Furtius a la mar

Pescada submarina furtiva

Pescada submarina furtiva (Mallorca)

Encetant la tardor, és bon moment per recordar que no podem baixar la guàrdia en la conservació de la mar i que hi ha molta feina per fer. Malgrat els mitjans no se’n facin ressò, no podem oblidar que són molts els furtius a la mar que actuen amb tota impunitat.

recreativa_tf

Activitat d’oci… i alguna cosa més!

La pesca recreativa és una de les activitats d’oci amb més aficionats i més tradició a les Illes Balears. La majoria d’aficionats practica la pesca recreativa de forma tradicional, però algunes embarcacions amb motors potents i equipades amb sistemes de posicionament moderns i sondes de fondària semi-professionals permeten arribar a noves zones abans inaccessibles. A més, nous sistemes de pesca com el jigging amb nous esquers artificials com l’inchiku han afavorit la pesca d’algunes especies com el cap-roig, la serviola i el gall, que abans eren poc accessibles amb els ormejos de sempre. Basta atracar-se a alguna de les tendes de pesca recreativa que existeixen per adonar-se de com ha evolucionat el mon de la pesca recreativa en els darrers anys.

Incautació d'anfosos

Anfosos i cigales confiscats per la Guàrdia Civil

El furtivisme a la mar, tant de professionals com recreatius, no és un fet desconegut. Molts d’aficionats a la pesca recreativa, tant des de la costa com amb embarcació o submarina, coneixen algú o han sentit parlar d’algú que ven el peix a restaurants, principalment verderol, gall, déntol, cap-roig, raor, anfós, escorball i cigala. Persones sense escrúpols que posen el seu guany econòmic personal per davant del plaer de gaudir d’un matí de pesca i de la conservació dels recursos. El bons aficionats són majoria i els furtius minoria, encara que aquests darrers (ben coneguts dins el sector) provoquen impactes que tots pagam. També són ben coneguts els restaurants que compren peix il·legal, per això costa de creure que el Govern no sigui més actiu i eficient en la persecució d’aquesta pràctica.

L’administració autonòmica és conscient d’aquest problema, de fet el decret 34/2014, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix com a novetat destacable, i amb l’objecte de dificultar la venda del peix, l’obligació de marcar els exemplars capturats de les espècies mencionades en el paràgraf anterior (excepte la cigala) considerades de gran valor comercial. La marca consisteix en un tall al lòbul inferior de l’aleta caudal, que s’ha de fer abans de desembarcar en el cas de pesca des d’embarcació, o de seguida que s’hagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.

Reserves marines a les Illes Balears

Reserves marines de pesca (2015)

Ara bé, aquesta mesura és poc efectiva si no s’acompanya d’un sistema d’inspecció adequat. No podem oblidar que la de Illes Balears, amb 1.420 km, és la tercera comunitat autònoma en kilòmetres de costa, compta amb molts de ports esportius i petites cales des d’on és fàcil accedir a la mar. Això fa que la practica il·legal de la pesca recreativa sigui difícil de vigilar. A més, tenint en compte que els inspectors de pesca son escassos i que des del 2009, gràcies a l’esforç del ex-conseller Gabriel Company, el nombre de guardes de les reserves marines s’ha reduït a la meitat, passant de 16 vigilants que hi havia abans, als 9 que hi ha en l’actualitat. És ben necessari que els nous governants es comprometin en millorar el servei de vigilància pesquera de les Illes Balears, principalment pel que fa a les reserves marines per evitar malmenar els nostres recursos pesquers. També caldria declarar algunes noves reserves marines per preservar els seus recursos, tal i com demana el sector professional artesanal del Llevant de Mallorca. En definitiva, el canvi de govern també s’hauria de notar a la mar.

Adéu Canyamel, adéu

canyamel_mar_tf

Obres del “Park Hyatt” Hotel

Canyamel és un lloc que encara conserva un paisatge valuós i variat. Disposa d’una platja bella, parcialment verge, on hi desemboca un torrent humit i ric en fauna i flora. Rere la platja hi sobreviu un entorn rural viu i ben conservat, presidit per la impressionant Torre de Canyamel. A banda i banda de la vall hi ha muntanyes com el Puig Negre i el Puig des Corb que culminen al mític Cap Vermell. A la part sud-est les muntanyes de Sant Jordi i el Puig des Moro van a morir a la mar, al Cap des Pinar. El mosaic rural es fon a redols amb clapes d’alzines i una preciosa màquia mediterrània que les gatoves fan engroguir a la primavera.

Un lloc formós a pesar d’un camp de golf amb urbanització, a pesar dels hotels massa aprop de la platja, i a pesar de les dues urbanitzacions edificades a cada costat de la vall que han alterat una costa verda i abrupta.

Canyamel pot doblar la superfície edificada.

El ciment i l’especulació però, l’amenacen ara fins a un punt de no retorn. La normativa municipal i autonòmica permet que la zona urbanitzada fins el dia d’avui es pugui duplicar, passant d’unes 40 hectàrees edificades fins prop de les 85. Lo pitjor és que aquest excés de sòl urbanitzable i urbà, lluny d’estar congelat, s’està edificant a un ritme vertiginós. Recordem que a Canyamel no hi havia cap nucli de població històric. La manca de gent del lloc, i d’un teixit social local, explica en part perquè s’està destrossant l’entorn de forma tan radical i sense gaire oposició.

Canyamel, sector 8

Canyamel, sector 8

Per una part hi ha el macrohotel que construeix la companyia Cap Vermell S.L per encàrrec de Hyatt Park, una aberració que ja hem denunciat aquí. L’hotel ocupa 5 hectàrees, però el sòl urbà on s’ubica en mesura un total de 30. Molts de pobles de Mallorca no arriben a aquesta extensió. Si la visió de l’hotelarro vos horroritza, pensau que l’espai urbanitzat sols a aquest sector de Capdepera es pot multiplicar per 5. A Mallorca l’urbanisme sempre pot ser pitjor.

Per altra part, l’ajuntament va recepcionar fa poc (dotant-lo de clavegueram, enllumenat i aigua) el Sector 8 (Canyamel-Ses Coves), situat a vorera de mar, a prop del Cap Vermell. Bona part d’aquesta urbanització estava congelada i prop de 15 hectàrees estaven encara intactes. Es podria haver reclassificat la zona no edificada, convertint-la en sòl rústic per no desfigurar la zona, però no, es va optar per lo contrari. Ara la destrossa ja ha començat.

En tercer lloc hi ha la urbanització de l’altra part de la vall, la muntanya litoral que vessa cap al Cap des Pinar. També s’està edificant. Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat. No hi ha pendents, no hi ha mesura, no hi ha límits quan el luxe toca a la porta d’un ajuntament insensible.

canyamel_sector_8_tf

Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat

“El Canvi segur” del batlle Rafel Fernandez.

La normativa que permet tot això no és nova, ni és cap herència rebuda de Bauzá, Delgado i Company. Ve dels anys 80. El 1991 es va aprovar la LEN, una llei que protegia diversos espais del municipi. De llavors, i ja fa uns 25 anys, no s’ha volgut retallar l’excés de sol urbanitzable. Ara, contemplam com s’edifica cada pam. La costa de Canyamel ja ens recorda massa a Cala Llamp o Monport (Andratx). Mal símptoma quan llocs tan diferents s’assemblen cada dia més. El lema electoral del PSOE “El Canvi Segur” es veu que consistia en això, en urbanitzar Canyamel de dalt a baix de forma segura.

És urgent salvar el que queda, el Govern o el Consell han de retallar l’excés de sòl edificable de Canyamel, sense més excuses d’indemnitzacions i sense fer cas d’un ajuntament que ha demostrat estar al servei del ciment i l’especulació amb un batle del PSOE al cap davant. No volem dir Adéu a Canyamel, un lloc que a pesar de tot, encara podria valer la pena.

Coming soon

Coming soon…

Mallorca Paradise?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

The dump of the european shit

Si es demana a bona part de la població europea quin és el lloc on es pot trobar major quantitat de joves beguts o drogats en una sola nit, molt pocs ho dubten. Magaluf és avui el topònim que millor representa la gatera, els excessos, la violència i els accidents. Ho il·lustren i denuncien amb tota cruesa, les postals que ha fet la jove creadora Mariona Obrador a partir de fotos reals de les bauxes de Magaluf.

El que fa molts anys era una destinació turística familiar, ubicada sobre unes platges formoses d’arena fina amb una zona humida espectacular, Es Salobrar Gran, es avui el màxim exponent de la degradació al mediterrani. Algunes de les més importants cadenes Balears, com Melià, han participat d’aquest procés de degradació, juntament amb altres hotelers amb manco anomenada. En el moment de reconvertir els establiments, a principis dels 90, quan feia dècades que explotaven el litoral, s’estimaren més els doblers fàcils i invertiren a altres indrets en comptes de millorar el seu producte. Les facilitats que trobaren tant a Balears com a indrets més allunyats, especialment al Carib, varen fer que ni es plantejassin gastar un sol euro per donar un futur diferent a Magaluf.

Una vegada més es repetia la història, i el territori conquerit pels hotelers els deixava d’interessar, i anaven a sacrificar-ne d’altre. Aquesta manca d’inversió i l’excés de places a la zona, va tenir una conseqüència inevitable: Els hotels anaven perdent atractiu, i només es podia mantenir l’activitat amb una baixada de preus constant, temporada rera temporada.

Juntament amb això, els hotelers desenvoluparen la política del tot inclòs com a reacció davant la seva pròpia incapacitat de tenir visitants de qualitat. L’única manera de treure’ls quelcom més que les ridícules quantitats que pagaven per una setmana, era tenir-los tot el dia dins l’hotel, fins que sortien gats a mitjanit. Tot plegat va motivar l’èxode de l’oferta complementària de qualitat, que va anar morint i va ser substituïda per gairebé l’únic producte que necessitava el nou inquilí de Magaluf: bars i pubs on beure, i supermercats per comprar alcohol.

Magaluf és avui la paraula màgica que pronuncien milers de joves quan pensen en l’evasió de baix cost. Quan es pronuncia Magaluf, a Europa es pensa en sexe, orgies, i joves que es passen la nit vomitant com a conseqüència de l’alcohol. Alguns, per desgràcia, tornen a casa amb greus lesions o fins i tot perden la vida per la terrible moda del balconning. Gràcies a les xarxes socials, tots els escàndols que hi tenen lloc fan la volta al món en qüestió de minuts, fent inútil qualsevol esforç de promoció turística per compensar aquest despropòsit.

Sa_Porrassa_2

Urbanització de la Marina de Magaluf

El Govern Bauzá, lluny d’actuar per posar remei a aquest monumental desastre, va rematar la feina atorgant l’interès autonòmic a Viva Hotels per acabar d’encimentar la Marina de Magaluf. Una vegada més, en comptes de reconvertir el que ja existeix, el capital s’ha focalitzat en consumir nou territori. El resultat és que s’està edificant la primera fase de la urbanització més bèstia que hem vist en dècades a Mallorca i a més es fa sobre el que queda d’Es Salobrar Gran, una zona humida plena d’enderrocs procedents de la construcció dels primers hotels, els mateixos que ara la sentencien a mort.

Mentre els hotelers s’omplen la boca parlant de qualitat, donant lliçons al nou govern sobre què s’ha de fer i el que no amb el turisme, Magaluf és el més pur exemple de la seva incapacitat per conservar un producte i deixar que acabi com el paradigma de la manca de límits, el model que es posa d’exemple arreu d’Europa de la degradació. Les administracions, per la seva banda, són les responsables d’haver consentit que s’arribi al límit, sense cap actuació, per una suma de la seva pròpia inutilitat, i de la por als hotelers als qui ningú no pot discutir res, perquè com ha quedat clar a Magaluf, “saben el que s’ha de fer”.

Els ciutadans hem perdut un bocí de Mallorca que no es podrà reconvertir a curt termini. Ara mateix, Magaluf només serveix com a cas d’estudi. Com a exemple de què no s’hauria de fer amb el territori. I com a constatació que si els beneficis del turisme no es reinverteixen com toca i corren a treure el suc a altres indrets, alguna cosa falla en el sistema. I són massa ja els exemples a la badia de Palma: Cala Major o algunes zones de s’Arenal (Platja de Palma), si bé no han patit aquest nivell de degradació, sí que han perdut encant, i amb ell activitat econòmica. Sembla ben hora de recuperar la moratòria turística, aturar la degradació i la saturació, encara que sigui per pura supervivència.

El turisme no pot cremar el territori com si fos un combustible. I les autoritats han de saber vetllar i aturar els peus als qui només pensen en la seva conveniència, i se’n foten del que és de tots.

revers_mariona

MALLORCA PARADISE “The dump of the european shit” (revers de les postals de Mariona Obrador)

Fites bordes, atemptats contra el patrimoni

Barraca de carboner desmuntada

Barraca de carboner desmuntada per fer un caramull

…Caramulls que no són fites

Sitja desmuntada per fer un caramull

Rotlo de sitja desmuntat per fer un caramull

Ara que tenim el litoral ben farcit de xalets i hotels, posam muntets de pedra als pocs llocs que hem salvat. Els perjudicis ambientals, paisatgístics i culturals d’aquesta moda absurda els vam explicar aquí fa poc. La febre dels caramulls a vorera de mar però, amenaça d’estendre’s ara per la Serra de Tramuntana.

Sense cap sentit, s’arrepleguen carretades de pedres per fer “mega-fletxes”, per indicar camins, que abans estaven indicats amb una petita fita de tres o quatre pedres; es desfan barraques de carboner per fer túmuls de pedra tan alts com persones i tan inútils com alts; s’esbaldreguen i deslliguen les pedres de rotlos de sitja per fer clapers de pedres que no diuen res, mausoleus que esborren i esclafen la història de totes les generacions que ens han precedit. “Saps si els ho fessin fer a ells!…”, diria algun dels nostres vells.

Es desfan segles de feina de manobres experts en pedra en sec per acumular un caramull de vergonya i incultura. Tant costa respectar els valors, la identitat i un patrimoni cultural, que forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana?

Pèrdua ambiental, pèrdua paisatgística i imatges feridores de la sensibilitat del muntanyenc, pèrdua de patrimoni (ranxos de carboner) i pèrdua del coneixement. També del coneixement entès com a enteniment, com a seny. El nostre patrimoni cultural i natural (ara Mundial de la UNESCO), no es mereix això. Els nostres avantpassats i la seva memòria no poden ser anorreats d’aquesta manera. És hora de recuperar el seny i també el Pla de recursos naturals de la Serra, els plans de gestió de les seves zones més sensibles i una protecció del patrimoni UNESCO que vagi més enllà del paper.     

Fletxa i cor, fetes amb pedres d'elements patrimonials

Fletxa i cor, figures sense sentit, fetes amb pedres d’elements patrimonials


Més sobre els caramulls…