Arxiu d'etiquetes: Impactes

A Mallorca s’han construït 5.271 piscines entre 2015 i 2021

Posted on by

Dins el període estudiat s’han edificat 17 piscines a la setmana.

Terraferida demana una moratòria que posi fi a la construcció massiva de places residencials i turístiques.

Terraferida està elaborant un treball per documentar els principals canvis territorials dels darrers anys a Mallorca. El període analitzat és el de 2015 a 2021, anys dels quals hi ha fotografies aèries disponibles per a tota l’illa de Mallorca. Les imatges han permès fer una comparativa visual i cartografiar i quantificar els canvis que s’hi han produït.

Els resultats són encara preliminars però un dels impactes territorials i urbanístics més destacats del període d’estudi és la construcció massiva de piscines lligada a la construcció de noves residències tant a foravila com als sòls urbans. Continua llegint →

Serra de Sa Mesquida, grava i asfalt

Posted on by
porreres1_tf

Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) convertida en grava i asfalt. Les activitats extractives per part de la pedrera de Son Amat, seguiran 60 anys i devoraran 33 hectàrees de muntanya.

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) desapareix a un ritme implacable. L’explotació d’àrids per a la construcció no té aturall. Converteixen les muntanyes porrerenques protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions fa dècades. Mentre la urbanització segueixi desfermada, les pedreres no s’aturaran. Que el gremi de pedreres i graveres sigui un dels sectors econòmics que incompleixen més normatives ambientals tampoc és nou, de fet fa dècades que compten amb la complicitat i la permissivitat de les administracions. Res pot aturar el ritme d’edificació del territori.

Les pedreres de Porreres però, són un cas particular. Fa prop d’una dècada que es va destapar que operaven dins una zona ANEI no autoritzada, una zona de més de 10 hectàrees (*). Ja s’havien menjat bona part de la cara sud de la Serra de Sa Mesquida quan van ser obligades a paralitzar l’activitat dins aquests espais, el que va provocar una baixada dràstica de la seva activitat.

porreres3_tf.jpg

Les pedreres van ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra

Anys després d’aquesta baixada però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: Un Pla de Restauració. Sonava bé, sonava a “arreglarem un poc el mal que hem fet”, però no és així. L’objectiu principal d’aquesta “restauració” és seguir capolant la serra. Un pic devorada bona part de la cara sud de la Serra l’hi toca a la cara nord, intacta i en un bon estat de conservació fins fa poc.

I així ho van fer. Presenten un Pla de Restauració que, ben vestit de verd, permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d’un jaciment de 25 milions de metres cúbics. És a dir que de les 80 hectàrees que té el jaciment se’n podran carregar fins a 33,7 ha més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot.

Tot això es va gestar el 2016, quan tots els polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans, l’hi han anat donant la seva aprovació i consentiment sense posar cap mena d’entrebanc, per tant: fent possible i permetent una destrossa del medi natural i destruint el paisatge de les muntanyes de Porreres. AMÉN A TOT!

porreres2_tf

Polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans han fet possible la destrossa del medi natural i el paisatge de les muntanyes de Porreres

El menyspreu més gran a tota aquesta destrossa però, és el preu. Segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) va fixar en 7.000 € el preu de cada hectàrea verge que serà engolida per les màquines. El mateix que 2 metres quadrats d’un piset a Palma.

La pedrera no només explota i extreu, per acabar d’arrodonir el negoci també ha posat en marxa una planta asfàltica. De qualque lloc ha de sortir l’asfalt de les autopistes i infraestructures que aproven els partits polítics, clar.

Pedrera de Porreres

La pedrera a l’any 2011

Tots sabem que la majoria de pedreres de les Illes estan dins una nebulosa legal, que no restaura, just explota i els pocs que ho fan bé encara estan mal vistos. Aquí vos explicàvem com va el negoci de les pedreres: https://terraferida.cat/2015/11/21/el-negoci-de-les-pedreres/

La nova llei (LOMIB) diu que les pedreres que no s’hagin regularitzat hauran de tancar. És mal de creure que les administracions que han mirat cap a una altra banda 40 anys, facin complir la llei a partir d’ara.

A Porreres la gent fa crítica pública de la destrossa en forma d’esqueles. I que diu la batlessa? Idò en lloc d’intentar frenar la desaparició de les muntanyes del seu propi poble, renya als porrerencs que no estan cecs, com ells, col·laboradors necessaris de la destrossa. El poble de Porreres no és l’excepció. Les muntanyes de Felanitx estan desapareixent, també les de Lloseta i Alaró i ara tornen a la càrrega amb les d’Establiments. De Son Amat surten autopistes, aeroports, hotels… i n’hi seguiran sortint mentre no es freni la urbanització en forma de places turístiques i residencials. Insistim: Frenau el creixement, abans que convertim en grava fins al darrer puig.

(*) Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest l’any 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en una àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria, mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, per mor  què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.

Us recomanam l’article:

El negoci d’engolir muntanyes

El sector (de les pedreres) s’ha topat en moltes ocasions amb el moviment ecologista i veïnal, que alerta dels impactes ambientals i socials. Per Kike Oñate a l’AraBalears (26.10.2019)

La posidònia ha de quedar a la Platja de Sa Ràpita

Posted on by
sa_rapita1_juny18

Posidònia a la Platja de Sa Ràpita. Juny 2018

Terraferida sol.licita a la Conselleria de Medi Ambient que no es retiri la posidònia de la Platja de Sa Ràpita. La conservació d’aquesta platja en retrocés, depèn de la seva protecció natural.

L’ús de maquinària pesant per llevar les restes genera un desequilibri que fa minvar la superfície de la platja.

Terraferida ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca que impedeixi la retirada massiva de restes de posidònia de la platja de sa Ràpita (Arenal de sa Ràpita). La nostra entitat ha visitat la platja els darrers dies i ha constatat que l’arena i la posidònia o alga (popularment) estan formant nova platja, un fet molt positiu que s’hauria de mantenir. La seva retirada amb maquinària pesant és una agressió continuada a la qual la platja no pot fer front. Per això hem proposat a la Conselleria que impedeixi l’impacte que suposarà eliminar la seva protecció natural.

Després dels darrers temporals de primavera la platja està coberta per restes de Posidonia oceanica sobretot a la zona dels búnquers o “nius de metralladora”. Que en ple mes de juny encara hi trobem aquestes restes es deu al fet que encara no s’ha instal·lat el quiosquet desmuntable previst ni la pastilla de gandules i para-sols habitual en aquesta zona. És per tots sabut, que en aquesta platja, quan es posen “en marxa” els serveis de temporada, les restes de posidònia acumulades desapareixen d’un dia per l’altre, però també l’arena i només resten les ginyes dels tractors i les pales, que solen actuar de matinada.

Enguany, sortosament, encara no ha passat a la zona de la platja de sa Ràpita més sensible. En aquest tram s’ha pogut observar que les restes de posidònia mortes estan molt mesclades amb arena, i això ha fet i fa “platja aèria”. Aquesta mescla a més, fa impossible destriar un material de l’altre amb maquinària pesant, i per tant es retira tot.

Aquesta nova platja és essencial per a la seva conservació, ja que d’ençà que es va construir el contradic del CN de sa Ràpita (el qual va variar els corrents marins de la zona), hi ha una clara tendència que l’arena es desplaci i s’acumuli cap a aquesta escullera. Aquest canvi en la dinàmica litoral de la zona, produeix un basculament de la platja, la qual any rere any s’engrandeix i augmenta en superfície vora el club nàutic i retrocedeix i s’aprima a la seva part central, on hi ha els búnquers. Aquest retrocés de la platja en aquest tram és molt evident: els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments. Aquesta pèrdua de superfície de platja ja va ser documentada fa més de 20 anys per experts (Servera i Martín, 1996) però de llavors no s’ha avançat i la platja segueix erosionant-se. Cal recordar, que actualment la platja de sa Ràpita s’inclou dins el flamant Parc Natural Marítimo-terrestre es Trenc-Salobrar de Campos, per tant, cal aplicar mesures pròpies d’un espai protegit.

Els milenars de tones d’arena perduda principalment s’han desplaçat cap al contradic i això fa que la bocana del CN s’hagi hagut de dragar diverses vegades. Un altre problema és el deteriorament del sistema dunar i sobretot les dunes davanteres, que fa que l’arena de la platja aèria també es perdi cap al savinar. Si segueix aquesta tendència, tendrem una nova platja a l’escullera, però la platja de sa Ràpita, així com la coneixem, l’haurem perduda per sempre i els búnquers quedaran com illots dins la mar.

És per això que fem una crida a la Conselleria de Medi Ambient i a l’òrgan de gestió del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, perquè impedeixi que es retiri la posidònia que actua com a protecció. Actualment no hi ha màquines adaptades per fer una feina acurada. Així com es troba la platja en aquest moment, si es retiren amb maquinària pesant les restes com s’ha fet fins ara, se’n duran tota l’arena mesclada i això farà que el que s’ha aconseguit en favor de la platja, es perdi en pocs dies. Si volem conservar la platja és necessari mantenir la seva protecció natural.

 

sa_rapita3_juny18

Els nius de metralladores que originalment estaven dins les dunes ara es troben quasi dins la mar i en els darrers anys l’erosió per les ones ha fet que es vegin els seus fonaments

sa_rapita2_juny18

Enguany, sortosament, la maquinària encara no ha passat per la zona més sensible de la platja

 

Fondejos sobre posidònia a Portocolom

Posted on by
ferro_posidonia2_tf

Platja de s’Arenal, Portocolom (31 Maig 2017)

Terraferida demana a les empreses nàutiques que no obviïn el problema de la destrucció de la posidònia a causa dels fondejos.

El passat 16 de maig el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir varen presentar l’esborrany del primer Decret sobre la posidònia que permetrà reforçar la seva protecció.

Des de Terraferida hem pogut constatar “in situ” aquesta mateixa setmana l’efecte directe de l’ancoratge d’embarcacions sobre la destrucció dels alguers de Posidonia oceanica. Dos col·laboradors de Terraferida varen fer una immersió el passat dimecres 31 de maig a Portocolom a la platja de s’Arenal. Com en moltes platges i cales de les Illes, la zona de bany està limitada per unes boies que no permeten l’entrada d’embarcacions. En alguns llocs, com passa en aquesta platja, les boies delimiten la zona d’arena (situada més a prop de la costa) i el començament de la praderia de posidònia. Això fa que moltes embarcacions, com es pot veure a la fotografia adjunta, fondegin per la part de fora de la zona de bany sobre la mateixa posidònia. Això és efectivament el que vàrem poder constatar i fotografiar: una àncora fondejada sobre posidònia, que va arrabassar una mata de dimensions considerables, amb una cadena arrossegant sobre la praderia i fent malbé els feixos d’una bona part de l’alguer.

barques_ferro_posidonia_tf

Fondejos sobre posidònia a la Platja de s’Arenal de Portocolom

El sector nàutic, en veu de l’Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), va emetre un comunicat on segueix intentant eludir responsabilitats i distreure la gent desviant el problema de l’impacte mecànic directe dels ancoratges de les embarcacions sobre les praderies de posidònia. Evidentment, hi ha altres problemes que agreugen la situació de la conservació de la posidònia a nivell global, com són la qualitat de l’aigua i el canvi climàtic. Però a les Illes Balears, on el nombre d’embarcacions d’esbarjo i d’empreses turístiques de lloguer d’embarcacions i xàrters és molt important, la destrucció de la posidònia a causa dels ancoratges no es pot obviar. A més, aquest és un sector a l’alça i al principi del 2017 el nombre d’embarcacions matriculades a Balears va augmentar un 14 % situant-se al capdavant d’aquest sector.

Volem recordar que la Posidonia oceanica es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310.

La protecció dels alguers no pot esperar més!

ferro_posidonia4_tf

Mata de posidònia arrasada pel fondeig

ferro_posidonia3_tf

Cadena de fondeig fent malbé els feixos de l’alguer