Caramulls que maten, enemics en equilibri

Caramulls al litoral

Una moda que desgraciadament altera el nostre litoral

Caramulls que maten fauna. Caramulls que maten flora. Caramulls que, en definitiva capolen i banalitzen el paisatge… Ara que estam en situació de no acceptar més agressions d’urbanització del litoral, ara que no cabria dins del cap d’una persona sensible, resulta que és la pròpia gent sensible amb la natura, el medi ambient i la mar, la que s’està carregant el litoral amb una moda molt perjudicial per els animals que hi viuen i les plantes que l’habiten. A més a més, s’està desfigurant la fesomia de la costa pedregosa dels nostres litorals, alterant a nivells increïbles el paisatge.

Caramulls que no són fites

Caramulls que no són fites

Els monticles de pedres són unes construccions espirituals a Àsia. Als Himalaies, al Nepal, els budistes creen aquestes construccions, més o menys engalanades amb pedres llises o amb inscripcions pintades de tot color. Les fan a llocs que ells consideren sagrats, i una vegada construïdes hi realitzen resos al seu voltant, sempre en el sentit de les agulles del rellotge. A les Balears aquestes construccions no tenen cap fonament de tradició, ni significat religiós, són una moda importada i perniciosa per la nostra geomorfologia, flora i fauna. L’espiritualitat creixent cap al budisme i les energies tel·lúriques, la necessitat de fer un muntet per després demanar un desig, o el simple contagi per comportament d’homínid no tan evolucionat com pensam, provoca la seva proliferació. La proliferació de “Cairns” –denominació anglesa- arreu del món és ja un fet i te ja entitat de plaga, sembla com si tothom hagués de deixar la seva petjada en el paisatge, de vegades sense cap sentit.

Degradació de Limonium

Mort de Limonium spp. per retirada de pedres

Múltiples espècies de plantes s’han avesat a viure en unes condicions extremes de salinitat, vent i escassetat de sòl a la vorera de la mar, i en aquests sòls tan erms i pedregosos hi ha plantes protegides com el fonoll marí Chrithmum maritimum, coixinets endèmics com l’eixorba-rates negre Astragalus balearicus o el socarrell Launea cervicornis. Són les zones triades per les especials saladines Limonium spp. on duen a terme els seus experiments naturals d’hibridació. Gran quantitat d’invertebrats i caragols endèmics hi troben un lloc on viure i en són propis, no viuen enlloc més! Aranyes, someretes del Bon Jesús, formigues…que a la vegada sostenen una sèrie d’espècies vertebrades com els dragons Tarentola mauretanica i dragonets Hemidactylus turcicus, i sargantanes Podarcis pityusensis amb les seves respectives subespècies eivissenca i formenterenca. La Titina d’estiu Anthus campestris i el terrolot Calandrella brachydactyla, dues espècies d’aucells que s’alimenten i reprodueixen en aquest hàbitat tan fràgil, també en són damnificades. L’obertura de caminois per fer nous caramullets i la desaparició de hàbitat inalterat i amagatalls per les seves preses invertebrades, fa pensar a priori que de ben segur les està afectant, tot i que això no ha estat encara avaluat. El trepig de la seva zona de cria és una ruleta russa pels seus nius i ous.

El cap de Barbaria a Formentera, el Cap Salines i sa Punta de n’Amer a Mallorca, la platja de ses Salines (Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera) o des Codolar, la costa pròxima as Vedrà a Eivissa, el far i es Cap de Cavalleria i Cala Pregonda a Menorca,… són alguns dels llocs del nostre litoral que estan essent desfigurats, probablement ja d’una forma irreversible.

Les accions “decoratives” humanes ja no es limiten a fer munts, ara també es trepitgen ullastres amb grans lloses, s’envolten cebes marines i saladines amb pedres a mode de “corralet” que la planta no necessita per res. Aquests tancaments de vegades limiten el creixement de la planta, altres vegades l’afavoreixen, però en ser retirats, la planta avesada a la protecció de les pedres, acaba morint per complet, com pot veure’s a la seqüència de fotos. Aquestes plantes són les que sobreviuen a ser trepitjades, malmenades,… després hi ha les ferides per la caiguda dels propis caramulls.

Aquest munts a més a més destrossen el patrimoni. Ja s’han donat casos a Mallorca i a Eivissa de persones que, amb l’afany d’aconseguir més pedra pel seu ritual, han desmuntat parets seques de tancament de fars, una situació barroca i surrealista, a la vegada que intolerable.

Moltes persones quan són qüestionades pel fet de fer els caramulls o les que en són partidàries o indiferents, responen que segurament hi deu haver coses que fan més mal al medi ambient. És cert, però el nostre territori malmenat no necessita “afegir-hi en es banyat” amb una agressió més a aquests hàbitats d’estepes salines mediterrànies recollits com a prioritaris a la Directiva d’Hàbitats 92/43/CE. No és excusa!

Caramulls que maten

#caramullsquematen

Cada cop som més els que veiem aquestes construccions com una amenaça i, prenent-nos la justícia ecològica per banda, intentam refer el mal causat tomant els munts i intentant restituir el paisatge al punt originari. Aquesta tornada enrere però, no es pot fer de qualsevol manera, i s’ha de tenir en compte que amb el nou moviment de pedres podem esclafar dragons, sargantanes, caragols i invertebrats. Per tant, tomem tants de caramulls com poguem, amb ràbia però sense ira. Mirarem d’assegurar-nos que la nostra acció no és també perjudicial amb les plantes i fauna que encara queden. Si és necessari l’esbucarem pedra a pedra, talment com es va fer. Només en casos on veiem que no augmentam els danys, ens espassarem el gust de tomar-los com ho faria un infant.

Però això no basta, és necessària una campanya més potent d’informació i sensibilització, que impliqui a les administracions competencials en costes i medi ambient, per evitar que aquesta moda es segueixi duent a terme.

Aquesta moda desgraciadament ha arribat també a la Serra de Tramuntana, on les fites de pedreny eren escasses i estratègicament situades per a indicar el camí als llocs estrictament i estratègicament necessaris com desviaments o cruïlles. Ara podem trobar teringues de fites de pedra allà on abans trobàvem una sola fita, i si afinàvem l’ull, aconseguíem trobar la següent just-just per a no perdre el camí. Això sense comptar les senyes de pintura, però això ja és fil d’una altra història.


Més sobre els caramulls…

12 pensaments a “Caramulls que maten, enemics en equilibri

  1. Parque es permeten
    Tothes aqueixas coyonades.
    I no es posa remei,anaquestas i altres coyonades.

    Parque no i ha una vigilancia a peu
    No i ha gent parade sentce feina.

    De diferents edats.

    Parque no pensen d’una Puta Vegada
    Amb el Cap i no amb el Cul.

    • Això es un problema? la construcción de carreteres, per exemple es un veritable problema, la contaminación de les aigües també, però cambiar de lloc unes roques, teniu seguretat de que sabrán restableixer-se les espècies d’aquest entorn. Si això fos un correfoc segur que no estaría tan malamente, que ara ha de ser sant Joan i els litorales no es resentent amb foguerons..(tradició, per cert)

      • haurias de tenir am compte que som molte de gent i de cada tres un es un imbecil potencial, que creu que lo que ell fa no molesta.

  2. Crec que s’hauria de explicar per tots els mitjans possibles, jo no sabia que fos perjudicial fins llegir aquest escrit i em feia gràcia quan trobava aquests muntets. Gràcies per explicar-ho.

  3. No tenim mes problemes que les pedres en equilibri ??,…¡¡¡ pues estem molt malament, ho sento pero a mi m´agrada i no te cap perill, aixo cau i no pasa res, mig metre d´alçada no crec que sigui perillos,………… casi s´afet una tesis doctoral per explicaro, quina perdua de temps……..al final prohibirem lo prohibid,….relaxeuse, viviu una mica mes la vida, que el planeta terra fa miles de segles que esta i per unas pedretas en equilibri continuara igual……..

    • Després de veure les imatges, me pareix una resposta irresponsable, ja que si tots feim el que ens agrada, som molts de millions i està demostrat que no sabem cuidar la natura.
      Podem viure bé i ben relaxats sense fer befa dels que saben.

    • Buenas, yo pensaba como tu hasta que asisti a una charla sobre el tema y vi la cantidad de problemas que se generan. Lo primero es la destrucción del habitat de todos los insectos, lagartijas, plantas… en las que esas piedras son su única posibilidad de sobrevivir. ¿por qué? porque les dan protección, tanto de la luz como de sus posibles depredadores, sujetan la poca tierra fertil de la que se alimentan y que les sirva de sustento, sin ella la erosión haría que la poca vida que existe en ella no sea posible.
      No se tu pero yo hecho de menos ver lagartijas en las cunetas de Mallorca, en estas zonas de costa por no haber ya no hay ni saltamontes, ni chicharras, y poco tampoco habrá pájaros (por falta de alimento) solo estará el silencio y las fitas, que durarán lo que tarde en llegar alguien y las tire o las desaga para hacer la suya, turistas en bañador y oliendo a crema solar, dejando las bolsas de los picnics, esperando a que se las lleve le viento, como sabrás bien estas zonas están muy castigadas por el viento, y toda esa basura es la que va a parar al mar (pero esa ya es otra historia).
      Hay muchos proyectos que intentan difundir la importancia de lo pequeño.
      Son el inicio de la vida y algunos solo viven en esa piedra que alguien retira para jugar.

      Por ejemplo http://meetyourneighbours.net/

      Saludos

  4. Jo em passo 30 minuts cada dia desfent caramulls a Son Real, a la banda de Can Picafort. Com més caramulls hi ha, més de gust els hi ve als estrangers “fer el seu”. Si no en veuen cap quan s’aixequen, en fan molts menys.

  5. Buenas tardes.
    Ni los adjetivos fuera de lugar ni los i sultos ayudaran a nada en estos temas.
    La información, la educación y el predicar con el ejemplo son las únicas herramientas que ayudarán a cambiar esta y otras modas que vendrán.
    Yo paso una semana si y una semana no por Cap de Ses Salines y retiro los que veo, con sumo cuidado y sé que no soy el único, cada vez hay menos. Y siempre lo hago a la vista de la gente, si no hay nadie me espero.
    Sin insultos ni malos modos. Si alguno se acerca y pregunta le explico y si hay alguien que levanta alguno le paro, le explico y hasta ahora ningún problema, es más se disculpan.
    Les enseño las fotos de los bichos que pueden vivir en ese entorno y lo entienden más fácil.
    Educación+divulgación= un mundo mejor para todos, incluso para nosotros.
    Saludos

  6. Doncs a mi em sembla molt i molt bé aquesta informació. Cal difondre els missatges constructius, cal escoltar, observar i apendre cada dia. Som molts i el sol fet de voltar (viatjar) tots plegats ja és un impacte perla fràgil natura. Gràcies per aquest post. Recordem que som una espècie més en aquest món en equilibri, no els amos. Salut!

Deixa una resposta a Pedrona Torrens Cancel·la la resposta