Arxiu d'etiquetes: Legislació

50 propostes per unes Illes més verdes

Posted on by

#SenseLímitsNoHiHaFutur ha entregat avui 50 propostes per unes Illes més verdes, més justes i menys massificades a la Presidenta Armengol. Més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de les illes es van adherir al manifest que demana mesures per frenar la massificació de les Illes. El col·lectiu impulsor va sol·licitar una reunió amb la Presidenta per fer-li arribar el manifest i les propostes bàsiques de mínims que entenem que cal impulsar de manera urgent per revertir l’actual situació. Avui, més de 100 dies després de la sol·licitud, membres d’alguns dels col·lectius firmants s’han reunit amb la Presidenta.

presidenta_senselimits_15feb2017

La cap de l’executiu de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident, Gabriel Barceló, han rebut en audiència cinc membres de la plataforma ecologista #SenseLímitsNoHiHaFutur. Els representants són Antonina Siquier, Neus Prats, Jaume Adrover, Lola M. Fornons i Margalida Ramis

50 PROPOSTES PER UNES ILLES MÉS VERDES, MÉS JUSTES I MENYS MASSIFICADES

Revisió del creixement.

  1. Volem que s’impulsi la revisió de les DOT que garanteixin la preservació paisatgística i assegurin la protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic. S’ha de garantir que els sòls agraris i forestals siguin preservats.
  2. Revisió del PTI. Desclassificar sòls urbans i urbanitzables i recuperar les propostes de corredors verds proposades pels equips tècnics redactors, vetades al seu moment.
  3. Sòl rústic. No s’haurien de permetre més xalets. En tot cas cal augmentar la parcel·la mínima per edificar al sòl rústic comú, com a mínim fins a 30.000 m2.
  4. No permetre cap habitatge més en sòl rústic superior als 200 m2. Ara són de 500 m2 i tot es destina al luxe.
  5. Moratòria de places turístiques; aplicant la mesura de 2 places de baixa per cada nova plaça turística i destinar un percentatge de l’ecotaxa a esbucar hotels obsolets.
  6. Nou catàleg d’Espais Naturals. Declarar ANEI paisatges valuosos exclosos de la LEN que ara només són Sòl Rústic Comú.
  7. Re-catalogar com a ANEI tot el sòl rústic forestal i els ARIP. Molts estan en perill d’urbanització imminent.
  8. Prohibició d’edificar xalets, ni infraestructures als sòls més fèrtils de les illes indicats als mapes d’edafologia disponibles.
  9. Moratòria total de camps de golf i ports esportius. Hi ha 24 camps de golf i més de 25.000 amarraments.
  10. Paralització de l’execució de les obres previstes a l’actual Pla de Carreteres i redacció d’un pla integral de mobilitat de tota la illa que supediti les intervencions en carreteres a les necessitats reals des de la perspectiva de mobilitat sostenible i no estrictament des de la perspectiva de noves infraestructures que condicionen un model expansiu i insostenible.
  11. Acabar amb l’amnistia que permet concedir llicències a urbanitzacions sense clavegueram. Obligatorietat de disposar de sanejament per a tota nova construcció i reforma integral i de tractament terciari a zones amb recursos hídrics que han estat reduïts.
  12. Cal aprovar una Norma Territorial Cautelar (NTC) urgentment. Una norma que hauria de suspendre creixements a sòls urbans, urbanitzables i rústics i no permetre més infraestructures impactants (autopista Llucmajor-Campos, Carreteres a Eivissa, Parcs solars de Santacirga i Llucmajor, esteses elèctriques). Aquesta norma permetria guanyar temps per treballar el PTI, revisar les DOT, la LEN etc. Moltes de les propostes que aquí es fan podrien ser incloses dins aquesta Norma.

Urbanisme il·legal.

  1. Disciplina urbanística. L’ADU necessita personal, pressupost i més capacitat de sanció. La impunitat és enorme. Hi ha prop de 2.000 expedients pendents. Cal lluitar contra la total impunitat existent en l’urbanisme a sòl rústic. Volem l’enfortiment real de l’ADU amb un augment considerable de recursos humans i econòmics. Modificació legislativa en desenvolupament de l’art. 25.2 de la LRBRL (“El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, EN LOS TÉRMINOS de la legislación del Estado Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, en las siguientes materias: […]“, de l’article 29.2 de la LLEI MUNICIPAL I DE RÈGIM LOCAL DE LES ILLES BALEARS (apartat c), sobre competències municipals, de manera que els Ajuntaments mantinguin les de vigilància urbanística i disciplina en sòl urbà, però transferint aquestes competències, pel que fa al Sòl rústic, als Consells (o, en cas de l’illa de Mallorca, a l’ADT -Agència per la Defensa del Territori de Mallorca-; cas de Menorca, Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística al Sòl rústic de l’illa de Menorca; cas de Formentera: Consell…).

Posidònia i conservació marina.

  1. Les Illes tenen 8 Reserves Marines (Badia de Palma, Nord de Menorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Migjorn de Mallorca, l’Illa del Toro, Illes Malgrats, Llevant de Mallorca, Freu de sa Dragonera). És imprescindible dotar-les de més personal i recursos per esdevenir autèntiques reserves. La nova Reserva Marina de Sa Dragonera hauria d’ampliar-se, pensam que hi ha un consens gairebé generalitzat per l’ampliació d’aquesta reserva.
  2. Publicar la cartografia de Posidonia oceanica (està feta) i creació d’una aplicació de mòbil o altres sistemes que indiquin on NO es pot fondejar.
  3. Dotació de barques i personal adequat per vigilar els fondejos sobre els alguers i una modificació legislativa clara. Es va anunciar el juliol de 2015 l’aprovació d’una llei “imminent” per conservar i protegir els alguers i res més se’n ha sabut.

Residus.

  1. Llei de residus L’objectiu ha de ser prevenir, reduir, reciclar i preveure el tancament progressiu dels forns de la incineradora. Cal implantar la recollida de matèria orgànica i sistemes de dipòsit i devolució d’envasos.
  2. Aprovar la llei de Prevenció de Residus i Envasos que freni l’augment de residus i prioritzi la reducció, reutilització i afavoreixi el retorn d’envasos. Defensi el reciclatge per damunt de la incineració.
  3. Modificar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) amb els objectius, entre d’altres, d’implantar progressivament el sistema de retorn i devolució d’envasos, arribar a assolir el reciclatge del 60% dels residus produïts i implantació de la recollida obligatòria de la fracció orgànica. Amb aquests objectius i una bona i eficaç política de prevenció el Pla hauria de preveure: fomentar les plantes de compost municipals, impulsar la recollida selectiva domiciliària, especialment de la fracció orgànica que permeti el tancament progressiu de les plantes d’incineració, etc.
  4. Revisar el contracte amb TIRME per tal de minvar l’activitat de la incineradora revertint els objectius de l’actual Pla Director Sectorial que prioritza la incineració de residus.

Aigua.

  1. Dotar al consell de les competències inspectores i sancionadores en matèria de residus.
  2. Revisió del Pla Hidrològic. Hauria d’incloure un nou catàleg de zones humides amb aquelles zones humides potencials. S’hauria evitat la urbanització de Ses Fontanelles i el que queda de Sa Porrassa (Calvià).
  3. Hi ha camps de golf que usen aigua potable per regar. Les multes no són suficients, proposam clausurar l’activitat dels camps de golf que siguin detectats fent aquesta pràctica.
  4. Prohibir que els camps de golf puguin usar aigua dessalada per regar, modificant la llei i tornant a l’aigua depurada.
  5. És necessària la millora de la depuració: més inspeccions, la progressivitat de les tarifes per llei i la recuperació dels aqüífers en mal estat reduint extraccions i evitant la seva contaminació. La construcció de piscines hauria de prohibir-se definitivament, especialment a zones amb recursos sobreexplotats.

Energia.

  1. Energies netes. S’haurien d’instal·lar preferentment sobre sòls edificats o transformats, mai a sòls verges o agraris d’alt valor mentre hi hagi alternativa. Recordar que s’ha urbanitzat prop del 7% del territori, suficient per iniciar la transició energètica.
  2. Instal·lació d’energies netes a les dessaladores existents que tècnicament ho permetin. Substituir tot el petroli possible per instal·lacions més netes i autònomes.
  3. Llei integral de Canvi Climàtic que estableixi fites clares i realistes d’obligatori compliment en matèria de reducció d’emissions de CO2 per a les nostres illes a tots els nivells (indústria, administració, habitatges…)
  4. Aprovar una Llei de les Energies Renovables, Eficiència Energètica i d’Infraestructures Energètiques que defineixi el marc legal per permetre la instal·lació d’energies renovables amb la màxima cura per l’entorn i el paisatge amb l’objectiu de reduir o eliminar la dependència elèctrica de la central tèrmica d’Es Murterar.
  5. Una fiscalitat verda progressiva que protegeixi les necessitats bàsiques de climatització, mobilitat i ús d’energia però penalitzi el malbaratament i el consum abusiu.
  6. Aprovar i aplicar el decret de certificació energètica d’edificis; amb obligatorietat d’aconseguir la classificació energètica A o B a tots els edificis de nova construcció i d’edificis existents

Transport.

  1. Cal capgirar els recursos destinats a carreteres, si aquests fossin invertits en transport públic es farien grans coses en poc temps. El Consell de Mallorca ha trobat 42 milions d’euros per fer l’autopista Campos-Llucmajor sense finançament estatal. El Govern central no ha pagat el conveni de carreteres del 1999 que inclou aquesta infraestructura i no el pagarà. L’excusa de què no es pot fer ni un metre de tren, perquè Madrid no dona doblers, no s’aguanta.
  2. Renunciar a carreteres i autopistes impactants com els enllaços a Lloseta i Santa Maria, la reforma innecessària de carreteres com la de Conies (Manacor-Colònia de Sant Pere), rondes impactants com la de Costitx i Inca que responen a un model de carreteres planificat al 98 per UM-PP, que pretén obrir les portes a l’expansió urbanística arreu de Mallorca, etc.

Espais Naturals.

  1. Amb els recursos humans existents (en el millor dels casos retornaran a nivells de 2011), és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits (Nou P.N. d’Es Trenc- Salobrar, ampliació del Parc Nac. de Cabrera i recuperació del Parc Natural de Llevant). Cal per tant, disposar del personal suficient per gestionar els que hi ha i els nous espais.
  2. La majoria dels ENPs tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no en disposen (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia.
  3. S’han de recuperar els programes d’investigació i seguiment abandonats a la majoria dels ENPs, agreujats amb l’acomiadament del personal. Per una conservació efectiva es requereix informació rigorosa i constant sobre l’estat de les espècies i els hàbitats.
  4. Cal recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera i el Parc de Cala d’Hort i s’ha de retornar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera.
  5. La manca de vigilància és una assignatura pendent a tots els ENPs. La situació segueix sota mínims mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents creixen.
  6. Ampliació amb criteris tècnics i científics de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.

Mesures i reformes fiscals.

  1. El 80% dels creuers no paguen la taxa turística, perquè romanen manco de 12 hores a port. Ni un turista més sense pagar l’ecotaxa.
  2. Destinar tots els recursos de la promoció turística (innecessària) i destinar-los a la promoció de totes les activitats econòmiques que no suposin consumir més territori.
  3. S’ha de fer efectiu el “qui contamina paga”. Tal com ja ha fet Catalunya, proposam implantar els següents impostos, amb caràcter finalista.
  • Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (inclosos creuers incineradora, centrals…)
  • Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (no a l’aeroport sinó a les companyies aèries)
  • Impost sobre els habitatges buits
  • Impost sobre grans establiments comercials
  • Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
  • Implantar una taxa pels cotxes de lloguer.

Lloguer turístic.

  1. El lloguer de pisos i cases a turistes està generant greus problemes socials, incrementant el preu dels habitatges, els lloguers i els preus de molts productes a més de generar greus conflictes de convivència i gentrificació. El desembre del 2016, el Consell d’Eivissa ha reconegut que el 25% de la població de l’illa viu sota el llindar de la pobresa i el lloguer turístic impossibilita la funció primordial de l’habitatge.
  2. Contenir l’onada de lloguer turístic. Sols a Mallorca s’ha xifrat en 123.000 places de les que un 90% serien il·legals (dades del Consell de Mallorca, desembre 2016). El lloguer turístic s’ha de restringir i sancionar amb una regulació restrictiva i més personal inspector. S’ha de sancionar a les empreses que el comercialitzen, tal com ja s’està fent a Barcelona.

Ocupació d’espais públics i convivència.

  1. Normativa de renous més estricte a les zones on conviuen residents i turistes. Cal recuperar els espais de benestar que s’han perdut a moltes zones.
  2. Proposam adaptar els horaris dels locals nocturns i les activitats lúdiques a l’exterior, als horaris de descans dels residents.

Promoció turística.

  1. La promoció no és necessària, no té sentit gastar 20 o 30 milions anuals per portar més turistes quan en tenim més dels que volem. Proposam eliminar qualsevol despesa de promoció turística.
  2. No s’ha d’incentivar la desestacionalització, les illes s’han de poder recuperar a l’hivern dels greus impactes ambientals i socials que es generen a l’estiu. S’ha de redistribuir la riquesa millor, no dur més i més turistes que incrementen la pressió sobre els recursos d’unes illes ja més que saturades.

Creuers.

  1. Impedir que hi hagi més de 3 creuers simultàniament al port de Palma, frenar l’increment de creuers a Eivissa, Maó, Alcúdia i Cala Rajada.

Cotxes de lloguer.

  1. Ja hi ha prop de 90.000 cotxes de lloguer. Cal impedir que s’estengui el lloguer il·legal. Aplicar una taxa (mencionada més amunt) per tots aquells cotxes de lloguer no elèctrics i per tots els vehicles que arribin en vaixell a les Illes. L’objectiu hauria de ser implementar el transport públic i reduir els cotxes de lloguer a través d’un Pla Director de Mobilitat que tengui per objectiu incrementar l’oferta de transport públic i desincentivar l’ús del transport privat per carretera.

Palma, febrer 2017.

PDF amb les 50 propostes

senselimitsnohihafutur_banner

Per què no hi ha delictes ambientals a les Balears?

Posted on by
ama_pou

Inspecció a un camp de golf  –  Foto: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Fent un repàs a l’hemeroteca dels darrers anys podríem concloure que a les Illes Balears no es produeixen delictes contra el medi ambient. Algú recorda el darrer judici? Pocs casos, sentències sovint absolutòries i poca transcendència pública. Hem après a respectar la natura, no hi ha delinqüents ambientals o alguna cosa no funciona?

Amb la creació del cos d’Agents de Medi Ambient (AMA), l’any 2003, es va duplicar el nombre d’efectius i van ser dotats de mitjans i competències per vetlar i fer complir la normativa. Una d’aquestes competències va ser la relacionada amb els delictes contra el medi ambient. Es va formar a la plantilla i es va incloure l’ajuda dels fiscals (Carrau i Salazar), d’on va sorgir una estreta col·laboració.

El maig de 2003 es va dictar una instrucció (2/2003) relativa al registre de denúncies. Es donava via lliure als agents perquè tramitassin als jutjats o a la fiscalia els casos més greus. Per desgràcia, el juny de 2003 guanyava les eleccions Jaume Matas, que posà Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Derogaren l’ecotaxa, retallaren parcs naturals, fomentaren l’urbanisme més bèstia… i també prohibiren als AMA tramitar denúncies davant el jutjat. No interessava que certs negocis bruts dels amics hi arribassin. Fa 13 anys que els AMA no tenen contacte amb la Fiscalia, que ja no compta amb ells com a policia judicial en matèria ambiental que és. L’efecte dissuasori que se cercava s’ha esvaït. Es redacten denúncies, sí, però algú sap on són?

Va ser en el cas Andratx on es va descobrir el destí de les denúncies per delictes relacionats amb la construcció il·legal dins dels espais naturals. Eren dins els calaixos de la Conselleria. El fiscal Salazar va haver de demanar insistentment a la Conselleria els expedients no tramitats. Moltes denúncies del cas Andratx varen ser formulades per AMA i, en els judicis, els seus testimonis foren decisius. No és estrany que s’hagin convertit en funcionaris molestos per a determinats polítics.

Durant els quatre anys del PP més ferotge, pel que fa a la destrucció del territori, els calaixos es tornaren a omplir de denúncies i vingué el segon Pacte ‘de Progrés’, amb UM al capdavant de la Conselleria: els calaixos no es buidaren, ben al contrari, ni tampoc el darrer any que el PSM va pilotar la Conselleria. No cal detallar la nefasta etapa de Bauzá/Company, perquè els calaixos vessen. Aviat farà 17 mesos que entrà un nou equip a la Conselleria (MÉS). Ens consta que se’ls ha fet conèixer la gravetat que suposa no tramitar denúncies davant la Fiscalia quan hi ha indicis de delicte; i que havien de fer-hi alguna cosa. La veritat, però, és que no tenim constància que s’hagin buidat els calaixos ni que hi hagi hagut cap transvasament d’expedients a la Fiscalia. I no s’ha fet gaire cosa amb la instrucció de denúncies. N’hi ha de molt greus, formulades en aquesta legislatura i que han seguit la mateixa sort: els calaixos.

Si no se sent parlar de delictes ambientals a les Balears, no és perquè no se’n produeixin sinó pel fet que no es tramiten. No se’ls dóna la rellevància que els confereix el Codi Penal del qual ens hem dotat, com a societat, per combatre aquesta delinqüència. És l’opinió majoritària dels fiscals que els delinqüents ambientals tenen “comprensió” per part dels estaments polítics, socials i, fins i tot, judicials.

Certament esperàvem que, després de la nefasta etapa de Company, es notàs un canvi radical en aquesta manera d’actuar. Sort que la societat civil sempre va per davant, i esperem que prest reaccioni i obligui a reaccionar els responsables que els calaixos estiguin plens de denúncies i informes sobre delictes ambientals molt greus que els darrers governs han amagat sota l’estora.

Aquest article s’ha publicat a TRIBUNA de l’Ara Balears (18-12-2016)

Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?

Posted on by
Urbanisme destroyer

…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)

Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.

L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.

No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.

La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.

Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.

El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.

I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?

Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016

The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)