Desmuntant AirBnb & HomeAway. Part III

Posted on by

illes_for_rent_tf

HomeAway ja ofereix prop de 160.000 places a les Illes Balears.

El 50% dels 15.000 allotjaments oferts per AirBnb a Mallorca en mans de 99 comercialitzadors. AirBnb facturà 294,3 milions d’euros en 14 mesos a les Illes Balears.

Terraferida ha tengut accés a nous arxius d’AirBnb i de HomeAway, les dues principals multinacionals del lloguer turístic a les Illes. El contingut d’aquests arxius mostren una evolució extraordinària del fenomen, que segueix creixent i expandint-se a un ritme vertiginós. El cas de HomeAway és espectacular: ofereix 23.968 allotjaments i 160.016 places a les Illes, situant-se com el portal líder. Els nous arxius de la multinacional AirBnb als que hem tengut accés, i que anomenam AirBnb-B, mostren una oferta de 21.999 allotjaments (*) i 119.050 places.

taula_1_tfTaula 1. Nombre total de places i allotjaments oferts per AirBnb i HomeAway a cada illa. AirBnb admet (comunicat 8 de maig 2017) que gestiona 24.000 allotjaments. Els arxius no permeten saber la quantitat d’anuncis que es repeteixen als 2 portals.

Els mapes de HomeAway a les Illes. Després de publicar els mapes d’AirBnb a Mallorca i Pitiüses, Terraferida fa públics els mapes interactius amb tot l’allotjament ofert per HomeAway entre gener 2016 i març 2017 on es pot veure la seva distribució territorial.

Terraferida també fa públic el mapa d’AirBnb de Menorca, després de publicar els mapes d’AirBnb de Mallorca i Pitiüses fa sols unes setmanes.

CONSULTAR ELS MAPES

homeaway_mallorca_2016

Lloguers HomeAway a Mallorca – 2016

CONSULTAR ELS MAPES

AirBnb-B. Si comparam les dades fetes públiques per AirBnb de l’any 2016 amb les dades d’AirBnb-B (interval de gener 2016 a març 2017) s’aprecien diferències significatives respecte a les pernoctacions i la facturació reconeguda per AirBnb. Aquestes diferències no s’expliquen pel fet d’acumular dades d’intervals diferents (12 mesos en el cas d’AirBnb i 14 en el cas d’AirBnb-B) especialment per tractar-se dels mesos (gener-març) amb manco activitat turística.

taula_2_tfTaula 2. Pernoctacions i facturació de AirBnb i AirBnb-B a les Illes Balears dins el darrer any.

Els arxius d’AirBnb-B mostren una facturació de 294,3 milions d’euros al conjunt de les illes (183 a Mallorca, 87 a Eivissa, 18,3 a Menorca i 5,3 a Formentera) mentre que la companyia publicà que n’havia facturat 115. Recordem que AirBnb es queda un percentatge del total d’aquesta facturació. Les pernoctacions es situarien en 1.392.000, molt per damunt de les 590.000 que reconeix la multinacional per l’any 2016.

Dels arxius d’AirBnb-B se’n desprenen també dades sobre l’acumulació d’allotjament per part de grans comercialitzadors, que permeten dubtar que el lloguer turístic estigui majoritàriament en mans de petits propietaris i sigui economia col·laborativa:

A Mallorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen ofereixen 7.511 allotjaments d’un total de 14.960 a través d’AirBnb. Això suposa el 50% de tot el lloguer turístic de l’illa. A Menorca els 99 comercialitzadors que més allotjaments acumulen n’ofereixen 1.129 (58%), mentre que a Eivissa el percentatge controlat pels primers 99 comercialitzadors és del 30% i a Formentera del 47%. Mallorca, per les seves dimensions i població, és on més concentrada sembla estar l’oferta del lloguer turístic ofert a través d’AirBnb.

Les dades en definitiva, mostren una “hotelització” de les Illes sense precedents, que ha polvoritzat els sostres de places dels que la societat s’havia dotat les darreres dècades a través de múltiples instruments legislatius. L’ampli consens social respecte a la congelació de places turístiques al que s’havia arribat fa anys, també ha quedat esmicolat. Aquest nou boom turístic-immobiliari està generant nous problemes socials (lloguers abusius, expulsió de la població local de moltes zones, pèrdua d’identitat…) i està amplificant els problemes ambientals que ja teníem (urbanització, manca d’aigua, generació de residus, depuració, energia, mobilitat…).

Terraferida fa una crida a AirBnb i HomeAway perquè publiquin dades reals i contrastables de les seves activitats a les Illes Balears. També fem una crida a les institucions públiques (Governs, Consells, Ajuntaments i Hisenda) perquè investiguin les activitats d’aquestes multinacionals a les Illes. Saber quants treballadors tenen, quins impostos paguen, on tributen, quin percentatge de la seva oferta és il·legal, i quina és la seva contribució en termes de places i turistes a la massificació actual, serien de gran interès públic. En darrer lloc fem una crida al Govern i als partits que l’hi donen suport perquè aprovin una llei turística més restrictiva, impedint el lloguer turístic als pisos de forma generalitzada, tancant el lloguer turístic il·legal, decretant una moratòria de places i aplicant un 2×1 (per cada nova plaça turística dues de baixa) entre altres mesures.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notícia al Notícies Migdia de IB3TV

desmuntant_3b_tf

Roda de premsa 27/05/2017 a les Portes del Parlament IB

Terraferida Premi Alzina del GOB 2017

Posted on by
premis_alzina2_2017_tf

Alzines 2017: Ajuntament d’Artà, Ciutat per a qui l’Habita, Terraferida i Aliança Mar Blava

En el decurs del dinar anual de socis i simpatitzants del GOB s’han entregat aquest dissabte els premis Alzina i Ciment. El premis Alzina han estat per: L’Ajuntament d’Artà, la Plataforma Ciutat per a qui l’Habita, Aliança Mar Blava, Juan Sánchez (a títol pòstum) i Terraferida. En contrapartida, els premis Ciment, han anat dirigits a Red Eléctrica de España (REE), l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA-Balears) i el Parc Hyatt Mallorca.

Rebre, tan ben acompanyades, un dels Premis Alzina 2017 del GOB Mallorca ens fa molta il·lusió i ens encoratja a seguir endavant amb més força. Us reproduïm seguidament el text d’agraïment llegit a la Plaça Quadrado de Palma el 20 de maig de 2017:

Hola a tothom i moltes gràcies en nom de Terraferida.

La veritat és que rebre un premi, un reconeixement, ens fa molta il·lusió i més rebre’l gràcies al vot de companys, anònims o amics, i de mans del GOB, l’associació que ha estat per nosaltres escola, germà gran, i per descomptat l’eina transformadora i de canvi d’allò que volíem i no volíem per Mallorca.

Terraferida és un col·lectiu senzill, sense recursos, que se nodreix de l’estima fonda i honesta per la terra i de la ràbia de veure que sempre hi ha gent que vol sucar llocs i coses que estimam. La nostra benzina sou vosaltres, els qui sentiu el mateix i els qui esteu sempre atents a les agressions i injustícies. El nostre aliment són les imatges, les dades, les idees, les informacions i les interaccions que ens feis arribar cada dia, sobre allò que vos indigna i vos fa mal. Gràcies de veritat per fer-nos arribar tot això i demanar-vos disculpes si qualque pic no vos tractam com mereixeu, perquè sovint ens trobam desbordats i no podem respondre com cal o com voldríem.

Perquè fins ara, amb poc més de 2 anyets de vida i sense saber encara que volem ser de grans, hem rebut més cops que altra cosa. Ens peguen els especuladors, els que s’estan forrant amb la destrossa urbanística i els que lloguen 751 habitatges en nom de l’economia col·laborativa i familiar. Ens pega APTUR i la Federació Hotelera, i ens peguen alguns Consellers i Directors Generals del Govern, càrrecs que ens costen 60.000 euros públics anuals cada un, mentre desenes d’hectàrees d’aquesta illa morta de set, se’n van a la merda perquè ells no es volen molestar a canviar un plànol.

Ens pega la dreta i l’esquerra, o el que pensàvem, potser erròniament, que era esquerra fins que ha tengut l’oportunitat històrica i irrepetible de canviar part d’allò que desitjàvem i necessitàvem. Sabem que governar no és fàcil, però no som idiotes, i com que no ens agrada gens el que veiem, i res té a veure amb el que s’havia promès, la paciència s’ha esgotat.

Com que el diagnòstic sembla clar, potser sols hem de posar dia i hora i pegar un cop damunt la taula. Perquè quan pegam tots junts, som capaços d’engronsar aquesta illa. Sigui com sigui, si l’objectiu és una Mallorca més verda, justa i bella, comptau amb Terraferida.

Gràcies per ser aquí, perquè maldament a estones no o ho sembli, som més que mai i ho tenim més a prop que mai.

Notícia a la premsa: Ara Balears  –  dBalears

text_premi_alzina

Raquel Vaquer i Xavier Mas reben el premi en nom de Terraferida

Desmuntant Airbnb a les Pitiüses

Posted on by
eivissa_vila_tf_2017

Vila. Eivissa (2016)

Terraferida i el GEN-GOB Eivissa fan públiques les dades i el mapa d’allotjaments d’Airbnb a les Pitiüses.

La multinacional ofereix 4.716 allotjaments i 26.915 places. Els multi comercialitzadors concentren el 65% dels ingressos.

Terraferida ha tengut accés als arxius d’Airbnb pel conjunt de les Illes Balears. Aquests arxius han sigut objecte d’anàlisis amb programari estadístic i se n’han extret dades que consideram rellevants sobre volum, tipologia dels allotjaments, adreça, noms dels comercialitzadors, facturació, nombre de pernoctacions, etc. Les dades de geolocalització, a més, ens han permès crear un MAPA INTERACTIU amb tota l’oferta disponible, on tothom pot veure la seva distribució sobre el territori. El resultat són unes capes que contenen tots els allotjaments d’Airbnb i que es poden veure amb gran detall sobre GoogleMaps fent zoom. Les dades estan actualitzades a principis d’abril del 2017.

El resultat d’aquesta recerca dóna xifres de gran magnitud: Airbnb ofereix 4.716 allotjaments a les Pitiüses, amb capacitat per 26.915 places. Així, a l’illa d’Eivissa, Airbnb ofereix 4.351 allotjaments i 25.178 places, mentre que a l’illa de Formentera ofereix 378 allotjaments que sumen un total de 1.713 places.

El negoci de la multinacional a les Pitiüses és enorme, amb un mínim de 92,4 milions d’euros facturats. Per una banda, a Eivissa, Airbnb hauria facturat un mínim de 87 milions d’euros el darrer any, benefici obtingut gràcies a les 248.529 pernoctacions registrades. Mentre que a Formentera la multinacional hauria facturat 5,3 milions d’euros, provinents de les 23.338 pernoctacions registrades. Recordem que molts dels allotjaments no declaren cap ingrés. És previsible per tant, que aquestes xifres siguin molt superiors.

Localització dels lloguers Airbnb a les Pitiüses. Podeu consultar també el mapa ampliat.

Per conèixer millor el nivell de penetració d’Airbnb cal fixar-se en els comercialitzadors (el que Airbnb publicita hàbilment com “amfitrions”), i el percentatge que suposen els seus ingressos:

  • El 39% dels comercialitzadors lloguen 1 allotjament i obtenen el 34% dels ingressos.
  • El 28% lloga entre 2 i 4 allotjaments i obté el 24% dels ingressos.
  • El 14% lloga entre 5 a 10 allotjaments i obté el 17% dels ingressos.
  • El 5% lloga entre 11 a 20 allotjaments i obté el 9% dels ingressos.
  • L’11% lloga més de 20 allotjaments i obté el 13% dels ingressos.

Tot plegat mostra com els petits comercialitzadors, on hi ha bona part dels qui lloguen per complementar la renda (39%) és minoritari enfront del multi comercialitzador (61%). De fet, els grans comercialitzadors (és a dir, que gestionen més d’un habitatge destinat a lloguer turístic) concentren el 65% dels ingressos.

Els preus a les Pitiüses són exorbitants comparats amb els de les altres illes. S’observa a més, com els preus mitjans pugen significativament en mans de grans comercialitzadors, que probablement concentren l’oferta de luxe. Es tracta d’un mercat molt més concentrat del que sembla, encara que Airbnb ho publicita com a “economia col·laborativa”. Marco, per exemple (que podria ser un nom fictici), comercialitza 85 allotjaments. Amb tot, les 20 “persones” o comercialitzadores que tenen més allotjament a l’illa d’Eivissa concentren el 19% de l’oferta.

photo_2017-04-22_13-45-29

Roda de premsa a la Llibreria Sa Cultural, Eivissa Vila (22 Abril 2017)

No oblidem que hi ha altres portals com Wimdu, Homelidays, Interhome, etc. que també ho fan. Les dades obtingudes d’Airbnb i la seva distribució donen una idea de la magnitud del fenomen del lloguer turístic a les Illes, que ja té conseqüències socials i ambientals enormes:

  1. Ha disparat la construcció a tot tipus de sòls.
  2. Genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals.
  3. Incrementa el consum d’energia, la generació de residus, els cotxes de lloguer i multiplica les necessitats de mobilitat.
  4. Ha disparat el preu de les cases de compra i de lloguer.
  5. Genera una encletxa social entre propietaris i no propietaris. L’accés a l’habitatge ja és una quimera per milers de persones.
  6. Hi ha casos de mobbing immobiliari.
  7. Posa en qüestió la funció primordial de l’habitatge: que la gent hi visqui.
  8. La mescla d’usos residencials i turístics genera conflictes de convivència.
  9. Contribueix a massificar més l’illa.
  10. Plataformes com Airbnb no tenen treballadors ni paguen impostos aquí.

Es lliuraran aquestes dades i el mapa interactiu a la Conselleria de Turisme. Davant la magnitud d’aquest fenomen i les seves conseqüències, les nostres entitats sol·liciten al Govern que decreti una moratòria i aturi la concessió de noves llicències, que es revisin les ja atorgades a habitatges amb infraccions urbanístiques, que estableixi un sostre global de places turístiques i que renunciï a legalitzar el lloguer turístic als habitatges plurifamiliars mitjançant la nova Llei d’Estades Turístiques, a la que Terraferida ja va presentar al·legacions.

També demanam que s’incorpori personal per perseguir el frau existent. No és acceptable que la comunitat amb més places turístiques del món (amb més de 600.000 places) tengui entre 1 i 3 instructors per a fer efectives les denúncies contra l’activitat turística il·legal.

Vídeos de la roda de premsa (IB3TV NOTÍCIES)

DADES DE MALLORCA

balears_from_ISS

La Mediterrània Occidental vista de l’Estació Espacial Internacional (ISS) ©NASA

La Llei turística no posa un sostre clar de places

Posted on by
Albercocs 2017-03-29

Albercocs i Cireres (Publicat a UH el 29/03/2017). ©Jaume Balaguer i Albert Herranz

El text reconeix el problema de la saturació, però evita articular mesures a l’alçada de la problemàtica que genera.

El Consell de Govern aprovà aquest divendres (7/04/2017) la modificació de la Llei turística que regula el lloguer vacacional. Aquest canvi legislatiu arriba tard i malament, perquè el lloguer turístic ja generava problemes greus fa dos anys. De llavors ençà, s’ha perdut un temps preciós per evitar que el problema adquirís la dimensió actual i tot perquè el Govern no va voler aprovar una moratòria, que s’hagués pogut incloure al decret llei 1/2016 aprovat el gener de l’any passat. Mentre s’ha debatut, i fins a l’aprovació definitiva, s’ha induït un “efecte crida”, reflectit per exemple al darrer informe del Col·legi d’Arquitectes, on s’adverteix que “l’edificació turística es troba en màxims històrics”.

Aquesta norma arriba també sense un diagnòstic fiable del nombre de places turístiques, incloses les de lloguer vacacional existents, legals i il·legals, que s’hauria d’haver fet sota el paraigües d’una moratòria. El Govern segueix sense reconèixer que les Illes tenen més de 600.000 places turístiques, el que l’obligaria a tancar-ne desenes de milers d’il·legals.

Els aspectes que consideram més negatius serien:

  • Deixa la porta oberta a l’augment del sostre de places per part dels Consells Insulars a través dels PIATs i PTIs, sense límits clars.
  • Que hi hagi dues borses diferenciades, una per a places turístiques en establiments i una per a habitatges, facilita l’augment del sostre.
  • Permet la comercialització turística a plurifamiliars, quan, donada la il·legalitat d’aquesta activitat, no pot suposar cap dret adquirit.
  • No limita el nombre de places per propietari o comercialitzador (hi ha casos on un sol comercialitzador lloga 730 habitatges). Recordem que sols al portal Airbnb, 20 comercialitzadors controlen el 17% de les 110.000 places oferides.
  • Rebaixa de 10 a 5 anys l’antiguitat mínima de l’habitatge, que passa a considerar-se el llindar de consolidació d’ús residencial.
  • Permet la llicència en habitatges amb expedient de disciplina urbanística obert sense sanció ferma.
  • Dona potestat als Consells per fer excepcions a la prohibició de noves altes d’habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit.
  • Renuncia al 2×1 (dues places de baixa per cada nova plaça), única mesura que permetria un decreixement de places a llarg termini.
  • Permet mesclar usos residencials i turístics dins els mateixos espais, el que genera greus problemes de convivència.
habitatges_ruralia

Pollença, al capdavant del lloguer turístic a Mallorca

No obstant això, veiem alguns aspectes positius respecte de la situació actual:

  • Clarifica i diferencia el lloguer turístic respecte del lloguer residencial, facilitant les tasques d’inspecció i sanció.
  • Elimina la majoria d’excepcions a l’adquisició de places.
  • Les places turístiques concedides a través d’excepcions s’exhauriran en donar-se de baixa.

On més ha millorat la norma, gràcies a la pressió de la societat civil, és en el concepte d’habitatge.

  • Reconeix el problema de la saturació i la seva relació amb l’especulació i el problema d’accés a l’habitatge.
  • Deixa clar que el dret a la propietat privada de l’habitatge està delimitat per la seva funció social.
  • Reconeix que l’oferta il·legal redueix l’oferta de lloguer residencial, que ha fet augmentar els preus de l’habitatge –lloguer i venda-, el frau fiscal i els problemes de convivència.
  • Estableix que el sostre màxim de places o capacitat d’acollida hauria de ser fixat d’acord amb criteris territorials i ambientals.
  • Permet als ajuntaments ser més restrictius amb el sostres de places.

Tot plegat, fa que la regulació que es pretén sigui en gran mesura una regularització de places existents, una mena d’amnistia, llevat de les baixes que es puguin anar restant en el futur. És a dir, el sostre no ve donat per raons ambientals o territorials, sinó pels fets consumats i la falta de diligència dels poders públics. Aquesta regulació afavoreix l’especulació, pel fet de no establir un mínim d’antiguitat de l’habitatge.

Terraferida ja va presentar una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Turisme. Lamentam que cap de les mesures importants que hem proposat no s’hagin tengut presents.

en_pau

Tira d’En Pau (escapula.com). Publicada al Diario de Mallorca