Els creuers contaminen Palma, posen en risc la salut de les persones i tributen a paradisos fiscals

El juny de 2019, la Federació Europea de Transport i Medi ambient (Transport & Environment) feia públic un informe on s’analitzen les emissions atmosfèriques dels creuers a Europa. Aquest informe, titulat «One corporation to pollute them all», evidencia el seu elevat  impacte ambiental pel que fa  a la contaminació atmosfèrica. Així, mostra, per exemple, que només els creuers que són propietat de Carnival Corporation & PLC emeteren, el 2017, 10 vegades més òxid de sofre (SOx) que els més de 260 milions de vehicles de passatgers que hi ha a Europa. En termes absoluts, l’informe indica que, durant el mateix any, Espanya, Itàlia, Grècia, França i Noruega foren els països més exposats a la contaminació atmosfèrica generada per aquesta activitat, mentre que Barcelona, Palma i Venècia apareixen com els ports més contaminats. En particular, i pel que fa al port de Palma, els 87 creuers que hi amarraren tengueren engegats els motors durant 6.766 hores i emeteren  a l’atmosfera 28.011 kg de SOx, és a dir, 9,4 vegades més  que l’emès  per 245.005 cotxes particulars.

fig1_T_E

Emissions de SOx dels vaixells de Carnival i de tots els turismes europeus durant el 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

 

fig_2_T_E

Ports europeus més contaminats per les emissions de SOx generades pels creuers durant 2017. Font: Informe «One corporation to pollute them all» de Transport & Environment.

Els creuers al port de Palma

Des de Terraferida hem volgut saber quina va ser l’aportació d’emissions atmosfèriques dels creuers amarrats al port de Palma durant el 2018. Amb aquest objectiu, hem dut a terme una  recerca  centrada en la recopilació i anàlisi de les dades relatives al nombre de visites dels creuers a Palma publicades a la web de Ports de Balears. Així, hem consultat el registre històric dels atracaments de tots els vaixells al port de Palma entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2018, revisant una a una les operacions i destriant els creuers a partir de la informació que aporta l’Autoritat Portuària.

Les dades mostren com 97 creuers amarraren al port de Palma durant el 2018. En total, aquests 97 creuers feren 591 visites al llarg de 267 dies, que suposaren 8.464 hores de funcionament dels motors durant el seu amarrament al port. És a dir, més del 70% dels dies de 2018 hi hagué com a mínim un creuer al port. Concretament, durant 96 dies sols n’hi hagué 1, durant 74 dies en coincidiren 2, durant 55 dies, 3 i durant 29 dies, 4. Els dies amb més afluència foren el 24 i 28 d’abril, el 15 de maig, el 28 de juny, el 28 de juliol, el 18 i 22 de setembre i el 9, 13, 16, 27 i 28 d’octubre, amb 5 creuers cada un d’aquests dies. L’1 de maig arribaren a coincidir-ne 6. Els creuers amb més visites foren: Costa Diadema, amb 48; Aidaprima, amb 30; Norwegian Epic, amb 28; Marella Explorer, MSC Fantasia i Simphony of the Seas, amb 27 cada un; Marbella Dream i MSC Divina, amb 26 cada un i Costa Victoria, amb 25. L’estada mitjana dels creuers a port fou de 16 hores i 45 minuts.

foto1_TL_tf

Creuers amarrats al port de Palma (Agost, 2019).

foto2_TL_tf

Multitud de creueristes acabats de desembarcar al Port de Palma (Agost 2019)

Contaminen Palma

Amb aquesta informació i l’obtinguda sobre les especificitats tècniques de cada motor (potència, consum i equivalència d’emissions en grams de contaminants per grams de fuel-oil cremats), hem pogut estimar el consum de fuel i les emissions de gasos contaminants generats a port. Per fer aquest càlcul, hem tengut en compte que els creuers no apaguen mai els motors, ni tan sols estant a port, per mor que han d’alimentar el seu sistema contínuament, i que en aquesta situació funcionen al voltant del 75% de la seva potència màxima. Així doncs, segons aquestes premisses, els creuers arribats a Palma al llarg de 2018 haurien cremat fins a 63.369 tones de fuel durant la seva estada al port, un consum de combustible que evidencia la dimensió de la contaminació que generen quan aquest es crema, així com el seu impacte sobre la salut pública (tot això sense considerar les emissions de gasos contaminants produïts durant les travessies i les maniobres d’atracament i sortida del port). Per fer-nos una idea del que això representa, el consum de combustible per part dels creuers al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019 equivaldria a la mateixa quantitat de fuel que el petrolier Prestige abocà a la mar el 2002 (que en concret foren unes 77.000 tones). En termes comparatius,  traduït a consum de gas-oil, tot aquest fuel permetria que quasi 20.000 cotxes (més concretament 18.890) fessin la volta a tota la circumferència de la Terra.

fig_3_tf

Consum de fuel dels creuers, acumulat per mesos, al port de Palma entre gener de 2018 i maig de 2019

A partir de les estimes que hem pogut fer, els creuers atracats al port de Palma durant 267 dies de 2018, amb 8.464 hores de funcionament dels seus motors estant a port, haurien emès a l’atmosfera:

  • 202.808 tones de CO2.
  • 5.576 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 3.445 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 778 tones de partícules de 10 micres (PM10).
  • 293 tones de monòxid de carboni (CO).
  • 179 tones d’hidrocarburs no cremats (HC)
  • 348 grams de poliaromàtics (PAH).

Per entendre millor la magnitud de les emissions generades pels creuers a port, les hem comparat amb les generades per la Central d’Es Murterar durant tot el 2015 (darrer any amb dades completes), que funciona durant 24 hores cada un dels 365 dies de l’any:

  • 1.987.100 tones de CO2.
  • 2.396 tones d’òxids de nitrogen (NOx).
  • 4.150 tones de diòxid de sofre (SO2).
  • 124 Tones de partícules de 10 micres (PM10).

Les dades mostren que, el 2018, els creuers emeteren 6,3 i 2,3 vegades més partícules (PM10) i més òxids de nitrogen (NOx), respectivament, que Es Murterar, mentre que quasi n’igualaren l’emissió de diòxid de sofre (SO2) i emeteren fins al 10% de les tones de CO2 que emet la central.

fig_4_tf

Emissions generades pels creuers al port de Palma i la central Es Murterar el 2018 i 2015, respectivament. NOx: òxids de nitrogen; SO2: diòxid de sofre; PM10: partícules de 10 micres; CO: monòxid de carboni; HC: hidrocarburs no cremats.

Posen en risc la salut de les persones

Les partícules PM10, amb una mida entre 2,5 i 10 µm, són altament perjudicials per a la salut humana, ja que augmenten el risc de patir malalties respiratòries i oncològiques. Per altra banda, els òxids de nitrogen (NOx), que també tenen múltiples efectes negatius sobre el medi ambient (contribució a l’escalfament global, formació de pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó i formació de boirum (smog) i d’altres contaminants atmosfèrics), contribueixen a la formació d’ozó a nivell local, el qual té importants efectes sobre la salut de les persones. Així mateix, el diòxid de sofre (SO2) és un gas molt tòxic i, val  a dir, també un dels principals responsables de la pluja àcida.

Tributen a paradisos fiscals

Des de Terraferida, hem volgut anar més enllà de l’anàlisi d’emissions de gasos contaminants per part dels creuers i hem volgut saber, també, sota quina bandera ens visiten. I és que aquesta no és una qüestió menor donades les importants implicacions econòmiques i socials que se’n deriven. Així,  hem tengut accés a les dades relatives a les  banderes que usaren els creuers que visitaren el Port de Palma durant el 2018, i hem comprovat que aquestes corresponen a 14 països diferents: Itàlia, Gran Bahames, Malta, Panamà, Illes Marshall, Bahames, Noruega, Bermudes, França, Luxemburg, Saint Vicent i les Granadines, Bahrain, Holanda, Regne Unit. Com a mínim, el 65% de les visites es feren amb banderes de paradisos fiscals1, un percentatge que se situaria en el 99% si s’acabàs confirmant que les banderes italianes corresponen a Trieste (zona franca comparable a un paradís fiscal dins Itàlia). La versatilitat de les banderes usades és enorme. Per exemple, el 2018 el Costa Diadema, que visità Palma 48 vegades,  usà 7 banderes diferents, mentre que l’Aidaprima féu 30 visites i n’usà fins a 6 distintes. Sens dubte, aquestes companyies usen els paradisos fiscals a conveniència per eludir pagar impostos i esquivar la legislació ambiental i laboral dels països que visiten.

taula

Banderes usades pels creuers que visitaren Palma el 2018.

 

Per tot això, des de Terraferida demanam:

  • Reduir el turisme de creuers i assegurar que en cap moment n’hi hagi més d’un al port.
  • Millorar els sistemes de control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules contaminants al port i altres indrets de Palma, mitjançant el desplegament de sensors acurats que permetin un seguiment rigorós de les seves concentracions, susceptibles d’afectar la salut humana.
  • Informar la població dels resultats del control i monitoratge de les concentracions de gasos i partícules proporcionats pels sensors.
  • Controlar, per part de l’Autoritat Portuària, les operacions de canvi de combustible al port i les certificacions ambientals dels vaixells.
  • Regular, mitjançant la Llei de Canvi Climàtic, tots els aspectes relatius a l’activitat dels creuers en què l’Administració autonòmica tengui competències, com, per exemple, els objectius de reducció d’emissions de gasos contaminants als ports illencs.

Com a responsable de la salut pública, exigim al Govern Balear que controli l’activitat dels creuers i prengui les mesures oportunes per tal de garantir als ciutadans de Palma i de les Illes una qualitat de l’aire que no superi els límits de gasos contaminants que marca la legislació europea vigent.

 

1Es consideren Paradisos Fiscals aquelles regions que reuneixen els següents requisits:

  1. Impostos baixos o nuls.
  2. Secret bancari i manca de transparència.
  3. Legislació que no permet l’intercanvi d’informació amb altres països.
  4. Absència de registre de l’activitat econòmica de les empreses que hi operen.

 

Manifest #AutopistaMai

capsaleraweb-2

Crida per una Mallorca més verda, digna i justa

Aquesta és una crida a totes aquelles persones que estimen Mallorca, que creuen i senten que val la pena conservar el seu paisatge, els seus ecosistemes naturals i agraris i la seva fràgil bellesa. Aquesta és una crida urgent de persones com tu, com vosaltres, que veieu amb preocupació com la massificació turística, l’excés d’edificació i el model viari basat en grans autopistes posen l’illa en perill fins a un límit que no haguéssim imaginat mai.

Darrere les noves autopistes, hi creixen urbanitzacions i grans xalets aïllats, s’edifiquen els boscos, les muntanyes i les terres fèrtils que han sostingut la vida fins als nostres dies. Darrere cada nova carretera hi apareixen grans centres comercials multinacionals, polígons industrials i pedreres, que eliminen o substitueixen l’agricultura, les botigues tradicionals, els artesans i les petites indústries locals que donen sentit als pobles i a l’illa. Aquest model depredador ni tan sols reverteix en una millora de les condicions de vida de la gent; tot el contrari.

A aquesta nova Mallorca, a més, s’hi accedeix en cotxe –sols en cotxe– perquè s’ha desmantellat gran part de la xarxa de tren que existia i el transport públic col·lectiu existent és escàs, car i insuficient. La imposició d’aquest absurd, que ens ha dut a tenir la densitat de cotxes més elevada del planeta, ens està passant factura: saturació, embossos interminables, contaminació ambiental creixent, alta sinistralitat, minva de la qualitat de vida, costos econòmics enormes, corrupció politicoempresarial associada a les obres i al seu manteniment i tots els indicadors ambientals negatius en creixement constant. I, tanmateix, com més carreteres es fan, més cotxes hi ha.

Lamentablement, ni l’anterior Govern ni l’actual no han mostrat voluntat real per revertir aquesta situació i apostar d’una vegada per totes pel transport públic col·lectiu. De res serveixen les promeses: que els programes electorals parlin de transició ecològica; que els Acords de Govern duguin per escrit que hi haurà més i millor protecció del territori; que els plans de mobilitat assegurin que s’apostarà per la mobilitat sostenible. Fins i tot, les forces polítiques que històricament lluitaven contra les autopistes –com la de Llucmajor-Campos– ara les imposen, arrasant paisatges, promeses i esperances d’un futur millor.

Fa molts anys que milers de persones, entitats i plataformes locals fan tot allò que poden i saben per tenir una Mallorca millor. S’han aconseguit grans victòries, però ara l’onada d’asfalt i ciment és molt gran, afecta a tota l’illa i cal més ajuda que mai per frenar-la. És per això que fem aquesta crida a tota la gent que estima Mallorca a sumar-se a aquest darrer crit, a mostrar el seu rebuig contra la construcció de noves autopistes, carreteres i urbanitzacions i a l’urbanisme depredador.

Si hi estàs d’acord, si creus que cal fer alguna cosa per revertir aquesta situació i que podem aspirar a una Mallorca més verda, més justa i més digna:

Suma’t, ajuda’ns, SIGNA I COMPARTEIX!

 

 

Llucmajor-Campos: #AutopistaMai

2018-10-20 14.24.58

capsaleraweb-2

La Plataforma Antiautopistes ha documentat amb imatges aèries el traçat i l’entorn de la futura autopista Llucmajor-Campos. La plataforma fa una darrera crida als partits que governen el Consell per rectificar un projecte que tendrà un impacte ambiental i social enorme.

La Plataforma Antiautopistes, formada per persones i entitats contràries a l’autopista de Llevant, ha documentat amb imatges aèries tot el traçat (9 Km.) que recorrerà la nova autopista entre Llucmajor i Campos. Mitjançant un dron equipat amb òptica de gran qualitat la plataforma ha obtingut, al llarg de diverses jornades, més de 350 imatges i vídeos de la zona que serà arrasada per les màquines si no hi ha una decisió política immediata que rectifiqui la decisió de construir aquesta nova autopista.

L’objectiu de la plataforma ha estat el de inventariar un paisatge ric i divers conformat per zones agràries actives, ametllerars, zones de cereals, pastures, deveses, bardisses naturals, així com hàbitats naturals com pinars, ullastrars, garrigues i un ric mosaic mediterrani d’alt valor ecològic i paisatgístic. També hem pogut documentar tot un seguit d’elements tradicionals que seran arrasats, afectats o que quedaran enmig d’un entorn farcit d’asfalt. Parlam de barraques, coves, basses, l’avenc de Son Muletó i multitud d’edificacions humanes destinades a la ramaderia, safaretjos històrics, l’antiga via del tren, etc.

2018-10-20 14.25.04

El traçat actual de la carretera Llucmajor-Campos té 9 Km.

Documentar l’ara i el després. Els paisatges i entorns que hem pogut fotografiar tenen una gran bellesa, més de la que es pugui apreciar quan es circula en cotxe per aquesta carretera, i un valor natural i agrari incalculable. La intenció de la plataforma ha estat el de documentar amb imatges un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies, però també el de deixar constància dels canvis en el paisatge que produirà l’autopista. L’impacte més destacat serà el d’una carretera que ara té entre 8 i 10 metres d’amplada a 42, que seran prop de 100 a la zona de Son Sala (Campos) on s’ha projectat una super rotonda que ocuparà diverses hectàrees, precisament a una de les zones de més valor agroecològic de tot aquest entorn. Sigui com sigui la plataforma documentarà el mateix entorn quan estigui en obres i quan aquestes estiguin acabades perquè la gent pugui comparar el resultat d’una infraestructura tan gran sobre un paisatge tan bell. L’impacte, no cal dir-ho, va més enllà del traçat. L’autopista canviarà per sempre el paisatge de tota una comarca, com ha passat amb la resta d’autopistes a Mallorca, que han estat seguides per pedreres, abocadors, polígons, centres comercials de multinacionals, etc.

2018-10-20 14.24.51

L’autopista ocuparà zones d’alt valor agroecològic

Darrera crida al Consell: S’ha de paralitzar aquest desastre, i presentar una solució menys impactant, més econòmica i que respecti els Acords pel canvi. El projecte d’autopista és duríssim i a més incompleix els Acords pel Canvi signats per MÉS-PSOE-Podem. El projecte aprovat per tots els partits és desmesurat, depredador de territori (ocuparà prop de 60 hectàrees) caríssim (té un cost de més de 33 milions de €) i suposa la continuació d’un model de mobilitat de gran impacte que ha fracassat. Aquesta autopista a més, és calcada a la del PP, perquè sols s’ha rebaixat 1 metre, passant de 43 a 42 metres d’amplada. Recordem que els Acords pel Canvi signats al Consell de Mallorca deien (capítol 6, infraestructures):

  1. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
  2. Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres…
  3. Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat.
  4. Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

El programa electoral de MÉS per Mallorca a més deia al seu punt nº 74. “Suprimir les autopistes camuflades de desdoblament“, fent referència a aquest projecte. Cal recordar que el PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat i Podem havia assegurat que transformaria el Departament de carreteres del Consell per convertir-lo en un departament de mobilitat sostenible. A tots aquests incompliments ara hi hem d’afegir que l’empresa constructora té un historial de corrupció escandalós. Per tot plegat DEMANAM al pacte MÉS-PSOE-Podem que paralitzi i descarti aquest projecte de manera definitiva.

DJI_0102_b

…un entorn que podria començar a desaparèixer en pocs dies

capsaleraweb-2

Sense transport públic Mallorca va cap al col·lapse

tren_pla

Línia de Manacor, vista des del Puig de Sant Nofre, Sant Joan (gener 2017).

El Govern oblida el transport públic col·lectiu com a alternativa a l’ús del cotxe privat al Pla Director Sectorial de Mobilitat.

Terraferida ha estudiat les darreres setmanes el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears (PDSMIB). Aquest Pla es troba ara mateix en fase d’Avaluació a la Comissió Balear de Medi Ambient de les Illes Balears (CBMAIB). També hem pogut comparar-lo amb el Pla Anterior, aprovat el 2006. El PDSMIB fa una diagnosi, aporta xifres i quantifica aspectes interessants sobre mobilitat, però oblida, de manera incomprensible, fer propostes concretes sobre transport públic col·lectiu. Si els illencs i els turistes usen de manera massiva el cotxe privat, és senzillament per la manca d’alternatives de transport públic col·lectiu (tren, bus, metro) i per la deficient connexió de tots ells. Una vegada estudiat el Pla, feim 25 propostes concretes per a que hi siguin incorporades o estudiades.

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE MOBILITAT DE LES ILLES BALEARS (PDSMTIB)document inicial estratègic

El transport col·lectiu públic és un servei bàsic per a la ciutadania, tan important com l’educació o la salut. La mobilitat no se pot limitar al cotxe privat. Aquest Pla oblida aquest dret de la ciutadania i la obligatorietat de contemplar-ho com un servei públic, tal com diu la Llei 4/2014 de Transports Terrestres i Mobilitat Sostenible de les Illes Balears aprovada pel Parlament el 2014. El Pla Director Sectorial de Mobilitat que ha redactat el Govern i que vol aprovar al final d’aquesta legislatura, tampoc pot oblidar que el transport col·lectiu públic com a sistema de mobilitat és més segur, menys contaminant, eficient i econòmic.

Ni 1 metre de via de Ferrocarril. Recordem que el PDSMIB és un instrument de planificació bàsica. Doncs bé, el Govern no ampliarà la Xarxa Ferroviària, avalant així els plans de carreteres i el cotxe privat com a peça clau de la mobilitat a Mallorca. El Pla no inclou el metro Palma-Aeroport, ni el Tren de Llevant ni la recuperació del tren Santanyí-Campos-Llucmajor-Palma o Felanitx-Porreres-Algaida-Santa Maria ni noves línies.

mapa_tren_1921

Mapa de les línies construïdes i projectades dels Ferrocarrils de Mallorca a l’època de la seva màxima expansió (ca. 1920). Font: https://bit.ly/2rbM1eT

Tot i l’acceleració del col·lapse que viuen moltes carreteres, en especial els accessos a Palma, l’aposta de les institucions públiques de Mallorca, en concret el Consell Insular, és fiar-ho tot a fer noves autopistes (Llucmajor-Campos i Segon Cinturó de Palma), ampliar les existents, i fer rondes i rotondes de gran impacte ecològic i econòmic. Recordem que ara mateix el CIM està executant o té en projecte noves autopistes i rondes per valor de més de 200 milions d’euros.

Respecte al transport col·lectiu públic amb autobús, el PDSMIB accepta els plans realitzats i aprovats pel mateix govern aquesta legislatura, sigui el PISTRVC (Pla Insular de Serveis de Transport Regular de Viatgers per Carretera de Mallorca 2017) i el PSTRVCM que regula el projecte de contractació/concessions de línies de bus fins el 2032 a Mallorca. Aquests Plans són molt insuficients per a les necessitats de transport públic de l’illa de Mallorca tan pels residents com pels visitants.

La mobilitat a Mallorca i a les Illes no es resoldrà amb una sola recepta. Les propostes de la nostra entitat van dirigides a recuperar quilòmetres de via ferroviària (tren de Llevant, metro Aeroport Palma, metro fins a Son Espases), augmentar les freqüències d’autobusos públics, disposar de busos ràpids entre punts concrets i millorar molt la connectivitat d’un transport amb un altre amb els desplaçaments a peu i amb bicicleta. També proposam una nova taxa pels cotxes de lloguer, establir un sostre d’aquests vehicles, un control de les emissions del transport aeri i un pla de vials no motoritzats entre d’altres.

mapa_linies

Mapa esquemàtic de la xarxa ferroviària històrica de Mallorca. Font: https://bit.ly/2HKTl7s