Una bella metàfora de les diferents petjades ecològiques, unes més sostenibles i d’altres menys, o gens. El problema és que no s’esborren tan fàcilment com a l’arena, deixen monstres de ciment i asfalt, xemeneies i toxines, chapapote i escòries de tot tipus: de comissions i corrupteles, de sobres i targetes Black, de clientelisme i nepotisme, de cinisme, indiferència, i desencís.

Però mira quines coses, amb unes passes endavant es va desfent la ginya. Podria ser la ginya de la balearització, la de les pales que es mengen el paisatge de tots, la del cotxe oficial i el jet dels senyors, la del carretó de golf.

Pot representar això i més, però avui sembla la imatge perfecta dels marxaires fent camí, camí endavant sobre les autopistes de l’educació per decret-llei, fent passes pel futur.