L’oferta legal a Mallorca ja supera les 410.500 places turístiques

L’any 2021 Turisme ha atorgat 2.000 places més a Mallorca.

El Govern del pacte ha atorgat 93.774 nous llits turístics en 6 anys, 46 places al dia.

L’oferta turística a Mallorca no s’atura de créixer. Dins l’any 2021 la Conselleria de Turisme ha atorgat 2.013 noves places turístiques el que eleva la xifra total a 410.573. Aquestes es reparteixen entre 307.443 hoteleres i 103.130 de lloguer turístic i d’altres tipologies. Les dades oficials de Turisme https://catalegdades.caib.cat/ indiquen que no hi ha canvi de model sinó tot el contrari.

Places turistiques historiques Mallorca

Les dades mostren com als darrers anys s’ha produït un increment massiu de places. Si el 2015 Mallorca comptava amb 329.000 places, ara ja supera les 410.500. Dins el període del Pacte 2015- 2021, de fet, s’han atorgat 93.747 noves places a Mallorca.

És dificil trobar un sol dia en què partits, organitzacions i destacats membres de la societat no parlin de canvi de model i diversificació econòmica, per no ser tan depenents del turisme. Les xifres però, no reflecteixen cap canvi en l’orientació de les polítiques turístiques. De fet, dins el període 2015- 2021 s’hauran creat 46,5 places turístiques per dia.

La nostra entitat fa una crida a la responsabilitat al Govern i al Consell i els convida a iniciar una nova etapa de contenció del creixement turístic. Terraferida proposa, una vegada més, un gran pacte social per arbitrar mesures de contenció i estalvi de recursos naturals (aigua, energia, sòl fèrtil) que permeti rebaixar l’obscena generació de residus i millorar la qualitat de l’aire i de l’aigua potable.

És imprescindible redirigir els esforços cap a sectors oblidats i que podrien ser més estables i generadors de sobirania, sobretot davant un futur climàtic difícil. Cal donar una oportunitat a la indústria local i l’agricultura ecològica, a tancar el cicle de l’aigua i reorientar construcció, fusteria, fontaneria i desplegament d’energies netes cap a la rehabilitació de barris i pobles, on hi ha dècades de feina. Les nostres propostes passen per: 1. Establir una moratòria de places turístiques. 2. Revisar la llei turística amb criteris de sostenibilitat. 3. Introduir el 2×1 (2 places turístiques de baixa per cada una de nova). 4. No renovar llicències turístiques a habitatges plurifamiliars. 5. Clausurar desenes de milers de places turístiques il·legals.

El Pla Territorial permet edificar un mínim 11.214 habitatges al sòl rústic de Mallorca

La suma d’habitatges edificables i ampliables arriba a un mínim de 18.662.

Les noves edificacions consumiran un total de 4,4 km² de sòl rural.

El sòl rústic de Mallorca ja té 53.200 habitatges d’edificats.

Terraferida ha estudiat en detall la potencialitat d’edificació en sòl rústic a l’illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l’illa. Les xifres obtingudes mostren que és molt urgent una acció de Govern decidida per aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats.

Habitatges edificables en sòl rústic

Habitatges edificables en sòl rústic

El nostre treball ha identificat un total d’11.214 parcel·les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent construint habitatges de 300 m². Per altra part hem identificat fins a 72.137 parcel·les ja edificades. El 24,6% serien edificacions agrícoles (calculades a partir d’un mostreig). El nombre d’habitatges identificats per aquest treball a fora vila en l’actualitat és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans.

Una altra dada rellevant és la possibilitat d’ampliació i transformació de moltes edificacions. De fet hem detectat que hi ha 7.448 habitatges ampliables. La mitjana de la superfície construïda de les 7.448 parcel·les amb edificació ampliable és de 163,2 m². Per tant, la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès per la normativa vigent (300 m²), és de 136,8 m² per habitatge.

Edificis existents en sòl rústic

Edificis existents en sòl rústic

D’aquesta manera es pot arribar a l’estimació que les edificacions existents en sòl rústic ampliables, poden fer-ho en 1.018.886 m² de superfície. Si a aquesta xifra s’hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel·les edificables, s’hi poden arribar a consolidar 3.364.200 m² de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 m² de superfície edificable.

A tots aquests càlculs caldria sumar la potencialitat d’edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel·les, i que per la seva naturalesam no ha pogut ser extret en aquest treball. Una de les operacions habituals és adquirir parcel·les que fan partió per a poder sumar els m² de parcel·la mínima edificable. Això dispararia encara més les xifres obtingudesa aquest treball.

Si ponderam que cada nou habitatge a sòl rústic podria suposar 6 places i cada habitatge ampliable 2 places, l’increment seria de 82.240 noves places, el mateix nombre d’habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d’edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic.

El sòl rústic és el més valuós que té Mallorca. Cal frenar l’allau urbanitzadora a fora vila i salvar el que queda. Just els darrers 25 anys s’han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina. Aquest fenomen expulsa l’agricultura, transforma el conjunt de la parcel·la més enllà de l’edificació i en canvia els usos agraris i forestals i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d’aigua. La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d’un valor incalculable al llarg de milers d’anys.

La urbanització del camp multiplica les necessitats de noves carreteres, devasta paisatge i la memòria bio cultural que havia permès una explotació racional dels recursos. Estem convertint fora vila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics.

El sòl rústic no ha de ser edificable. Menorca el va protegir íntegrament l’any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics.

Serra de Sa Mesquida, grava i asfalt

porreres1_tf

Estan convertint les muntanyes protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) convertida en grava i asfalt. Les activitats extractives per part de la pedrera de Son Amat, seguiran 60 anys i devoraran 33 hectàrees de muntanya.

La Serra de Sa Mesquida i Monti-Sion (Porreres) desapareix a un ritme implacable. L’explotació d’àrids per a la construcció no té aturall. Converteixen les muntanyes porrerenques protegides en grava per a fer autopistes i urbanitzacions fa dècades. Mentre la urbanització segueixi desfermada, les pedreres no s’aturaran. Que el gremi de pedreres i graveres sigui un dels sectors econòmics que incompleixen més normatives ambientals tampoc és nou, de fet fa dècades que compten amb la complicitat i la permissivitat de les administracions. Res pot aturar el ritme d’edificació del territori.

Les pedreres de Porreres però, són un cas particular. Fa prop d’una dècada que es va destapar que operaven dins una zona ANEI no autoritzada, una zona de més de 10 hectàrees (*). Ja s’havien menjat bona part de la cara sud de la Serra de Sa Mesquida quan van ser obligades a paralitzar l’activitat dins aquests espais, el que va provocar una baixada dràstica de la seva activitat.

porreres3_tf.jpg

Les pedreres van ser tancades fa anys perquè havien devorat la cara sud de la serra

Anys després d’aquesta baixada però, explotadors i Govern han trobat una fórmula: Un Pla de Restauració. Sonava bé, sonava a “arreglarem un poc el mal que hem fet”, però no és així. L’objectiu principal d’aquesta “restauració” és seguir capolant la serra. Un pic devorada bona part de la cara sud de la Serra l’hi toca a la cara nord, intacta i en un bon estat de conservació fins fa poc.

I així ho van fer. Presenten un Pla de Restauració que, ben vestit de verd, permet extreure 90.000 tones/any durant 60 anys, d’un jaciment de 25 milions de metres cúbics. És a dir que de les 80 hectàrees que té el jaciment se’n podran carregar fins a 33,7 ha més de muntanyes verges protegides com ANEI. El paper ho aguanta tot.

Tot això es va gestar el 2016, quan tots els polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans, l’hi han anat donant la seva aprovació i consentiment sense posar cap mena d’entrebanc, per tant: fent possible i permetent una destrossa del medi natural i destruint el paisatge de les muntanyes de Porreres. AMÉN A TOT!

porreres2_tf

Polítics, tècnics i responsables que van tenir el “projecte de restauració” a les seves mans han fet possible la destrossa del medi natural i el paisatge de les muntanyes de Porreres

El menyspreu més gran a tota aquesta destrossa però, és el preu. Segons el Consell de la Mineria (que va fer la valoració econòmica) va fixar en 7.000 € el preu de cada hectàrea verge que serà engolida per les màquines. El mateix que 2 metres quadrats d’un piset a Palma.

La pedrera no només explota i extreu, per acabar d’arrodonir el negoci també ha posat en marxa una planta asfàltica. De qualque lloc ha de sortir l’asfalt de les autopistes i infraestructures que aproven els partits polítics, clar.

Pedrera de Porreres

La pedrera a l’any 2011

Tots sabem que la majoria de pedreres de les Illes estan dins una nebulosa legal, que no restaura, just explota i els pocs que ho fan bé encara estan mal vistos. Aquí vos explicàvem com va el negoci de les pedreres: https://terraferida.cat/2015/11/21/el-negoci-de-les-pedreres/

La nova llei (LOMIB) diu que les pedreres que no s’hagin regularitzat hauran de tancar. És mal de creure que les administracions que han mirat cap a una altra banda 40 anys, facin complir la llei a partir d’ara.

A Porreres la gent fa crítica pública de la destrossa en forma d’esqueles. I que diu la batlessa? Idò en lloc d’intentar frenar la desaparició de les muntanyes del seu propi poble, renya als porrerencs que no estan cecs, com ells, col·laboradors necessaris de la destrossa. El poble de Porreres no és l’excepció. Les muntanyes de Felanitx estan desapareixent, també les de Lloseta i Alaró i ara tornen a la càrrega amb les d’Establiments. De Son Amat surten autopistes, aeroports, hotels… i n’hi seguiran sortint mentre no es freni la urbanització en forma de places turístiques i residencials. Insistim: Frenau el creixement, abans que convertim en grava fins al darrer puig.

(*) Amb posterioritat a l’aprovació del Pla Director Sectorial de pedreres i la revisió d’aquest l’any 1999, l’Administració va dur a terme una inspecció i va informar que existia una activitat extractiva no autoritzada en una àrea de 100.636 m2 (parcel·les 290, 143, 89 Pol.14). La inspecció realitzada per l’autoritat minera (Desembre 2008) va motivar la Resolució del Director General d’Indústria, mitjançant la qual va ordenar la paralització dels treballs miners en determinades parcel·les de l’explotació, per mor  què es realitzaven labors fora del perímetre autoritzat.


Us recomanam l’article:

El negoci d’engolir muntanyes

El sector (de les pedreres) s’ha topat en moltes ocasions amb el moviment ecologista i veïnal, que alerta dels impactes ambientals i socials. Per Kike Oñate a l’AraBalears (26.10.2019)

Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra

ff_20set_mab

20 setembre 2019. Plaça de Cort – Foto: Miquel A. Ballester

El passat divendres 20 de setembre unes 300 persones convocades per Joventut pel Clima – Fridays for future Mallorca ens concentràrem a la Plaça de Cort de Palma per donar el sus a la Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra. Les entitats i associacions participants tinguérem l’oportunitat de dir unes paraules a les persones concentrades, seguidament teniu la nostra intervenció:

Des de Terraferida ens situam al costat dels nostres joves, donam suport a totes les seves demandes i els animam a no desistir en aquesta lluita “vital” en un context d’indiferència institucional sorprenent davant la greu crisi socioecològica que patim i que ens aboca cap al col·lapse civilitzatori.

Pensam que la Setmana Global d’Acció pel Clima i la Terra que avui comença ha de servir perquè reflexionem junts sobre les causes reals de la crisi climàtica i ens adonem que el canvi climàtic no és més que un reflex del deteriorament cap al que la civilització industrial està empenyent el nostre planeta. Perquè és el metabolisme d’aquesta civilització el que duu a sobrepassar, entre molts d’altres límits ecològics, el d’absorció de gasos d’efecte hivernacle per part de la Terra.

Lluitar contra el canvi climàtic requereix, doncs, tocar totes les tecles que configuren la melodia d’aquest metabolisme depredador. Cal, per tant, revertir de forma urgent les agressions que diàriament cometem contra el territori, el sòl, l’aigua, la vegetació i els ecosistemes locals, com a resultat de les nostres activitats, que són, de cada cop, més accelerades com accelerades són, també, les pràctiques extractivistes que les alimenten. I és que el canvi climàtic es produeix perquè hi ha massa TERRA FERIDA.

Lluitar contra el canvi climàtic passa, per tant, i entre d’altres, per posar fre a les polítiques creixentistes en matèria de turisme, territori, urbanisme i mobilitat. Des de Terraferida pensam que no ens calen lleis de canvi climàtic. Ens calen “Governs de canvi climàtic”, que implementin polítiques coherents.

I és que la urgència d’avui demanda, més que mai, coherència. Tenim les eines per fer-ho bé. Perquè és més fàcil controlar i posar remei als deterioraments ecològics que diàriament provocam que intentar canviar un fenomen tan poc controlable com és el clima. Només ens falta la voluntat. Afortunadament, comptam amb el coratge dels nostres joves que han decidit alçar la veu per recordar-nos-ho.

Gràcies i enhorabona per la feina que feis!

setmana_clima_2019

setmana_clima2_2019