#SenseLímitsNoHiHaFutur renuncia a entrevistar-se amb el President Ensenyat

senselimitsnohihafutur_laseu

Presentació del Manifest a les escales de La Seu el 17 de Setembre de 2016

La plataforma demanà audiència al mes de febrer, però el President ha posposat la reunió fins a 4 vegades. La plataforma sorpresa amb el desinterès d’Ensenyat per les propostes de protecció del territori

El mes de setembre de 2016 un grup de ciutadans d’arreu de les Illes, va llançar el manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur. El manifest té l’objectiu d’aconseguir unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment. El text fa esment de la situació urbanística passat i present i ofereix dades per reflexionar: Els darrers 60 anys s’ha urbanitzat més d’1 hectàrea al dia de territori, un ritme que continua implacable “empès per una economia de demanda infinita que no contempla límits…”.

A les Illes i l’increment de places residencials i turístiques ha seguit augmentant i la pressió humana ja supera els 2 milions de persones a l’agost. Els plans urbanístics vigents de fet, permeten un creixement de fins a 3,7 milions de places, 3 d’ells a Mallorca. És urgent retallar aquest creixement abans d’entrar dins una situació crítica. Manca d’aigua, generació de residus, consum d’energia, emissions, saturació… quin d’aquests problemes pot arreglar-se o millorar si el creixement urbanístic segueix disparat?.

banner6

Sense Límits no Hi Ha Futur va aconseguir el suport de fins a 135 entitats de les Illes Balears i la signatura de més de 5.000 persones amb sols 3 setmanes. Una vegada tancat el manifest la plataforma va elaborar el document 50 propostes per unes illes més verdes, més justes i menys massificades. Aquest document va ser entregat a la Presidenta Francina Armengol i al Vicepresident Biel Barceló. Ambdós dirigents, que es van torbar altres 3 mesos a rebre a la plataforma, van descarregar la responsabilitat de prendre mesures de protecció en els Consells Insulars, que són els que tenen competències urbanístiques. Tot i que la plataforma discrepa d’aquest punt de vista, perquè històricament el Parlament ha fet les lleis més importants en defensa del territori (Llei d’Espais Natural, Directrius d’Ordenació del Territori, Lleis turístiques, moratòries, amnisties…) va sol·licitar una reunió al President Ensenyat per explicar-l’hi les propostes de protecció que impulsa aquesta campanya.

Tot i la disponibilitat total de la plataforma, el president ha “posposat per més endavant” la data de la reunió fins a 3 vegades i una quarta que directament va anul·lar, en 4 mesos. Sempre hi ha hagut temes més importants. En vista de la manca d’interès del President del Consell i els seus Consellers per cercar data per parlar-ne i en vista de les nul·les iniciatives polítiques   per posar fre ni retallar l’excés d’edificació a sòl urbà ni rústic, la plataforma desisteix.

banner2

El propi President Ensenyat deia al seu discurs d’investidura que “La nostra terra no pot seguir castigada amb més ciment i asfalt”. La realitat és que impulsa autopistes (Campos-Llucmajor, Segon Cinturó) i una política de carreteres nefasta pel territori, mentre ha estat incapaç de proposar una revisió del Pla Territorial en 2 anys de Govern que es plantegi posar límits al creixement. L’únic que hem vist, és que el ple del Consell, va aprovar una moció, a instàncies del PI, per no reduir la parcel·la mínima al sòl rústic per a noves edificacions.

SenseLímitsNoHiHaFutur seguirà explicant les seves propostes a la ciutadania i intentarà acumular suports entre entitats i ciutadans per aconseguir els seus objectius d’unes illes més verdes, menys massificades i més justes socialment.

Nota de Premsa. 3 de Juny de 2017


senselimitsnohihafutur_banner

Desmuntant Airbnb a les Pitiüses

eivissa_vila_tf_2017

Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.


Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

  • El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
  • El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
  • El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
  • El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
  • L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

photo_2017-04-22_13-45-29

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)


DADES DE MALLORCA

balears_from_ISS

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA


La Llei turística no posa un sostre clar de places

Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca

Desmuntant Airbnb. Part II

insideairbnb_2016_tf

Terraferida fa públiques les dades actualitzades a març de 2017 d’Airbnb a Mallorca.

A març de 2017, la multinacional ja ofereix 14.858 allotjaments que sumen 109.133 places. Les estades turístiques es dupliquen en sols 1 any.

Fa pocs dies Terraferida feia públiques les dades sobre allotjaments de lloguer turístic que Airbnb oferia a Mallorca el mes de gener de 2016. La multinacional oferia 11.271 allotjaments i un total de 78.543 places. Obtenir i tractar estadísticament aquestes dades va ser possible gràcies a InsideAirbnb(*). Arran de les peticions formulades per Terraferida i altres entitats preocupades per les conseqüències d’aquest fenomen, InsideAirbnb ha actualitzat els fitxers amb les dades disponibles a març de 2017.

Aquests nous arxius, que ja hem tractat estadísticament amb programari d’anàlisi de “big data”, mostren una evolució extraordinària d’aquest fenomen en tan sols 12 mesos. Els allotjaments oferits ja són 14.858, fet que representa un 31% més que fa 1 any. El total de places oferides per la multinacional puja a 109.133, un 53% més que fa 1 any.

Una de les dades més impactants és veure l’evolució de les estades turístiques. Si el 2015 van sumar 550.283 estades, l’any 2016 aquestes es van duplicar, arribant a les 1.153.772, un increment del 109% en sols 1 any. Aquest augment extraordinari es suma a altres indicadors de saturació, que ja deixaven clar que la massificació de 2016 no era una “sensació subjectiva”, com apuntaren alguns responsables polítics.

Un dels nous mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes del 2016

Una altra dada rellevant és que Airbnb ha començat a oferir als seus clients informació sobre les llicències dels habitatges. El gener de 2016 Airbnb no oferia cap informació al respecte, mentre que al març de 2017 especifica que 350 allotjaments dels que ofereix, sí que tenen llicència o estan en tràmit d’aconseguir-la. En tot cas, és sols un 2,3% del total dels allotjaments. Som conscients que molts d’aquests tenen llicència, encara que Airbnb no ho especifica. Ens hauríem de demanar perquè Airbnb actua d’aquesta manera i si faria el mateix si tots els habitatges tinguessin llicència. La multinacional aprofita el fet que la vella regulació turística NO L’OBLIGA a especificar si tot el que ofereix és legal. Altres ciutats com Barcelona, han obligat a la multinacional a rectificar i sols poden publicitar establiments legals.

habitatges_ruralia

A algun lloc de Mallorca…

70.000 places de lloguer turístic il·legal.

Fa pocs mesos el Consell Insular organitzava unes jornades per tractar aquest fenomen. Un estudi fet per tècnics prestigiosos del GAAT i de CCRS advertia als responsables polítics de que hi havia prop de 70.000 places de lloguer turístic il·legal i oferien solucions per pal·liar les conseqüències no desitjades d’aquest fenomen. Segons aquest estudi, prop d’un 56% del lloguer vacacional oferit a diferents portals d’internet seria il·legal. No sembla que les administracions hagin fet cas, de moment, d’aquestes advertències.

La nostra entitat vol deixar clar que no criminalitza a les persones que opten pel lloguer turístic amb Airbnb o plataformes similars, tan si són usuaris com comercialitzadors. Moltes famílies de les illes obtenen rendes que els permeten una vida més digna gràcies a aquest lloguer. Ara bé, pensam que cal obrir un debat sobre la magnitud d’aquest fenomen, que si bé pot ser positiu a nivell individual i per col·lectius concrets, té conseqüències ambientals serioses pel conjunt de la societat.

La febre del lloguer turístic ha atret Mallorca a fons d’inversió i especuladors de tot el món, que només cerquen rendibilitat i no volen ni a sentir parlar de les seves conseqüències. Tot plegat contribueix a disparar l’edificació turística (en màxims històrics segons el darrer informe del col·legi d’arquitectes), la massificació, l’augment del preu dels lloguers, la impossibilitat d’accés a l’habitatge per part dels residents, increment de la pressió humana sobre els recursos naturals, cotxes de lloguer, mobbing urbanístic, etc.

Terraferida publica avui NOUS MAPES INTERACTIUS actualitzats amb tots els allotjaments turístics que ofereix Airbnb i també un mapa amb els allotjaments turístics que sí publiciten la seva llicència.


logo_insideairbnb

(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades de InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.

InsideAirbnb… Afegint dades al debat. Eina, independent i no comercial, de dades de codi obert. Com s’utilitza realment Airbnb i com afecta el teu barri?


Desmuntant Airbnb

insideairbnb

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La multinacional ofereix 11.271 allotjaments que sumen 78.543 places. Cap dels allotjaments declara tenir llicència.

Terraferida fa públiques les dades d’Airbnb a Mallorca. La nostra entitat ha tengut accés als arxius del portal InsideAirbnb(*) per a l’illa de Mallorca. Mitjançant programari d’anàlisi de “big data“, hem pogut extreure les dades més significatives sobre el volum, tipologia dels habitatges, adreça, noms dels llogaters, etc.

També hem extret les dades de geolocalització de cada allotjament i amb elles hem generat uns MAPES INTERACTIUS que permeten visualitzar la seva distribució sobre el territori i la seva tipologia. El resultat ens dóna unes capes que contenen tots els allotjaments, i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps o GoogleEarth fent un simple zoom i activant o desactivant les capes. Les dades estan actualitzades a 6 de gener de 2016. Mancaria per tant, veure les dades del darrer any, superiors en volum a les disponibles en l’actualitat.

Un dels mapes que hem generat: localització dels allotjaments en lloguer

Consultar més mapes

El resultat d’aquesta investigació dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 11.271 allotjaments amb capacitat per 60.323 places, ampliables en 18.220, que fan un total de 78.543 places. En total, les estades a aquests allotjaments, haurien sumat 550.283 estades l’any 2015. Una de les dades més sorprenents d’aquesta recerca, ha estat comprovar que cap dels 11.271 allotjaments declara tenir llicència turística. Les cases aïllades i apartaments sumen el gruix de l’oferta, amb 9.689. Les cases amb habitacions privades per turistes són 1.556. Lluny del que pugui semblar, l’oferta de Bed&Breakfast representa tan sols un 2%. Els arxius d’Airbnb descriuen més de 20 tipologies d’allotjaments, entre ells 11 caravanes, 9 castells, 37 vaixells, 13 tendes de campanya, 1 barraca, 1 iglú , 1 casa d’alt d’un arbre, etc.

Recordem que no tot el lloguer turístic s’ofereix a través de Airbnb. Altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. A part dels portals d’internet, hi ha totes les fórmules clàssiques via particulars, immobiliàries, etc. que oferirien prop de 123.000 places sols a Mallorca segons el Consell Insular. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució, donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra, els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer (un 40% en 3 anys).
  5. Generant una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb són pura especulació. Ni tenen treballadors ni paguen impostos a Mallorca.

Terraferida lliurarà aquestes dades i els mapes interactius a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, la nostra entitat sol·licita al Govern que lluiti contra el lloguer turístic fraudulent, que tregui aviat una nova regulació que obligui als portals d’internet a exposar la llicencia. I també que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que ja vàrem presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui un (1) sòl instructor per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.


(*) InsideAirbnb és una entitat sense ànim de lucre que captura les dades de les ofertes que genera Airbnb. InsideAirbnb les penja al web perquè qualsevol persona, entitat o Govern les pugui analitzar i usar sense cap cost. InsideAirbnb qüestiona que es tracti d’economia col·laborativa. Les dades d’InsideAirbnb estan sota llicència Creative Commons CC0 1.0 Universal (CC0 1.0) “Public Domain Dedication”.


 

Notícies Cap de Setmana IB3 TV – 25 Març 2017

50 propostes per unes Illes més verdes

#SenseLímitsNoHiHaFutur ha entregat avui 50 propostes per unes Illes més verdes, més justes i menys massificades a la Presidenta Armengol. Més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de les illes es van adherir al manifest que demana mesures per frenar la massificació de les Illes. El col·lectiu impulsor va sol·licitar una reunió amb la Presidenta per fer-li arribar el manifest i les propostes bàsiques de mínims que entenem que cal impulsar de manera urgent per revertir l’actual situació. Avui, més de 100 dies després de la sol·licitud, membres d’alguns dels col·lectius firmants s’han reunit amb la Presidenta.


presidenta_senselimits_15feb2017

La cap de l’executiu de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident, Gabriel Barceló, han rebut en audiència cinc membres de la plataforma ecologista #SenseLímitsNoHiHaFutur. Els representants són Antonina Siquier, Neus Prats, Jaume Adrover, Lola M. Fornons i Margalida Ramis

50 PROPOSTES PER UNES ILLES MÉS VERDES, MÉS JUSTES I MENYS MASSIFICADES

Revisió del creixement.

  1. Volem que s’impulsi la revisió de les DOT que garanteixin la preservació paisatgística i assegurin la protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic. S’ha de garantir que els sòls agraris i forestals siguin preservats.
  2. Revisió del PTI. Desclassificar sòls urbans i urbanitzables i recuperar les propostes de corredors verds proposades pels equips tècnics redactors, vetades al seu moment.
  3. Sòl rústic. No s’haurien de permetre més xalets. En tot cas cal augmentar la parcel·la mínima per edificar al sòl rústic comú, com a mínim fins a 30.000 m2.
  4. No permetre cap habitatge més en sòl rústic superior als 200 m2. Ara són de 500 m2 i tot es destina al luxe.
  5. Moratòria de places turístiques; aplicant la mesura de 2 places de baixa per cada nova plaça turística i destinar un percentatge de l’ecotaxa a esbucar hotels obsolets.
  6. Nou catàleg d’Espais Naturals. Declarar ANEI paisatges valuosos exclosos de la LEN que ara només són Sòl Rústic Comú.
  7. Re-catalogar com a ANEI tot el sòl rústic forestal i els ARIP. Molts estan en perill d’urbanització imminent.
  8. Prohibició d’edificar xalets, ni infraestructures als sòls més fèrtils de les illes indicats als mapes d’edafologia disponibles.
  9. Moratòria total de camps de golf i ports esportius. Hi ha 24 camps de golf i més de 25.000 amarraments.
  10. Paralització de l’execució de les obres previstes a l’actual Pla de Carreteres i redacció d’un pla integral de mobilitat de tota la illa que supediti les intervencions en carreteres a les necessitats reals des de la perspectiva de mobilitat sostenible i no estrictament des de la perspectiva de noves infraestructures que condicionen un model expansiu i insostenible.
  11. Acabar amb l’amnistia que permet concedir llicències a urbanitzacions sense clavegueram. Obligatorietat de disposar de sanejament per a tota nova construcció i reforma integral i de tractament terciari a zones amb recursos hídrics que han estat reduïts.
  12. Cal aprovar una Norma Territorial Cautelar (NTC) urgentment. Una norma que hauria de suspendre creixements a sòls urbans, urbanitzables i rústics i no permetre més infraestructures impactants (autopista Llucmajor-Campos, Carreteres a Eivissa, Parcs solars de Santacirga i Llucmajor, esteses elèctriques). Aquesta norma permetria guanyar temps per treballar el PTI, revisar les DOT, la LEN etc. Moltes de les propostes que aquí es fan podrien ser incloses dins aquesta Norma.

Urbanisme il·legal.

  1. Disciplina urbanística. L’ADU necessita personal, pressupost i més capacitat de sanció. La impunitat és enorme. Hi ha prop de 2.000 expedients pendents. Cal lluitar contra la total impunitat existent en l’urbanisme a sòl rústic. Volem l’enfortiment real de l’ADU amb un augment considerable de recursos humans i econòmics. Modificació legislativa en desenvolupament de l’art. 25.2 de la LRBRL (“El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, EN LOS TÉRMINOS de la legislación del Estado Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, en las siguientes materias: […]“, de l’article 29.2 de la LLEI MUNICIPAL I DE RÈGIM LOCAL DE LES ILLES BALEARS (apartat c), sobre competències municipals, de manera que els Ajuntaments mantinguin les de vigilància urbanística i disciplina en sòl urbà, però transferint aquestes competències, pel que fa al Sòl rústic, als Consells (o, en cas de l’illa de Mallorca, a l’ADT -Agència per la Defensa del Territori de Mallorca-; cas de Menorca, Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística al Sòl rústic de l’illa de Menorca; cas de Formentera: Consell…).

Posidònia i conservació marina.

  1. Les Illes tenen 8 Reserves Marines (Badia de Palma, Nord de Menorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Migjorn de Mallorca, l’Illa del Toro, Illes Malgrats, Llevant de Mallorca, Freu de sa Dragonera). És imprescindible dotar-les de més personal i recursos per esdevenir autèntiques reserves. La nova Reserva Marina de Sa Dragonera hauria d’ampliar-se, pensam que hi ha un consens gairebé generalitzat per l’ampliació d’aquesta reserva.
  2. Publicar la cartografia de Posidonia oceanica (està feta) i creació d’una aplicació de mòbil o altres sistemes que indiquin on NO es pot fondejar.
  3. Dotació de barques i personal adequat per vigilar els fondejos sobre els alguers i una modificació legislativa clara. Es va anunciar el juliol de 2015 l’aprovació d’una llei “imminent” per conservar i protegir els alguers i res més se’n ha sabut.

Residus.

  1. Llei de residus L’objectiu ha de ser prevenir, reduir, reciclar i preveure el tancament progressiu dels forns de la incineradora. Cal implantar la recollida de matèria orgànica i sistemes de dipòsit i devolució d’envasos.
  2. Aprovar la llei de Prevenció de Residus i Envasos que freni l’augment de residus i prioritzi la reducció, reutilització i afavoreixi el retorn d’envasos. Defensi el reciclatge per damunt de la incineració.
  3. Modificar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) amb els objectius, entre d’altres, d’implantar progressivament el sistema de retorn i devolució d’envasos, arribar a assolir el reciclatge del 60% dels residus produïts i implantació de la recollida obligatòria de la fracció orgànica. Amb aquests objectius i una bona i eficaç política de prevenció el Pla hauria de preveure: fomentar les plantes de compost municipals, impulsar la recollida selectiva domiciliària, especialment de la fracció orgànica que permeti el tancament progressiu de les plantes d’incineració, etc.
  4. Revisar el contracte amb TIRME per tal de minvar l’activitat de la incineradora revertint els objectius de l’actual Pla Director Sectorial que prioritza la incineració de residus.

Aigua.

  1. Dotar al consell de les competències inspectores i sancionadores en matèria de residus.
  2. Revisió del Pla Hidrològic. Hauria d’incloure un nou catàleg de zones humides amb aquelles zones humides potencials. S’hauria evitat la urbanització de Ses Fontanelles i el que queda de Sa Porrassa (Calvià).
  3. Hi ha camps de golf que usen aigua potable per regar. Les multes no són suficients, proposam clausurar l’activitat dels camps de golf que siguin detectats fent aquesta pràctica.
  4. Prohibir que els camps de golf puguin usar aigua dessalada per regar, modificant la llei i tornant a l’aigua depurada.
  5. És necessària la millora de la depuració: més inspeccions, la progressivitat de les tarifes per llei i la recuperació dels aqüífers en mal estat reduint extraccions i evitant la seva contaminació. La construcció de piscines hauria de prohibir-se definitivament, especialment a zones amb recursos sobreexplotats.

Energia.

  1. Energies netes. S’haurien d’instal·lar preferentment sobre sòls edificats o transformats, mai a sòls verges o agraris d’alt valor mentre hi hagi alternativa. Recordar que s’ha urbanitzat prop del 7% del territori, suficient per iniciar la transició energètica.
  2. Instal·lació d’energies netes a les dessaladores existents que tècnicament ho permetin. Substituir tot el petroli possible per instal·lacions més netes i autònomes.
  3. Llei integral de Canvi Climàtic que estableixi fites clares i realistes d’obligatori compliment en matèria de reducció d’emissions de CO2 per a les nostres illes a tots els nivells (indústria, administració, habitatges…)
  4. Aprovar una Llei de les Energies Renovables, Eficiència Energètica i d’Infraestructures Energètiques que defineixi el marc legal per permetre la instal·lació d’energies renovables amb la màxima cura per l’entorn i el paisatge amb l’objectiu de reduir o eliminar la dependència elèctrica de la central tèrmica d’Es Murterar.
  5. Una fiscalitat verda progressiva que protegeixi les necessitats bàsiques de climatització, mobilitat i ús d’energia però penalitzi el malbaratament i el consum abusiu.
  6. Aprovar i aplicar el decret de certificació energètica d’edificis; amb obligatorietat d’aconseguir la classificació energètica A o B a tots els edificis de nova construcció i d’edificis existents

Transport.

  1. Cal capgirar els recursos destinats a carreteres, si aquests fossin invertits en transport públic es farien grans coses en poc temps. El Consell de Mallorca ha trobat 42 milions d’euros per fer l’autopista Campos-Llucmajor sense finançament estatal. El Govern central no ha pagat el conveni de carreteres del 1999 que inclou aquesta infraestructura i no el pagarà. L’excusa de què no es pot fer ni un metre de tren, perquè Madrid no dona doblers, no s’aguanta.
  2. Renunciar a carreteres i autopistes impactants com els enllaços a Lloseta i Santa Maria, la reforma innecessària de carreteres com la de Conies (Manacor-Colònia de Sant Pere), rondes impactants com la de Costitx i Inca que responen a un model de carreteres planificat al 98 per UM-PP, que pretén obrir les portes a l’expansió urbanística arreu de Mallorca, etc.

Espais Naturals.

  1. Amb els recursos humans existents (en el millor dels casos retornaran a nivells de 2011), és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits (Nou P.N. d’Es Trenc- Salobrar, ampliació del Parc Nac. de Cabrera i recuperació del Parc Natural de Llevant). Cal per tant, disposar del personal suficient per gestionar els que hi ha i els nous espais.
  2. La majoria dels ENPs tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no en disposen (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia.
  3. S’han de recuperar els programes d’investigació i seguiment abandonats a la majoria dels ENPs, agreujats amb l’acomiadament del personal. Per una conservació efectiva es requereix informació rigorosa i constant sobre l’estat de les espècies i els hàbitats.
  4. Cal recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera i el Parc de Cala d’Hort i s’ha de retornar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera.
  5. La manca de vigilància és una assignatura pendent a tots els ENPs. La situació segueix sota mínims mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents creixen.
  6. Ampliació amb criteris tècnics i científics de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.

Mesures i reformes fiscals.

  1. El 80% dels creuers no paguen la taxa turística, perquè romanen manco de 12 hores a port. Ni un turista més sense pagar l’ecotaxa.
  2. Destinar tots els recursos de la promoció turística (innecessària) i destinar-los a la promoció de totes les activitats econòmiques que no suposin consumir més territori.
  3. S’ha de fer efectiu el “qui contamina paga”. Tal com ja ha fet Catalunya, proposam implantar els següents impostos, amb caràcter finalista.
  • Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (inclosos creuers incineradora, centrals…)
  • Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (no a l’aeroport sinó a les companyies aèries)
  • Impost sobre els habitatges buits
  • Impost sobre grans establiments comercials
  • Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
  • Implantar una taxa pels cotxes de lloguer.

Lloguer turístic.

  1. El lloguer de pisos i cases a turistes està generant greus problemes socials, incrementant el preu dels habitatges, els lloguers i els preus de molts productes a més de generar greus conflictes de convivència i gentrificació. El desembre del 2016, el Consell d’Eivissa ha reconegut que el 25% de la població de l’illa viu sota el llindar de la pobresa i el lloguer turístic impossibilita la funció primordial de l’habitatge.
  2. Contenir l’onada de lloguer turístic. Sols a Mallorca s’ha xifrat en 123.000 places de les que un 90% serien il·legals (dades del Consell de Mallorca, desembre 2016). El lloguer turístic s’ha de restringir i sancionar amb una regulació restrictiva i més personal inspector. S’ha de sancionar a les empreses que el comercialitzen, tal com ja s’està fent a Barcelona.

Ocupació d’espais públics i convivència.

  1. Normativa de renous més estricte a les zones on conviuen residents i turistes. Cal recuperar els espais de benestar que s’han perdut a moltes zones.
  2. Proposam adaptar els horaris dels locals nocturns i les activitats lúdiques a l’exterior, als horaris de descans dels residents.

Promoció turística.

  1. La promoció no és necessària, no té sentit gastar 20 o 30 milions anuals per portar més turistes quan en tenim més dels que volem. Proposam eliminar qualsevol despesa de promoció turística.
  2. No s’ha d’incentivar la desestacionalització, les illes s’han de poder recuperar a l’hivern dels greus impactes ambientals i socials que es generen a l’estiu. S’ha de redistribuir la riquesa millor, no dur més i més turistes que incrementen la pressió sobre els recursos d’unes illes ja més que saturades.

Creuers.

  1. Impedir que hi hagi més de 3 creuers simultàniament al port de Palma, frenar l’increment de creuers a Eivissa, Maó, Alcúdia i Cala Rajada.

Cotxes de lloguer.

  1. Ja hi ha prop de 90.000 cotxes de lloguer. Cal impedir que s’estengui el lloguer il·legal. Aplicar una taxa (mencionada més amunt) per tots aquells cotxes de lloguer no elèctrics i per tots els vehicles que arribin en vaixell a les Illes. L’objectiu hauria de ser implementar el transport públic i reduir els cotxes de lloguer a través d’un Pla Director de Mobilitat que tengui per objectiu incrementar l’oferta de transport públic i desincentivar l’ús del transport privat per carretera.

Palma, febrer 2017.

PDF amb les 50 propostes


senselimitsnohihafutur_banner

Per què no hi ha delictes ambientals a les Balears?

ama_pou

Inspecció a un camp de golf  –  Foto: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Fent un repàs a l’hemeroteca dels darrers anys podríem concloure que a les Illes Balears no es produeixen delictes contra el medi ambient. Algú recorda el darrer judici? Pocs casos, sentències sovint absolutòries i poca transcendència pública. Hem après a respectar la natura, no hi ha delinqüents ambientals o alguna cosa no funciona?

Amb la creació del cos d’Agents de Medi Ambient (AMA), l’any 2003, es va duplicar el nombre d’efectius i van ser dotats de mitjans i competències per vetlar i fer complir la normativa. Una d’aquestes competències va ser la relacionada amb els delictes contra el medi ambient. Es va formar a la plantilla i es va incloure l’ajuda dels fiscals (Carrau i Salazar), d’on va sorgir una estreta col·laboració.

El maig de 2003 es va dictar una instrucció (2/2003) relativa al registre de denúncies. Es donava via lliure als agents perquè tramitassin als jutjats o a la fiscalia els casos més greus. Per desgràcia, el juny de 2003 guanyava les eleccions Jaume Matas, que posà Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Derogaren l’ecotaxa, retallaren parcs naturals, fomentaren l’urbanisme més bèstia… i també prohibiren als AMA tramitar denúncies davant el jutjat. No interessava que certs negocis bruts dels amics hi arribassin. Fa 13 anys que els AMA no tenen contacte amb la Fiscalia, que ja no compta amb ells com a policia judicial en matèria ambiental que és. L’efecte dissuasori que se cercava s’ha esvaït. Es redacten denúncies, sí, però algú sap on són?

Va ser en el cas Andratx on es va descobrir el destí de les denúncies per delictes relacionats amb la construcció il·legal dins dels espais naturals. Eren dins els calaixos de la Conselleria. El fiscal Salazar va haver de demanar insistentment a la Conselleria els expedients no tramitats. Moltes denúncies del cas Andratx varen ser formulades per AMA i, en els judicis, els seus testimonis foren decisius. No és estrany que s’hagin convertit en funcionaris molestos per a determinats polítics.

Durant els quatre anys del PP més ferotge, pel que fa a la destrucció del territori, els calaixos es tornaren a omplir de denúncies i vingué el segon Pacte ‘de Progrés’, amb UM al capdavant de la Conselleria: els calaixos no es buidaren, ben al contrari, ni tampoc el darrer any que el PSM va pilotar la Conselleria. No cal detallar la nefasta etapa de Bauzá/Company, perquè els calaixos vessen. Aviat farà 17 mesos que entrà un nou equip a la Conselleria (MÉS). Ens consta que se’ls ha fet conèixer la gravetat que suposa no tramitar denúncies davant la Fiscalia quan hi ha indicis de delicte; i que havien de fer-hi alguna cosa. La veritat, però, és que no tenim constància que s’hagin buidat els calaixos ni que hi hagi hagut cap transvasament d’expedients a la Fiscalia. I no s’ha fet gaire cosa amb la instrucció de denúncies. N’hi ha de molt greus, formulades en aquesta legislatura i que han seguit la mateixa sort: els calaixos.

Si no se sent parlar de delictes ambientals a les Balears, no és perquè no se’n produeixin sinó pel fet que no es tramiten. No se’ls dóna la rellevància que els confereix el Codi Penal del qual ens hem dotat, com a societat, per combatre aquesta delinqüència. És l’opinió majoritària dels fiscals que els delinqüents ambientals tenen “comprensió” per part dels estaments polítics, socials i, fins i tot, judicials.

Certament esperàvem que, després de la nefasta etapa de Company, es notàs un canvi radical en aquesta manera d’actuar. Sort que la societat civil sempre va per davant, i esperem que prest reaccioni i obligui a reaccionar els responsables que els calaixos estiguin plens de denúncies i informes sobre delictes ambientals molt greus que els darrers governs han amagat sota l’estora.

Aquest article s’ha publicat a TRIBUNA de l’Ara Balears (18-12-2016)