Sentir-se engorjat

Embos Palma

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran

Les 6’50 del matí i l’autovia d’Inca a Palma ja bombolleja de cotxes que provenen de les poblacions perifèriques a Palma. Arribant a Ciutat uns panells lluminosos, del temps de la Munarquia –i que degueren costar un Potosí-, demanen amb un senyal de perill, que es circuli amb precaució per mor de les retencions. Com si fos una novetat!. La ridícula obvietat d’avisar-te de què et trobes ja submergit en un embós. A la mateixa hora, l’arribada de cotxes de persones que treballen a la capital i que viuen a Campos, Llucmajor o a alguna de les megaurbanitzacions costaneres capolagarrigues –Maioris, Sa Torre, Son Granada- també emboça el primer cinturó començant a donar símptomes de saturació. Mirem cap a ponent, i veurem com també es carreguen les vies andritxoles de cotxes i més cotxes. No és sols la percepció de qui desespera dins l’embòs, si no un fenomen ben estudiat: anam cap a l’Illa-ciutat amb pas ferm. Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Segur que recordareu les expressions “les entrades/sortides de feina” o “les entrades/sortides d’escola”, eren –en un passat no llunyà- moments puntuals i àlgids de trànsit en els quals la confluència de vehicles era màxima i la circulació per ciutat i la perifèria un poc més conflictiva. Fugint d’aquests moments puntuals, es podia circular de manera més o menys relaxada. La percepció d’alguns de nosaltres ens indica que aquests nivells de saturació s’avancen en els horaris i en les distàncies a la ciutat. A mode d’exemple: si fa només 2 anys els embossos arribaven a les 7’00 hores per l’autovia Inca-Palma a Alcampo, avui en dia a les 6’50 s’observa circulació densa ja a Marratxinet. La circulació densa de vehicles s’ha cronificat, sembla que haguem arribat a un sostre on no hi caben ja més cotxes, i els que hi són han de circular a poc a poc. Els dies de pluja o quan s’esdevé un accident la situació torna encara més caòtica.

Embos autopista

El paisatge d’embossos encercla Palma

El més terrible, i a la vegada surrealista, és torbar-se més temps fent coa a una caravana de cotxes, que circulant i recorrent la distància que s’ha de cobrir entre el lloc de residència i el lloc de treball i a l’inrevés. Quina qualitat de vida és aquesta? Realment volem passar una mitja de 3 hores diàries de les 16 que estam desperts al volant? Gairebé un 20% de la nostra activitat diària!. Una pèrdua de temps d’un valor incalculable, sense tenir en compte el seu efecte sobre la nostra salut mental, tensió arterial, el nostre cor, la nostra salut postural, l’increment d’ira, frustració,… possibilitats de sofrir un accident…sensació d’engorjament, sentir-se engorjat, sense capacitat d’escapatòria, en una illa petita, de territori limitat, on no hauria de succeir això, on no ens podem permetre això!.

Cotxe vell

Altre temps

S’ha parlat i escrit molt sobre el transport públic, de millorar línies de bus; d’acabar línies de tren frustrades i que s’han deixat perdre per un govern d’ineptes amb un conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, ignorant o malintencionat, etc. Tanmateix el que s’ha fet i es preveu fer es augmentar el nombre de quilòmetres d’asfalt, acabar un segon cinturó monstruós, afavorir l’accés per via ràpida a pobles “perifèrics” i no frenar la urbanització de foravila. Fa poc ens sorprenia la noticia de que la venda de cotxes a Balears ha augmentat en un 27% superant les de l’any 2014. La resposta del govern “progressista” no pot ser més decebedora: nova autopista entre Llucmajor i Campos que costarà prop de 30 milions d’euros i un pressupost per carreteres que es menja el 50% dels doblers (86 milions) del departament d’infraestructures, mobilitat etc. Per acabar-ho de rematar, les anades a Madrid a reclamar un finançament just es salden amb una promesa de pagament de 322 milions, dels que 240 són per carreteres i autopistes. Salut, habitatge, aigua, transport públic, tren… res de tot això. Repensam Mallorca…diu el lema del Consell. Aplicant el model de la pitjor dreta?

Semblam abocats a més vehicles, més embossos i més contaminació. Alguns terraferits ens sentim engorjats en aquest present que no albira un futur esperançador. Manquen alternatives potents d’aparcaments perifèrics i transport alternatiu. La solució no és crear més escalèxtrics per a mantenir als vehicles en circulació.

Estam perdent l’illa o l’hem perduda per sempre més? És aquest procés reversible? Podem caure en la expressió tan nostrada de “i què hem de fer?” i pensar que això sempre ha estat així o intentar sortir d’aquest embós crònic. El problema requereix “mà de moro”!

L’asfalt esquiva la crisi. 10 arguments contra l’autopista de Llevant

ferida de 50 Ha

Una ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 kilòmetres

A la Mallorca post-bombolla es continuen projectant infraestructures de mida continental com si res hagués passat. Ha estat tan gran l’onada que el dogma del creixement ha arrelat molt fort, fins al punt que es confon amb desenvolupament. L’autopista projectada entre Llucmajor i Campos n’és un exemple. És una obra filla de l’urbanisme expansiu i a destemps, una futura ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 quilòmetres.

L’autopista de llevant (Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor) està planificada fa dècades i és una passa més per fer una Mallorca completament urbana, una Illa-ciutat on les autopistes són els carrers amples d’una gran urbanització, que es consolida cada dia que passa.

Molta gent pensava que amb el canvi de govern s’imposaria el seny i la mesura, que es retiraria el mega-projecte del PP, que s’arreglarien els trams conflictius per fer aquesta carretera més segura i que es faria una remodelació que permetés combinar seguretat i respecte al paisatge. Tècnicament és possible. Així ho afirmaven PSOE, MES (PSM), i fins i tot UM (ara PI) a la precampanya de 2015, però també a les campanyes de 2011, 2007, 2003, 1999…

Però alguna cosa ha canviat. El pacte PSOE-MES-Podem diu, per boca dels seus portaveus, que executaran el projecte del PP, que no volen perdre més temps i que faran quatre retocs perquè el projecte no sigui tan impactant. Per justificar aquesta gran obra, usen dos arguments idèntics als del PP:

1. La nova autopista no és una autopista, que és una paraula massa negativa, cerquen eufemismes com desdoblament, via ràpida…

2. La carretera no és segura, per tant hem de fer una autopista.

Ho lamentam molt. Aquesta vegada no serà el PP de tota la vida, insensible amb el territori i el paisatge, qui executi. Són els partits i les persones que s’hi manifestaven en contra, quan eren a l’oposició. Els hi recordam que fa sols un any que PSOE i MES presentaven al·legacions contra el projecte per desmesurat.

Hi ha massa accidents a aquesta carretera és ben cert, però el traçat no és l’única causa ni aprop fer-hi, com passa a desenes de punts negres. Imprudències, excés de velocitat, conductors drogats… i un model de desenvolupament que obliga a la gent a agafar el cotxe per qualsevol cosa. La nova conselleria de Transparència hauria de publicar les causes conegudes d’accidentalitat, i cadascú podria jutjar en base a això, no amb els arguments de partits interessats en fer obres públiques com més grosses millor. El PP mentre, fa demagògia amb la seguretat i els accidents. Si volguessin reduir la mortalitat, es podria fer una remodelació ajustada i dedicar els recursos sobrants a la sanitat, on hi ha gent que mor esperant una intervenció, una prova, el medicament de l’hepatitis… Però no, volen projectes grossos. Si no senten vergonya aprofitant-se de les víctimes de la carretera, és que no en tenen.

Sigui com sigui, ens demanam com és que mai hi ha crisis per asfaltar a lo bèstia? Com és que hi ha 40 o 50 milions d’euros gastadors quan hi ha milers de persones sense atenció i un índex de pobresa humana insòlit els darrers 40 anys? Retallen a qui més ho necessita mentre injecten milers de milions per asfaltar.

Arbres arrasats per l'autopista

En verd el nou traçat de l’autopista Llucmajor-Campos. Més de 2.550 arbres seran arrasats

Terraferida té 10 arguments contra el projecte presentat pel Consell de Mallorca el 2014, per qui els vulgui escoltar.

1. Els 9 quilòmetres d’autopista costaran prop de 40 milions d’euros segons el projecte original.

2. Les projeccions del propi Consell, diuen que el tràfic decreix a aquesta via els propers anys.

3. El Consell admet que la construcció de l’autopista farà créixer el tràfic un 10%.

4. El projecte arrasarà prop de 51 hectàrees de terra fèrtil, conreus, garrigues, bardisses, pinar…

5. Es projecta una macro-rotonda de fins a 400 metres d’amplada que ocuparà prop de 6 hectàrees. El projecte inicial en proposa dues.

6. Sols de conreus arbrats, es destruiran més de 2.550 arbres fruiters com ametllers, garrovers, oliveres… Molts d’ells a ple rendiment.

7. S’expropiaran fins a 209 finques. I esbucaran fins a 18 construccions, entre elles 2 habitatges usats com a tals.

8. Es veuran afectades desenes d’edificacions singulars, barraques de roter, un avenc, safaretjos, el pont del tren i la seva antiga via i també la cova d’En Verdera, una cova singular convertida en habitatge el 1936.

9. S’extrauran fins 177.000 metres cúbics de terra fèrtil.

10. Les grans obres comporten grans comissions de diners públics. Les carreteres a la mallorquina són les més cares del món, sempre hi ha sobrecostos.

Elements afectats

Elements i edificacions tradicionals afectats per la nova autopista Llucmajor-Campos

Mallorca és la rotonda

Estrenam aquest blog, modest i sincer, i ho fem amb la rotonda mallorquina del nostre logo. Una cruïlla de 4 camins sense asfaltar que s’acaba convertint, 50 anys després, en una macrorotonda d’uns 35.000 m2. La rotonda és Mallorca, explica Mallorca i des de l’aire fins i tot s’hi assembla. Rotonda poblera, 1956-2012

En realitat la cruïlla poblera no es veu gaire alterada al llarg de 40 anys, fins que a principis del segle XXI apareix una primera rotonda. Vist el que hauria d’arribar, aquell era sols un petit anell d’asfalt a una carretera qualsevol. Som davant el darrer fotograma, o la Súper-rotonda definitiva està encara per arribar? Si els nuclis urbans i les residències al camp creixen, les carreteres creixen. També a l’inrevés. La resposta a la desmesura ha estat més desmesura.

Arreu del territori apareixen cada pic més sovint, infraestructures d’escala continental que devoren les illes, unes illes fràgils, saturades i injustes. Demanau metges, educació i pensions, que tanmateix vos donarem autopistes i ciment, encara que no ho demaneu. Una dada prou indicativa: el Consell de Mallorca ha gastat els darrers 4 anys fins a 245 milions d’euros en asfalt. No hi ha retalls per l’asfalt, i nous projectes com l’autopista Llucmajor-Campos (50 milions més) o una ronda amb 8 macrorotondes a Inca estan a punt d’executar-se. El negoci de les grans obres públiques és molt sucós.

Terraferida és un col·lectiu que qüestiona aquest consum de territori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa. D’ençà del gener de 2015 ens podeu trobar a twitter i a facebook, denunciant les agressions al paisatge i el model urbanístic depredador.

Queda molt per salvar, SOM-HI !