Canyamel: La destrossa mai no vista

Canyamel, la destrossa mai no vista Per arribar a la imatge de la muntanya de Canyamel escapçada han hagut de passar moltes coses. Promotors, inversors, i diverses majories als Governs, Consells i Ajuntaments han estat decisives per promoure i mantenir viva aquesta urbanització feresta sobre un espai natural preciós que mereixia la protecció. L’any 1986 la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovà les normes subsidiàries de Capdepera, que declaraven sòl urbà aquest espai. El Batle Joan Pascual (UM) les va impulsar. Aquest nou sòl urbà situat als baixos del Puig Negre, va ser una contrapartida. La família propietària dels terrenys, abans havia “regalat” el castell al poble. No va ser l’única “compensació”, també els va deixar fer una urbanització i un camp de golf.

L’empresa promotora de les obres s’anomena Grup Cap Vermell, i està dirigida per un ex-regidor del Partit Popular al municipi. Pura casualitat. El 1991 el Govern no va voler protegir aquest entorn amb la Llei d’Espais Naturals, una reclamació d’alguns veïnats i ecologistes preocupats per l’impacte del complexe. Els anys passaven sense que ni tan sols es demanàs llicència per edificar. No interessava a ningú, però cap majoria a cap institució va fer passes per desclassificar la urbanització. El 1996 la urbanització arriba al Consell Insular i voten a favor de que tiri endavant PP, PSOE i UM.

Capvermell Resort - Canyamel

Promoció del complexe CapVermell Resort

El 2004, quan s’aprovà el Pla Territorial, el Consell de Mallorca tampoc va voler protegir-lo, i el 2005 els promotors començaren a moure papers. El 2007 iniciaren unes obres a la zona sense permís i un agent de medi ambient es personà a la zona, advertit per una denúncia de les agrupacions del PSM i EU-Verds del municipi. Les obres es van paralitzar i s’inicià un expedient que havia d’acabar en una multa milionària, perquè afectaven la zona que sí està protegida de la muntanya. Aquesta sospita va fer que les obres es paralitzassin, però més endavant, la Conselleria de Medi Ambient, llavors en mans de Miquel Grimalt (UM) va amagar i deixar caducar l’expedient, com tants d’altres. La fiscalia de medi ambient va començar a investigar, però no coneixem cap actuació decidida d’aquesta fiscalia en anys.

Cap Vermell Resort, abril 2015

Cap Vermell Resort, abril 2015

Amb l’arribada del PP de Bauzá al govern i amb l’entrada de l’empresa hotelera Hyatt Park tot es va accelerar. El PP declarà les obres d’Interès Autonòmic. L’aparellador del projecte per cert és Jaime Martínez, sí, el mateix Conseller de turisme del Govern. I no passa res. El batle de Capdepera és Rafel Fernández, del PSOE. No només s’ha mostrat favorable a la urbanització, sinó que va visitar a Bauzá entusiasmat per demanar-l’hi, juntament amb els promotors, que acceleràs permisos. La llicència de Canyamel per cert, la va votar a favor l’equip de govern format per PSOE, UCAP i Es Grup i amb el suport del PP. El batle “socialista” ha estat acusat de beneficiar aquesta empresa en altres assumptes.

Cap Vermell Resort, 2015

Cap Vermell Resort, abril 2015

Tant el GOB (2012) com un col·lectiu format per una vintena de persones (2014) van registrar diverses denúncies davant les administracions. Aquestes denúncies afirmen que prop de 10.000 m2 del complexe s’estan edificant dins una zona que sí està protegida com a ANEI i per tant és inedificable. Cap de les administracions ha respost mai aquestes denúncies, ni tan sols per negar els fets denunciats. Totes les iniciatives legals contra el complex han estat amagades, silenciades, no tramitades o han caducat. Malgrat tot, Bancs com La Caixa (ara CaixaBank) consideren aquest projecte com un exemple de turisme verd a imitar. Igual que l’ex-batle del PP Joan Ferrer i ara president dels hotelers de Capdepera. Aquest és el model diu, el mateix dia que sabem que hi ha desenes de treballadors que fan feina a l’obra que no cobren la nòmina. Hyat Park ja ha deixat obres bestials a mig començar a moltes bandes, com per exemple al conegut Txernobil de Màlaga. Promotors i polítics implicats, confien que una bona campanya publicitària taparà el desastre i els rentarà la cara. Diguem-los NO, aquest no és el model a seguir.

Presidents, Consellers, Batles i regidors que heu promogut tot això: No sentiu vergonya?

 

Vídeo de presentació de Cap Vermell Estate, de Park Hyatt Mallorca.

Mallorca és la rotonda

Estrenam aquest blog, modest i sincer, i ho fem amb la rotonda mallorquina del nostre logo. Una cruïlla de 4 camins sense asfaltar que s’acaba convertint, 50 anys després, en una macrorotonda d’uns 35.000 m2. La rotonda és Mallorca, explica Mallorca i des de l’aire fins i tot s’hi assembla. Rotonda poblera, 1956-2012

En realitat la cruïlla poblera no es veu gaire alterada al llarg de 40 anys, fins que a principis del segle XXI apareix una primera rotonda. Vist el que hauria d’arribar, aquell era sols un petit anell d’asfalt a una carretera qualsevol. Som davant el darrer fotograma, o la Súper-rotonda definitiva està encara per arribar? Si els nuclis urbans i les residències al camp creixen, les carreteres creixen. També a l’inrevés. La resposta a la desmesura ha estat més desmesura.

Arreu del territori apareixen cada pic més sovint, infraestructures d’escala continental que devoren les illes, unes illes fràgils, saturades i injustes. Demanau metges, educació i pensions, que tanmateix vos donarem autopistes i ciment, encara que no ho demaneu. Una dada prou indicativa: el Consell de Mallorca ha gastat els darrers 4 anys fins a 245 milions d’euros en asfalt. No hi ha retalls per l’asfalt, i nous projectes com l’autopista Llucmajor-Campos (50 milions més) o una ronda amb 8 macrorotondes a Inca estan a punt d’executar-se. El negoci de les grans obres públiques és molt sucós.

Terraferida és un col·lectiu que qüestiona aquest consum de territori i es rebel·la contra el model econòmic basat en ocupar terra fèrtil i valuosa. D’ençà del gener de 2015 ens podeu trobar a twitter i a facebook, denunciant les agressions al paisatge i el model urbanístic depredador.

Queda molt per salvar, SOM-HI !