Arxiu de la categoria: Territori

Illes a pressió

Posted on by
Costa de Calvià (El Toro)

Costa de Calvià (El Toro), Mallorca

Ja han passat més de 120 dies d’ençà que el nou Govern prengué possessió. Hi ha alguns avanços en matèria social, cultural i educativa, i se n’esperen molts més com és lògic. De moment però, no s’ha pres una sola mesura en matèria de protecció del territori ni de contenció urbanística. Hi ha alguns avanços a Menorca això sí, però són l’excepció. Digau-nos impacients, però aquesta inacció total és molt preocupant, perquè si algú pot fer-ho és aquest Govern i aquests Consells insulars. Ningú més.

La pressió humana que hem viscut aquest estiu de 2015 a les illes ha estat difícil d’aguantar. Més gent, més turistes, més plàstics a la mar, més tràfic…tot estibat de gent. Som molts els residents, venguem d’on venguem, que hem renunciat a anar a llocs per no veure com la massificació es menja una platja, un racó, un poble, un carrer…que ens agrada. Aquesta sensació que experimentam milers de residents (i visitants) no és gens distorsionada, tal i com mostra l’Índex de Pressió Humana (residents+ turistes) que hem elaborat a partir de les dades oficials (IBESTAT).

iph_terraferidaEl dia de màxima afluència humana, el 7 d’agost de 2015, hi va a arribar a haver 1.980.000 persones sobre les illes. Si als anys 80 o 90 ens haguessin dit que al 2016 hi hauria 2 milions de persones, de cop, damunt les Illes Balears, no ens ho haguéssim cregut. Ja hi som.

El que ha succeït aquest estiu no és una pressió excepcional o puntual. Les dades mostren un creixement exponencial de la pressió humana des dels inicis del turisme. Aquest creixement de fet, es dona tots els mesos de l’any. Si miram la mitjana d’octubre veim com el 1997 hi havia 1.027.833 persones sobre les illes. El 2014 ja eren 1.421.135 persones. El mateix passa al gener o a qualsevol altre mes. Alguns segueixen demanat desestacionalització i en realitat fa anys que la tenim. Arriba més gent i més turistes tot l’any, però així i tot no som capaços de baixar dels 68.000 aturats. Aquí passa alguna cosa.

Continuam batent tots els registres turístics i el discurs dominant és que això s’ha de celebrar. Però què celebram exactament? Hi ha dades, també macroeconòmiques, que qüestionen aquest model del “créixer per créixer”. Per ingressar el mateix o manco, la indústria turística ha de moure 2 milions de turistes més que fa 6 anys. Sotmetem el territori i tots els recursos a una pressió límit, i tot a canvi de menys despesa turística, salaris més baixos (de fins al 40%) i condicions de treball pitjors.

Despesa turística i IPC

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys – ©AraBalears

Posam els recursos naturals al límit, fins a un punt que pobles sencers del llevant de Mallorca no disposen d’aigua potable i a Eivissa s’ha fregat el desastre aquest estiu. I així passen els anys, batent rècords i sense estar assaciats. Venim de 60 anys d’urbanitzar gairebé 1,3 hectàrees al dia, de crear més de 400.000 places hotelers (més milers d’il·legals), desenes d’urbanitzacions on no hi havia cap nucli preexistent i d’edificar més de 200.000 construccions al sòl rústic sols a Mallorca.

El que està fet està fet diran alguns, cert, però el problema ara mateix ni tan sols és aquest si no l’enorme quantitat de sòl disponible per urbanitzar. Mallorca té una població resident de 858.000 persones. Així i tot i hi ha sòl vacant per encabir més de 2 milions d’habitants. I cap allà caminam cada dia que passa, sense que el nou govern prengui cap mesura de contenció ni demostri ganes de fer res.

Molts milers d’illencs han demanat 1000 vegades que s’havia de frenar el ciment, que s’havien de protegir mes espais naturals, que calia aturar la depredació del paisatge…i moltes de les persones que ara governen aquestes illes eren a aquestes manifestacions, signaven els manifestos o donaven suport a Iniciatives Legislatives Populars (ILP) com la que ha impulsat el GOB el 2015. El Govern de Bauzà va aprovar multitud de decrets per accelerar i afavorir més la urbanització. Tots aquests decrets segueixen en vigor i gràcies a això desenes de projectes durs amb el territori segueixen registrant-se a tota màquina.

Moltes vegades les demandes populars de protecció han topat amb governs del PP que defensaven l’especulació. Partits com el PSM i Els Verds (ara a MÉS) i puntualment el PSIB-PSOE, recollien aquestes demandes socials i el seu vot solia ser favorable a la protecció. Si no es protegeix més és perquè UM i el PP no ens deixen, deien. Ara però, hi ha un govern que es reivindica d’esquerres i ecosocialista a si mateix, sense UM ni cap altre partit que pugui tombar iniciatives ambientalment avançades. El GOB els ho ha recordat fa uns dies, necessitam polítiques “valentes i immediates” en política territorial. De moment política de gestos i molt de “selfie” a les xarxes socials, però cap mesura urbanística concreta. Cal recuperar el temps perdut.

WTM London ©Ferran Aguiló

WTM London – Tueldús – La tira de @AguiloFerran – Última Hora 3/11/2015

Adéu Canyamel, adéu

Posted on by
canyamel_mar_tf

Obres del “Park Hyatt” Hotel

Canyamel és un lloc que encara conserva un paisatge valuós i variat. Disposa d’una platja bella, parcialment verge, on hi desemboca un torrent humit i ric en fauna i flora. Rere la platja hi sobreviu un entorn rural viu i ben conservat, presidit per la impressionant Torre de Canyamel. A banda i banda de la vall hi ha muntanyes com el Puig Negre i el Puig des Corb que culminen al mític Cap Vermell. A la part sud-est les muntanyes de Sant Jordi i el Puig des Moro van a morir a la mar, al Cap des Pinar. El mosaic rural es fon a redols amb clapes d’alzines i una preciosa màquia mediterrània que les gatoves fan engroguir a la primavera.

Un lloc formós a pesar d’un camp de golf amb urbanització, a pesar dels hotels massa aprop de la platja, i a pesar de les dues urbanitzacions edificades a cada costat de la vall que han alterat una costa verda i abrupta.

Canyamel pot doblar la superfície edificada.

El ciment i l’especulació però, l’amenacen ara fins a un punt de no retorn. La normativa municipal i autonòmica permet que la zona urbanitzada fins el dia d’avui es pugui duplicar, passant d’unes 40 hectàrees edificades fins prop de les 85. Lo pitjor és que aquest excés de sòl urbanitzable i urbà, lluny d’estar congelat, s’està edificant a un ritme vertiginós. Recordem que a Canyamel no hi havia cap nucli de població històric. La manca de gent del lloc, i d’un teixit social local, explica en part perquè s’està destrossant l’entorn de forma tan radical i sense gaire oposició.

Canyamel, sector 8

Canyamel, sector 8

Per una part hi ha el macrohotel que construeix la companyia Cap Vermell S.L per encàrrec de Hyatt Park, una aberració que ja hem denunciat aquí. L’hotel ocupa 5 hectàrees, però el sòl urbà on s’ubica en mesura un total de 30. Molts de pobles de Mallorca no arriben a aquesta extensió. Si la visió de l’hotelarro vos horroritza, pensau que l’espai urbanitzat sols a aquest sector de Capdepera es pot multiplicar per 5. A Mallorca l’urbanisme sempre pot ser pitjor.

Per altra part, l’ajuntament va recepcionar fa poc (dotant-lo de clavegueram, enllumenat i aigua) el Sector 8 (Canyamel-Ses Coves), situat a vorera de mar, a prop del Cap Vermell. Bona part d’aquesta urbanització estava congelada i prop de 15 hectàrees estaven encara intactes. Es podria haver reclassificat la zona no edificada, convertint-la en sòl rústic per no desfigurar la zona, però no, es va optar per lo contrari. Ara la destrossa ja ha començat.

En tercer lloc hi ha la urbanització de l’altra part de la vall, la muntanya litoral que vessa cap al Cap des Pinar. També s’està edificant. Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat. No hi ha pendents, no hi ha mesura, no hi ha límits quan el luxe toca a la porta d’un ajuntament insensible.

canyamel_sector_8_tf

Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat

“El Canvi segur” del batlle Rafel Fernandez.

La normativa que permet tot això no és nova, ni és cap herència rebuda de Bauzá, Delgado i Company. Ve dels anys 80. El 1991 es va aprovar la LEN, una llei que protegia diversos espais del municipi. De llavors, i ja fa uns 25 anys, no s’ha volgut retallar l’excés de sol urbanitzable. Ara, contemplam com s’edifica cada pam. La costa de Canyamel ja ens recorda massa a Cala Llamp o Monport (Andratx). Mal símptoma quan llocs tan diferents s’assemblen cada dia més. El lema electoral del PSOE “El Canvi Segur” es veu que consistia en això, en urbanitzar Canyamel de dalt a baix de forma segura.

És urgent salvar el que queda, el Govern o el Consell han de retallar l’excés de sòl edificable de Canyamel, sense més excuses d’indemnitzacions i sense fer cas d’un ajuntament que ha demostrat estar al servei del ciment i l’especulació amb un batle del PSOE al cap davant. No volem dir Adéu a Canyamel, un lloc que a pesar de tot, encara podria valer la pena.

Coming soon

Coming soon…

L’asfalt esquiva la crisi. 10 arguments contra l’autopista de Llevant

Posted on by
ferida de 50 Ha

Una ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 kilòmetres

A la Mallorca post-bombolla es continuen projectant infraestructures de mida continental com si res hagués passat. Ha estat tan gran l’onada que el dogma del creixement ha arrelat molt fort, fins al punt que es confon amb desenvolupament. L’autopista projectada entre Llucmajor i Campos n’és un exemple. És una obra filla de l’urbanisme expansiu i a destemps, una futura ferida de 50 hectàrees al llarg de 9 quilòmetres.

L’autopista de llevant (Palma-Llucmajor-Campos-Felanitx-Manacor) està planificada fa dècades i és una passa més per fer una Mallorca completament urbana, una Illa-ciutat on les autopistes són els carrers amples d’una gran urbanització, que es consolida cada dia que passa.

Molta gent pensava que amb el canvi de govern s’imposaria el seny i la mesura, que es retiraria el mega-projecte del PP, que s’arreglarien els trams conflictius per fer aquesta carretera més segura i que es faria una remodelació que permetés combinar seguretat i respecte al paisatge. Tècnicament és possible. Així ho afirmaven PSOE, MES (PSM), i fins i tot UM (ara PI) a la precampanya de 2015, però també a les campanyes de 2011, 2007, 2003, 1999…

Però alguna cosa ha canviat. El pacte PSOE-MES-Podem diu, per boca dels seus portaveus, que executaran el projecte del PP, que no volen perdre més temps i que faran quatre retocs perquè el projecte no sigui tan impactant. Per justificar aquesta gran obra, usen dos arguments idèntics als del PP:

1. La nova autopista no és una autopista, que és una paraula massa negativa, cerquen eufemismes com desdoblament, via ràpida…

2. La carretera no és segura, per tant hem de fer una autopista.

Ho lamentam molt. Aquesta vegada no serà el PP de tota la vida, insensible amb el territori i el paisatge, qui executi. Són els partits i les persones que s’hi manifestaven en contra, quan eren a l’oposició. Els hi recordam que fa sols un any que PSOE i MES presentaven al·legacions contra el projecte per desmesurat.

Hi ha massa accidents a aquesta carretera és ben cert, però el traçat no és l’única causa ni aprop fer-hi, com passa a desenes de punts negres. Imprudències, excés de velocitat, conductors drogats… i un model de desenvolupament que obliga a la gent a agafar el cotxe per qualsevol cosa. La nova conselleria de Transparència hauria de publicar les causes conegudes d’accidentalitat, i cadascú podria jutjar en base a això, no amb els arguments de partits interessats en fer obres públiques com més grosses millor. El PP mentre, fa demagògia amb la seguretat i els accidents. Si volguessin reduir la mortalitat, es podria fer una remodelació ajustada i dedicar els recursos sobrants a la sanitat, on hi ha gent que mor esperant una intervenció, una prova, el medicament de l’hepatitis… Però no, volen projectes grossos. Si no senten vergonya aprofitant-se de les víctimes de la carretera, és que no en tenen.

Sigui com sigui, ens demanam com és que mai hi ha crisis per asfaltar a lo bèstia? Com és que hi ha 40 o 50 milions d’euros gastadors quan hi ha milers de persones sense atenció i un índex de pobresa humana insòlit els darrers 40 anys? Retallen a qui més ho necessita mentre injecten milers de milions per asfaltar.

Arbres arrasats per l'autopista

En verd el nou traçat de l’autopista Llucmajor-Campos. Més de 2.550 arbres seran arrasats

Terraferida té 10 arguments contra el projecte presentat pel Consell de Mallorca el 2014, per qui els vulgui escoltar.

1. Els 9 quilòmetres d’autopista costaran prop de 40 milions d’euros segons el projecte original.

2. Les projeccions del propi Consell, diuen que el tràfic decreix a aquesta via els propers anys.

3. El Consell admet que la construcció de l’autopista farà créixer el tràfic un 10%.

4. El projecte arrasarà prop de 51 hectàrees de terra fèrtil, conreus, garrigues, bardisses, pinar…

5. Es projecta una macro-rotonda de fins a 400 metres d’amplada que ocuparà prop de 6 hectàrees. El projecte inicial en proposa dues.

6. Sols de conreus arbrats, es destruiran més de 2.550 arbres fruiters com ametllers, garrovers, oliveres… Molts d’ells a ple rendiment.

7. S’expropiaran fins a 209 finques. I esbucaran fins a 18 construccions, entre elles 2 habitatges usats com a tals.

8. Es veuran afectades desenes d’edificacions singulars, barraques de roter, un avenc, safaretjos, el pont del tren i la seva antiga via i també la cova d’En Verdera, una cova singular convertida en habitatge el 1936.

9. S’extrauran fins 177.000 metres cúbics de terra fèrtil.

10. Les grans obres comporten grans comissions de diners públics. Les carreteres a la mallorquina són les més cares del món, sempre hi ha sobrecostos.

Elements afectats

Elements i edificacions tradicionals afectats per la nova autopista Llucmajor-Campos

Més petjades sobre terraferida

Posted on by

Petjades sobre terraferida

Una bella metàfora de les diferents petjades ecològiques, unes més sostenibles i d’altres menys, o gens. El problema és que no s’esborren tan fàcilment com a l’arena, deixen monstres de ciment i asfalt, xemeneies i toxines, chapapote i escòries de tot tipus: de comissions i corrupteles, de sobres i targetes Black, de clientelisme i nepotisme, de cinisme, indiferència, i desencís.

Però mira quines coses, amb unes passes endavant es va desfent la ginya. Podria ser la ginya de la balearització, la de les pales que es mengen el paisatge de tots, la del cotxe oficial i el jet dels senyors, la del carretó de golf.

Pot representar això i més, però avui sembla la imatge perfecta dels marxaires fent camí, camí endavant sobre les autopistes de l’educació per decret-llei, fent passes pel futur.