La proposta de revisió del Pla Territorial, 20 anys després de ser aprovat, no contempla cap mesura de contenció urbanística.

La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places.

Terraferida ha presentat un document amb vint-i-dues propostes de protecció del territori per a què siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). El PTIM va ser aprovat el 2003 i ara està en procés de revisió al Consell de Mallorca. El document aprovat inicialment és, però, una enorme decepció perquè deixa perdre una ocasió històrica, potser la darrera, per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca. Recordem que prop del 10% de la superfície de l’illa ja està urbanitzada i que en els darrers seixanta anys la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per set.

Les propostes presentades per Terraferida passen per la protecció del sòl rústic i de les àrees naturals que no estan protegides, l’eliminació de tots aquells sòls urbanitzables i urbans que a dia d’avui no disposen de serveis urbanístics complets i en condicions i la defensa de les activitats agràries i els recursos naturals com l’aigua o l’enorme biodiversitat que encara existeix a Mallorca.

Així mateix hem proposat que no es permeti la perforació de més pous que no estiguin vinculats a l’agricultura ecològica, ni la construcció de més piscines ni l’obertura de noves carreteres i camins.

Respecte al boom de projectes de polígons solars fotovoltaics a sòl rústic proposam que els panells només es puguin instal·lar sobre sòls ja degradats i mai sobre zones forestals o agràries.

Entre les propostes hi figuren mesures per reactivar la rehabilitació d’habitatges, perquè Mallorca ja disposa de 600.000 habitatges edificats. El que cal és facilitar la reforma
dels habitatges ja existents, rebaixar costos de rehabilitació i incentivar amb ajudes públiques que aquestes reformes vagin lligades a millores ambientals.

Lamentablement la modificació del PTIM no du cap proposta de protecció del territori ni dels recursos naturals, ni cap millora del model de mobilitat. Simplement es limita a incorporar els canvis d’altres administracions dels darrers 20 anys.

Després de gairebé dues legislatures sense cap mesura de contenció i amb l’urbanisme descontrolat, especialment al sòl rústic, s’esperava qualque mesura de contenció a l’alçada del desastre territorial que viu l’illa.

Terraferida ha pogut determinar mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG)que Mallorca té encara 11.200 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es poden acabar edificant.

La reforma del PTIM renuncia una vegada més a frenar aquest procés sense sentit, que està acabant amb l’agricultura, empobrint la biodiversitat, destrossant el paisatge i esborrant la cultura lligada al camp. Però el Consell de Mallorca continua sense parlar del gran tabú: el sòl rústic.

Fa anys que foravila és un mercat exclusiu destinat a estrangers rics, fons d’inversió i empreses que dediquen els nous edificis a llloguer turístic o a l’especulació. És tan tabú que el PTIM ni tan sols computa les places residencials que s’hi construeixen. Si cada habitatge edificat comptàs només amb 4 places, el sòl rural albergaria 220.000 places a les que s’haurien de sumar les 44.000 que el PTIM permet.

Assolir uns objectius mínimament racionals passen per una regulació urbanística restrictiva, sense eufemismes. Que el canvi climàtic, l’energia, el transport, la contaminació, els residus, el cicle de l’aigua, el sistema agroalimentari o la biodiversitat es puguin mantenir en nivells humanament racionals i saludables a Mallorca, dependrà d’aquest PTIM com de cap altre instrument de planificació.

Ens trobam doncs, davant una ocasió que no podem desaprofitar. És per això que feim una darrera crida a la responsabilitat de les nostres institucions i de les persones que les conformen.