La joia de la corona de Mallorca està desprotegida i tothom ho veu. Fem-nos sentir abans que sigui tard.
Llançam aquest manifest per protegir definitivament foravila. Llegiu-lo, signau-lo i compartiu-lo:
Arxiu de la categoria: Ecopolítica
Estimades, Terraferida fa un téntol.
L’artista Miquel Barceló, sempre compromès amb la seva terra, ens ha fet aquesta obra que serveix per cloure aquesta eixida i agraïr el suport a tanta gent.
Han estat 8 anys apassionants, però ha arribat el moment de fer una aturada i pensar què volem ser en ser grans. No ens hi posàvem per tant, ni somiàvem rebre tants de suports. O sia que gràcies de tot cor. Així mateix, vos demanam disculpes per les errades que més d’una vegada haurem comès i també per no haver estat capaços de trobar una fórmula més efectiva. Continua llegint
El territori no pot esperar més
Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.
Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.
A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places
Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.
Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.
Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.
El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?
Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades
Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.
Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?
HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator
Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.
Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.
Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?
…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)
Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.
L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.
No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.
La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.
Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.
El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.
I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?
Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016
The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)