Manifest per la Conservació de la posidònia

posidonia2

Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.

Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.

La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.

La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.

Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.

Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.

El manifest per la conservació de la posidònia a les Illes Balears compte amb el suport de científics de les principals institucions de recerca de Balears com són, la Universitat de les Illes Balears (UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA UIB-CSIC) i Centre Oceanogràfic de Balears de l’Instituto Español de Oceanografia (COB-IEO).

A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.

Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i  Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).

Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.

El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a:
https://bit.ly/2IPQo5V

El decret de conservació de la posidònia s’ha d’aplicar aquest estiu

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

 

Denunciam l’existència d’una campanya d’intoxicació promoguda per un sector lligat al negoci de la nàutica que no vol assumir la seva responsabilitat.

El juliol del 2015, davant la creixent preocupació social per la conservació dels alguers de Posidonia oceanica, el Conseller de Medi Ambient va afirmar que l’aprovació del decret que havia de protegir aquests hàbitats marins era “imminent”. Aquest decret però, que es va començar a redactar la passada legislatura, ha sofert un cúmul de demores inexplicables.

L’exposició pública del decret de fet, va acabar el 29 de novembre de 2017. Moltes entitats van presentar al.legacions per millorar-lo. La nostra entitat de fet, va presentar un seguit de d’al·legacions que van tenir el suport personal de 1.300 persones. Que el decret i les mesures que proposa no s’arribessin a aplicar ni un estiu de tota la legislatura 2015-2019, seria un fracàs enorme. És per això que demanam al Govern que recuperi el temps perdut i faci l’impossible per fer-lo efectiu immediatament.

Des de l’inici de la discussió pública de les mesures de protecció de la posidònia, un grup de persones lligades a la gran nàutica comercial està duent a terme una campanya d’intoxicació destinada a justificar-se, a fer creure a l’opinió pública que els fondejos no tenen un impacte significatiu els alguers, a desviar l’atenció que tenen les grans eslores en la conservació de la posidònia i finalment a intentar rebaixar la protecció per poder fondejar on volen i quan volen.

Aquesta campanya es va iniciar fa anys arribant al punt d’afirmar que l’espècie “no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”. Una falsedat, perquè la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna i està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. A àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

Tot i aquesta actitud negacionista, el fondeig sobre fons de posidònia ha estat identificat fa dècades com un dels principals impactes negatius que afecten aquest ecosistema. L’impacte directe de milers d’àncores cada estiu, genera danys irreparables, un problema que és conegut, identificat i quantificat contínuament per entitats científiques, investigadors i administracions.

El darrer moviment d’aquest sector ha estat la presentació d’un estudi en la mateixa línia. L’estudi ha estat finançat per la “Asociación Española de Grandes Yates (AEGY)”. Els darrers dies hem pogut llegir-lo i comentar-lo amb investigadors i experts en conservació marina i i podem afirmar que:

  1. No té cap base científica.
  2. Les metodologies emprades no són vàlides i estan adaptades a obtenir els resultats desitjats.
  3. L’estudi conté errades de càlculs, figures sense llegenda i dades d’origen desconegut.
  4. La bibliografia no és exhaustiva, manquen fonts etc. Una de les principals conclusions és que l’impacte dels fondejos sols afectaria al 0.00056% de les praderies, una estimació difícil de creure quan s’ha documentat que un sol vaixell pot arrasar 10.000 m2 d’alguer en un dia .

Diversos treballs científics de fet mostren dades molt diferents. Per exemple, un informe realitzat pel biòleg marí Manu San Félix mostra una regressió entre 2008 i 2012 de la praderia de S’Espalmador (Formentera) del 44%. Altres estudis mostren que una sola àncora d’un iot de 15 m pot arrabassar 165 feixos (Vaquer-Sunyer i Moranta, 2017).

Crida a la responsabilitat. Tots els habitants de les illes tenim la nostra part de responsabilitat en la conservació d’aquest hàbitat tan vital per les illes. És per això que fem una crida per acceptar que tenim un problema, a abandonar el negacionisme i a fer-nos responsables com a societat d’un patrimoni tan valuós. Tots, amb major o menor mesura, podem fer coses per canviar la tendència regressiva dels alguers. Ens jugam un litoral ben conservat, ric i divers, del que depèn el futur dels habitants de les Illes.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Demanam clausurar camps de golf que no reguen amb aigua depurada

golf_1_tf

Camp de golf de Son Gual (Palma).

El camp de golf de Son Termens va acollir la fira internacional del golf, subvencionada amb 860.000 euros públics, tot i tenir expedient obert i mesures cautelars.

Aquests dies s’està destapant que gairebé un terç dels camps de golf de Mallorca, són investigats pel Govern per regar amb aigua potable. Aquesta pràctica, prohibida per la llei fa dècades, obliga aquestes instal·lacions a regar amb aigua depurada. El reg de camps de golf amb aigua potable es ve denunciant fa molts d’anys per les associacions ecologistes, particulars i els mateixos Agents de Medi Ambient, però fins ara no s’ha tancat mai cap camp i sols s’ha multat al d’Andratx (2016).

Segons un informe de CC.OO elaborat per Agents de Medi Ambient i que denuncia retards injustificables en la tramitació dels expedients referents als camps de golf, alguns dels camps investigats i amb expedients oberts són: Son Gual (Palma), Andratx, Vall d’or (Felanitx) i Son Termens (Bunyola). En el cas de Son Gual hi ha sospites fa molts d’anys i fins i tot una denúncia formal del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics. Cap d’aquestes denúncies, presentades el 2011, va tenir resposta.

En el cas de Son Termens, la investigació es remunta anys enrere. Segons l’informe dels agents i després de diferents inspeccions, aquests varen concloure:

  • Que les aigües de l’EDAR no eren suficients per reg del camp de golf (estimació de 283m3/dia subministrades per EDAR al camp de golf i estimació de 665’7 m3/dia de necessitats de reg de tota la superfície del golf).

  • Que les instal·lacions emprades fins l’any 2006 de 6 bombes de 22kw a 45kw i la xarxa de canonades de reg que haurien haver de deixat de funcionar quan el camp de golf es va connectar a l’EDAR l’any 2006 estan operatives, i connectades a un pou legal per reg agrícola.
  • Que hi ha suficients indicis per assegurar que s’està fent un ús d’aigua de pou per reg de camp de golf.

Després de les inspeccions es va obrir expedient, imposant mesures cautelars consistents en col·locació de comptadors volumètrics a diferents punts. Tot i que aquesta investigació va començar fa anys, la Fira Internacional del Golf (IGTM) celebrada a Mallorca del 14 al 17 de novembre de 2016, es va celebrar a Son Termens. Cal recordar que aquesta fira es va celebrar gràcies a les aportacions de 860.000 euros públics provinents de la Conselleria de Turisme (360.000), el Consell de Mallorca (200.000) i Turespaña (300.000). La iniciativa privada sols hi va aportar 63.000 euros.

No és acceptable que unes instal·lacions investigades fa anys, amb expedient obert i amb mesures cautelars en vigor, pugui acollir un esdeveniment sostingut amb una quantitat  important de doblers públics. A això cal afegir que els camps de golf reben promoció pública del Govern a través de fires turístiques i altres fórmules de promoció del golf.

Mallorca viu una greu crisi hídrica bona part de l’any, amb restriccions d’aigua a molts de pobles a l’estiu, amb greus problemes de contaminació a l’aigua per nitrats i clorurs, que obliguen a milers de persones a comprar aigua embotellada. Els requeriments hídrics d’un camp de golf són enormes i Mallorca no es pot permetre que no es compleixi la llei en matèria de recursos hídrics. És per això que Terraferida sol·licita a la Conselleria de Medi Ambient que resolgui al més ràpidament possible els expedients per extracció il·legal d’aigua, clausuri els camps de golf que hi reguen i no destini ni un euro públic més a la promoció d’una activitat privada que està sobre sospita permanentment per greus il·legalitats.

golf_son_gual_tf

En el cas de Son Gual hi ha sospites fa anys, una denúncia del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics.

Proposam desclassificar 210 hectàrees urbanitzables a Palma

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

Es tracta de zones d’alt valor natural que s’acabaran edificant si no hi ha una iniciativa municipal decidida.

Terraferida ha registrat una petició davant l’ajuntament de Palma demanant que es desclassifiquin més de 210 hectàrees de sols urbanitzables mitjançant la revisió del planejament municipal. Es tracta de zones que conserven valors naturals i paisatgístics molt notables i que es podrien acabar edificant si es mantén la inactivitat municipal respecte del PGOU. Aquestes desclassificacions s’han d’abordar sigui com sigui dins aquesta legislatura. Es tracta de Son Gual (1 i 2), Son Bordoi, Puntiró i Ses Fontanelles.

Son Gual I: Es tracta d’un sòl urbanitzable que té un total de 57 hectàrees i que sols s’ha edificat parcialment (manco d’un 20%). La promotora ha intentat reactivar aquesta urbanització fallida mitjançant diversos escrits davant la CMAIB, que de moment ha denegat continuar amb la tramitació de la urbanització.

Son Gual II: Es tracta d’una urbanització que té 64 hectàrees d’extensió total. Disposa de carrers i alguns serveis, alguns d’ells es van acabar la passada legislatura gràcies a la nefasta Llei Company, que cercava reactivar tota casta d’urbanitzacions fantasma. Tant Son Gual I, com Son Gual II, es troben en el cor de l’ANEI dels Barrancs de Xorrigo, pel que mai s’haurien d’haver requalificat aquests terrenys, que sumen 121 hectàrees i que podrien acollir una població de milers nous habitants. Es tracta d’urbanitzacions que d’acabar-se tendrien un impacte enorme en trobar-se a llocs elevats, visibles des de gran part del pla de Palma. En tot cas es tracta d’urbanitzacions fantasma, sense serveis, desconnectades d’altres nuclis, i que haurien de passar a ser Sòl Rústic.

1_songual_1_i_2

Son Gual (part superior) i Son Gual II (part inferior). En vermell àrees de desenvolupament.

Puntiró: Es tracta d’una urbanització que té 54 hectàrees d’extensió total i que sols té carrers, però s’hi ha edificada encara cap habitatge. Es tracta d’una zona d’alt valor, envoltada per zones de marina i barrancs protegits com a ANEI.

2_puntiro.jpg

Puntiró. En vermell àrea de desenvolupament.

Son Bordoy: Son Bordoy era un antic Rafal que ja es documentava al segle XVII. Ara és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.000 m2 dins una zona rural viva i activa de l’horta de Palma, just darrere El Molinar. El seu desenvolupament, suposarà la construcció de 750 habitatges amb capacitat per uns 4000 nous habitants, el que transformaria per complet la zona i Es Molinar, que veuria augmentada la pressió urbanística de forma espectacular.

3_sonbordoy

Son Bordoy. Les línies vermelles comprenen el sector de sòl urbanitzable.

Ses Fontanelles: És la darrera zona humida de Palma i les darreres dècades ha patit tota casta d’agressions. El sector de Ses Fontanelles té una extensió total de 32 hectàrees i ara mateix s’hi estan fent obres d’urbanització (construcció de carrers, conduccions d’aigua, electrificació, etc.). Ses Fontanelles estan amenaçades per un gran projecte comercial i en aquest moment té denegada la llicència de construcció del centre, però s’està executant el projecte d’urbanització, que sí disposa de llicència. L’única possibilitat de salvar la zona, que es troba en un “impàs” tècnic i jurídic, potser seria negociar la seva compra, desclassificar el sector i rehabilitar-lo amb fons de l’ecotaxa (ITS).

4_sesfontanelles_urba

Ses Fontanelles. En vermell àrea de desenvolupament.

En definitiva, Palma hauria de fer una aposta decidida per desclassificar urbanitzacions fantasma que es podrien acabar desenvolupant, que generarien un impacte ambiental enorme a zones d’alt valor paisatgístic i ecològic, i que passarien a demandar grans quantitats d’aigua, energia, serveis i obligarien als seus nous habitants a desplaçar-se en transport privat, en trobar-se la majoria d’aquests espais, enfora dels serveis i equipaments més bàsics.

Palma no pot seguir esperant una revisió del Pla General que no arriba mai, és per això que hem sol·licitat als responsables municipals que arbitrin mesures extraordinàries per evitar el desenvolupament d’aquestes 5 urbanitzacions, que sumen un total de 211 hectàrees de territori que en la seva majoria no està edificat.

 

L’augment de vols dispara la contaminació sobre Mallorca

amp_aeroport_tf_2018

Obres d’ampliació de l’aeroport de Palma (Gener, 2018)

Terraferida alerta que s’està ampliant l’aeroport de Palma per dur encara més vols.

Les maniobres d’aterratge i enlairament A Son Sant Joan produeixen l’equivalent al 25% de diòxid de carboni que produeix la central d’Es Muterar i la mateixa quantitat d’òxids de nitrogen

L’aeroport de Palma va acollir 27.970.655 passatgers l’any 2017, un 6,5 % més que l’any anterior. Però per AENA aquestes xifres no són suficients i volen augmentar la capacitat de l’aeroport un 21% abans de l’any 2021. Els plans d’AENA de fet, són passar de puntes de 66 vols/hora a 80 i per això han començat a ampliar l’aeroport. Dins el pla DORA, AENA preveu una inversió a Palma de 296 milions d’euros pel període 2017-2021. Les obres pretenen:

  • Fer sortides més ràpides a la pista 06L.
  • Ampliar l’espai per on transiten els avions.
  • Substituir paviments de les pistes
  • Ampliar les zones destinades a l’aparcament d’avions.
  • Fer obres a totes les terminals, amb passadissos més amples i ràpids pels passatgers.

Tot plegat té l’objectiu “d’incrementar la capacitat punta” (pag, 134, “Plan DORA”). Aquestes obres permetran disminuir el nombre d’avions que es troben enlairats a l’espera, moure més passatgers i més equipatges pel mateix espai amb menys temps. Tot encaminat a un únic objectiu final: dur encara més vols i més turistes per recaptar més diners.

L’aeroport però, està generant una contaminació de gran magnitud sobre Mallorca que al nostre entendre, no s’està valorant. Si analitzam el darrer informe de l’Agència Europea del Medi Ambient veurem que dóna molta importància a les emissions produïdes pel consum de combustible per part dels avions en els cicles LTO (en Anglès “landing and take off”). Aquests inclouen els moviments a la pista, l’enlairament, l’ascens, l’aproximació i aterratge.

Aquestes emissions estan controlades per a cada model d’avió i recollides a una base de dades pública. Així, per a un Boeing B737 (un model típic per a les operacions de Palma) per a cada operació tenim 824.65 kg de combustible consumit. Per a un Airbus A320, l’altre model habitual les emissions són molt semblants. Multiplicat per les 208.787 operacions que, segons AENA hi ha hagut a Palma el 2017 tenim:

540.000 tones de CO2 (Diòxid de carboni)., 2150 tones de NOx (òxids de nitrogen), 144 tones de SOx (òxids de sofre), 1670 tones de CO (monòxid de carboni), 180 tones de HC (d’hidrocarburs no cremats), 146 tones de PM (partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres).

L’EQUIVALENT AL 25% DEL CO2 D’ES MURTERAR.

Darrerament s’ha parlat de la possibilitat de tancar la central tèrmica d’Es Murterar (Alcúdia) per l’excés de contaminació que provoca. Doncs bé, si comparam les dades de la central (publicades el 4 de maig de 2017, per l’IDMA, corresponents a tot l’any 2015) tenim que va emetre: CO2: 1987.1 kTm, NOx: 2395.8 Tm, SOx: 4150 Tm, PM: 123.7 Tm

És a dir, les operacions de l’aeroport de 2017 serien com 1/4 part de la central d’Alcúdia pel que fa a emissions de CO2, gairebé com tota la central per a les emissions de NOx (òxids de nitrogen) i partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres. En definitiva, cada habitant de Balears aporta més de mitja tona de CO2 el 2017 només per l’operativa de l’aeroport.

L’Estació de qualitat de l’aire de l’aeroport no permet a la ciutadania consultar les dades on-line. L’estació més propera amb dades accessibles és Sant Joan de Déu (Endesa). Pel que fa als nivells d’òxid de nitrogen, si ens centram en el NO2, la Directiva 1999/30/CE estableix per a aquest gas el valor límit per a la protecció de la salut humana de 40 micrograms per metre cúbic (µg/m3) (mitjana anual) i de 200 µg/m3 (valor horari). Doncs bé, la mitjana anual d’aquest paràmetre a Sant Joan de Déu és de 25,6  µg/m3, un 64% del valor límit i molt prop del valor de 30 µg/m3 establert per la mateixa Directiva com a límit per a la protecció de la vegetació. D’un total de 6.994 mesuratges d’aquest gas durant l’any 2017, 1710 superaven la referència mitjana de 40 µg/m3, un 24,5% del total.

La qualitat de l’aire està lluny de ser òptima i no admet un augment de les emissions de gasos contaminants procedents de les operacions de l’aeroport.

Mesurar la contaminació és un deure públic, però no serveix de res si en l’actual situació de qualitat de l’aire, no es prenen mesures per reduir-la davant episodis que poden afectar l’entorn i la salut.

Que podem fer en l’àmbit local per frenar l’augment imparable de la contaminació?

Una vegada estudiat el “Plan DORA”, veiem com AENA no preveu altre cosa que no sigui augmentar el nombre de vols. A escala insular entenem que si AENA augmenta tot el que pot l’aeroport és perquè es continuen edificant milers de places turístiques i residencials a Mallorca. A l’illa no arriba cap turista que no tengui on dormir, per tant els esforços per reduir el nombre d’operacions aeroportuàries s’haurien de destinar a frenar l’augment de les places, actuant sobre la OFERTA:

  • Eliminant la borsa de 43.000 noves places turístiques que el Consell vol repartir per l’illa via zonificació.
  • Reformant el Pla territorial per frenar el creixement urbanístic, declarant rústics tots els sols urbans i urbanitzables no desenvolupats.
  • Fent inedificable el sòl rústic, on queden més de 100.000 parcel·les edificables amb capacitat per 400.000 places.
  • 2×1 turístic. Per cada nova plaça turística se n’haurien de donar 2 de baixa.
    Renunciant a fer més autopistes i ampliacions de carreteres.
  • Exigint a AENA que aturi els seus plans d’ampliar l’aeroport.

 

DV7bdYLWsAAyMcm

Estació de control de qualitat d’aire Sant Joan de Déu, la més propera a l’aeroport. El 24,5% dels mesuratges de diòxid de nitrogen al 2017 (1710 de 6994) es superà el valor límit de 40 µg/m3. L’aeroport incideix sobre la salut humana i no en feim cas

 

Zonificació per a noves places turístiques sense cap criteri ambiental

proposta_zonificacio

Delimitació provisional de les zones aptes pel lloguer turístic. (Consell de Mallorca, gener 2018)

Només s’ha avaluat el nivell de saturació als nuclis d’interior, excloent els nuclis de litoral i el sòl rústic.

Recordam que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) són els vertaders instruments d’ordenació territorial de l’oferta turística i alerta que la zonificació provisional feta pel Consell de Mallorca, que repartirà 43.000 noves places turístiques a Mallorca, s’hauria d’haver fet amb “criteris ambientals, poblacionals i d’ordenació del territori”, tal com estipula la Llei del Turisme 6/2017. Encara que la zonificació proposada sigui provisional, ja s’intueix la direcció de la política turística futura: estendre l’hotelització de l’habitatge i continuar la tendència de creixement de l’oferta turística.

Una vegada estudiada la proposta hem pogut comprovar que no només no s’han seguit criteris ambientals ni s’utilitza cap variable física, és que tampoc s’ha avaluat el factor insular ni la perspectiva municipal en el seu conjunt. Per determinar el grau de saturació s’han utilitzat quatre indicadors qüestionables, que es fonamenten únicament en dades de població, places turístiques i nombre d’habitatges, però obvien la utilització d’altres tipus de dades ambientals tal com marca el PIAT. Per exemple, si s’haguessin inclòs altres paràmetres com l’Índex de Pressió Humana (IPH), dades sobre recursos limitats com l’aigua i l’energia, depuració, residus o transports, la zonificació hauria estat molt diferent. Tampoc s’han considerat com a indicadors la dificultat d’accés a l’habitatge, la pujada de preus del lloguer o la incidència que està tenint el lloguer il·legal de plurifamiliars.

Entenem que l’índex de saturació ha estat dissenyat per a dissimular la saturació, en la mesura en què (1) no fa servir cap indicador ambiental físic, (2) utilitza dades desfasades d’oferta de lloguer turístic, (3) no té en compte l’oferta il·legal i (4) amaga la competència que l’ús turístic dels habitatges fa a l’ús residencial, darrere la xifra del parc total d’habitatge.

La proposta del Consell a més, és contradictòria. Per una banda, planteja tot un seguit d’objectius territorials, socials i ambientals, com ara “gestió més adequada dels recursos i les infraestructures”, però per l’altra, promou el creixement del sector econòmic que més pressió exerceix sobre els recursos i les infraestructures, l’extensió de l’activitat turística cap a l’interior i la difusió per tota l’illa, endolcida com a “distribució equilibrada de l’activitat de comercialització de les ETH sobre el territori”.

A més, les places legals actuals sumades a les que es volen repartir, ja superen el sostre declarat per les autoritats turístiques. Si es reparteixen les places de la borsa, el total de places legals es situarà en 438.516, per damunt del sostre de les 435.707 que va declarar l’ex-conseller de Turisme, Biel Barceló, el mes d’agost. Això mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals.

Per a Terraferida aquesta zonificació és una eina per seguir creixent en nombre de places. És intolerable que a una illa amb una oferta legal de places turístiques de 395.798 es redacti un nou instrument que dóna barra lliure al creixement de places turístiques fins a un 10% més.

En definitiva, aquesta zonificació no té cap base ambiental, crea expectatives de negoci i de regularització de l’activitat turística il·legal, i força per la via dels fets consumats el creixement posterior de places.

La nostra proposta és:

1. Que es retiri la proposta i es torni a fer una nova zonificació d’acord amb el que marca la llei (el PIAT o el PTI), en base a criteris ambientals, a una estimació seriosa de la pressió turística sobre l’habitatge i aplicant els mateixos criteris a totes les zones.

2. Que el Consell buidi la borsa del Consorci. L’Índex de Pressió Humana dels darrers 20 anys mostra com tota Mallorca, i les Illes, estan saturades. No té sentit afegir més places turístiques.

3. Que no es doni ni una plaça turística més a Mallorca. Les 43.000 noves places que es volen repartir via zonificació són virtuals, no han generat cap dret adquirit, no hi ha cap necessitat de fer créixer les places.

4. Que es faci el 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa.

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent.

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Ara mateix és una despesa innecessària i contraproduent, Mallorca té més turistes dels que vol i pot assumir.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.

 

La pressió humana a les illes Balears s’ha disparat un 45% en 20 anys

iph_balears_1997_2017_terraferida_

El mes d’agost de 2017 hi va haver sobre les Illes 641.000 persones més que l’agost de 1997.

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat. Les dades que proporciona l’IBESTAT, aporten els registres diaris de quantes persones, siguin residents o turistes, hi ha sobre les illes simultàniament. En una comunitat tan “turistitzada”, on el nombre de persones presents és molt diferent respecte de la població resident, conèixer la càrrega demogràfica total és bàsic per planificar i gestionar l’urbanisme, els recursos naturals, l’energia o la seguretat.

Les dades que hem obtingut mostren un creixement constant de la pressió humana any rere any. L’únic any amb un cert decreixement va ser l’any 2009, quan el valor màxim va baixar un 1’1%, recuperant-se l’any 2010 amb una pujada de 60.000 persones. Si tenim en compte la punta màxima de pressió humana de cada agost, veiem com els darrers 20 anys la càrrega demogràfica total ha pujat en 641.210 persones. El màxim de 1997 va ser d’1.419.316 persones, mentre que 20 anys després ja s’arribava a un valor màxim de 2.060.525 persones, un increment espectacular del 45,2%. Si l’any 1997 s’arribava a un màxim de pressió humana d’1,4 milions a l’agost, el 2016 aquesta xifra ja es superava al mes de juny i l’any 2017 ja era superada al mes de maig.

Puja la pressió tots els mesos de l’any. Si agafam com a referència dia 1 de gener, veiem com el 1997 hi havia 764.089 persones sobre les illes, mentre que dia 1 de gener de 2017 ja eren 1.113.300, fins a 349.210 persones més. Això representa un augment del 45.7%, un percentatge de creixement mig punt superior al màxim del període estival.

Els anys 2000, 2010 i 2016 han estat els anys en què el màxim de l’IPH respecte a l’any anterior han pujat més (54.000, 62.000 i 64.000 persones, respectivament). Cada any durant aquestes darreres dues dècades a Balears ens surt “un nou poble” de gairebé 20.000 habitants en temporada baixa, 25.000 a mitja temporada i 33.000 en temporada alta. Totes aquestes dades mostren un creixement que sembla no tocar mai sostre i evidència que així com s’allarga la temporada turística, no disminueix el nombre de turistes que arriben en temporada alta. La tendència dels darrers 20 anys, permet dubtar del relat oficial, segons el qual “avançam en la transició cap a un nou model econòmic més diversificat i sostenible….” (Biel Barceló, desembre 2017), que hi ha hagut una “moderació dels pics d’estiu” (Vicepresidència, FITUR 2018), o que el turisme d’estiu es “reparteix” la resta de l’any, afirmacions sense cap evidència que els doni suport.

tf_iph

Sis propostes per frenar l’augment imparable de la pressió.

1. Sostre real a les places turístiques. Segons la CAIB l’any 2015 a les Illes Balears hi havia 424.112 places turístiques legals. El 2017 però, ja se’n reconeixen 552.680 a falta d’actualitzar dades d’Eivissa i Formentera. A aquest augment cal sumar les de les borsa de places, que la modificació de Llei Turística contempla també dins un “sostre de places turístiques” a determinar, que es repartirà via zonificació i que permetrà arribar a un mínim de 623.624 places turístiques legals, gairebé 200.000 places turístiques més que quan va començar la legislatura (+32%). La Conselleria de Turisme fixava en 60.117 el sostre de places a Menorca, però les darreres dades publicades pel Consell Insular de Menorca deien que n’hi havia 72.002 (gairebé 12.000 més). Aquest fet mostra com la declaració d’un sostre al preàmbul de la llei turística és merament simbòlica i no té efectes reals, tal com vam advertir l’abril de 2017. Proposam millorar el mecanisme, posar un sostre real i que la llei expliciti quin nombre de places no es pot superar.

2. Congelar places turístiques. Les Illes Balears no necessiten més places turístiques, per això proposam eliminar el seu creixement. Sols a Mallorca la borsa permet créixer en 43.000 noves places. És incomprensible que, quan la pròpia llei diu que el límit màxim de les borses de places s’ha d’adaptar a la capacitat de càrrega establerta en el planejament urbanístic i territorial, a través de “plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) i, si escau, els plans territorials insulars (PTI)”, que encara no ha fixat un sostre, ja s’hagi anunciat que es concediran i es repartiran les places existents

3. 2×1 turístic. La llei turística diu que per cada nova plaça se n’ha d’adquirir una altra a la borsa de places de cada illa. Proposam esmenar la llei perquè cada nova plaça turística hagi d’adquirir 2 places de la borsa i que aquesta estigui formada sols per places que es donin de baixa

4. Reformar els Plans Territorials amb criteris sostenibles i rebaixar el creixement residencial. Els diferents plans permeten arribar a un creixement aproximat de 3,7 milions de places, una xifra elevadíssima per unes illes tan saturades. Proposam que sigui inedificable tot el sòl rústic, que sols a Mallorca permetria edificar 102.000 parcel·les (el doble de les edificades) amb un marge de creixement futur de 400.000 places i eliminar tots els sols urbans i urbanitzables no edificats

5. Eliminar la sobreocupació als hotels. A molts d’hotels s’ha detectat una sobreocupació alarmant . Tot i això els mitjans d’inspecció, control i sanció disponibles són gairebé ridículs. Proposam un augment adequat dels mitjans i dels recursos de la inspecció, proporcional a la realitat turística existent

6. Ni un euro públic més a promoció turística. Les Illes gasten milions d’euros en promoció a través de la Conselleria de Turisme, els Consells i els Ajuntaments. Aquesta despesa és un privilegi cap al sector, perquè qualsevol empresa o autònom dels altres sectors es paguen la seva publicitat. Les xifres que aportam a més, mostren com aquesta promoció és innecessària, perquè les illes tenen més turistes dels que volen. Proposam que aquests diners es destinin a incrementar els mitjans d’inspecció i sanció de la sobreocupació.

IPH ILLES BALEARS 1997- 2017 (Font: IBESTAT)

La pressió humana sobre les Illes Balears s’ha disparat de manera extraordinària els darrers 20 anys. Així ho indica l’Índex de Pressió Humana (IPH), l’indicador que estima la càrrega demogràfica real que suporta un territori en un període determinat.