El territori no pot esperar més

ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator


Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?

Urbanisme destroyer

…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)

Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.

L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.

No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.

La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.

Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.

El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.

I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?

Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016


The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)

 

Illes a pressió

Costa de Calvià (El Toro)

Costa de Calvià (El Toro), Mallorca

Ja han passat més de 120 dies d’ençà que el nou Govern prengué possessió. Hi ha alguns avanços en matèria social, cultural i educativa, i se n’esperen molts més com és lògic. De moment però, no s’ha pres una sola mesura en matèria de protecció del territori ni de contenció urbanística. Hi ha alguns avanços a Menorca això sí, però són l’excepció. Digau-nos impacients, però aquesta inacció total és molt preocupant, perquè si algú pot fer-ho és aquest Govern i aquests Consells insulars. Ningú més.

La pressió humana que hem viscut aquest estiu de 2015 a les illes ha estat difícil d’aguantar. Més gent, més turistes, més plàstics a la mar, més tràfic…tot estibat de gent. Som molts els residents, venguem d’on venguem, que hem renunciat a anar a llocs per no veure com la massificació es menja una platja, un racó, un poble, un carrer…que ens agrada. Aquesta sensació que experimentam milers de residents (i visitants) no és gens distorsionada, tal i com mostra l’Índex de Pressió Humana (residents+ turistes) que hem elaborat a partir de les dades oficials (IBESTAT).

iph_terraferidaEl dia de màxima afluència humana, el 7 d’agost de 2015, hi va a arribar a haver 1.980.000 persones sobre les illes. Si als anys 80 o 90 ens haguessin dit que al 2016 hi hauria 2 milions de persones, de cop, damunt les Illes Balears, no ens ho haguéssim cregut. Ja hi som.

El que ha succeït aquest estiu no és una pressió excepcional o puntual. Les dades mostren un creixement exponencial de la pressió humana des dels inicis del turisme. Aquest creixement de fet, es dona tots els mesos de l’any. Si miram la mitjana d’octubre veim com el 1997 hi havia 1.027.833 persones sobre les illes. El 2014 ja eren 1.421.135 persones. El mateix passa al gener o a qualsevol altre mes. Alguns segueixen demanat desestacionalització i en realitat fa anys que la tenim. Arriba més gent i més turistes tot l’any, però així i tot no som capaços de baixar dels 68.000 aturats. Aquí passa alguna cosa.

Continuam batent tots els registres turístics i el discurs dominant és que això s’ha de celebrar. Però què celebram exactament? Hi ha dades, també macroeconòmiques, que qüestionen aquest model del “créixer per créixer”. Per ingressar el mateix o manco, la indústria turística ha de moure 2 milions de turistes més que fa 6 anys. Sotmetem el territori i tots els recursos a una pressió límit, i tot a canvi de menys despesa turística, salaris més baixos (de fins al 40%) i condicions de treball pitjors.

Despesa turística i IPC

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys – ©AraBalears

Posam els recursos naturals al límit, fins a un punt que pobles sencers del llevant de Mallorca no disposen d’aigua potable i a Eivissa s’ha fregat el desastre aquest estiu. I així passen els anys, batent rècords i sense estar assaciats. Venim de 60 anys d’urbanitzar gairebé 1,3 hectàrees al dia, de crear més de 400.000 places hotelers (més milers d’il·legals), desenes d’urbanitzacions on no hi havia cap nucli preexistent i d’edificar més de 200.000 construccions al sòl rústic sols a Mallorca.

El que està fet està fet diran alguns, cert, però el problema ara mateix ni tan sols és aquest si no l’enorme quantitat de sòl disponible per urbanitzar. Mallorca té una població resident de 858.000 persones. Així i tot i hi ha sòl vacant per encabir més de 2 milions d’habitants. I cap allà caminam cada dia que passa, sense que el nou govern prengui cap mesura de contenció ni demostri ganes de fer res.

Molts milers d’illencs han demanat 1000 vegades que s’havia de frenar el ciment, que s’havien de protegir mes espais naturals, que calia aturar la depredació del paisatge…i moltes de les persones que ara governen aquestes illes eren a aquestes manifestacions, signaven els manifestos o donaven suport a Iniciatives Legislatives Populars (ILP) com la que ha impulsat el GOB el 2015. El Govern de Bauzà va aprovar multitud de decrets per accelerar i afavorir més la urbanització. Tots aquests decrets segueixen en vigor i gràcies a això desenes de projectes durs amb el territori segueixen registrant-se a tota màquina.

Moltes vegades les demandes populars de protecció han topat amb governs del PP que defensaven l’especulació. Partits com el PSM i Els Verds (ara a MÉS) i puntualment el PSIB-PSOE, recollien aquestes demandes socials i el seu vot solia ser favorable a la protecció. Si no es protegeix més és perquè UM i el PP no ens deixen, deien. Ara però, hi ha un govern que es reivindica d’esquerres i ecosocialista a si mateix, sense UM ni cap altre partit que pugui tombar iniciatives ambientalment avançades. El GOB els ho ha recordat fa uns dies, necessitam polítiques “valentes i immediates” en política territorial. De moment política de gestos i molt de “selfie” a les xarxes socials, però cap mesura urbanística concreta. Cal recuperar el temps perdut.

WTM London ©Ferran Aguiló

WTM London – Tueldús – La tira de @AguiloFerran – Última Hora 3/11/2015

Més petjades sobre terraferida

Petjades sobre terraferida

Una bella metàfora de les diferents petjades ecològiques, unes més sostenibles i d’altres menys, o gens. El problema és que no s’esborren tan fàcilment com a l’arena, deixen monstres de ciment i asfalt, xemeneies i toxines, chapapote i escòries de tot tipus: de comissions i corrupteles, de sobres i targetes Black, de clientelisme i nepotisme, de cinisme, indiferència, i desencís.

Però mira quines coses, amb unes passes endavant es va desfent la ginya. Podria ser la ginya de la balearització, la de les pales que es mengen el paisatge de tots, la del cotxe oficial i el jet dels senyors, la del carretó de golf.

Pot representar això i més, però avui sembla la imatge perfecta dels marxaires fent camí, camí endavant sobre les autopistes de l’educació per decret-llei, fent passes pel futur.