Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) convertida en grava i asfalt. Les activitats extractives per part de la pedrera de Son Amat, seguiran 60 anys i devoraran 33 hectàrees de muntanya.

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) desapareix a un ritme implacable. L’explotació d’àrids per a la construcció no té aturall. Converteixen les muntanyes porrerenques protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions fa dècades. Mentre la urbanització segueixi desfermada, les pedreres no s’aturaran. Que el gremi de pedreres i graveres sigui un dels sectors econòmics que incompleixen més normatives ambientals tampoc és nou, de fet fa dècades que compten amb la complicitat i la permissivitat de les administracions. Res pot aturar el ritme d’edificació del territori.

Les pedreres de Porreres però, són un cas particular. Fa prop d’una dècada que es va destapar que operaven dins una zona ANEI no autoritzada, una zona de més de 10 hectàrees (*). Ja s’havien menjat bona part de la cara sud de la Serra de Sa Mesquida quan van ser obligades a paralitzar l’activitat dins aquests espais, el que va provocar una baixada dràstica de la seva activitat.

Les pedreres van ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra

Anys després d’aquesta baixada però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: Un Pla de Restauració. Sonava bé, sonava a “arreglarem un poc el mal que hem fet”, però no és així. L’objectiu principal d’aquesta “restauració” és seguir capolant la serra. Un pic devorada bona part de la cara sud de la Serra l’hi toca a la cara nord, intacta i en un bon estat de conservació fins fa poc.

I així ho van fer. Presenten un Pla de Restauració que, ben vestit de verd, permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d’un jaciment de 25 milions de metres cúbics. És a dir que de les 80 hectàrees que té el jaciment se’n podran carregar fins a 33,7 ha més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot.

Tot això es va gestar el 2016, quan tots els polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans, l’hi han anat donant la seva aprovació i consentiment sense posar cap mena d’entrebanc, per tant: fent possible i permetent una destrossa del medi natural i destruint el paisatge de les muntanyes de Porreres. AMÉN A TOT!

Polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans han fet possible la destrossa del medi natural i el paisatge de les muntanyes de Porreres

El menyspreu més gran a tota aquesta destrossa però, és el preu. Segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) va fixar en 7.000 € el preu de cada hectàrea verge que serà engolida per les màquines. El mateix que 2 metres quadrats d’un piset a Palma.

La pedrera no només explota i extreu, per acabar d’arrodonir el negoci també ha posat en marxa una planta asfàltica. De qualque lloc ha de sortir l’asfalt de les autopistes i infraestructures que aproven els partits polítics, clar.

La pedrera a l’any 2011

Tots sabem que la majoria de pedreres de les Illes estan dins una nebulosa legal, que no restaura, just explota i els pocs que ho fan bé encara estan mal vistos. Aquí vos explicàvem com va el negoci de les pedreres: https://terraferida.cat/2015/11/21/el-negoci-de-les-pedreres/

La nova llei (LOMIB) diu que les pedreres que no s’hagin regularitzat hauran de tancar. És mal de creure que les administracions que han mirat cap a una altra banda 40 anys, facin complir la llei a partir d’ara.

A Porreres la gent fa crítica pública de la destrossa en forma d’esqueles. I que diu la batlessa? Idò en lloc d’intentar frenar la desaparició de les muntanyes del seu propi poble, renya als porrerencs que no estan cecs, com ells, col·laboradors necessaris de la destrossa. El poble de Porreres no és l’excepció. Les muntanyes de Felanitx estan desapareixent, també les de Lloseta i Alaró i ara tornen a la càrrega amb les d’Establiments. De Son Amat surten autopistes, aeroports, hotels… i n’hi seguiran sortint mentre no es freni la urbanització en forma de places turístiques i residencials. Insistim: Frenau el creixement, abans que convertim en grava fins al darrer puig.

(*) Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest l’any 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en una àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria, mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, per mor  què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.

Us recomanam l’article:

El negoci d’engolir muntanyes