L’artista Miquel Barceló, sempre compromès amb la seva terra, ens ha fet aquesta obra que serveix per cloure aquesta eixida i agraïr el suport a tanta gent.
Han estat 8 anys apassionants, però ha arribat el moment de fer una aturada i pensar què volem ser en ser grans. No ens hi posàvem per tant, ni somiàvem rebre tants de suports. O sia que gràcies de tot cor. Així mateix, vos demanam disculpes per les errades que més d’una vegada haurem comès i també per no haver estat capaços de trobar una fórmula més efectiva. Continua llegint →
La degradació d’aquesta zona protegida pública encara augmentarà si no es frena l’entrada de vehicles a motor.
Caravanes, quads, 4×4 turístics, jeeps de lloguer i cotxes en general estan degradant fins a un punt mai vist l’espai natural de s’Algar, una zona protegida litoral de Portocolom d’alt valor ecològic i molt popular pels residents.
Terraferida sol.licita a la Conselleria de Medi Ambient que no es retiri la posidònia de la Platja de Sa Ràpita. La conservació d’aquesta platja en retrocés, depèn de la seva protecció natural.
L’ús de maquinària pesant per llevar les restes genera un desequilibri que fa minvar la superfície de la platja.
Terraferida ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que impedeixi la retirada massiva de restes de posidònia de la platja de sa Ràpita (Arenal de sa Ràpita). La nostra entitat ha visitat la platja els darrers dies i ha constatat que l’arena i la posidònia o alga (popularment) estan formant nova platja, un fet molt positiu que s’hauria de mantenir. La seva retirada amb maquinària pesant és una agressió continuada a la qual la platja no pot fer front. Per això hem proposat a la Conselleria que impedeixi l’impacte que suposarà eliminar la seva protecció natural.
Després dels darrers temporals de primavera la platja està coberta per restes de Posidonia oceanica sobretot a la zona dels búnquers o “nius de metralladora”. Que en ple mes de juny encara hi trobem aquestes restes es deu al fet que encara no s’ha instal·lat el quiosquet desmuntable previst ni la pastilla de gandules i para-sols habitual en aquesta zona. És per tots sabut, que en aquesta platja, quan es posen “en marxa” els serveis de temporada, les restes de posidònia acumulades desapareixen d’un dia per l’altre, però també l’arena i només resten les ginyes dels tractors i les pales, que solen actuar de matinada.
Enguany, sortosament, encara no ha passat a la zona de la platja de sa Ràpita més sensible. En aquest tram s’ha pogut observar que les restes de posidònia mortes estan molt mesclades amb arena, i això ha fet i fa “platja aèria”. Aquesta mescla a més, fa impossible destriar un material de l’altre amb maquinària pesant, i per tant es retira tot.
Aquesta nova platja és essencial per a la seva conservació, ja que d’ençà que es va construir el contradic del CN de sa Ràpita (el qual va variar els corrents marins de la zona), hi ha una clara tendència que l’arena es desplaci i s’acumuli cap a aquesta escullera. Aquest canvi en la dinàmica litoral de la zona, produeix un basculament de la platja, la qual any rere any s’engrandeix i augmenta en superfície vora el club nàutic i retrocedeix i s’aprima a la seva part central, on hi ha els búnquers. Aquest retrocés de la platja en aquest tram és molt evident: els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments. Aquesta pèrdua de superfície de platja ja va ser documentada fa més de 20 anys per experts (Servera i Martín, 1996) però de llavors no s’ha avançat i la platja segueix erosionant-se. Cal recordar, que actualment la platja de sa Ràpita s’inclou dins el flamant Parc Natural Marítimo-terrestre es Trenc-Salobrar de Campos, per tant, cal aplicar mesures pròpies d’un espai protegit.
Els milenars de tones d’arena perduda principalment s’han desplaçat cap al contradic i això fa que la bocana del CN s’hagi hagut de dragar diverses vegades. Un altre problema és el deteriorament del sistema dunar i sobretot les dunes davanteres, que fa que l’arena de la platja aèria també es perdi cap al savinar. Si segueix aquesta tendència, tendrem una nova platja a l’escullera, però la platja de sa Ràpita, així com la coneixem, l’haurem perduda per sempre i els búnquers quedaran com illots dins la mar.
És per això que fem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’òrgan de gestió del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, perquè impedeixi que es retiri la posidònia que actua com a protecció. Actualment no hi ha màquines adaptades per fer una feina acurada. Així com es troba la platja en aquest moment, si es retiren amb maquinària pesant les restes com s’ha fet fins ara, se’n duran tota l’arena mesclada i això farà que el que s’ha aconseguit en favor de la platja, es perdi en pocs dies. Si volem conservar la platja és necessari mantenir la seva protecció natural.
Els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments
Enguany, sortosament, la maquinària encara no ha passat per la zona més sensible de la platja
Més de 200 científics, tècnics i especialistes en temes marins de 58 centres de recerca, organitzacions i associacions reclamen una actuació urgent davant la greu pèrdua que any rere any sofreixen les nostres praderies.
Les ONGs Terraferida, GOB, Amics de la Terra, Mallorca Blue, Ondine, Greenpeace i Oceana han impulsant la recollida de firmes per donar el màxim de suport i accelerar l’aprovació del Decret de Posidònia abans que comenci l’estiu. Els impactes que provoquen la pèrdua de les praderies de posidònia a les Balears son prou coneguts, però és urgent regular els fondejos i acabar amb els abocaments, i els altres impactes, per protegir la Posidonia.
La fanerògama marina Posidonia oceanica és una planta endèmica de la Mediterrània, amb capacitat de formar extenses praderies, que es troba en alarmant recessió a tota la Mediterrània a pesar dels esforços que s’han realitzat tant a nivell comunitari, com nacional o regional. Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb més superfície de praderies de Posidonia oceanica de l’Estat, concretament el 50% del total inventariat, fet que comporta una especial responsabilitat pel que fa a la seva conservació.
La pesca d’arrossegament, els abocaments (terra-mar o des de vaixells) d’aigües carregades amb nutrients i matèria orgànica o contaminants, els fondejos d’embarcacions, les extraccions d’arena i les obres litorals són les principals causes de la seva degradació. A nivell global, a una major escala temporal, els efectes del canvi climàtic també posen en perill la seva pervivència. L’efecte acumulatiu de tots ells fa malbé aquest ecosistema, tant crònicament de forma general, com de manera aguda en llocs concrets.
Independentment la manca de quantificació objectiva de les causes, les conseqüències de la degradació de les praderies estan ben documentades, i condueixen a la pèrdua de fauna associada, tant en quantitat com en diversitat, la disminució de les pesqueres, el deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua d’arena a les platges i l’erosió de la costa.
Entre les mesures urgents que consideren s’han d’adoptar, es troba l’impuls a l’aprovació sense més demora del decret de protecció de la posidònia, una eina normativa que facilitarà l’actuació, preventiva o reactiva, sobre una part important dels factors de degradació d’aquest hàbitat natural. Igualment insten al Govern a la provisió de mitjans suficients per poder prevenir i actuar contra els diferents impactes i amenaces que pateix la posidònia.
A més, científics de tot l’Estat pertanyents al Centre d’Estudis Avançats de Blanes; Universitat de Barcelona; Institut de Ciències del Mar; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat d’Alacant; Centres de Murcia, Màlaga i Cadis de l’Instituto Español de Oceanografia; Universidad Católica de Valencia, Unidad de Tecnología Marina i Universidad Rey Juan Carlos I han donat el seu suport al manifest.
Igualment, també donen suport científics de les següents institucions internacionals: University of British Columbia (Canada), Oregon State University (USA), University of Rostock (Alemanya), King Abdullah University of Science and Technology (Aràbia Saudita), International Marine Centre (Itàlia), Centre national de la recherche scientifique (France), National Geographic Society, Heriot Watt University (Escòcia), Muséum National d’Histoire Naturelle (França), School of Biological, Earth and Environmental Science UNSW (Australia), Station de Biologie Marine du MNHN (França), The UWA Oceans institute (Australia) i Universidad Autónoma de Baja California Sur (México).
Varies persones vinculades a altres organismes, institucions i associacions de l’àmbit de la conservació també han donat el seu suport al manifest: Fundación Félix Rodriguez de la Fuente, Organismo Autónomo Parques Nacionales, Palma Aquarium, Asociación Vellmarí, Plataforma Preservem el Litoral, Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambient, Cousteau Divers, Egadi Islands Marine Protected Area, Peter Diving, Asociación Noctiluca, Bloom Asociation, ZOEA, Global Ocean Commission, Apnea academy, Association Biom, Proyecto Alnitak, Asociación de Naturalistas del Sureste. A més, 41 tècnics i especialistes en temes marins donen suport al manifest.
El manifest en Català, Castellà i Anglès, i el llistat de signatures a: https://bit.ly/2IPQo5V
Terraferida 