’Aidaprima féu 30 visites i n’usà fins a 6 distintes. Sens dubte, aquestes companyies usen els paradisos fiscals a conveniència per eludir pagar impostos i esquivar la legislació ambiental i laboral dels països que visiten.

taula

Banderes usades pels creuers que visitaren Palma el 2018.

 

Per tot això, des de Terraferida demanam:

  • Reduir el turisme de creuers i assegurar que en cap moment n’hi hagi més d’un al port.
  • Millorar els sistemes de control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules contaminants al port i altres indrets de Palma, mitjançant el desplegament de sensors acurats que permetin un seguiment rigorós de les seves concentracions, susceptibles d’afectar la salut humana.
  • Informar la població dels resultats del control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules proporcionats pels sensors.
  • Controlar, per part de l’Autoritat Portuària, les operacions de canvi de combustible al port i les certificacions ambientals dels vaixells.
  • Regular, mitjançant la Llei de Canvi Climàtic, tots els aspectes relatius a l’activitat dels creuers en què l’Administració autonòmica tengui competències, com, per exemple, els objectius de reducció d’emissions de gasos contaminants als ports illencs.

Com a responsable de la salut pública, exigim al Govern Balear que controli l’activitat dels creuers i prengui les mesures oportunes per tal de garantir als ciutadans de Palma i de les Illes una qualitat de l’aire que no superi els límits de gasos contaminants que marca la legislació europea vigent.

 

1Es consideren Paradisos Fiscals aquelles regions que reuneixen els següents requisits:

  1. Impostos baixos o nuls.
  2. Secret bancari i manca de transparència.
  3. Legislació que no permet l’intercanvi d’informació amb altres països.
  4. Absència de registre de l’activitat econòmica de les empreses que hi operen.

 

Ni compra ni lloguer, no tindràs una casa en la puta vida… i propostes per evitar-ho

Posted on by
vdenavidad_cat

23 de Desembre 2006: MACROMANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE
a totes les ciutats de l’Estat Espanyol.

«No tindràs una casa en la puta vida». Aquest era el lema de la plataforma VdeVivienda per un habitatge digne que des de maig de 2006 va començar a organitzar manifestacions a diferents ciutats de l’estat espanyol per denunciar l’abusiu preu de l’habitatge i reivindicar una major facilitat per accedir-hi. Han passat gairebé 12 anys i aquesta problemàtica no s’ha millorat gens, ans el contrari, segueix avui en dia de màxima actualitat.

Les veus crítiques que relacionen el model turístic de creixement continuat –de penetració i ocupació del territori i l’habitatge– amb els preus abusius dels habitatges i els lloguers s’han estès per tot arreu. Quedar impassibles davant aquesta vulneració d’un dret fonamental ja no és una opció. Al punt que estem, és completament necessari ser més contundents afermant mesures concretes que permetin, d’una vegada per totes, posar fre a la situació i que la possibilitat de viure a un habitatge, amb un mínim d’estabilitat, sigui una realitat. Perquè assegurar l’estabilitat en l’habitatge vol dir assegurar també els drets socials de les persones.

El que implica el concepte d’habitatge va molt més enllà de la simple i bàsica funció d’habitacle o residència. La “casa”, la residència, el lloc on es desenvolupa la vida quotidiana de les famílies, és també el pilar, entorn el qual s’organitzen les qüestions socials, de manera que el domicili i el seu entorn immediat representa el lligam territorial per a cadascuna de nosaltres. Per tant, l’habitatge, la llar, és un bé essencial per a la supervivència i la convivència. És aquell petit espai que ens connecta amb el territori, que ens permet romandre, prendre consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat.

Necessitam habitar un espai per a la vida. En un món perfecte, si poguéssim triar on i com viure, molt possiblement ho faríem en funció de diversos paràmetres relacionats amb la bellesa del lloc, la qualitat ambiental, els serveis, els equipaments, l’accessibilitat, la proximitat al lloc de feina i a l’escola dels infants, la qualitat arquitectònica i la xarxa social i veïnal. Malauradament, aquesta visió pragmàtica de l’habitatge com a bé bàsic de servei i benestar, entorn del qual  organitzem la vida, s’ha vist corrompuda per una visió purament economicista i mercantilista dels productes d’allotjament. L’habitatge s’ha convertit en una mercaderia de luxe i el lloguer turístic ha tingut un paper fonamental en aquest procés, contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer s’hagin enfilat a quotes inaccessibles per a moltes residents.

Del tsunami urbanitzador, depredador de paisatges i recursos naturals, que patim de forma continuada a Balears des dels anys 1960, hem passat a un tsunami especulador que devora expectatives de vida:

  • Entre els anys 1955 i 2017 el nombre d’habitatges a les Illes Balears es va multiplicar per més de 4 passant d’uns 140.000 a quasi 598.000.
  • Si tenim en compte el nombre de residents a Balears (prop d’1.129.000 habitants l’any 2018) la ràtio que resulta es d’1,9 habitants per habitatge.
  • No podem oblidar que entre els anys 2001 i 2014, es varen produir prop de 19.000 execucions hipotecàries a les Balears, de les quals més de 15.000 (el 82,5%) varen ocórrer a partir de 2008.
  • A més entre els mesos de gener i setembre del 2017 es varen donar en aquestes illes 5 desnonaments per impagament de lloguer cada dia. I això sense tenir en compte els desnonaments invisibles produïts pels assetjaments immobiliaris.

Amb això es pot concloure que ens trobem davant una situació prou paradigmàtica: tenim cases suficients per a tothom i greus problemes d’accés a l’habitatge per una part important de la població. Així, l’objectiu a assolir és el de revertir aquesta situació, el que implicaria establir una nova manera d’organització social entorn a les qüestions de l’habitatge.

No es tracta, doncs, de fer més cases, més apartaments, més urbanitzacions per augmentar el parc d’habitatges, es tracta de realitzar una correcta gestió del parc existent perquè doni resposta a les necessitats bàsiques de la població, no a les oportunitats de negoci d’uns quants. Hem de dir basta! Basta de destrossa de territori i basta de preus abusius! De fet, no podem parlar de canvi de model sense plantejar una doble moratòria. Per una banda, una moratòria urbanística en sòl rústic, ja que no podem continuar devorant territori. Per altra banda, una moratòria turística, ja que no podem continuar augmentant el sostre de places.

manacor_xalet_tf

Actualment ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic

Front aquesta situació d’emergència habitacional proposam una sèrie mesures que podrien ajudar a canviar la situació:

1. NI UN HABITATGE MÉS A SÒL RÚSTIC. Actualment, ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic. És el “poble” més gran de Mallorca, després de Palma, disseminat per tot el camp de l’illa. La finalitat de molts d’aquests habitatges és el lloguer turístic. Proposam modificar la regulació urbanística del sòl rústic, per impossibilitar l’edificació de nous habitatges a sòl rústic, particularment mitjançant la modificació de:

  • La Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.
  • El Pla Territorial de Mallorca.

2. NI UNA PLAÇA TURÍSTICA MÉS. L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places i si es reparteixen les places previstes via zonificació, hi haurà 43.000 places més. Proposam modificar la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears per:

  • Segregar l’ús residencial del turístic, per tal d’imposar l’ús residencial de tots els habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars.
  • Suprimir la possibilitat d’autoritzar més places d’allotjament turístic. El mecanisme legal vigent és la denominada “borsa” de places, que fixa el sostre de places autoritzades. No hauria de ser possible argumentar el sostre actual. Les figures de planejament urbanístic, territorial i turístic (com ara el PIAT) hauran d’ordenar l’estoc actual, sense més creixement de la capacitat d’allotjament.
  • Condicionar la modernització d’establiments turístics a la minva de la seva capacitat. Amb aquesta finalitat, s’establiria un mecanisme clar d’eliminació de places turístiques per adequar l’oferta real a la capacitat de càrrega tenint en compte les infraestructures i els recursos naturals. Per això proposem el 2×1, és a dir, per cada dues places que es donin de baixa, que només se’n pugui donar una d’alta.

3. NI UN HABITATGE BUIT MÉS. Per això proposam:

  • Que, quant abans millor, es creï i es posi en funcionament l’Observatori de l’habitatge que preveu la nova llei, el qual s’impliqui en fer un cens d’habitatges buits, mitjançant el registre d’habitatges desocupats que preveu la llei d’habitatge, per promoure una major oferta de lloguer social i incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial.
  • Proposam modificar la llei d’habitatge de manera que es puguin incloure en el registre d’habitatges desocupats TOTS els habitatges buits de tots els propietaris (petits, mitjans o grans tenidors).
  • Suspensió de noves llicències urbanístiques a sòl urbà fins que no es tingui enllestit el registre d’habitatges desocupats i es conegui amb exactitud l’estoc existent d’habitatge disponible.
  • Fer efectiu el programa de cessió d’habitatge i establir clarament els beneficis fiscals per als propietaris que s’adhereixin al registre d’habitatges desocupats.
  • Reservar el 30% dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions per a habitatge protegit i lloguer social.
  • Prohibir els desnonaments si no hi ha una alternativa d’habitatge factible segons les possibilitats dels afectats.
  • Limitar l’increment dels preus de lloguer creant un índex de preus vinculant que incorpori indicadors socials.

4. NI UNA SOLA PLAÇA IL·LEGAL. Acabar amb l’oferta il·legal de lloguer turístic i la sobreocupació hotelera. Per això proposam reforçar el cos d’inspectors amb més personal i més recursos.

5. PENALITZAR I GRAVAR L’ACAPARAMENT D’HABITATGES AMB PROPÒSITS ESPECULATIUS PER A LA SEVA COMPRAVENDA O DE LLOGUER TURÍSTIC. Aquesta activitat és especialment sagnant pel desembarcament de fons d’inversió financera (fons voltor); més encara quan es tracta d’institucions públiques, com ara el cas de la SAREB, que és el “banc dolent” que va crear el govern espanyol, l’any 2012, per rescatar els bancs mitjançant la concentració dels seus actius tòxics.

variacio_lloguer

Palma al capdavant de l’increment dels lloguers: el desembre de 2018 eren el 20,6% més cars que el desembre de 2008, l’any de la bimbolla (El diario.es)

 

L’edificació de grans xalets a fora vila desbocada

Posted on by
retro_tf

Terraferida opina sobre la magnitud de la destrossa i les propostes per salvar el que queda

El 2018 s’han donat 613 noves llicències. Mallorca destrossa un paisatge irrepetible, fa inviable l’agricultura, perd arrels i converteix l’illa en ciutat.

Entre l’any 1995 i el 2018 a Mallorca s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp. Just que cada un d’ells tengui 3 places, suposa una població superior als 28.000 habitants, gairebé tant com tot Inca, però dispers.

El que ha passat la darrera dècada és demolidor, i tot plegat sense contar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. De fet es calcula que un 25% de les edificacions a fora vila ho són. El problema més gran però, està per venir, perquè hi hauria prop de 100.000 parcel·les edificables (Murray I, Blázquez M. i Rullan, O. – Quaderns de geografia 87, 001-022. València. 2010) fruit de fragmentació agrària tradicional.

sol_rustic

El Consell reconeix que el boom del lloguer turístic accelera el procés. Les nostres estimacions de fet, apunten a més de 12.000 noves places turístiques en sòl rústic tramitades en 2-3 anys, una barbaritat sintetitzada magistralment al documental Overbooking.

La dispersió afecta al paisatge (no sols estèticament), fragmenta el territori, té impactes sobre fauna i flora, devora territori agrari, “pren” l’aigua als pagesos i la malbarata. On hi havia explotacions agràries familiars i cases integrades, cada dia hi ha més jardiners, “pisciners” i empreses de serveis exclusives per estrangers rics, a qui van destinats majoritàriament tots aquests nous xalets.

El fenomen a més, comporta canvi socials dràstics, una pèrdua irreparable de la “memòria biocultural”, un trencament amb el paisatge històric i una nova relació més urbana i sovint més impactant amb el medi i el lloc.

caminot_tf

El nous xalets són cada vegada més grans i tenen piscines i jardins més grans, el que dispara el consum d’aigua. Els usos urbans al camp de fet, ja superen als agraris. En realitat deim “sòl rústic” al que és un sòl urbà de baixa densitat.

Tenir milers d’habitatges dispersos (es calcula que n’hi ha més de 45.000) multiplica la necessitat de desplaçament entre l’habitatge i els nuclis on hi ha serveis (escoles, centres de salut, botigues, centres de treball…) i per tant augmenta la sinistralitat i la despesa en carreteres. També dispara el consum d’aigua i energia, com reconeix el propi Consell al document sobre zonificació turística.

Per cert, que les noves autopistes com la de Llucmajor-Campos es fan, casualment on més creixement de xalets es fa els darrers anys i on queda prop d’un 25% del sòl urbanitzable de Mallorca.

Tot plegat té molt a veure amb l’abandonament dels centres dels pobles. Viure al camp és el nou paradigma del “viure bé” i tota la inversió se’n va cap allà. Això influeix en la degradació dels centres dels pobles, on hi ha illes senceres degradades i deshabitades. Tot i que la població a Mallorca puja i puja, tallers i negocis tradicionals de tota la vida han de tancar, perquè els seus entorns estan degradats, no hi ha gent, i això fa perdre vida als pobles.

casa_tapiada_tf

Preservar el camp precisament, i fer-lo inedificable d’una vegada, podria ser la clau de volta (ben planificat) per rehabilitar els centres urbans, tornar vida als pobles, als comerços, tallers i petites industries i posar al mercat milers d’habitatges que ara cauen sense remei. Habitatges per cert, que no són de super luxe, com si es fan a fora vila per a rics, que ja en tenen prou. Es podrien abordar els principals problemes d’aquestes Illes a la vegada.

Preservar territori, recuperar agricultura i industria associada, rehabilitar milers d’habitatges i posar-los enmig, millorar la mobilitat, recuperar patrimoni. Hi hauria dècades de feina per molta gent si ens posam a rehabilitar tot allò que ja tenim.

Per això lamentam molt que el conjunt de partits siguin incapaços de veure res d’això. De fet als plens del Consell Insular PSOE-MES-PODEM-PP-C’S-PI han votat dues vegades contra la protecció del camp. Un error històric que ens acosta més al col·lapse.

 

Quan dèiem que l’onada turística era colossal, ens referíem a això.
Així ha penetrat Airbnb a Mallorca en manco d’una dècada.

Del Documental #Overbooking de MallorcaDocs.

 

Manifest #AutopistaMai

Posted on by

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

Posted on by

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

Posted on by

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.

IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018

La posidònia ha de quedar a la Platja de Sa Ràpita

Posted on by
sa_rapita1_juny18

Posidònia a la Platja de Sa Ràpita. Juny 2018

Terraferida sol.licita a la Conselleria de Medi Ambient que no es retiri la posidònia de la Platja de Sa Ràpita. La conservació d’aquesta platja en retrocés, depèn de la seva protecció natural.

L’ús de maquinària pesant per llevar les restes genera un desequilibri que fa minvar la superfície de la platja.

Terraferida ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que impedeixi la retirada massiva de restes de posidònia de la platja de sa Ràpita (Arenal de sa Ràpita). La nostra entitat ha visitat la platja els darrers dies i ha constatat que l’arena i la posidònia o alga (popularment) estan formant nova platja, un fet molt positiu que s’hauria de mantenir. La seva retirada amb maquinària pesant és una agressió continuada a la qual la platja no pot fer front. Per això hem proposat a la Conselleria que impedeixi l’impacte que suposarà eliminar la seva protecció natural.

Després dels darrers temporals de primavera la platja està coberta per restes de Posidonia oceanica sobretot a la zona dels búnquers o “nius de metralladora”. Que en ple mes de juny encara hi trobem aquestes restes es deu al fet que encara no s’ha instal·lat el quiosquet desmuntable previst ni la pastilla de gandules i para-sols habitual en aquesta zona. És per tots sabut, que en aquesta platja, quan es posen “en marxa” els serveis de temporada, les restes de posidònia acumulades desapareixen d’un dia per l’altre, però també l’arena i només resten les ginyes dels tractors i les pales, que solen actuar de matinada.

Enguany, sortosament, encara no ha passat a la zona de la platja de sa Ràpita més sensible. En aquest tram s’ha pogut observar que les restes de posidònia mortes estan molt mesclades amb arena, i això ha fet i fa “platja aèria”. Aquesta mescla a més, fa impossible destriar un material de l’altre amb maquinària pesant, i per tant es retira tot.

Aquesta nova platja és essencial per a la seva conservació, ja que d’ençà que es va construir el contradic del CN de sa Ràpita (el qual va variar els corrents marins de la zona), hi ha una clara tendència que l’arena es desplaci i s’acumuli cap a aquesta escullera. Aquest canvi en la dinàmica litoral de la zona, produeix un basculament de la platja, la qual any rere any s’engrandeix i augmenta en superfície vora el club nàutic i retrocedeix i s’aprima a la seva part central, on hi ha els búnquers. Aquest retrocés de la platja en aquest tram és molt evident: els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments. Aquesta pèrdua de superfície de platja ja va ser documentada fa més de 20 anys per experts (Servera i Martín, 1996) però de llavors no s’ha avançat i la platja segueix erosionant-se. Cal recordar, que actualment la platja de sa Ràpita s’inclou dins el flamant Parc Natural Marítimo-terrestre es Trenc-Salobrar de Campos, per tant, cal aplicar mesures pròpies d’un espai protegit.

Els milenars de tones d’arena perduda principalment s’han desplaçat cap al contradic i això fa que la bocana del CN s’hagi hagut de dragar diverses vegades. Un altre problema és el deteriorament del sistema dunar i sobretot les dunes davanteres, que fa que l’arena de la platja aèria també es perdi cap al savinar. Si segueix aquesta tendència, tendrem una nova platja a l’escullera, però la platja de sa Ràpita, així com la coneixem, l’haurem perduda per sempre i els búnquers quedaran com illots dins la mar.

És per això que fem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’òrgan de gestió del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, perquè impedeixi que es retiri la posidònia que actua com a protecció. Actualment no hi ha màquines adaptades per fer una feina acurada. Així com es troba la platja en aquest moment, si es retiren amb maquinària pesant les restes com s’ha fet fins ara, se’n duran tota l’arena mesclada i això farà que el que s’ha aconseguit en favor de la platja, es perdi en pocs dies. Si volem conservar la platja és necessari mantenir la seva protecció natural.

 

sa_rapita3_juny18

Els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments

sa_rapita2_juny18

Enguany, sortosament, la maquinària encara no ha passat per la zona més sensible de la platja