Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit.

A la invasió de milions de turistes que cada estiu pateix el nostre territori hi hem de sumar els milers de cotxes de lloguer que es posen en circulació. La manca d’una política clara i valenta sobre el transport públic fa que a l’estiu les carreteres estiguin saturades i es generin grans embossos a les principals vies de circulació, als accessos als nuclis turístics i a les platges. Amb tot, creix el malestar entre la població local que se sent engorjada a les carreteres.

Aquesta situació, però, no només és pròpia de l’estiu. Les dades del parc de vehicles de les Balears ho demostren. Així, el 2015 i segons l’IBESTAT teníem 939.443 vehicles (entre camions, furgonetes, autobusos, turismes, motocicletes, tractors industrials i altres), una de les xifres per habitant més altes del món. La sensació d’engorjament ja la patim tot l’any.

El parc de vehicles de lloguer a Balears ascendeix a 70.000 durant el juliol i l’agost.

Respecte al lloguer de vehicles, durant la temporada baixa hi ha uns 25.000 vehicles de lloguer disponibles, a principis d’estiu uns 50.000 i, ja el juliol i a l’agost, uns 70.000, segons les patronals AEVAB i Baleval. Una  xifra que no és exacta, ja que l’únic registre que existeix és el de la Conselleria de Turisme. Enguany s’hi han registrat 70 empreses de Rent a Car sumant un total de 27.500 cotxes de lloguer. La resta de cotxes, fins als 70.000 que es calcula que hi ha realment, ni tributen ni estan sotmesos a cap tipus de control, mentre s’aprofiten de les infraestructures que ens fan pagar a tots nosaltres per fer bons negocis. Bona part d’aquests cotxes que no tributen aquí ho fan a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on paguen menys impostos.

En conclusió, si feim la suma del parc de vehicles present tot l’any, més els que arriben durant la temporada turística per ser llogats, resulta que a l’estiu hi ha 1.009.443 vehicles damunt les Balears. I tot sense comptar el nombre de turistes que arriben en vaixell amb el seu propi cotxe. Tota una massificació de motor que, apart d’embossar les carreteres, augmenta la contaminació ambiental i l’escalfament global per les emissions de CO2.

Un exemple, l’aeroport de Palma

Just a l’aeroport de son Sant Joan hi operen 14 companyies (Alamo, Avis, Budget, Centauro, Drivalia, Entreprise, Europcar, Hertz, Hiper Rent a Car, InterRent, Ok Rent a Car, Record, Sixt i Thrifty) dedicades al lloguer de cotxes. Per contra, només una empresa de transport públic arriba a l’aeroport, l’EMT (l’Empresa Municipal de Transport de Palma). I tan sols és una línia. Una empresa d’autobusos que només existeix dins el municipi de Palma. La resta de municipis de Mallorca no tenen cap servei de transport públic per poder arribar a l’aeroport o al port. Ja no parlem de connexions entre l’aeroport i les zones turístiques, on totes les connexions són via carretera.
I és que si una cosa tenim a les illes, són cotxes i carreteres. I no som capaços de posar-hi fre. Així, bona part de la població illenca i dels turistes que ens visiten no usen mai el transport públic.

Els embossos a les nostres carreteres són un símptoma clar del triomf del cotxe privat com a mitjà de transport.

La degradació del transport ferroviari

A l’altra cara de la moneda tenim que el tren, considerat el transport de masses més segur i més ecològic a mitja i llarga distància, no és quasi present a les Illes.

Amb la construcció als anys seixanta de la primera autopista a Mallorca, la que enllaça l’aeroport amb Ciutat -que va ser finançada pel Banc Mundial-, les línies de tren històriques van anar perdent pes i foren clausurades progressivament. Aquí és quan el lobby de cotxes i autocars començà a treure pit contra el transport públic ferroviari.

El que es recorda més del final d’aquesta època del tren és com les empreses d’autobusos aparcaven a les estacions i intentaven guanyar-se algun client a costa dels passatgers del tren. Així va anar, varen guanyar, en especial pels seus bons contactes entre els poders públics de l’època (Autocars Barceló, l’embrió de l’imperi Barceló o Aumasa, la famosa empresa d’autobusos de Manacor). Així, als anys noranta només quedava tren de Palma a sa Pobla i la línia privada de Palma a Sóller. Les històriques línies fins a Manacor, Artà, Felanitx i Santanyí s’havien tancat.

Però tornant al present, s’ha de dir que tot i que el 28 de juny de 2014 sortia publicada al BOIB la «Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears» la realitat és que aquests darrers quatre anys no s’ha invertit ni un euro en el manteniment dels serveis de transport públic. Tant és així que, en el cas dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’actual conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha informat (27/04/2016) que s’han trobat 12,8 milions d’euros recaptats però que no s’havien invertit en res, i que estaven aturats dins diferents comptes bancaris. Ara aquests doblers seran incorporats al pressupost de 2016 i s’utilitzaran per acabar d’electrificar la totalitat de les dues línies públiques existents.

A més, a la llei aprovada en temps de Bauzà crida molt l’atenció que tant al preàmbul com al punt 2 de l’Art. 120 de Planificació dels serveis ferroviaris, digui «No s’han d’establir noves línies quan la construcció i l’explotació no es plantegin en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles». En canvi, al Pla Director Sectorial de Carreteres, en cap banda trobam cap expressió similar davant una nova carretera. Es poden fer totes les que vulguin i més, i tot sense justificar un increment del trànsit. De fet, no existeix cap estudi integral i general de la mobilitat dels habitants de les illes que ho justifiqui.

El cas és que tenim línies històriques de tren abandonades a la seva sort. Així, fa quatre anys que ja hauríem de tornar tenir tren de Manacor a Artà i no tenim res. Tan sols una via verda feta pel conseller Company, el qual només va posar traves al transport públic ferroviari per afavorir el transport exclusivament per carretera.

El futur ple de diòxid de carboni

Amb aquest panorama està clar que el cotxe seguirà sent el vehicle de transport per excel·lència.

El Pla de Carreteres del Consell de Mallorca segueix en marxa. De fet, té previst dins els pròxims anys engrandir diferents carreteres secundàries i fer nous trams d’autopista. A més, dins aquesta legislatura segurament veurem acabades les obres del segon cinturó de Palma.

Pel cas de l’illa d’Eivissa, el Consell d’allà també té pensat començar enguany obres d’engrandiment a la carretera de Ca Na Negreta.

Mentre, a Menorca sembla que el nou Consell, amb una mica més de consciència que els de la resta d’illes, ha aturat les obres que s’havien posat en marxa aquests darrers anys a la carretera principal que uneix Ciutadella i Maó. Ara estan redimensionant a la baixa les obres d’ampliació.

Des que les Illes entraren dins la roda del súper progrés gràcies al turisme, l’aposta dels poders públics i privats ha estat clarament pel transport en carretera, el qual els ha generat tota una espiral de beneficis econòmics (construcció i reforma de carreteres i autopistes, línies d’autobusos, cotxes de lloguer, reordenació del territori i del medi urbà en favor de l’especulació, etc.) que ha fet rics a molts a costa altrament del nostre territori i del nostre futur.

Xavier Mas

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 4 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.