A Mallorca s’edifiquen cinc grans xalets en sòl rústic cada setmana

Dins el període 2021-2024 s’han destruït 546 hectàrees de sòl agrari i forestal, la major part per a usos residencials i turístics

Un recent estudi de Terraferida titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024” ha pogut classificar i quantificar el procés d’urbanització més recent. El darrer període estudiat va de l’estiu de 2021 a l’estiu de 2024 i mostra com els darrers tres anys s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca. El treball analitza només el sòl rústic.

Continua llegint

Estimades, Terraferida fa un téntol.

Terra Ferida

L’artista Miquel Barceló, sempre compromès amb la seva terra, ens ha fet aquesta obra que serveix per cloure aquesta eixida i agraïr el suport a tanta gent.

Han estat 8 anys apassionants, però ha arribat el moment de fer una aturada i pensar què volem ser en ser grans. No ens hi posàvem per tant, ni somiàvem rebre tants de suports. O sia que gràcies de tot cor. Així mateix, vos demanam disculpes per les errades que més d’una vegada haurem comès i també per no haver estat capaços de trobar una fórmula més efectiva. Continua llegint

La urbanització ha consumit onze quilòmetres quadrats de territori en sis anys

Xalets, carreteres i urbanitzacions han devorat una superfície de la mida del terme municipal de Lloseta entre 2015 i 2021.

La construcció residencial i turística i les noves infraestructures han consumit vuit quilòmetres quadrats de sòl rústic.

Entre 2015 i 2021 a Mallorca s’ha artificialitzat una superfície d’11,2 km2, l’equivalent 1.400 camps de futbol. Es tracta d’una superfície de la mida del terme municipal de Lloseta. El 70% d’aquesta superfície (8 km2) eren superfícies agràries i forestals intactes fins ara i equivalen a 1.000 camps de futbol o tot el terme municipal de Búger. Continua llegint

Pagesos i ecologistes al límit davant l’allau de noves centrals fotovoltaiques a foravila

Sols deu dels més de seixanta projectes en curs, ocuparan 3,2 km² de sòl rústic amb la complicitat de les administracions.

Empreses energètiques i grans capitals seran els propietaris de la transició energètica si no es prioritzen els projectes comunitaris.

L’onada de grans centrals fotovoltaiques a foravila i les noves facilitats administratives per a la seva creació han sobrepassat la paciència d’entitats ecologistes i agràries. A hores d’ara, s’estan tramitant o projectant més de 60 centrals fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca. Només les deu més grans ocuparan 3,5 km² de terreny agrari o forestal.

Marina de Llucmajor 2015

Marina de Llucmajor 2021

Davant aquesta situació, Amics de la Terra Mallorca, l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), el GOB Mallorca, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extintion rebelion, Fridays for Future i Terraferida, adverteixen que la urgència de la transició cap a una energia renovable, no es pot fer a qualsevol preu. Aquesta preocupació s’estén ràpidament dins els moviments socials i s’estan preparant per a “mobilitzacions més àmplies”. Continua llegint