Ni compra ni lloguer, no tindràs una casa en la puta vida… i propostes per evitar-ho

vdenavidad_cat

23 de Desembre 2006: MACROMANIFESTACIÓ PEL DRET A L’HABITATGE
a totes les ciutats de l’Estat Espanyol.

«No tindràs una casa en la puta vida». Aquest era el lema de la plataforma VdeVivienda per un habitatge digne que des de maig de 2006 va començar a organitzar manifestacions a diferents ciutats de l’estat espanyol per denunciar l’abusiu preu de l’habitatge i reivindicar una major facilitat per accedir-hi. Han passat gairebé 12 anys i aquesta problemàtica no s’ha millorat gens, ans el contrari, segueix avui en dia de màxima actualitat.

Les veus crítiques que relacionen el model turístic de creixement continuat –de penetració i ocupació del territori i l’habitatge– amb els preus abusius dels habitatges i els lloguers s’han estès per tot arreu. Quedar impassibles davant aquesta vulneració d’un dret fonamental ja no és una opció. Al punt que estem, és completament necessari ser més contundents afermant mesures concretes que permetin, d’una vegada per totes, posar fre a la situació i que la possibilitat de viure a un habitatge, amb un mínim d’estabilitat, sigui una realitat. Perquè assegurar l’estabilitat en l’habitatge vol dir assegurar també els drets socials de les persones.

El que implica el concepte d’habitatge va molt més enllà de la simple i bàsica funció d’habitacle o residència. La “casa”, la residència, el lloc on es desenvolupa la vida quotidiana de les famílies, és també el pilar, entorn el qual s’organitzen les qüestions socials, de manera que el domicili i el seu entorn immediat representa el lligam territorial per a cadascuna de nosaltres. Per tant, l’habitatge, la llar, és un bé essencial per a la supervivència i la convivència. És aquell petit espai que ens connecta amb el territori, que ens permet romandre, prendre consciència de pertinença a un lloc i a una comunitat.

Necessitam habitar un espai per a la vida. En un món perfecte, si poguéssim triar on i com viure, molt possiblement ho faríem en funció de diversos paràmetres relacionats amb la bellesa del lloc, la qualitat ambiental, els serveis, els equipaments, l’accessibilitat, la proximitat al lloc de feina i a l’escola dels infants, la qualitat arquitectònica i la xarxa social i veïnal. Malauradament, aquesta visió pragmàtica de l’habitatge com a bé bàsic de servei i benestar, entorn del qual  organitzem la vida, s’ha vist corrompuda per una visió purament economicista i mercantilista dels productes d’allotjament. L’habitatge s’ha convertit en una mercaderia de luxe i el lloguer turístic ha tingut un paper fonamental en aquest procés, contribuint a fer que els preus de compra i de lloguer s’hagin enfilat a quotes inaccessibles per a moltes residents.

Del tsunami urbanitzador, depredador de paisatges i recursos naturals, que patim de forma continuada a Balears des dels anys 1960, hem passat a un tsunami especulador que devora expectatives de vida:

  • Entre els anys 1955 i 2017 el nombre d’habitatges a les Illes Balears es va multiplicar per més de 4 passant d’uns 140.000 a quasi 598.000.
  • Si tenim en compte el nombre de residents a Balears (prop d’1.129.000 habitants l’any 2018) la ràtio que resulta es d’1,9 habitants per habitatge.
  • No podem oblidar que entre els anys 2001 i 2014, es varen produir prop de 19.000 execucions hipotecàries a les Balears, de les quals més de 15.000 (el 82,5%) varen ocórrer a partir de 2008.
  • A més entre els mesos de gener i setembre del 2017 es varen donar en aquestes illes 5 desnonaments per impagament de lloguer cada dia. I això sense tenir en compte els desnonaments invisibles produïts pels assetjaments immobiliaris.

Amb això es pot concloure que ens trobem davant una situació prou paradigmàtica: tenim cases suficients per a tothom i greus problemes d’accés a l’habitatge per una part important de la població. Així, l’objectiu a assolir és el de revertir aquesta situació, el que implicaria establir una nova manera d’organització social entorn a les qüestions de l’habitatge.

No es tracta, doncs, de fer més cases, més apartaments, més urbanitzacions per augmentar el parc d’habitatges, es tracta de realitzar una correcta gestió del parc existent perquè doni resposta a les necessitats bàsiques de la població, no a les oportunitats de negoci d’uns quants. Hem de dir basta! Basta de destrossa de territori i basta de preus abusius! De fet, no podem parlar de canvi de model sense plantejar una doble moratòria. Per una banda, una moratòria urbanística en sòl rústic, ja que no podem continuar devorant territori. Per altra banda, una moratòria turística, ja que no podem continuar augmentant el sostre de places.

manacor_xalet_tf

Actualment ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic

Front aquesta situació d’emergència habitacional proposam una sèrie mesures que podrien ajudar a canviar la situació:

1. NI UN HABITATGE MÉS A SÒL RÚSTIC. Actualment, ja tenim prop de 45.000 habitatges legals i altres 15.000 d’il·legals dins sòl rústic. És el “poble” més gran de Mallorca, després de Palma, disseminat per tot el camp de l’illa. La finalitat de molts d’aquests habitatges és el lloguer turístic. Proposam modificar la regulació urbanística del sòl rústic, per impossibilitar l’edificació de nous habitatges a sòl rústic, particularment mitjançant la modificació de:

  • La Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl Rústic de les Illes Balears.
  • El Pla Territorial de Mallorca.

2. NI UNA PLAÇA TURÍSTICA MÉS. L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places i si es reparteixen les places previstes via zonificació, hi haurà 43.000 places més. Proposam modificar la Llei 8/2012 del turisme de les Illes Balears per:

  • Segregar l’ús residencial del turístic, per tal d’imposar l’ús residencial de tots els habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars.
  • Suprimir la possibilitat d’autoritzar més places d’allotjament turístic. El mecanisme legal vigent és la denominada “borsa” de places, que fixa el sostre de places autoritzades. No hauria de ser possible argumentar el sostre actual. Les figures de planejament urbanístic, territorial i turístic (com ara el PIAT) hauran d’ordenar l’estoc actual, sense més creixement de la capacitat d’allotjament.
  • Condicionar la modernització d’establiments turístics a la minva de la seva capacitat. Amb aquesta finalitat, s’establiria un mecanisme clar d’eliminació de places turístiques per adequar l’oferta real a la capacitat de càrrega tenint en compte les infraestructures i els recursos naturals. Per això proposem el 2×1, és a dir, per cada dues places que es donin de baixa, que només se’n pugui donar una d’alta.

3. NI UN HABITATGE BUIT MÉS. Per això proposam:

  • Que, quant abans millor, es creï i es posi en funcionament l’Observatori de l’habitatge que preveu la nova llei, el qual s’impliqui en fer un cens d’habitatges buits, mitjançant el registre d’habitatges desocupats que preveu la llei d’habitatge, per promoure una major oferta de lloguer social i incrementar el parc d’habitatge de protecció oficial.
  • Proposam modificar la llei d’habitatge de manera que es puguin incloure en el registre d’habitatges desocupats TOTS els habitatges buits de tots els propietaris (petits, mitjans o grans tenidors).
  • Suspensió de noves llicències urbanístiques a sòl urbà fins que no es tingui enllestit el registre d’habitatges desocupats i es conegui amb exactitud l’estoc existent d’habitatge disponible.
  • Fer efectiu el programa de cessió d’habitatge i establir clarament els beneficis fiscals per als propietaris que s’adhereixin al registre d’habitatges desocupats.
  • Reservar el 30% dels immobles de nova construcció o grans rehabilitacions per a habitatge protegit i lloguer social.
  • Prohibir els desnonaments si no hi ha una alternativa d’habitatge factible segons les possibilitats dels afectats.
  • Limitar l’increment dels preus de lloguer creant un índex de preus vinculant que incorpori indicadors socials.

4. NI UNA SOLA PLAÇA IL·LEGAL. Acabar amb l’oferta il·legal de lloguer turístic i la sobreocupació hotelera. Per això proposam reforçar el cos d’inspectors amb més personal i més recursos.

5. PENALITZAR I GRAVAR L’ACAPARAMENT D’HABITATGES AMB PROPÒSITS ESPECULATIUS PER A LA SEVA COMPRAVENDA O DE LLOGUER TURÍSTIC. Aquesta activitat és especialment sagnant pel desembarcament de fons d’inversió financera (fons voltor); més encara quan es tracta d’institucions públiques, com ara el cas de la SAREB, que és el “banc dolent” que va crear el govern espanyol, l’any 2012, per rescatar els bancs mitjançant la concentració dels seus actius tòxics.

variacio_lloguer

Palma al capdavant de l’increment dels lloguers: el desembre de 2018 eren el 20,6% més cars que el desembre de 2008, l’any de la bimbolla (El diario.es)


 

L’edificació de grans xalets a fora vila desbocada

retro_tf

Terraferida opina sobre la magnitud de la destrossa i les propostes per salvar el que queda

El 2018 s’han donat 613 noves llicències. Mallorca destrossa un paisatge irrepetible, fa inviable l’agricultura, perd arrels i converteix l’illa en ciutat.

Entre l’any 1995 i el 2018 a Mallorca s’han concedit 9.387 llicències per edificar xalets al camp. Just que cada un d’ells tengui 3 places, suposa una població superior als 28.000 habitants, gairebé tant com tot Inca, però dispers.

El que ha passat la darrera dècada és demolidor, i tot plegat sense contar que hi ha desenes de milers de xalets il·legals. De fet es calcula que un 25% de les edificacions a fora vila ho són. El problema més gran però, està per venir, perquè hi hauria prop de 100.000 parcel·les edificables (Murray I, Blázquez M. i Rullan, O. – Quaderns de geografia 87, 001-022. València. 2010) fruit de fragmentació agrària tradicional.

sol_rustic

El Consell reconeix que el boom del lloguer turístic accelera el procés. Les nostres estimacions de fet, apunten a més de 12.000 noves places turístiques en sòl rústic tramitades en 2-3 anys, una barbaritat sintetitzada magistralment al documental Overbooking.

La dispersió afecta al paisatge (no sols estèticament), fragmenta el territori, té impactes sobre fauna i flora, devora territori agrari, “pren” l’aigua als pagesos i la malbarata. On hi havia explotacions agràries familiars i cases integrades, cada dia hi ha més jardiners, “pisciners” i empreses de serveis exclusives per estrangers rics, a qui van destinats majoritàriament tots aquests nous xalets.

El fenomen a més, comporta canvi socials dràstics, una pèrdua irreparable de la “memòria biocultural”, un trencament amb el paisatge històric i una nova relació més urbana i sovint més impactant amb el medi i el lloc.

caminot_tf

El nous xalets són cada vegada més grans i tenen piscines i jardins més grans, el que dispara el consum d’aigua. Els usos urbans al camp de fet, ja superen als agraris. En realitat deim “sòl rústic” al que és un sòl urbà de baixa densitat.

Tenir milers d’habitatges dispersos (es calcula que n’hi ha més de 45.000) multiplica la necessitat de desplaçament entre l’habitatge i els nuclis on hi ha serveis (escoles, centres de salut, botigues, centres de treball…) i per tant augmenta la sinistralitat i la despesa en carreteres. També dispara el consum d’aigua i energia, com reconeix el propi Consell al document sobre zonificació turística.

Per cert, que les noves autopistes com la de Llucmajor-Campos es fan, casualment on més creixement de xalets es fa els darrers anys i on queda prop d’un 25% del sòl urbanitzable de Mallorca.

Tot plegat té molt a veure amb l’abandonament dels centres dels pobles. Viure al camp és el nou paradigma del “viure bé” i tota la inversió se’n va cap allà. Això influeix en la degradació dels centres dels pobles, on hi ha illes senceres degradades i deshabitades. Tot i que la població a Mallorca puja i puja, tallers i negocis tradicionals de tota la vida han de tancar, perquè els seus entorns estan degradats, no hi ha gent, i això fa perdre vida als pobles.

casa_tapiada_tf

Preservar el camp precisament, i fer-lo inedificable d’una vegada, podria ser la clau de volta (ben planificat) per rehabilitar els centres urbans, tornar vida als pobles, als comerços, tallers i petites industries i posar al mercat milers d’habitatges que ara cauen sense remei. Habitatges per cert, que no són de super luxe, com si es fan a fora vila per a rics, que ja en tenen prou. Es podrien abordar els principals problemes d’aquestes Illes a la vegada.

Preservar territori, recuperar agricultura i industria associada, rehabilitar milers d’habitatges i posar-los enmig, millorar la mobilitat, recuperar patrimoni. Hi hauria dècades de feina per molta gent si ens posam a rehabilitar tot allò que ja tenim.

Per això lamentam molt que el conjunt de partits siguin incapaços de veure res d’això. De fet als plens del Consell Insular PSOE-MES-PODEM-PP-C’S-PI han votat dues vegades contra la protecció del camp. Un error històric que ens acosta més al col·lapse.


 

Quan dèiem que l’onada turística era colossal, ens referíem a això.
Així ha penetrat Airbnb a Mallorca en manco d’una dècada.

Del Documental #Overbooking de MallorcaDocs.

 

Manifest #AutopistaMai

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

#Desmuntant Airbnb, estiu 2018

mallorca_2na_quinzena_jul_2018

Allotjaments a Mallorca (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

Dinsairbnb i Terraferida fan públiques dades actualitzades d’Airbnb a les Illes Balears

La multinacional ja ofereix 135.291 places turístiques, 10.495 més que fa 1 any. Sols 246 comercialitzadors manegen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes. Els 16 comercialitzadors més importants arriben a gestionar 30.000 places (22% del total).

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. Les dades estaran disponibles a www.dissidentbits.cat. La multinacional ofereix 135.291 places turístiques repartides en 21.911 establiments turístics. Són 10.495 places turístiques més que fa 1 any. Resultats per Illes: A Mallorca s’ofereixen 14.670 establiments que sumen un total de 92.573 places. A Eivissa 4453 places que sumen 27.297 places, a Menorca 2269 establiments i 12.824 places i a Formentera 519 establiments i 2597 places. L’única illa on baixa l’oferta de places via Airbnb és a Eivissa.

taula_places

Taula 1. Oferta d’Airbnb a les Illes Balears agost 2017 i juliol 2018.

En el conjunt de les Illes Airbnb oferia el juliol de 2018 fins a 135.291 places, 10.495 més que fa 1 any. Aquestes dades s’han obtingut amb períodes de recerca similars (2 dies). Així i tot, una recerca feta per DinsAirbnb i Terraferida l’any 2017, va arribar a localitzar fins a 161.558 places, ara bé el període de recerca va ser més prolongat en el temps. Aquesta recerca, tot i no ser contrastable degut a la diferència dels períodes de recerca, ens dona una idea de la vertadera magnitud de places comercialitzades via Airbnb.

Mallorca. Recordem que dins el 2016 Airbnb oferia un total de 78.543 places a l’illa. Poc després vam tenir accés a una nova onada de dades relatives als primers mesos de 2017 i les places ofertades ja eren 81.901. Les darreres dades que hem obtingut, mostren un creixement espectacular fins a les 92.573 places ofertades.

palma_2na_juliol_2018

Allotjaments a Palma (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat

A Eivissa Airbnb oferia 27.953 places a l’estiu de 2017 mentre que ara són 27.297, 656 manco. A Menorca Airbnb incrementa la seva oferta de places, passant de les 12.323 a les 12.824 (+501) i a Formentera l’oferta també puja, passant de les 2065 places a les 2597 (+532).

Dels 67 municipis que hi ha a les Illes l’oferta de places via Airbnb augmenta a 50 i baixa sols a 17. A Palma, on l’oferta hauria d’haver baixat significativament en aplicació de la nova llei turística, Airbnb augmenta de manera notable la seva oferta, passant de les 5291 places a les 7238 (+1947). A Ciutadella per exemple (que té una oferta tan gran com Palma) les places baixen (de 5569 a 5232) igual que a Maó, que baixen de les 1347 a les 1058. Més pronunciada és la baixada al municipi d’Eivissa, on es passa de les 6271 a les 5037 (-1237). El cas de Palma hauria de merèixer una profunda reflexió per part de les administracions.

places_airbnb_jul_2018

Places Airbnb a les Illes Balears (Juliol, 2018) – Terraferida

Un negoci cada dia més concentrat. Molt sovint quan es parla de lloguer vacacional i de la seva regulació, la majoria d’entitats,  partits i persones que el defensen públicament, afirmen que això perjudica “famílies”, que treuen un profit llogant una segona, tercera o fins i tot l’habitatge principal (d’aquí la nova modalitat ETH60, que permet llogar 60 dies a l’estiu). Les dades d’Airbnb permeten rebatre aquesta visió localista d’un fenomen global que transforma ciutats i pobles de tot el món a gran velocitat. La família que ara fa lloguer vacacional té cada vegada manco pes i control dins aquest gran mercat. Les dades d’Airbnb mostren com molts dels grans comercialitzadors d’habitatges turístics n’ofereixen cada dia més, paral·lelament al creixement general de places.

Les 135.291 places turístiques ofertades per Airbnb ara mateix, estan en mans de sols 3.137 comercialitzadors. La majoria tenen noms falsos. És el cas de “Franz Garcias” que comercialitza 827 establiments o “Maria” (356), per citar alguns dels primers grans comercialitzadors de les Illes. De mitjana cada comercialitzador lloga 43 places. Un d’aquests “gestors” que s’amaga sota un d’aquests noms arriba a gestionar 5.834 places, més que moltes companyies hoteleres conegudes. Es fa difícil pensar que empreses que comercialitzen més de 5.000 places turístiques a través noms ficticis compleixen amb la legalitat turística, urbanística i tributària. Una recerca de Terraferida al 2017 de les 10 companyies que més places comercialitzaven, mostra que la majoria tenien la seva seu social a Alemanya, Emirats Àrabs, Holanda o eren il·localitzables. Sols el 20% tenien seu a Mallorca.

Una dada més per veure que ens trobam davant un negoci que té cada vegada més una alta concentració: sols 246 comercialitzadors gestionen 90.248 places (el 66% del total) a les Illes.

A la part alta del llistat es veu encara més la concentració: Sols 16 comercialitzadors arriben a gestionar 30.000 places. Parlar d’economia col·laborativa esdevé ridícul.

L’augment imparable de places via Airbnb també va paral·lel a l’augment de places turístiques a les Illes. Si començàvem la legislatura amb 424.000 places legals, i una vegada repartides les noves places via PIAT i PTI’s es superaran les 623.000 permeses a la llei turística. Un creixement de places en un temps rècord com mai s’havia produït en la llarga història turística de les Illes. Les conseqüències ambientals i socials de l’amnistia impulsada per Turisme aquesta legislatura i el fet de no controlar l’oferta il·legal existent són molt evidents. I tot plegat  emmascarat de conceptes com “contenció” “decreixement” i “suspensió de llicències” mentre s’atorgaran 43.000 noves places via PIAT.

pollenca_2na_juliol_18

Allotjaments a Pollença (segona quinzena de Juliol, 2018) – www.dissidentbits.cat


Annex: El lloguer turístic a les Illes Balears genera ingressos als propietaris dels habitatges objecte de lloguer, però també:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (80% de les il·legalitats detectades per l’ADT hi estan relacionades).
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari associat al fenomen.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.
  11. Darrera el lloguer hi ha una gran opacitat laboral i fiscal.

Les entitats Terraferida i DinsAirbnb fem públiques noves dades sobre l’oferta de lloguer turístic que Airbnb ofereix a les Illes Balears. A pesar de les noves restriccions legals i d’un any de moratòria sobre noves llicències des de l’aprovació de la modificació de la llei turística el 2017, l’oferta d’aquesta multinacional ha crescut significativament, i a més continua havent-hi grans incògnites sobre el tipus d’activitat què realment s’oferta, i si és legal o no. Aquí mostram com, a pesar de les dificultats per a tenir una imatge precisa d’aquest negoci, una simple recerca “on line” és suficient per a fer-se una idea de com funciona, però més encara de la necessitat de regular-ho amb més fermesa.


IB3 NOTÍCIES Migdia – 4 agost 2018


La posidònia ha de quedar a la Platja de Sa Ràpita

sa_rapita1_juny18

Posidònia a la Platja de Sa Ràpita. Juny 2018

Terraferida sol.licita a la Conselleria de Medi Ambient que no es retiri la posidònia de la Platja de Sa Ràpita. La conservació d’aquesta platja en retrocés, depèn de la seva protecció natural.

L’ús de maquinària pesant per llevar les restes genera un desequilibri que fa minvar la superfície de la platja.

Terraferida ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que impedeixi la retirada massiva de restes de posidònia de la platja de sa Ràpita (Arenal de sa Ràpita). La nostra entitat ha visitat la platja els darrers dies i ha constatat que l’arena i la posidònia o alga (popularment) estan formant nova platja, un fet molt positiu que s’hauria de mantenir. La seva retirada amb maquinària pesant és una agressió continuada a la qual la platja no pot fer front. Per això hem proposat a la Conselleria que impedeixi l’impacte que suposarà eliminar la seva protecció natural.

Després dels darrers temporals de primavera la platja està coberta per restes de Posidonia oceanica sobretot a la zona dels búnquers o “nius de metralladora”. Que en ple mes de juny encara hi trobem aquestes restes es deu al fet que encara no s’ha instal·lat el quiosquet desmuntable previst ni la pastilla de gandules i para-sols habitual en aquesta zona. És per tots sabut, que en aquesta platja, quan es posen “en marxa” els serveis de temporada, les restes de posidònia acumulades desapareixen d’un dia per l’altre, però també l’arena i només resten les ginyes dels tractors i les pales, que solen actuar de matinada.

Enguany, sortosament, encara no ha passat a la zona de la platja de sa Ràpita més sensible. En aquest tram s’ha pogut observar que les restes de posidònia mortes estan molt mesclades amb arena, i això ha fet i fa “platja aèria”. Aquesta mescla a més, fa impossible destriar un material de l’altre amb maquinària pesant, i per tant es retira tot.

Aquesta nova platja és essencial per a la seva conservació, ja que d’ençà que es va construir el contradic del CN de sa Ràpita (el qual va variar els corrents marins de la zona), hi ha una clara tendència que l’arena es desplaci i s’acumuli cap a aquesta escullera. Aquest canvi en la dinàmica litoral de la zona, produeix un basculament de la platja, la qual any rere any s’engrandeix i augmenta en superfície vora el club nàutic i retrocedeix i s’aprima a la seva part central, on hi ha els búnquers. Aquest retrocés de la platja en aquest tram és molt evident: els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments. Aquesta pèrdua de superfície de platja ja va ser documentada fa més de 20 anys per experts (Servera i Martín, 1996) però de llavors no s’ha avançat i la platja segueix erosionant-se. Cal recordar, que actualment la platja de sa Ràpita s’inclou dins el flamant Parc Natural Marítimo-terrestre es Trenc-Salobrar de Campos, per tant, cal aplicar mesures pròpies d’un espai protegit.

Els milenars de tones d’arena perduda principalment s’han desplaçat cap al contradic i això fa que la bocana del CN s’hagi hagut de dragar diverses vegades. Un altre problema és el deteriorament del sistema dunar i sobretot les dunes davanteres, que fa que l’arena de la platja aèria també es perdi cap al savinar. Si segueix aquesta tendència, tendrem una nova platja a l’escullera, però la platja de sa Ràpita, així com la coneixem, l’haurem perduda per sempre i els búnquers quedaran com illots dins la mar.

És per això que fem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’òrgan de gestió del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, perquè impedeixi que es retiri la posidònia que actua com a protecció. Actualment no hi ha màquines adaptades per fer una feina acurada. Així com es troba la platja en aquest moment, si es retiren amb maquinària pesant les restes com s’ha fet fins ara, se’n duran tota l’arena mesclada i això farà que el que s’ha aconseguit en favor de la platja, es perdi en pocs dies. Si volem conservar la platja és necessari mantenir la seva protecció natural.


 

sa_rapita3_juny18

Els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments

sa_rapita2_juny18

Enguany, sortosament, la maquinària encara no ha passat per la zona més sensible de la platja


 

Tramitades més de 86.000 noves places turístiques el darrer any a Mallorca

cala_mesquida_tf

Cala Mesquida (Capdepera)

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 400.000 places. Si es reparteixen més places via zonificació hi haurà 154.000 places més que quan va començar la legislatura.

El sostre de la llei turística fracassa: aquest 2018 Mallorca superarà el sostre marcat per la llei en més de 6.500 places. El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.500 places abans que la llei turística faci 1 any.

Terraferida ha tengut accés a un paquet de dades oficials de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears. Aquestes dades mostren com la Conselleria ha tramitat un mínim de 86.097 noves places turístiques a Mallorca respecte a les darreres dades publicades per nosaltres l’any 2017.

Aquesta xifra és molt superior en realitat, perquè els registres oficials no especifiquen el nombre de places existents de fins a 557 establiments, d’un total dels 15.420 que hi ha a Mallorca. És més, als registres oficials encara no consta el nombre de places d’altres 1.000 establiments de lloguer turístic que s’estan tramitant.

Si fem una estima conservadora de 10 places per cada establiment del qual no tenim dades (557), més 6 places per cada habitatge vacacional (és la mitjana segons el Consell Insular de Mallorca) del milenar que encara no està informatitzat, tenim un total de 399.333 places. A aquestes places caldrà sumar les 42.718 que el Consell Insular de Mallorca vol repartir via zonificació al juny. En total, Mallorca podria superar aviat les 442.000 places turístiques legals, 6.500 per sobre del sostre que suposadament fixava la llei turística i 154.000 més que quan va començar la legislatura.

taula_1

Taula 1. Places existents a Mallorca, estima de places d’establiments que no aporten dades, estima de les places en tramitació, places extra de la zonificació i total de places.

Cal recordar que a principis de legislatura Turisme reconeixia 288.745 places. De llavors ençà l’increment ha estat exponencial, superant les 100.000 places noves sols a Mallorca. Si el Consell Insular reparteix noves places via zonificació, Mallorca tendrà 154.000 places legals més que a principis de legislatura. L’increment es deu bàsicament a 3 factors.

  • Un creixement de places a partir de la llei Delgado, que s’han acabat de tramitar dins aquesta legislatura.
  • Un efecte crida provocat per l’anunci de la reforma de la llei turística sense haver establert una moratòria.
  • El fracàs de la nova llei turística pel que fa a establir un sostre real de places, tal com advertirem fa 13 mesos.

Fins a 12 municipis de Mallorca ja tenen més places turístiques que habitants.

Les dades de Turisme desglossades per a cada municipi, mostren que s’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd (veure mapa 1). A falta de sumar les places d’uns 1500 establiments, de repartir 42.000 noves places via zonificació i saber les places il·legals existents, ja hi ha 12 municipis de Mallorca (veure mapa 2) amb més places turístiques que habitants (Sant Llorenç, Muro, Calvià, Capdepera, Son Servera, Santa Margalida, Alcúdia, Pollença, Banyalbufar i Deià). Permetre un augment de places a aquests municipis via zonificació per tant, seria irresponsable.

mapa_1_maig_2018

Mapa 1. S’està turistitzant el territori fins a un punt que frega l’absurd

mapa_2_maig_2018

Mapa 2. Ja hi ha 12 municipis de Mallorca (mapa 2) amb més places turístiques que habitants

El sostre de Mallorca, Menorca i Formentera podria ser superat en 23.544 places abans que la llei compleixi 1 any.

La llei turística fixava un sostre de 60.000 places a Menorca. Aquest sostre però, ja ha estat superat en 15.000 places segons ha reconegut el Consell Insular de Menorca, sense que cap mecanisme de la llei ni ningú hagi arbitrat cap mesura per retornar a la xifra que Turisme fixava com a insuperable. Si a aquestes hi sumam les 6544 de Mallorca, les 42.000 que s’adjudicaran via zonificació i les 2000 de Formentera, el sostre ja haurà estat superat en 23.544 places. Tot plegat a falta de conèixer la pujada de places a Eivissa.

taula_2

Cal un cop de timó per frenar el creixement de places – Les propostes de Terraferida.

La nova llei turística va suposar un avanç molt positiu respecte a la Llei Delgado, especialment pel que fa a eliminar excepcions i posar un sostre. Lamentablement, aquest dos aspectes positius podrien fracassar si no s’estableix un mecanisme que freni de veritat el creixement exponencial de places. Si els intents d’establir un sostre han fracassat sols queda rectificar, implementant mesures de contenció. Les nostres propostes són:

  1. Congelar el nombre de places turístiques a Mallorca eliminant la possibilitat de crear 42.712 places via zonificació.
  2. Reformar la llei turística i fixar un sostre de places real, concretant el nombre de places que no es pot superar a cada illa a l’articulat.
  3. Prorrogar la moratòria de places que està en vigor.
  4. Establir el 2×1 turístic: per cada nova plaça que es vulgui crear caldrà anar a la borsa de places i adquirir-ne 2, en lloc d’una com ara.
  5. Tancar les places il·legals existents, reforçant el cos d’inspectors i instructors de la inspecció turística. Ara mateix cada inspector té a càrrec més de 26.000 places legals, totes les il·legals, i milers d’establiments turístics sense places.

 

IB3 NOTÍCIES – 26 Maig 2018