Demanam clausurar camps de golf que no reguen amb aigua depurada

golf_1_tf

Camp de golf de Son Gual (Palma).

El camp de golf de Son Termens va acollir la fira internacional del golf, subvencionada amb 860.000 euros públics, tot i tenir expedient obert i mesures cautelars.

Aquests dies s’està destapant que gairebé un terç dels camps de golf de Mallorca, són investigats pel Govern per regar amb aigua potable. Aquesta pràctica, prohibida per la llei fa dècades, obliga aquestes instal·lacions a regar amb aigua depurada. El reg de camps de golf amb aigua potable es ve denunciant fa molts d’anys per les associacions ecologistes, particulars i els mateixos Agents de Medi Ambient, però fins ara no s’ha tancat mai cap camp i sols s’ha multat al d’Andratx (2016).

Segons un informe de CC.OO elaborat per Agents de Medi Ambient i que denuncia retards injustificables en la tramitació dels expedients referents als camps de golf, alguns dels camps investigats i amb expedients oberts són: Son Gual (Palma), Andratx, Vall d’or (Felanitx) i Son Termens (Bunyola). En el cas de Son Gual hi ha sospites fa molts d’anys i fins i tot una denúncia formal del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics. Cap d’aquestes denúncies, presentades el 2011, va tenir resposta.

En el cas de Son Termens, la investigació es remunta anys enrere. Segons l’informe dels agents i després de diferents inspeccions, aquests varen concloure:

  • Que les aigües de l’EDAR no eren suficients per reg del camp de golf (estimació de 283m3/dia subministrades per EDAR al camp de golf i estimació de 665’7 m3/dia de necessitats de reg de tota la superfície del golf).

  • Que les instal·lacions emprades fins l’any 2006 de 6 bombes de 22kw a 45kw i la xarxa de canonades de reg que haurien haver de deixat de funcionar quan el camp de golf es va connectar a l’EDAR l’any 2006 estan operatives, i connectades a un pou legal per reg agrícola.
  • Que hi ha suficients indicis per assegurar que s’està fent un ús d’aigua de pou per reg de camp de golf.

Després de les inspeccions es va obrir expedient, imposant mesures cautelars consistents en col·locació de comptadors volumètrics a diferents punts. Tot i que aquesta investigació va començar fa anys, la Fira Internacional del Golf (IGTM) celebrada a Mallorca del 14 al 17 de novembre de 2016, es va celebrar a Son Termens. Cal recordar que aquesta fira es va celebrar gràcies a les aportacions de 860.000 euros públics provinents de la Conselleria de Turisme (360.000), el Consell de Mallorca (200.000) i Turespaña (300.000). La iniciativa privada sols hi va aportar 63.000 euros.

No és acceptable que unes instal·lacions investigades fa anys, amb expedient obert i amb mesures cautelars en vigor, pugui acollir un esdeveniment sostingut amb una quantitat  important de doblers públics. A això cal afegir que els camps de golf reben promoció pública del Govern a través de fires turístiques i altres fórmules de promoció del golf.

Mallorca viu una greu crisi hídrica bona part de l’any, amb restriccions d’aigua a molts de pobles a l’estiu, amb greus problemes de contaminació a l’aigua per nitrats i clorurs, que obliguen a milers de persones a comprar aigua embotellada. Els requeriments hídrics d’un camp de golf són enormes i Mallorca no es pot permetre que no es compleixi la llei en matèria de recursos hídrics. És per això que Terraferida sol·licita a la Conselleria de Medi Ambient que resolgui al més ràpidament possible els expedients per extracció il·legal d’aigua, clausuri els camps de golf que hi reguen i no destini ni un euro públic més a la promoció d’una activitat privada que està sobre sospita permanentment per greus il·legalitats.

golf_son_gual_tf

En el cas de Son Gual hi ha sospites fa anys, una denúncia del GOB davant la Conselleria de Medi Ambient i una petició d’informació a la Direcció General de Recursos Hídrics.

Compta cada gota

almallutx_gen2016

El Gorg Blau sota mínims (Escorca, gener 2016). Foto per cortesia de Jaciment Almallutx

A les Illes l’aigua és un dels problemes més importants que tenim damunt la taula. La insularitat agreuja la sequera, perquè els nostres aqüífers són limitats. No tenim muntanyes altes on es donin elevades precipitacions de neu, no tenim rius, i el règim pluviomètric és moderat, escàs a moltes zones, o fins i tot àrid a d’altres. Alguns aqüífers estan baix mínims, en part, degut a la falta de brusca, en part per la sobreexplotació. En pocs anys, hem consumit l’aigua “fòssil”, acumulada baix terra durant segles. La salinització és l’altre gran problema. Podem imaginar l’illa de Mallorca com una esponja o un formatge Gruyère, quan es xucla l’aigua dolça i s’acaba, entra cap als aqüífers l’aigua salada de la mar, i ho fa per no sortir mai més, almanco a una escala temporal humana.

Per altra banda, la qualitat de l’aigua de molts dels nostres aqüífers, sobretot al sud-est de Mallorca i Eivissa, no pot ser pitjor. Diversos experts, han elaborat mapes de distribució de nitrats, que s’estenen sobre grans zones, i aquesta aigua no es pot considerar potable. Els excessos comesos per l’agricultura intensiva, i alguns camps de golf, han desembocat en aquesta situació. Alguns municipis segueixen cobrant a la gent aquesta aigua com si fos potable, indicant que no és recomanable cuinar-hi, que en beguin els infants i embarassades, i pengen aquesta informació a bans a l’ajuntament sense cap vergonya.

La falta de pluges de la darrera tardor, ha situat les reserves d’embassaments i aqüífers a mínims històrics. Al febrer, la presidenta del Govern declarava que no es pot garantir el subministrament a les illes aquest estiu. Una de les solucions que es proposa és dessalar més aigua de mar. Es preveu invertir 30 milions d’euros, sols al 2016, en dessalinització. La major part d’aquesta despesa es destinarà al consum d’energia, perquè dessalar aigua de mar és un procés molt costós energèticament. Cóm és que les dessaladores no compten amb plaques solars per produir l’energia que necessiten? La instal·lació de plaques fotovoltaiques a les dessaladores, seria una inversió que ajudaria a minvar l’impacte ambiental de la dessalinització. Un altre dels impactes de dessalar aigua de la mar, és la salmorra que s’obté, que és abocada al mar, amb efectes molt negatius per a la vida marina. Gran part d’aquesta salmorra s’aboca sobre alguers de Posidonia oceanica, molt sensible a augments de salinitat. Aquests ecosistemes, que són clau per mantenir la transparència i oxigenació de les aigües litorals ha de ser prioritària. En definitiva, quan un poble ha de dessalar aigua, és que ha fracassat en la seva gestió.

El consum mitjà dels habitants de Balears l’any 2008 va ser de 133 litres per persona i dia. A aquest consum s’hi han de sumar 104 litres diaris més si es tracta d’un turista. Cada turista consumeix 237 litres d’aigua al dia, encara que alguns investigadors com Ivan Murray, afirmen que el consum és de 440 i d’altres que arriba als 542 litres per pernoctació i turista. Vius quan parlam de turisme de qualitat, perquè el geògraf Macià Blàzquez, afirma que un turista “de luxe” gasta fins a 6 vegades més aigua que un turista qualsevol (L’Altra Mirada, nº 50, maig 2015). Si tenim en compte que el nombre de turistes no atura de créixer a les Illes i que al 2015 hi ha haver uns 12,5 milions de turistes, i la seva estada mitjana va ser de 8 dies, van consumir 23.780 milions de litres d’aigua (23,78 hm3). Les xifres de 2016 són males de predir, però si el nombre de visitants creix, el problema també creix.

Un altre paradoxa és la potenciació dels camps de golf. Un camp de golf de 18 forats consumeix la mateixa quantitat d’aigua que una població de 9.000 habitants (entre 1.250 i 2.400 m3/dia). A Mallorca tenim 24 camps de golf, el que equivaldria a una població de 216.000 habitants. La normativa obligava als camps de golf, des dels anys 90, a regar amb aigua depurada. El Govern de Bauzá i Company però, els va permetre regar amb aigua potable procedent de les dessaladores, posant-los un preu de 1 euro la tona, quan a molts de pobles es paga a 2 i 3 euros la tona. Està clar per qui legisla el govern. Ara, el govern progressista, anuncia que els farà pagar 1,5 euros la tona. Una mesura ridícula, per no dir insultant. Ni un metre de gespa s’hauria de regar amb aigua potable. La realitat és que no es compleix ni amb aquests mínims, ja que alguns camps xuclen aigua de pous d’ús exclusivament agrari. Els camps de golf també contaminen els recursos hídrics amb herbicides i pesticides que s’hi apliquen. Per a més Inri, es vol potenciar també l’esport del Polo, més gespa!

iph_terraferida

La mitjana ponderada de reserves hídriques a Mallorca al gener del 2016 era d’un 51%. L’estat dels aqüífers del sud i llevant de Mallorca però, estan molt per davall d’aquesta mitjana. Per exemple, la massa d’aigua subterrània de Sant Jordi està al 21% de la seva capacitat i la de Cala d’Or al 24%. Tenint en compte els pocs recursos disponibles, sembla clar que s’ha de limitar el seu consum, començant per congelar les places turístiques, limitant al màxim l’edificació de més places residencials, fent una moratòria de camps de golf, i modificant el Pla Territorial. Mallorca té 1 milió d’habitants, 2 milions de places (turístiques i residencials) i el Pla Territorial, permet edificar-ne més de 3 milions, una bogeria que cal retallar al màxim si es vol preservar el recurs.

L’aigua és un bé comú d’alt valor que s’està malbaratant i el turisme juga un paper molt important en el consum d’aquest recurs. Necessitem polítiques valentes per mantenir un consum responsable i sostenible de l’aigua, i les necessitam aviat, perquè cada gota compta.

*Aquest article ha estat modificat el 13/06/2016 per incloure les dades de Deyà i Tortella sobre consum estimat d’aigua per part dels turistes i per incorporar una referència al consum d’aigua dels camps de golf.