Un grup d’entitas demanam a l’ajuntament de Felanitx descartar la nova urbanització de Sa Capella

SomPortocolom, Terraferida i Salvem Portocolom demanen a l’ajuntament que descarti la nova urbanització de Sa Capella.

El nou Pla General proposa una nova urbanització a un espai de gran valor natural que podria desfigurar el nucli més antic de Portocolom.

Les entitats demanen rebaixar el creixement urbanístic, incrementar la rehabilitació d’habitatges i preservar el sòl rústic.

Salvem Portocolom, Terraferida i la nova Plataforma ciutadana SomPortocolom han sol·licitat formalment a l’ajuntament de Felanitx que descarti una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Aquestes entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s’aposti per la rehabilitació d’habitatges i la preservació del sòl rústic, evitant futurs creixements sobre sòls no transformats.

Les entitats creuen que s’haurien de fer canvis substancials al Pla General si volem aspirar a una millora ambiental, territorial, urbana, de mobilitat i organitzativa i això implica rebaixar les expectatives de creixement urbanístic i turístic que contempla el PGOU.

És possible que l’actual revisió del PGOU sigui la darrera que es pugui emprendre en molt de temps, potser en dècades. Per tant, ens trobam davant una ocasió única de plantejar mesures de contenció a l’alçada dels reptes climàtics, ambientals i demogràfics que vivim i viurem en els anys vinents.

Una de les actuacions més discutibles i que més impactes generaria és la nova urbanització proposada a la zona històrica de sa Capella, que més enllà del nombre d’habitatges projectats, suposarà fer créixer el nucli a costa d’urbanitzar un espai rural ben conservat i aferrat a la zona protegida de s’Algar i es Riuetó. Un pic oberts nous carrers aquest espai podria continuar creixent en futures modificacions, el que seria desastrós per Portocolom.

Els valor d’aquest espai va més enllà del natural, ecològic i paisatgístic. Cal recordar que justament a aquesta zona s’hi han catalogat un conjunt de coves subterrànies de rellevància internacional i que sumen diversos quilòmetres de galeries espectaculars i que ja tenen diverses figures de protecció.

Els carrerons sense sortida d’aquesta barriada de Portocolom a més, són dels darrers llocs del poble que permeten el joc infantil sense haver de preocupar-se del trànsit. A més, a aquests llocs els veïnats encara poden sortir a fer vida de carrer sense trànsit, el que dona un gran valor al conjunt de sa Capella.

La urbanització proposada pel nou Pla General preveu urbanitzar prop de 4.000 m2 amb nous carrers i habitatges a una zona completament natural i que podria acabant acollint habitatges de luxe als que, tanmateix, ningú del municipi podria optar.

Els veïnats de Portocolom de fet, ja van recollir més de 500 al·legacions en pocs dies contra el nou projecte urbanístic. Els veïnats i les entitats han sol·licitat la retirada d’aquesta nova urbanització. Cal recordar que es tracta d’un fals urbà projectat ja al Pla General de 1969 i que s’ha mantingut per pura inèrcia tot i no tenir cap sentit. Les entitats esperen que les seves al·legacions siguin tingudes en compte per l’ajuntament i es descarti aquesta urbanització.

Terraferida presenta 22 propostes al Pla Territorial per protegir Mallorca

La proposta de revisió del Pla Territorial, 20 anys després de ser aprovat, no contempla cap mesura de contenció urbanística.

La capacitat de creixement que contempla el Pla Territorial permet arribar a edificar prop de 3 milions de places.

Terraferida ha presentat un document amb vint-i-dues propostes de protecció del territori per a què siguin incorporades al Pla Territorial de Mallorca (PTIM). El PTIM va ser aprovat el 2003 i ara està en procés de revisió al Consell de Mallorca. El document aprovat inicialment és, però, una enorme decepció perquè deixa perdre una ocasió històrica, potser la darrera, per posar un poc de racionalitat al desastrós model urbanístic de Mallorca. Recordem que prop del 10% de la superfície de l’illa ja està urbanitzada i que en els darrers seixanta anys la superfície urbanitzada s’ha multiplicat per set.

Pla Territorial de Mallorca

Les propostes presentades per Terraferida passen per la protecció del sòl rústic i de les àrees naturals que no estan protegides, l’eliminació de tots aquells sòls urbanitzables i urbans que a dia d’avui no disposen de serveis urbanístics complets i en condicions i la defensa de les activitats agràries i els recursos naturals com l’aigua o l’enorme biodiversitat que encara existeix a Mallorca.

Així mateix hem proposat que no es permeti la perforació de més pous que no estiguin vinculats a l’agricultura ecològica, ni la construcció de més piscines ni l’obertura de noves carreteres i camins.

Respecte al boom de projectes de polígons solars fotovoltaics a sòl rústic proposam que els panells només es puguin instal·lar sobre sòls ja degradats i mai sobre zones forestals o agràries.

Entre les propostes hi figuren mesures per reactivar la rehabilitació d’habitatges, perquè Mallorca ja disposa de 600.000 habitatges edificats. El que cal és facilitar la reforma
dels habitatges ja existents, rebaixar costos de rehabilitació i incentivar amb ajudes públiques que aquestes reformes vagin lligades a millores ambientals.

Lamentablement la modificació del PTIM no du cap proposta de protecció del territori ni dels recursos naturals, ni cap millora del model de mobilitat. Simplement es limita a incorporar els canvis d’altres administracions dels darrers 20 anys.

Després de gairebé dues legislatures sense cap mesura de contenció i amb l’urbanisme descontrolat, especialment al sòl rústic, s’esperava qualque mesura de contenció a l’alçada del desastre territorial que viu l’illa.

Terraferida ha pogut determinar mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG)que Mallorca té encara 11.200 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es poden acabar edificant.

La reforma del PTIM renuncia una vegada més a frenar aquest procés sense sentit, que està acabant amb l’agricultura, empobrint la biodiversitat, destrossant el paisatge i esborrant la cultura lligada al camp. Però el Consell de Mallorca continua sense parlar del gran tabú: el sòl rústic.

Fa anys que foravila és un mercat exclusiu destinat a estrangers rics, fons d’inversió i empreses que dediquen els nous edificis a llloguer turístic o a l’especulació. És tan tabú que el PTIM ni tan sols computa les places residencials que s’hi construeixen. Si cada habitatge edificat comptàs només amb 4 places, el sòl rural albergaria 220.000 places a les que s’haurien de sumar les 44.000 que el PTIM permet.

Assolir uns objectius mínimament racionals passen per una regulació urbanística restrictiva, sense eufemismes. Que el canvi climàtic, l’energia, el transport, la contaminació, els residus, el cicle de l’aigua, el sistema agroalimentari o la biodiversitat es puguin mantenir en nivells humanament racionals i saludables a Mallorca, dependrà d’aquest PTIM com de cap altre instrument de planificació.

Ens trobam doncs, davant una ocasió que no podem desaprofitar. És per això que feim una darrera crida a la responsabilitat de les nostres institucions i de les persones que les conformen.

L’oferta legal a Mallorca ja supera les 410.500 places turístiques

L’any 2021 Turisme ha atorgat 2.000 places més a Mallorca.

El Govern del pacte ha atorgat 93.774 nous llits turístics en 6 anys, 46 places al dia.

L’oferta turística a Mallorca no s’atura de créixer. Dins l’any 2021 la Conselleria de Turisme ha atorgat 2.013 noves places turístiques el que eleva la xifra total a 410.573. Aquestes es reparteixen entre 307.443 hoteleres i 103.130 de lloguer turístic i d’altres tipologies. Les dades oficials de Turisme https://catalegdades.caib.cat/ indiquen que no hi ha canvi de model sinó tot el contrari.

Places turistiques historiques Mallorca

Les dades mostren com als darrers anys s’ha produït un increment massiu de places. Si el 2015 Mallorca comptava amb 329.000 places, ara ja supera les 410.500. Dins el període del Pacte 2015- 2021, de fet, s’han atorgat 93.747 noves places a Mallorca.

És dificil trobar un sol dia en què partits, organitzacions i destacats membres de la societat no parlin de canvi de model i diversificació econòmica, per no ser tan depenents del turisme. Les xifres però, no reflecteixen cap canvi en l’orientació de les polítiques turístiques. De fet, dins el període 2015- 2021 s’hauran creat 46,5 places turístiques per dia.

La nostra entitat fa una crida a la responsabilitat al Govern i al Consell i els convida a iniciar una nova etapa de contenció del creixement turístic. Terraferida proposa, una vegada més, un gran pacte social per arbitrar mesures de contenció i estalvi de recursos naturals (aigua, energia, sòl fèrtil) que permeti rebaixar l’obscena generació de residus i millorar la qualitat de l’aire i de l’aigua potable.

És imprescindible redirigir els esforços cap a sectors oblidats i que podrien ser més estables i generadors de sobirania, sobretot davant un futur climàtic difícil. Cal donar una oportunitat a la indústria local i l’agricultura ecològica, a tancar el cicle de l’aigua i reorientar construcció, fusteria, fontaneria i desplegament d’energies netes cap a la rehabilitació de barris i pobles, on hi ha dècades de feina. Les nostres propostes passen per: 1. Establir una moratòria de places turístiques. 2. Revisar la llei turística amb criteris de sostenibilitat. 3. Introduir el 2×1 (2 places turístiques de baixa per cada una de nova). 4. No renovar llicències turístiques a habitatges plurifamiliars. 5. Clausurar desenes de milers de places turístiques il·legals.

El Pla Territorial permet edificar un mínim 11.214 habitatges al sòl rústic de Mallorca

La suma d’habitatges edificables i ampliables arriba a un mínim de 18.662.

Les noves edificacions consumiran un total de 4,4 km² de sòl rural.

El sòl rústic de Mallorca ja té 53.200 habitatges d’edificats.

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d’edificació en sòl rústic a l’illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l’illa. Les xifres obtingudes mostren que és molt urgent una acció de Govern decidida per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats.

Habitatges edificables en sòl rústic

Habitatges edificables en sòl rústic

El nostre treball ha identificat un total d’11.214 parcel·les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent construint habitatges de 300 m². Per altra part hem identificat fins a 72.137 parcel·les ja edificades. El 24,6% serien edificacions agrícoles (calculades a partir d’un mostreig). El nombre d’habitatges identificats per aquest treball a fora vila en l’actualitat és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.

Una altra dada rellevant és la possibilitat d’ampliació i transformació de moltes edificacions. De fet hem detectat que hi ha 7.448 habitatges ampliables. La mitjana de la superfície construïda de les 7.448 parcel·les amb edificació ampliable és de 163,2 m². Per tant, la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès per la normativa vigent (300 m²), és de 136,8 m² per habitatge.

Edificis existents en sòl rústic

Edificis existents en sòl rústic

D’aquesta manera es pot arribar a l’estimació que les edificacions existents en sòl rústic ampliables, poden fer-ho en 1.018.886 m² de superfície. Si a aquesta xifra s’hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel·les edificables, s’hi poden arribar a consolidar 3.364.200 m² de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 m² de superfície edificable.

A tots aquests càlculs caldria sumar la potencialitat d’edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel·les, i que per la seva naturalesam no ha pogut ser extret en aquest treball. Una de les operacions habituals és adquirir parcel·les que fan partió per a poder sumar els m² de parcel·la mínima edificable. Això dispararia encara més les xifres obtingudesa aquest treball.

Si ponderam que cada nou habitatge a sòl rústic podria suposar 6 places i cada habitatge ampliable 2 places, l’increment seria de 82.240 noves places, el mateix nombre d’habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d’edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic.

El sòl rústic és el més valuós que té Mallorca. Cal frenar l’allau urbanitzadora a fora vila i salvar el que queda. Just els darrers 25 anys s’han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina. Aquest fenomen expulsa l’agricultura, transforma el conjunt de la parcel·la més enllà de l’edificació i en canvia els usos agraris i forestals i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d’aigua. La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d’un valor incalculable al llarg de milers d’anys.

La urbanització del camp multiplica les necessitats de noves carreteres, devasta paisatge i la memòria bio cultural que havia permès una explotació racional dels recursos. Estem convertint fora vila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics.

El sòl rústic no ha de ser edificable. Menorca el va protegir íntegrament l’any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics.