L’augment de vols dispara la contaminació sobre Mallorca

amp_aeroport_tf_2018

Obres d’ampliació de l’aeroport de Palma (Gener, 2018)

Terraferida alerta que s’està ampliant l’aeroport de Palma per dur encara més vols.

Les maniobres d’aterratge i enlairament A Son Sant Joan produeixen l’equivalent al 25% de diòxid de carboni que produeix la central d’Es Muterar i la mateixa quantitat d’òxids de nitrogen

L’aeroport de Palma va acollir 27.970.655 passatgers l’any 2017, un 6,5 % més que l’any anterior. Però per AENA aquestes xifres no són suficients i volen augmentar la capacitat de l’aeroport un 21% abans de l’any 2021. Els plans d’AENA de fet, són passar de puntes de 66 vols/hora a 80 i per això han començat a ampliar l’aeroport. Dins el pla DORA, AENA preveu una inversió a Palma de 296 milions d’euros pel període 2017-2021. Les obres pretenen:

  • Fer sortides més ràpides a la pista 06L.
  • Ampliar l’espai per on transiten els avions.
  • Substituir paviments de les pistes
  • Ampliar les zones destinades a l’aparcament d’avions.
  • Fer obres a totes les terminals, amb passadissos més amples i ràpids pels passatgers.

Tot plegat té l’objectiu “d’incrementar la capacitat punta” (pag, 134, “Plan DORA”). Aquestes obres permetran disminuir el nombre d’avions que es troben enlairats a l’espera, moure més passatgers i més equipatges pel mateix espai amb menys temps. Tot encaminat a un únic objectiu final: dur encara més vols i més turistes per recaptar més diners.

L’aeroport però, està generant una contaminació de gran magnitud sobre Mallorca que al nostre entendre, no s’està valorant. Si analitzam el darrer informe de l’Agència Europea del Medi Ambient veurem que dóna molta importància a les emissions produïdes pel consum de combustible per part dels avions en els cicles LTO (en Anglès “landing and take off”). Aquests inclouen els moviments a la pista, l’enlairament, l’ascens, l’aproximació i aterratge.

Aquestes emissions estan controlades per a cada model d’avió i recollides a una base de dades pública. Així, per a un Boeing B737 (un model típic per a les operacions de Palma) per a cada operació tenim 824.65 kg de combustible consumit. Per a un Airbus A320, l’altre model habitual les emissions són molt semblants. Multiplicat per les 208.787 operacions que, segons AENA hi ha hagut a Palma el 2017 tenim:

540.000 tones de CO2 (Diòxid de carboni)., 2150 tones de NOx (òxids de nitrogen), 144 tones de SOx (òxids de sofre), 1670 tones de CO (monòxid de carboni), 180 tones de HC (d’hidrocarburs no cremats), 146 tones de PM (partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres).

L’EQUIVALENT AL 25% DEL CO2 D’ES MURTERAR.

Darrerament s’ha parlat de la possibilitat de tancar la central tèrmica d’Es Murterar (Alcúdia) per l’excés de contaminació que provoca. Doncs bé, si comparam les dades de la central (publicades el 4 de maig de 2017, per l’IDMA, corresponents a tot l’any 2015) tenim que va emetre: CO2: 1987.1 kTm, NOx: 2395.8 Tm, SOx: 4150 Tm, PM: 123.7 Tm

És a dir, les operacions de l’aeroport de 2017 serien com 1/4 part de la central d’Alcúdia pel que fa a emissions de CO2, gairebé com tota la central per a les emissions de NOx (òxids de nitrogen) i partícules no gasoses en suspensió inferiors a 10 micres. En definitiva, cada habitant de Balears aporta més de mitja tona de CO2 el 2017 només per l’operativa de l’aeroport.

L’Estació de qualitat de l’aire de l’aeroport no permet a la ciutadania consultar les dades on-line. L’estació més propera amb dades accessibles és Sant Joan de Déu (Endesa). Pel que fa als nivells d’òxid de nitrogen, si ens centram en el NO2, la Directiva 1999/30/CE estableix per a aquest gas el valor límit per a la protecció de la salut humana de 40 micrograms per metre cúbic (µg/m3) (mitjana anual) i de 200 µg/m3 (valor horari). Doncs bé, la mitjana anual d’aquest paràmetre a Sant Joan de Déu és de 25,6  µg/m3, un 64% del valor límit i molt prop del valor de 30 µg/m3 establert per la mateixa Directiva com a límit per a la protecció de la vegetació. D’un total de 6.994 mesuratges d’aquest gas durant l’any 2017, 1710 superaven la referència mitjana de 40 µg/m3, un 24,5% del total.

La qualitat de l’aire està lluny de ser òptima i no admet un augment de les emissions de gasos contaminants procedents de les operacions de l’aeroport.

Mesurar la contaminació és un deure públic, però no serveix de res si en l’actual situació de qualitat de l’aire, no es prenen mesures per reduir-la davant episodis que poden afectar l’entorn i la salut.

Que podem fer en l’àmbit local per frenar l’augment imparable de la contaminació?

Una vegada estudiat el “Plan DORA”, veiem com AENA no preveu altre cosa que no sigui augmentar el nombre de vols. A escala insular entenem que si AENA augmenta tot el que pot l’aeroport és perquè es continuen edificant milers de places turístiques i residencials a Mallorca. A l’illa no arriba cap turista que no tengui on dormir, per tant els esforços per reduir el nombre d’operacions aeroportuàries s’haurien de destinar a frenar l’augment de les places, actuant sobre la OFERTA:

  • Eliminant la borsa de 43.000 noves places turístiques que el Consell vol repartir per l’illa via zonificació.
  • Reformant el Pla territorial per frenar el creixement urbanístic, declarant rústics tots els sols urbans i urbanitzables no desenvolupats.
  • Fent inedificable el sòl rústic, on queden més de 100.000 parcel·les edificables amb capacitat per 400.000 places.
  • 2×1 turístic. Per cada nova plaça turística se n’haurien de donar 2 de baixa.
    Renunciant a fer més autopistes i ampliacions de carreteres.
  • Exigint a AENA que aturi els seus plans d’ampliar l’aeroport.

 

DV7bdYLWsAAyMcm

Estació de control de qualitat d’aire Sant Joan de Déu, la més propera a l’aeroport. El 24,5% dels mesuratges de diòxid de nitrogen al 2017 (1710 de 6994) es superà el valor límit de 40 µg/m3. L’aeroport incideix sobre la salut humana i no en feim cas

 

Compta cada gota

almallutx_gen2016

El Gorg Blau sota mínims (Escorca, gener 2016). Foto per cortesia de Jaciment Almallutx

A les Illes l’aigua és un dels problemes més importants que tenim damunt la taula. La insularitat agreuja la sequera, perquè els nostres aqüífers són limitats. No tenim muntanyes altes on es donin elevades precipitacions de neu, no tenim rius, i el règim pluviomètric és moderat, escàs a moltes zones, o fins i tot àrid a d’altres. Alguns aqüífers estan baix mínims, en part, degut a la falta de brusca, en part per la sobreexplotació. En pocs anys, hem consumit l’aigua “fòssil”, acumulada baix terra durant segles. La salinització és l’altre gran problema. Podem imaginar l’illa de Mallorca com una esponja o un formatge Gruyère, quan es xucla l’aigua dolça i s’acaba, entra cap als aqüífers l’aigua salada de la mar, i ho fa per no sortir mai més, almanco a una escala temporal humana.

Per altra banda, la qualitat de l’aigua de molts dels nostres aqüífers, sobretot al sud-est de Mallorca i Eivissa, no pot ser pitjor. Diversos experts, han elaborat mapes de distribució de nitrats, que s’estenen sobre grans zones, i aquesta aigua no es pot considerar potable. Els excessos comesos per l’agricultura intensiva, i alguns camps de golf, han desembocat en aquesta situació. Alguns municipis segueixen cobrant a la gent aquesta aigua com si fos potable, indicant que no és recomanable cuinar-hi, que en beguin els infants i embarassades, i pengen aquesta informació a bans a l’ajuntament sense cap vergonya.

La falta de pluges de la darrera tardor, ha situat les reserves d’embassaments i aqüífers a mínims històrics. Al febrer, la presidenta del Govern declarava que no es pot garantir el subministrament a les illes aquest estiu. Una de les solucions que es proposa és dessalar més aigua de mar. Es preveu invertir 30 milions d’euros, sols al 2016, en dessalinització. La major part d’aquesta despesa es destinarà al consum d’energia, perquè dessalar aigua de mar és un procés molt costós energèticament. Cóm és que les dessaladores no compten amb plaques solars per produir l’energia que necessiten? La instal·lació de plaques fotovoltaiques a les dessaladores, seria una inversió que ajudaria a minvar l’impacte ambiental de la dessalinització. Un altre dels impactes de dessalar aigua de la mar, és la salmorra que s’obté, que és abocada al mar, amb efectes molt negatius per a la vida marina. Gran part d’aquesta salmorra s’aboca sobre alguers de Posidonia oceanica, molt sensible a augments de salinitat. Aquests ecosistemes, que són clau per mantenir la transparència i oxigenació de les aigües litorals ha de ser prioritària. En definitiva, quan un poble ha de dessalar aigua, és que ha fracassat en la seva gestió.

El consum mitjà dels habitants de Balears l’any 2008 va ser de 133 litres per persona i dia. A aquest consum s’hi han de sumar 104 litres diaris més si es tracta d’un turista. Cada turista consumeix 237 litres d’aigua al dia, encara que alguns investigadors com Ivan Murray, afirmen que el consum és de 440 i d’altres que arriba als 542 litres per pernoctació i turista. Vius quan parlam de turisme de qualitat, perquè el geògraf Macià Blàzquez, afirma que un turista “de luxe” gasta fins a 6 vegades més aigua que un turista qualsevol (L’Altra Mirada, nº 50, maig 2015). Si tenim en compte que el nombre de turistes no atura de créixer a les Illes i que al 2015 hi ha haver uns 12,5 milions de turistes, i la seva estada mitjana va ser de 8 dies, van consumir 23.780 milions de litres d’aigua (23,78 hm3). Les xifres de 2016 són males de predir, però si el nombre de visitants creix, el problema també creix.

Un altre paradoxa és la potenciació dels camps de golf. Un camp de golf de 18 forats consumeix la mateixa quantitat d’aigua que una població de 9.000 habitants (entre 1.250 i 2.400 m3/dia). A Mallorca tenim 24 camps de golf, el que equivaldria a una població de 216.000 habitants. La normativa obligava als camps de golf, des dels anys 90, a regar amb aigua depurada. El Govern de Bauzá i Company però, els va permetre regar amb aigua potable procedent de les dessaladores, posant-los un preu de 1 euro la tona, quan a molts de pobles es paga a 2 i 3 euros la tona. Està clar per qui legisla el govern. Ara, el govern progressista, anuncia que els farà pagar 1,5 euros la tona. Una mesura ridícula, per no dir insultant. Ni un metre de gespa s’hauria de regar amb aigua potable. La realitat és que no es compleix ni amb aquests mínims, ja que alguns camps xuclen aigua de pous d’ús exclusivament agrari. Els camps de golf també contaminen els recursos hídrics amb herbicides i pesticides que s’hi apliquen. Per a més Inri, es vol potenciar també l’esport del Polo, més gespa!

iph_terraferida

La mitjana ponderada de reserves hídriques a Mallorca al gener del 2016 era d’un 51%. L’estat dels aqüífers del sud i llevant de Mallorca però, estan molt per davall d’aquesta mitjana. Per exemple, la massa d’aigua subterrània de Sant Jordi està al 21% de la seva capacitat i la de Cala d’Or al 24%. Tenint en compte els pocs recursos disponibles, sembla clar que s’ha de limitar el seu consum, començant per congelar les places turístiques, limitant al màxim l’edificació de més places residencials, fent una moratòria de camps de golf, i modificant el Pla Territorial. Mallorca té 1 milió d’habitants, 2 milions de places (turístiques i residencials) i el Pla Territorial, permet edificar-ne més de 3 milions, una bogeria que cal retallar al màxim si es vol preservar el recurs.

L’aigua és un bé comú d’alt valor que s’està malbaratant i el turisme juga un paper molt important en el consum d’aquest recurs. Necessitem polítiques valentes per mantenir un consum responsable i sostenible de l’aigua, i les necessitam aviat, perquè cada gota compta.

*Aquest article ha estat modificat el 13/06/2016 per incloure les dades de Deyà i Tortella sobre consum estimat d’aigua per part dels turistes i per incorporar una referència al consum d’aigua dels camps de golf.

Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

santacirga_5

Una multinacional alemanya vol instal·lar 250.000 panells solars (92 hectàrees) a Santacirga, Manacor

MANIFEST: En defensa de la terra, Santacirga lliure. NO al megaparc solar!

Història viva. A Mallorca queden poques finques que mantenguin la fesomia de temps passats: quan la possessió era una unitat territorial, social i econòmica per ella mateixa. Les parcel•lacions, la urbanització i l’abandonament agrari de moltes d’elles fa que les explotacions actives cobrin encara més valor. Conservar-les és conservar la cultura i la identitat i mantenir la seva viabilitat econòmica al llarg del temps. Santacirga ja era citada fa més de 800 anys. És la possessió on va néixer i créixer Mossèn Alcover i no una simple “explanada” on s’hi pugui instal•lar qualsevol cosa.

Un projecte de mida continental. Una multinacional alemanya vol instal•lar-hi 250.000 panells solars que ocuparien 92 hectàrees. Es tracta del parc solar més gran mai projectat a Mallorca. Aquesta superfície és equivalent, per exemple, al cas antic de Palma, a més de la meitat del nucli de Manacor i és 3 vegades més gran que pobles com Montuïri. Davant l’allau de crítiques, els promotors proposen ara una rebaixa, que creiem insuficient, de fins a 60 ha. Deim SÍ a les energies alternatives, però també deim SÍ a la terra, a preservar l’escala insular i a un canvi de model energètic respectuós amb el territori.

Energia “neta” per seguir embrutant? Per molts megawats (50) que generi aquest parc no resoldrà el gran problema de Mallorca: l’excessiu creixement urbanístic i turístic. A Mallorca ja hi ha prop de 2 milions de places i el Pla Territorial permet construir-ne 2 milions més. Quina superfície verge s’ha de sacrificar per generar energia “neta” per 4 milions de places? La política energètica no pot obviar una cosa tan bàsica. És imprescindible eliminar aquests excessos, garantir l’accés a recursos tan bàsics com l’aigua i no deteriorar més la qualitat de vida de la gent.

Fuel, carbó, gas, nuclear, residus… Els nous parcs solars no vénen per substituir cap de les energies contaminants que ja usam. El Govern no preveu deixar d’importar carbó de Sud-àfrica, s’està construint un gasoducte, es cremen residus a Son Reus… L’energia “verda” arriba per cremar més territori?

Paisatge. El paisatge és un recurs més. En el cas de Santacirga i el Cap Blanc (on es preveu un altre megaparc) el sacrifici de paisatge de gran valor ecològic no està justificat, per molt que els promotors presentin mesures dirigides a “que no es vegi tant”. Mallorca té més de 275 km2 completament urbanitzats i enormes superfícies on posar plaques sense espenyar res.

Terra productiva. Parlar de Santacirga és parlar de terra fèrtil, terra que ha alimentat el nostre poble milers d’anys. Queden poques planes agràries d’aquesta extensió amb terra profunda i de gran capacitat productiva. El rendiment cerealístic mitjà indica que el blat en règim de secà aproximat que es deixaria de produir els 25 anys vinents és de més de 6000 tones o 8000 tones de civada. A Santacirga els cereals es fan per reguiu i els rendiments podrien acostar-se als 3.500 kg/Ha/any, això suposaria rendiments pròxims a les 8000 tones de blat en els 25 anys vinents. De quin lloc del món s’haurà d’importar tot aquest cereal i quin cost energètic tendrà? A més, la Llei Agrària estableix a l’article 106 que la producció d’energia a partir de fonts renovables amb ocupació major a 4 ha s’ha d’ubicar en terrenys de baixa productivitat, marginals o degradats.

Sobirania alimentària. La productivitat d’aquests llocs és de gran importància com també el valor dels serveis ambientals que presten. La infiltració d’aigua de pluja, la capacitat de reciclatge de nutrients, la presència de microorganismes que ofereixen fertilitat etc, no es tenen presents per part de l’empresa ni el govern. Si l’economia ambiental calculàs el valor monetari d’aquesta zona, seguiria tenint vocació agrària.

Fertilitat i fauna. Segons l’economia ecològica el valor de béns com la terra fèrtil i les espècies és incommensurable i per això els hauríem de conservar “per se”. Fan falta entre 100 i 2.500 anys per formar 2,5 cm de terra fèrtil. A més a més, l’agricultura és indispensable per mantenir una estructura territorial eficient i conservar la biodiversitat. Els valors faunístics de la zona tampoc s’han valorat. Els aucells associats a cultius són els que han patit les regressions més importants a tota Europa. Juies, cucullades, xebel•lins, aloves… són espècies presents a la zona i estan incloses a directives i lleis que les protegeixen.

Per tot plegat deim NO al megaparc de Santacirga. SÍ a les energies netes, però NO a qualsevol preu ni a qualsevol lloc.

Terraferida, APAEMA, Ateneu lo Tort, Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), Camins Públics i oberts.

Publicat a Diario de Mallorca (20 d’Abril 2016)

 


Santacirga_debat

 

Informació complementària:

CRÒNICA DEL DEBAT “ELS MEGAPARCS SOLARS DINS FORA VILA

7 abril 2016. Ateneu Lo Tort (Manacor)