Arxiu d'etiquetes: Balears

50 propostes per unes Illes més verdes

Posted on by

#SenseLímitsNoHiHaFutur ha entregat avui 50 propostes per unes Illes més verdes, més justes i menys massificades a la Presidenta Armengol. Més de 5.000 persones i 135 entitats d’arreu de les illes es van adherir al manifest que demana mesures per frenar la massificació de les Illes. El col·lectiu impulsor va sol·licitar una reunió amb la Presidenta per fer-li arribar el manifest i les propostes bàsiques de mínims que entenem que cal impulsar de manera urgent per revertir l’actual situació. Avui, més de 100 dies després de la sol·licitud, membres d’alguns dels col·lectius firmants s’han reunit amb la Presidenta.

presidenta_senselimits_15feb2017

La cap de l’executiu de les Illes Balears, Francina Armengol, i el vicepresident, Gabriel Barceló, han rebut en audiència cinc membres de la plataforma ecologista #SenseLímitsNoHiHaFutur. Els representants són Antonina Siquier, Neus Prats, Jaume Adrover, Lola M. Fornons i Margalida Ramis

50 PROPOSTES PER UNES ILLES MÉS VERDES, MÉS JUSTES I MENYS MASSIFICADES

Revisió del creixement.

  1. Volem que s’impulsi la revisió de les DOT que garanteixin la preservació paisatgística i assegurin la protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic. S’ha de garantir que els sòls agraris i forestals siguin preservats.
  2. Revisió del PTI. Desclassificar sòls urbans i urbanitzables i recuperar les propostes de corredors verds proposades pels equips tècnics redactors, vetades al seu moment.
  3. Sòl rústic. No s’haurien de permetre més xalets. En tot cas cal augmentar la parcel·la mínima per edificar al sòl rústic comú, com a mínim fins a 30.000 m2.
  4. No permetre cap habitatge més en sòl rústic superior als 200 m2. Ara són de 500 m2 i tot es destina al luxe.
  5. Moratòria de places turístiques; aplicant la mesura de 2 places de baixa per cada nova plaça turística i destinar un percentatge de l’ecotaxa a esbucar hotels obsolets.
  6. Nou catàleg d’Espais Naturals. Declarar ANEI paisatges valuosos exclosos de la LEN que ara només són Sòl Rústic Comú.
  7. Re-catalogar com a ANEI tot el sòl rústic forestal i els ARIP. Molts estan en perill d’urbanització imminent.
  8. Prohibició d’edificar xalets, ni infraestructures als sòls més fèrtils de les illes indicats als mapes d’edafologia disponibles.
  9. Moratòria total de camps de golf i ports esportius. Hi ha 24 camps de golf i més de 25.000 amarraments.
  10. Paralització de l’execució de les obres previstes a l’actual Pla de Carreteres i redacció d’un pla integral de mobilitat de tota la illa que supediti les intervencions en carreteres a les necessitats reals des de la perspectiva de mobilitat sostenible i no estrictament des de la perspectiva de noves infraestructures que condicionen un model expansiu i insostenible.
  11. Acabar amb l’amnistia que permet concedir llicències a urbanitzacions sense clavegueram. Obligatorietat de disposar de sanejament per a tota nova construcció i reforma integral i de tractament terciari a zones amb recursos hídrics que han estat reduïts.
  12. Cal aprovar una Norma Territorial Cautelar (NTC) urgentment. Una norma que hauria de suspendre creixements a sòls urbans, urbanitzables i rústics i no permetre més infraestructures impactants (autopista Llucmajor-Campos, Carreteres a Eivissa, Parcs solars de Santacirga i Llucmajor, esteses elèctriques). Aquesta norma permetria guanyar temps per treballar el PTI, revisar les DOT, la LEN etc. Moltes de les propostes que aquí es fan podrien ser incloses dins aquesta Norma.

Urbanisme il·legal.

  1. Disciplina urbanística. L’ADU necessita personal, pressupost i més capacitat de sanció. La impunitat és enorme. Hi ha prop de 2.000 expedients pendents. Cal lluitar contra la total impunitat existent en l’urbanisme a sòl rústic. Volem l’enfortiment real de l’ADU amb un augment considerable de recursos humans i econòmics. Modificació legislativa en desenvolupament de l’art. 25.2 de la LRBRL («El Municipio ejercerá en todo caso como competencias propias, EN LOS TÉRMINOS de la legislación del Estado Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS, en las siguientes materias: […]«, de l’article 29.2 de la LLEI MUNICIPAL I DE RÈGIM LOCAL DE LES ILLES BALEARS (apartat c), sobre competències municipals, de manera que els Ajuntaments mantinguin les de vigilància urbanística i disciplina en sòl urbà, però transferint aquestes competències, pel que fa al Sòl rústic, als Consells (o, en cas de l’illa de Mallorca, a l’ADT -Agència per la Defensa del Territori de Mallorca-; cas de Menorca, Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística al Sòl rústic de l’illa de Menorca; cas de Formentera: Consell…).

Posidònia i conservació marina.

  1. Les Illes tenen 8 Reserves Marines (Badia de Palma, Nord de Menorca, Freus d’Eivissa i Formentera, Migjorn de Mallorca, l’Illa del Toro, Illes Malgrats, Llevant de Mallorca, Freu de sa Dragonera). És imprescindible dotar-les de més personal i recursos per esdevenir autèntiques reserves. La nova Reserva Marina de Sa Dragonera hauria d’ampliar-se, pensam que hi ha un consens gairebé generalitzat per l’ampliació d’aquesta reserva.
  2. Publicar la cartografia de Posidonia oceanica (està feta) i creació d’una aplicació de mòbil o altres sistemes que indiquin on NO es pot fondejar.
  3. Dotació de barques i personal adequat per vigilar els fondejos sobre els alguers i una modificació legislativa clara. Es va anunciar el juliol de 2015 l’aprovació d’una llei “imminent” per conservar i protegir els alguers i res més se’n ha sabut.

Residus.

  1. Llei de residus L’objectiu ha de ser prevenir, reduir, reciclar i preveure el tancament progressiu dels forns de la incineradora. Cal implantar la recollida de matèria orgànica i sistemes de dipòsit i devolució d’envasos.
  2. Aprovar la llei de Prevenció de Residus i Envasos que freni l’augment de residus i prioritzi la reducció, reutilització i afavoreixi el retorn d’envasos. Defensi el reciclatge per damunt de la incineració.
  3. Modificar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus sòlids Urbans de Mallorca (PDSGRUM) amb els objectius, entre d’altres, d’implantar progressivament el sistema de retorn i devolució d’envasos, arribar a assolir el reciclatge del 60% dels residus produïts i implantació de la recollida obligatòria de la fracció orgànica. Amb aquests objectius i una bona i eficaç política de prevenció el Pla hauria de preveure: fomentar les plantes de compost municipals, impulsar la recollida selectiva domiciliària, especialment de la fracció orgànica que permeti el tancament progressiu de les plantes d’incineració, etc.
  4. Revisar el contracte amb TIRME per tal de minvar l’activitat de la incineradora revertint els objectius de l’actual Pla Director Sectorial que prioritza la incineració de residus.

Aigua.

  1. Dotar al consell de les competències inspectores i sancionadores en matèria de residus.
  2. Revisió del Pla Hidrològic. Hauria d’incloure un nou catàleg de zones humides amb aquelles zones humides potencials. S’hauria evitat la urbanització de Ses Fontanelles i el que queda de Sa Porrassa (Calvià).
  3. Hi ha camps de golf que usen aigua potable per regar. Les multes no són suficients, proposam clausurar l’activitat dels camps de golf que siguin detectats fent aquesta pràctica.
  4. Prohibir que els camps de golf puguin usar aigua dessalada per regar, modificant la llei i tornant a l’aigua depurada.
  5. És necessària la millora de la depuració: més inspeccions, la progressivitat de les tarifes per llei i la recuperació dels aqüífers en mal estat reduint extraccions i evitant la seva contaminació. La construcció de piscines hauria de prohibir-se definitivament, especialment a zones amb recursos sobreexplotats.

Energia.

  1. Energies netes. S’haurien d’instal·lar preferentment sobre sòls edificats o transformats, mai a sòls verges o agraris d’alt valor mentre hi hagi alternativa. Recordar que s’ha urbanitzat prop del 7% del territori, suficient per iniciar la transició energètica.
  2. Instal·lació d’energies netes a les dessaladores existents que tècnicament ho permetin. Substituir tot el petroli possible per instal·lacions més netes i autònomes.
  3. Llei integral de Canvi Climàtic que estableixi fites clares i realistes d’obligatori compliment en matèria de reducció d’emissions de CO2 per a les nostres illes a tots els nivells (indústria, administració, habitatges…)
  4. Aprovar una Llei de les Energies Renovables, Eficiència Energètica i d’Infraestructures Energètiques que defineixi el marc legal per permetre la instal·lació d’energies renovables amb la màxima cura per l’entorn i el paisatge amb l’objectiu de reduir o eliminar la dependència elèctrica de la central tèrmica d’Es Murterar.
  5. Una fiscalitat verda progressiva que protegeixi les necessitats bàsiques de climatització, mobilitat i ús d’energia però penalitzi el malbaratament i el consum abusiu.
  6. Aprovar i aplicar el decret de certificació energètica d’edificis; amb obligatorietat d’aconseguir la classificació energètica A o B a tots els edificis de nova construcció i d’edificis existents

Transport.

  1. Cal capgirar els recursos destinats a carreteres, si aquests fossin invertits en transport públic es farien grans coses en poc temps. El Consell de Mallorca ha trobat 42 milions d’euros per fer l’autopista Campos-Llucmajor sense finançament estatal. El Govern central no ha pagat el conveni de carreteres del 1999 que inclou aquesta infraestructura i no el pagarà. L’excusa de què no es pot fer ni un metre de tren, perquè Madrid no dona doblers, no s’aguanta.
  2. Renunciar a carreteres i autopistes impactants com els enllaços a Lloseta i Santa Maria, la reforma innecessària de carreteres com la de Conies (Manacor-Colònia de Sant Pere), rondes impactants com la de Costitx i Inca que responen a un model de carreteres planificat al 98 per UM-PP, que pretén obrir les portes a l’expansió urbanística arreu de Mallorca, etc.

Espais Naturals.

  1. Amb els recursos humans existents (en el millor dels casos retornaran a nivells de 2011), és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits (Nou P.N. d’Es Trenc- Salobrar, ampliació del Parc Nac. de Cabrera i recuperació del Parc Natural de Llevant). Cal per tant, disposar del personal suficient per gestionar els que hi ha i els nous espais.
  2. La majoria dels ENPs tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no en disposen (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia.
  3. S’han de recuperar els programes d’investigació i seguiment abandonats a la majoria dels ENPs, agreujats amb l’acomiadament del personal. Per una conservació efectiva es requereix informació rigorosa i constant sobre l’estat de les espècies i els hàbitats.
  4. Cal recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera i el Parc de Cala d’Hort i s’ha de retornar Son Bosc al Parc Natural de s’Albufera.
  5. La manca de vigilància és una assignatura pendent a tots els ENPs. La situació segueix sota mínims mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents creixen.
  6. Ampliació amb criteris tècnics i científics de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.

Mesures i reformes fiscals.

  1. El 80% dels creuers no paguen la taxa turística, perquè romanen manco de 12 hores a port. Ni un turista més sense pagar l’ecotaxa.
  2. Destinar tots els recursos de la promoció turística (innecessària) i destinar-los a la promoció de totes les activitats econòmiques que no suposin consumir més territori.
  3. S’ha de fer efectiu el «qui contamina paga». Tal com ja ha fet Catalunya, proposam implantar els següents impostos, amb caràcter finalista.
  • Impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (inclosos creuers incineradora, centrals…)
  • Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial (no a l’aeroport sinó a les companyies aèries)
  • Impost sobre els habitatges buits
  • Impost sobre grans establiments comercials
  • Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.
  • Implantar una taxa pels cotxes de lloguer.

Lloguer turístic.

  1. El lloguer de pisos i cases a turistes està generant greus problemes socials, incrementant el preu dels habitatges, els lloguers i els preus de molts productes a més de generar greus conflictes de convivència i gentrificació. El desembre del 2016, el Consell d’Eivissa ha reconegut que el 25% de la població de l’illa viu sota el llindar de la pobresa i el lloguer turístic impossibilita la funció primordial de l’habitatge.
  2. Contenir l’onada de lloguer turístic. Sols a Mallorca s’ha xifrat en 123.000 places de les que un 90% serien il·legals (dades del Consell de Mallorca, desembre 2016). El lloguer turístic s’ha de restringir i sancionar amb una regulació restrictiva i més personal inspector. S’ha de sancionar a les empreses que el comercialitzen, tal com ja s’està fent a Barcelona.

Ocupació d’espais públics i convivència.

  1. Normativa de renous més estricte a les zones on conviuen residents i turistes. Cal recuperar els espais de benestar que s’han perdut a moltes zones.
  2. Proposam adaptar els horaris dels locals nocturns i les activitats lúdiques a l’exterior, als horaris de descans dels residents.

Promoció turística.

  1. La promoció no és necessària, no té sentit gastar 20 o 30 milions anuals per portar més turistes quan en tenim més dels que volem. Proposam eliminar qualsevol despesa de promoció turística.
  2. No s’ha d’incentivar la desestacionalització, les illes s’han de poder recuperar a l’hivern dels greus impactes ambientals i socials que es generen a l’estiu. S’ha de redistribuir la riquesa millor, no dur més i més turistes que incrementen la pressió sobre els recursos d’unes illes ja més que saturades.

Creuers.

  1. Impedir que hi hagi més de 3 creuers simultàniament al port de Palma, frenar l’increment de creuers a Eivissa, Maó, Alcúdia i Cala Rajada.

Cotxes de lloguer.

  1. Ja hi ha prop de 90.000 cotxes de lloguer. Cal impedir que s’estengui el lloguer il·legal. Aplicar una taxa (mencionada més amunt) per tots aquells cotxes de lloguer no elèctrics i per tots els vehicles que arribin en vaixell a les Illes. L’objectiu hauria de ser implementar el transport públic i reduir els cotxes de lloguer a través d’un Pla Director de Mobilitat que tengui per objectiu incrementar l’oferta de transport públic i desincentivar l’ús del transport privat per carretera.

Palma, febrer 2017.

PDF amb les 50 propostes

senselimitsnohihafutur_banner

El territori no pot esperar més

Posted on by
ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. «El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa» (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia «TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes«. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

Compta cada gota

Posted on by
almallutx_gen2016

El Gorg Blau sota mínims (Escorca, gener 2016). Foto per cortesia de Jaciment Almallutx

A les Illes l’aigua és un dels problemes més importants que tenim damunt la taula. La insularitat agreuja la sequera, perquè els nostres aqüífers són limitats. No tenim muntanyes altes on es donin elevades precipitacions de neu, no tenim rius, i el règim pluviomètric és moderat, escàs a moltes zones, o fins i tot àrid a d’altres. Alguns aqüífers estan baix mínims, en part, degut a la falta de brusca, en part per la sobreexplotació. En pocs anys, hem consumit l’aigua “fòssil”, acumulada baix terra durant segles. La salinització és l’altre gran problema. Podem imaginar l’illa de Mallorca com una esponja o un formatge Gruyère, quan es xucla l’aigua dolça i s’acaba, entra cap als aqüífers l’aigua salada de la mar, i ho fa per no sortir mai més, almanco a una escala temporal humana.

Per altra banda, la qualitat de l’aigua de molts dels nostres aqüífers, sobretot al sud-est de Mallorca i Eivissa, no pot ser pitjor. Diversos experts, han elaborat mapes de distribució de nitrats, que s’estenen sobre grans zones, i aquesta aigua no es pot considerar potable. Els excessos comesos per l’agricultura intensiva, i alguns camps de golf, han desembocat en aquesta situació. Alguns municipis segueixen cobrant a la gent aquesta aigua com si fos potable, indicant que no és recomanable cuinar-hi, que en beguin els infants i embarassades, i pengen aquesta informació a bans a l’ajuntament sense cap vergonya.

La falta de pluges de la darrera tardor, ha situat les reserves d’embassaments i aqüífers a mínims històrics. Al febrer, la presidenta del Govern declarava que no es pot garantir el subministrament a les illes aquest estiu. Una de les solucions que es proposa és dessalar més aigua de mar. Es preveu invertir 30 milions d’euros, sols al 2016, en dessalinització. La major part d’aquesta despesa es destinarà al consum d’energia, perquè dessalar aigua de mar és un procés molt costós energèticament. Cóm és que les dessaladores no compten amb plaques solars per produir l’energia que necessiten? La instal·lació de plaques fotovoltaiques a les dessaladores, seria una inversió que ajudaria a minvar l’impacte ambiental de la dessalinització. Un altre dels impactes de dessalar aigua de la mar, és la salmorra que s’obté, que és abocada al mar, amb efectes molt negatius per a la vida marina. Gran part d’aquesta salmorra s’aboca sobre alguers de Posidonia oceanica, molt sensible a augments de salinitat. Aquests ecosistemes, que són clau per mantenir la transparència i oxigenació de les aigües litorals ha de ser prioritària. En definitiva, quan un poble ha de dessalar aigua, és que ha fracassat en la seva gestió.

El consum mitjà dels habitants de Balears l’any 2008 va ser de 133 litres per persona i dia. A aquest consum s’hi han de sumar 104 litres diaris més si es tracta d’un turista. Cada turista consumeix 237 litres d’aigua al dia, encara que alguns investigadors com Ivan Murray, afirmen que el consum és de 440 i d’altres que arriba als 542 litres per pernoctació i turista. Vius quan parlam de turisme de qualitat, perquè el geògraf Macià Blàzquez, afirma que un turista “de luxe” gasta fins a 6 vegades més aigua que un turista qualsevol (L’Altra Mirada, nº 50, maig 2015). Si tenim en compte que el nombre de turistes no atura de créixer a les Illes i que al 2015 hi ha haver uns 12,5 milions de turistes, i la seva estada mitjana va ser de 8 dies, van consumir 23.780 milions de litres d’aigua (23,78 hm3). Les xifres de 2016 són males de predir, però si el nombre de visitants creix, el problema també creix.

Un altre paradoxa és la potenciació dels camps de golf. Un camp de golf de 18 forats consumeix la mateixa quantitat d’aigua que una població de 9.000 habitants (entre 1.250 i 2.400 m3/dia). A Mallorca tenim 24 camps de golf, el que equivaldria a una població de 216.000 habitants. La normativa obligava als camps de golf, des dels anys 90, a regar amb aigua depurada. El Govern de Bauzá i Company però, els va permetre regar amb aigua potable procedent de les dessaladores, posant-los un preu de 1 euro la tona, quan a molts de pobles es paga a 2 i 3 euros la tona. Està clar per qui legisla el govern. Ara, el govern progressista, anuncia que els farà pagar 1,5 euros la tona. Una mesura ridícula, per no dir insultant. Ni un metre de gespa s’hauria de regar amb aigua potable. La realitat és que no es compleix ni amb aquests mínims, ja que alguns camps xuclen aigua de pous d’ús exclusivament agrari. Els camps de golf també contaminen els recursos hídrics amb herbicides i pesticides que s’hi apliquen. Per a més Inri, es vol potenciar també l’esport del Polo, més gespa!

iph_terraferida

La mitjana ponderada de reserves hídriques a Mallorca al gener del 2016 era d’un 51%. L’estat dels aqüífers del sud i llevant de Mallorca però, estan molt per davall d’aquesta mitjana. Per exemple, la massa d’aigua subterrània de Sant Jordi està al 21% de la seva capacitat i la de Cala d’Or al 24%. Tenint en compte els pocs recursos disponibles, sembla clar que s’ha de limitar el seu consum, començant per congelar les places turístiques, limitant al màxim l’edificació de més places residencials, fent una moratòria de camps de golf, i modificant el Pla Territorial. Mallorca té 1 milió d’habitants, 2 milions de places (turístiques i residencials) i el Pla Territorial, permet edificar-ne més de 3 milions, una bogeria que cal retallar al màxim si es vol preservar el recurs.

L’aigua és un bé comú d’alt valor que s’està malbaratant i el turisme juga un paper molt important en el consum d’aquest recurs. Necessitem polítiques valentes per mantenir un consum responsable i sostenible de l’aigua, i les necessitam aviat, perquè cada gota compta.

*Aquest article ha estat modificat el 13/06/2016 per incloure les dades de Deyà i Tortella sobre consum estimat d’aigua per part dels turistes i per incorporar una referència al consum d’aigua dels camps de golf.

El Llegat Company que el Govern manté als Parcs

Posted on by
cabrera_tf

Avui, 24 de maig, se celebra el «Dia Europeu dels Parcs», Terraferida fa un clam per la millora de la gestió dels Espais Naturals Protegits i per la seva dignificació que no arriba.

L’avantprojecte de Llei per a la declaració d’Es Trenc-Salobrar com a Parc natural és una gran i esperada notícia… 25 anys dura l’espera, ens alegram i cal fer costat al Govern amb la idea que prosperi. Abans que acabi la legislatura aquest nou Parc ha de ser una realitat i funcionar amb normalitat. Però això sols serà creïble si la resta de parcs existents funcionen aviat com caldria. Milers d’illencs han lluitat molts d’anys per salvar del ciment Cabrera, s’Albufera, Sa Dragonera, Ses Salines d’Eivissa, Es Grau, Mondragó… i s’han deixat la pell perquè fossin protegits i gestionats com toca.

Però lluny dels anuncis i les imatges recurrents d’Es Trenc, hi ha poques alegries als espais protegits de les Illes, i la gent ho ha de saber. Amb els recursos humans existents és impossible gestionar de manera decent un m2 més de terra o mar protegits. El desembre de 2012 Gabriel Company va escapçar els equips dels parcs acomiadant una trentena de persones, llocs de treball que no s’han recuperat i que fan moltíssima falta. Cap passa seriosa i eficient s’ha fet des del nou Govern per a millorar els recursos humans dels espais naturals, i la gent ho nota quan els visita. La situació és especialment dramàtica al Paratge natural de la Serra de Tramuntana, on un equip reduït ha de gestionar un espai de 65.000 hectàrees. Al Parc de Llevant, a la Reserva Natural de s’Albufereta, a Es Grau, a Ses Salines d’Eivissa, etc. la situació no és gaire millor. Les plantilles s’escurcen progressivament i ni tan sols es cobreixen les jubilacions ni vacants que es produeixen.

Els pressuposts que es coneixen dels espais protegits per a l’any 2016 són ridículs, no han millorat gaire respecte als del PP de 2015 i fins i tot depenen d’inversions d’algun banc, que un dia demanarà alguna cosa a canvi. I amb això ja està tot dit. Les Juntes Rectores/ Patronats/Autoritats de Gestió, tot i estar creats per rebre documentació, valorar i exposar queixes i també fer aportacions, serveixen per a poc. El calendari d’aquests organismes, on hi toca estar representat tothom, és penós i alguns ni tan sols es reuneixen.

Company i el PP, realitzaren una operació de càstig al personal dels Espais naturals protegits: se’ls va discriminar salarialment respecte als treballadors d’altres àrees. Ara mateix, a l’empresa pública IBANAT (encarregada de conservar els espais naturals protegits), el personal dels parcs i reserves són treballadors de tercera (representen el 25% de la plantilla). Aquesta situació és troba als tribunals quan ja podria estar resolta fa mesos.

Company i els seus van deixar Cabrera sense vigilància ni control i la convertiren en la seva finca particular on fer bauxes amb els empresaris amics. Amb l’actual Govern això ja no passa, evidentment. A l’agost de 2015, el Govern anunciava la «dignificació dels espais naturals«. Però la realitat, a dia d’avui, mostra que res ha canviat en aquest aspecte, i ha passat temps.

parc_llevant_tf

Matas i Font desprotegiren més de 20.000 Ha. que s’han de recuperar

La majoria d’Espais tenen les seves eines de planificació obsoletes, caducades o no disposen d’elles (PRUGs, PORNs, etc.). És indispensable posar-los al dia, adaptant-los a les necessitats actuals de Conservació. Un cas paradigmàtic és el del seguiment naturalístic de s’Albufera, on es va acomiadar el naturalista el desembre de 2012. No hi ha hagut seguiment dins els anys 2013, 2014, i els primers 6 mesos de 2015. Pel segon semestre de 2015 es va contractar un servei extern, però el 2016 s’Albufera ha tornat a estar sense seguiment naturalístic fins al maig. De fet, cap Espai protegit disposa de naturalista en plantilla, exceptuant la Serra de Tramuntana que en té un amb dedicació parcial. I la vigilància? La situació segueix sota mínims i empitjorant, mentre la pressió de visitants, el furtivisme i les conductes imprudents de certes persones no s’aturen de créixer. Enguany es poden batre tots els rècords de massificació als espais naturals. I no ho podrem controlar.

També, l’anterior Govern va suprimir les direccions del Parc de Mondragó i la de la Reserva Natural de s’Albufereta. Hores d’ara, alguns dels principals Espais protegits no compten amb un director assignat o bé l’han de compartir amb altres espais.

I si anam més enrere, ja ningú parla de la necessitat de recuperar les més de 20.000 Ha. desprotegides per Matas i Font escapçant els límits del Parc de Llevant, del Parc de s’Albufera (que incorporava una part de Son Bosc), i del Parc de Cala d’Hort (que va desaparèixer, quedant reduït només als seus Illots, ara Reserves Naturals).

Cansa veure als membres del Govern plorar cada dia per la manca de recursos i culpar a Madrid de tot (amb bona part de raó, per descomptat). Però això no pot ser l’excusa per no afrontar les necessitats socials, i conservar els espais naturals en són una més. Els recursos hi són, les Illes són plenes de cotxes de luxe, al camp es fan casals multimilionaris un vora l’altre, els iots de luxe i els creuers s’acaramullen als ports, i tenim més milions de turistes dels que voldríem. Clar que hi ha recursos, altra cosa és que els governs no s’atreveixin a demanar (via impositiva) un esforç als qui més tenen. I no, no ens referim a l’impost de turisme sostenible, que ja l’han gastat 10 vegades en despesa corrent abans de ser recaptat. Les Illes tenen uns espais naturals extraordinaris, que mereixen ser protegits i cuidats com toca i això s’aconseguirà amb fets, no amb bones paraules. Som-hi doncs!

banner_govern

Una dignitat que no arriba i uns pressupostos que fins ara, poc canvien

 

Article publicat a l’AraBalears el 22 de maig de 2016