Costa de Calvià (El Toro), Mallorca

Ja han passat més de 120 dies d’ençà que el nou Govern prengué possessió. Hi ha alguns avanços en matèria social, cultural i educativa, i se n’esperen molts més com és lògic. De moment però, no s’ha pres una sola mesura en matèria de protecció del territori ni de contenció urbanística. Hi ha alguns avanços a Menorca això sí, però són l’excepció. Digau-nos impacients, però aquesta inacció total és molt preocupant, perquè si algú pot fer-ho és aquest Govern i aquests Consells insulars. Ningú més.

La pressió humana que hem viscut aquest estiu de 2015 a les illes ha estat difícil d’aguantar. Més gent, més turistes, més plàstics a la mar, més tràfic…tot estibat de gent. Som molts els residents, venguem d’on venguem, que hem renunciat a anar a llocs per no veure com la massificació es menja una platja, un racó, un poble, un carrer…que ens agrada. Aquesta sensació que experimentam milers de residents (i visitants) no és gens distorsionada, tal i com mostra l’Índex de Pressió Humana (residents+ turistes) que hem elaborat a partir de les dades oficials (IBESTAT).

El dia de màxima afluència humana, el 7 d’agost de 2015, hi va a arribar a haver 1.980.000 persones sobre les illes. Si als anys 80 o 90 ens haguessin dit que al 2016 hi hauria 2 milions de persones, de cop, damunt les Illes Balears, no ens ho haguéssim cregut. Ja hi som.

El que ha succeït aquest estiu no és una pressió excepcional o puntual. Les dades mostren un creixement exponencial de la pressió humana des dels inicis del turisme. Aquest creixement de fet, es dona tots els mesos de l’any. Si miram la mitjana d’octubre veim com el 1997 hi havia 1.027.833 persones sobre les illes. El 2014 ja eren 1.421.135 persones. El mateix passa al gener o a qualsevol altre mes. Alguns segueixen demanat desestacionalització i en realitat fa anys que la tenim. Arriba més gent i més turistes tot l’any, però així i tot no som capaços de baixar dels 68.000 aturats. Aquí passa alguna cosa.

Continuam batent tots els registres turístics i el discurs dominant és que això s’ha de celebrar. Però què celebram exactament? Hi ha dades, també macroeconòmiques, que qüestionen aquest model del “créixer per créixer”. Per ingressar el mateix o manco, la indústria turística ha de moure 2 milions de turistes més que fa 6 anys. Sotmetem el territori i tots els recursos a una pressió límit, i tot a canvi de menys despesa turística, salaris més baixos (de fins al 40%) i condicions de treball pitjors.

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys – ©AraBalears

Posam els recursos naturals al límit, fins a un punt que pobles sencers del llevant de Mallorca no disposen d’aigua potable i a Eivissa s’ha fregat el desastre aquest estiu. I així passen els anys, batent rècords i sense estar assaciats. Venim de 60 anys d’urbanitzar gairebé 1,3 hectàrees al dia, de crear més de 400.000 places hotelers (més milers d’il·legals), desenes d’urbanitzacions on no hi havia cap nucli preexistent i d’edificar més de 200.000 construccions al sòl rústic sols a Mallorca.

El que està fet està fet diran alguns, cert, però el problema ara mateix ni tan sols és aquest si no l’enorme quantitat de sòl disponible per urbanitzar. Mallorca té una població resident de 858.000 persones. Així i tot i hi ha sòl vacant per encabir més de 2 milions d’habitants. I cap allà caminam cada dia que passa, sense que el nou govern prengui cap mesura de contenció ni demostri ganes de fer res.

Molts milers d’illencs han demanat 1000 vegades que s’havia de frenar el ciment, que s’havien de protegir mes espais naturals, que calia aturar la depredació del paisatge…i moltes de les persones que ara governen aquestes illes eren a aquestes manifestacions, signaven els manifestos o donaven suport a Iniciatives Legislatives Populars (ILP) com la que ha impulsat el GOB el 2015. El Govern de Bauzà va aprovar multitud de decrets per accelerar i afavorir més la urbanització. Tots aquests decrets segueixen en vigor i gràcies a això desenes de projectes durs amb el territori segueixen registrant-se a tota màquina.

Moltes vegades les demandes populars de protecció han topat amb governs del PP que defensaven l’especulació. Partits com el PSM i Els Verds (ara a MÉS) i puntualment el PSIB-PSOE, recollien aquestes demandes socials i el seu vot solia ser favorable a la protecció. Si no es protegeix més és perquè UM i el PP no ens deixen, deien. Ara però, hi ha un govern que es reivindica d’esquerres i ecosocialista a si mateix, sense UM ni cap altre partit que pugui tombar iniciatives ambientalment avançades. El GOB els ho ha recordat fa uns dies, necessitam polítiques “valentes i immediates” en política territorial. De moment política de gestos i molt de “selfie” a les xarxes socials, però cap mesura urbanística concreta. Cal recuperar el temps perdut.

WTM London – Tueldús – La tira de @AguiloFerran – Última Hora 3/11/2015