Salvau Ses Fontanelles!

Posted on by

Ses-Fontanelles

MANIFEST “SALVAU SES FONTANELLES!”

La nova majoria social i política de Palma, de Mallorca i de les Illes Balears, disposa d’una oportunitat d’or per salvar Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Les entitats que signam aquest escrit reiteram públicament el nostre suport a la protecció d’aquest espai amenaçat per un macrocentre comercial d’unes 30 hectàrees a s’Arenal de Palma. Feim també públic el nostre suport als regidors de l’Ajuntament de Palma que aposten per la protecció, i que mantenen el seu compromís amb la ciutadania i contra els plans urbanitzadors a Ses Fontanelles.

Quan deim que és la darrera zona humida, no és un eslògan desesperat, és la darrera de veritat, perquè els altres aiguamolls del municipi, han estat dessecats, reblits o encimentats. Ses Fontanelles han de tenir protecció, requereixen l’esforç i la implicació de Cort i del Govern, a qui reclamam també, passes valentes i clares en favor d’aquest espai natural. Ens reafirmam en què Ses Fontanelles mereixen ser salvades, protegides i restaurades, i això passarà si tenim, ara i aquí, polítics i polítiques valentes de veritat.

El mosaic de Ses Fontanelles (l’antic Estany Blanc) és únic: antigues salines, petites pedreres de cantons treballades a cop de tallant i escodra per generacions d’arenalers, síquies, conreus, taques de pinar, Limoniums, canyet, botxes, i una varietat sorprenent d’aucells de prat que hi resisteix. Aquest mosaic mereix millor sort que la del ciment. El Govern de les Illes recomanava la seva protecció l’any 1991, i res s’ha fet de llavors ençà.

Un macrocentre comercial a Ses Fontanelles representa també una amenaça pel petit i mitjà comerç i a més es planteja en una zona comercialment saturada. D’acord amb el que estableix el PGOU de Palma, no s’hi podrien concedir noves llicències d’instal·lacions.

El nou Ajuntament de Palma sembla decidit a salvar aquest espai. La legalitat l’hi és favorable, té tota la legitimitat, el suport de milers de votants i el de les entitats que signam aquestes retxes i moltes més. Aquests dies però, assistim a una pressió asfixiant per part dels promotors, que amenacen amb querelles, plets i recusacions als responsables municipals que fan passes per la protecció.

Les forces progressistes d’aquestes illes, ja varen deixar passar diverses oportunitats per salvar Ses Fontanelles. Que no torni a passar. Endavant José Hila, endavant Toni Noguera, endavant Aurora Jhardi i endavant regidors de Cort que estau compromesos amb Palma i amb la protecció dels darrers espais naturals del municipi. Aquesta vegada no ens podeu fallar. Salvau Ses Fontanelles!

Entitats adherides: Plataforma en defensa de Ses Fontanelles, PIMECO, GOB, Terraferida, Amics de la Terra, Associació de Fotògrafs de Natura de les Illes Balears (AFONIB), Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB), Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA), Col·legi de Biòlegs de les Illes Balears (COBIB), Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de les Illes Balears (CEFBAL), Unió de Cooperatives de treball, Plataforma contra el TTIP, Boscos de les Balears, Asociación de Biólogos para el estudio del Medio Ambiente (ABEMA), LMENTAL Sostenibilitat i Futur, Col·lectiu Es Tallant, Biciutat, Xítxeros amb Empenta, Moviment Alcudienc, Endavant-OSAN, PermaMed, Pla de Mallorca en Marxa, ARCA, Associació de Veïnats de Son Sardina.

ses_fontanelles

El negoci de les pedreres

Posted on by
Pedrera Can Alou

Pedrera de Can Alou (Felanitx, Mallorca. 2011)

Les pedreres no s’aturen, devoren territori cada dia. Graten esperonades per la construcció exagerada que mai hem solucionat. Les picadores s’empassen muntanyes, boscos, topònims, historia… Puigs i turons són dinamitats i convertits en grava, mesclats amb quitrà i abocats sobre la terra en forma d’asfalt cada dia, sense aturall.

Hi ha molts de sectors econòmics que es boten més o manco les normatives ambientals, però cap com el gremi de les pedreres i graveres. Moltes són directament il·legals. Les administracions ho saben, però no fan gaire cosa per aturar-les, llevat d’alguna excepció. Això ho saben bé alguns particulars i associacions ecologistes o veïnals que sovint han batallat al mateix temps contra les empreses explotadores i contra l’administració que se suposava que els havia de defensar.

Per què? Els motius són diversos. Darrere les pedreres hi ha un negoci lucratiu enorme lligat al creixement urbanístic. Del desgavell també se’n veuen afavorits certs constructors, promotors, transportistes, “gestors” pirates de residus, propietaris de terres llogades per dur-hi enderrocs… Una estafa habitual a moltes obres de Mallorca, consisteix a cobrar 500 euros (a vegades més) al promotor de l’obra per cada contenidor d’enderrocs. Envers de dur-los al punt autoritzat però, s’aboquen clandestinament dins una tanca a canvi de 30, 50 o 100 euros, i a vegades per res. Picapedrer i empresa de transport se’n reparteixen 400 o més per contenidor. A vegades tot el benefici és pel transportista. Els més “vius” aboquen a camins, revolts i voreres i obtenen així un benefici “net”. L’amo de l’obra estafat, el paisatge ple d’enderrocs i el sòl i l’aigua (si no és enderroc net) contaminats.

Pedrera de Can Sentes (Felanitx)

Pedrera de Can Sentes (Felanitx. 2011)

Com pot ser que això passi fa dècades i no se solucioni? Hi ha un pacte no escrit per no aturar-les? Terraferida creu que sí, perquè d’altra manera, sense la llei del silenci, sense omertà, ni una xarxa de gent que es fa favors, tot això tan evident no podria funcionar. Si no hi ha acció contra les pedreres il·legals és perquè “la xarxa” ho impedeix.

La dispersió de competències és en si mateix un entramat perfecte: facilita l’explotació il·legal i fa inviable la seva paralització. La Direcció General d’Indústria (activitat extractiva), la de Medi Ambient (plans de restauració i declaració impacte ambiental), el Consell de Mallorca (interès general, planificació, Pla Director Sectorial…), els Ajuntaments (llicència d’instal·lació, llicència d’activitat, inspecció…). La majoria de pedreres actives de Mallorca no tenen llicència municipal d’activitat, però ningú no s’atreveix ni a donar-los la llicència ni a tancar-les. Hi ha pedreres amb ordre de tancament o paralització, però continuen funcionant com si res.

Medi Ambient no fa inspeccions, ni tramita les adaptacions al Pla Director Sectorial. Els ajuntaments no inspeccionen per temes de renous, pols, molèsties… Els agents de medi ambient no posen denúncies i quan ho fan sovint topen amb superiors que les aturen o es perden dins un calaix. Totes les administracions s’espolsen els problemes i diuen que la llei obliga a les altres a fer qualque cosa. Les pedreres inactives no es restauren perquè ningú no els obliga, les actives tampoc.

Pedrera de Porreres

Pedrera de Porreres (Mallorca. 2011)

La mateixa administració està fent carreteres i rotondes amb grava extreta de pedreres il·legals existents a espais naturals. Fer una campanya perquè la gent no usi fusta de l’Amazònia queda molt bé, això sí, tirar abaix una muntanya de Mallorca i convertir-la en grava per fer autopistes, és acceptable.

I mentre passa el temps, centenars de milers de tones d’enderrocs que podrien usar-se per restaurar aquests cràters immensos que són les pedreres, s’aboquen sense control arreu de les illes. Fa prop d’una dècada el gerent de TIRME admetia a una entrevista que el 80% dels residus de la construcció no arribaven a MAC-Insular, l’entitat que els hauria de recepcionar i tractar. Fa sols uns dies, el gerent de Mac-Insular ho tornava a advertir: 300.000 tones anuals s’aboquen il·legalment arreu de Mallorca. 3 milions de tones després no hem avançat gens. L’empresa MAC-Insular diu que ha interposat desenes de denúncies sols els darrers mesos. La pirateria l’hi fot el negoci, que havia de ser net i lucratiu. Ni aquestes empreses tan influents poden desfer la xarxa.

Hi ha pedreres a més, que acullen residus tòxics (llots, uralites, electrodomèstics, plàstics, olis…) i es situen sobre aqüífers que un dia o l’altre es veuran afectats, iguals que les persones que viuen al seu entorn. Aquí ja no és una qüestió paisatgística, sinó de salut pública.

La veritat és que el món de les pedreres mallorquines és digne de “Los Soprano“: alguns funcionaris encarregats de fer les inspeccions al matí, són els mateixos que assessoren als explotadors de la pedrera l’horabaixa (Cas Pedreres). En un cas concret, el funcionari que havia de vetllar pel compliment de la legalitat d’una pedrera va arribar a oferir a un veïnat comprar-li un terreny que aquest té annex. Li diu que, si interessa, pot cridar al telèfon de la targeta: el del seu propi despatx a la Direcció General d’Indústria. La corrupció, com més a prop de l’administració més efectiva és.

Illes a pressió

Posted on by
Costa de Calvià (El Toro)

Costa de Calvià (El Toro), Mallorca

Ja han passat més de 120 dies d’ençà que el nou Govern prengué possessió. Hi ha alguns avanços en matèria social, cultural i educativa, i se n’esperen molts més com és lògic. De moment però, no s’ha pres una sola mesura en matèria de protecció del territori ni de contenció urbanística. Hi ha alguns avanços a Menorca això sí, però són l’excepció. Digau-nos impacients, però aquesta inacció total és molt preocupant, perquè si algú pot fer-ho és aquest Govern i aquests Consells insulars. Ningú més.

La pressió humana que hem viscut aquest estiu de 2015 a les illes ha estat difícil d’aguantar. Més gent, més turistes, més plàstics a la mar, més tràfic…tot estibat de gent. Som molts els residents, venguem d’on venguem, que hem renunciat a anar a llocs per no veure com la massificació es menja una platja, un racó, un poble, un carrer…que ens agrada. Aquesta sensació que experimentam milers de residents (i visitants) no és gens distorsionada, tal i com mostra l’Índex de Pressió Humana (residents+ turistes) que hem elaborat a partir de les dades oficials (IBESTAT).

iph_terraferidaEl dia de màxima afluència humana, el 7 d’agost de 2015, hi va a arribar a haver 1.980.000 persones sobre les illes. Si als anys 80 o 90 ens haguessin dit que al 2016 hi hauria 2 milions de persones, de cop, damunt les Illes Balears, no ens ho haguéssim cregut. Ja hi som.

El que ha succeït aquest estiu no és una pressió excepcional o puntual. Les dades mostren un creixement exponencial de la pressió humana des dels inicis del turisme. Aquest creixement de fet, es dona tots els mesos de l’any. Si miram la mitjana d’octubre veim com el 1997 hi havia 1.027.833 persones sobre les illes. El 2014 ja eren 1.421.135 persones. El mateix passa al gener o a qualsevol altre mes. Alguns segueixen demanat desestacionalització i en realitat fa anys que la tenim. Arriba més gent i més turistes tot l’any, però així i tot no som capaços de baixar dels 68.000 aturats. Aquí passa alguna cosa.

Continuam batent tots els registres turístics i el discurs dominant és que això s’ha de celebrar. Però què celebram exactament? Hi ha dades, també macroeconòmiques, que qüestionen aquest model del “créixer per créixer”. Per ingressar el mateix o manco, la indústria turística ha de moure 2 milions de turistes més que fa 6 anys. Sotmetem el territori i tots els recursos a una pressió límit, i tot a canvi de menys despesa turística, salaris més baixos (de fins al 40%) i condicions de treball pitjors.

Despesa turística i IPC

La despesa turística real ha baixat un terç en 6 anys – ©AraBalears

Posam els recursos naturals al límit, fins a un punt que pobles sencers del llevant de Mallorca no disposen d’aigua potable i a Eivissa s’ha fregat el desastre aquest estiu. I així passen els anys, batent rècords i sense estar assaciats. Venim de 60 anys d’urbanitzar gairebé 1,3 hectàrees al dia, de crear més de 400.000 places hotelers (més milers d’il·legals), desenes d’urbanitzacions on no hi havia cap nucli preexistent i d’edificar més de 200.000 construccions al sòl rústic sols a Mallorca.

El que està fet està fet diran alguns, cert, però el problema ara mateix ni tan sols és aquest si no l’enorme quantitat de sòl disponible per urbanitzar. Mallorca té una població resident de 858.000 persones. Així i tot i hi ha sòl vacant per encabir més de 2 milions d’habitants. I cap allà caminam cada dia que passa, sense que el nou govern prengui cap mesura de contenció ni demostri ganes de fer res.

Molts milers d’illencs han demanat 1000 vegades que s’havia de frenar el ciment, que s’havien de protegir mes espais naturals, que calia aturar la depredació del paisatge…i moltes de les persones que ara governen aquestes illes eren a aquestes manifestacions, signaven els manifestos o donaven suport a Iniciatives Legislatives Populars (ILP) com la que ha impulsat el GOB el 2015. El Govern de Bauzà va aprovar multitud de decrets per accelerar i afavorir més la urbanització. Tots aquests decrets segueixen en vigor i gràcies a això desenes de projectes durs amb el territori segueixen registrant-se a tota màquina.

Moltes vegades les demandes populars de protecció han topat amb governs del PP que defensaven l’especulació. Partits com el PSM i Els Verds (ara a MÉS) i puntualment el PSIB-PSOE, recollien aquestes demandes socials i el seu vot solia ser favorable a la protecció. Si no es protegeix més és perquè UM i el PP no ens deixen, deien. Ara però, hi ha un govern que es reivindica d’esquerres i ecosocialista a si mateix, sense UM ni cap altre partit que pugui tombar iniciatives ambientalment avançades. El GOB els ho ha recordat fa uns dies, necessitam polítiques “valentes i immediates” en política territorial. De moment política de gestos i molt de “selfie” a les xarxes socials, però cap mesura urbanística concreta. Cal recuperar el temps perdut.

WTM London ©Ferran Aguiló

WTM London – Tueldús – La tira de @AguiloFerran – Última Hora 3/11/2015

La protecció dels alguers no pot esperar més

Posted on by
Nacres espenyades

L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per les nacres (Pinna nobilis) de Portocolom

Fa quinze dies, membres del col·lectiu Terraferida feien una immersió en aigües del port de Portocolom per donar fe de la destrossa que pateixen els alguers de Posidonia oceanica d’aquest indret.

A aquesta bussejada varem poder constatar com la posidònia (alga o negre) present a la zona ha patit aquest estiu un autèntic bombardeig i arrosseg d’àncores de vaixells, que hi fondegen a damunt sense control. Es tracta d’una zona declarada LIC (figura legal que vol dir Lloc d’Importància Comunitària) justament per la presència d’aquesta mal anomenada alga.

I és que durant molts de dies de l’estiu més de 100 vaixells tiren i salpen les seves àncores a aquesta zona, que s’està degradant a una velocitat enorme. Durant la immersió, a part d’observar com les àncores estan destrossant l’alguer, també vàrem comprovar com fan malbé una important població de nacres (Pinna nobilis), les copinyes més grans del mediterrani. L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per aquests bivalves, espectaculars però molt fràgils.

Ancla del Turama ©Carlos Duarte

Ancla del Turama (Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa), ©Carlos Duarte

Això no és nou ni exclusiu d’aquest lloc. No cal dir que la regulació dels fondejos és una antiga demanda de diverses associacions, científics, partits i particulars, conscients de la gran importància d’aquest hàbitat submarí amenaçat per la pressió humana. Hi ha centenars de publicacions científiques que així ho demostren (1).

A les Illes tenim la sort de tenir aquest ecosistema tan ric i divers, que ens proporciona peix, aigües netes, oxigen, arena per les platges i paisatges submarins únics. L’alguer a més, captura més CO2 per hectàrea que les selves amazòniques i altres hàbitats. Com no hem de protegir això? Som conscients del que ens hi jugam? No fer res o poca cosa, com ha passat fins ara, ja no serveix. El nou Govern ha començat a treballar-hi, i té l’obligació de regular els fondejos com més aviat millor, perquè es fa imprescindible aturar aquesta destrossa.

Per altra banda, aquests dies, els mitjans de comunicació reprodueixen un comunicat signat per vuit entitats (2) relacionades amb la nàutica i la mar, on s’oposen a la regulació dels fondejos. La idea que transmeten és que volen seguir fondejant sobre els alguers, que això és un dret (??) i que el govern no hauria de prohibir expressament tirar l’àncora sobre els alguers de les illes.

En una cosa tenen raó les associacions nàutiques, el fondeig no és l’únic problema dels alguers de posidònia. Canvi global, emissaris, contaminació, dessaladores… són amenaces que també l’afecten. Això no lleva que tots facem el possible per aturar la degradació d’aquests ecosistemes, regulant el fondeig i reconduint-lo allà on no faci tant de mal, sobre l’arena per exemple.

Posidònia a Formentor ©Biel PerellóDes de Terraferida lamentam que les directives d’aquestes associacions no vulguin ni sentir l’olor de la regulació. En tot cas estem segurs que el comunicat no reflecteix les vertaderes opinions de molts dels seus socis (25.000 diuen) i que si són conscients del problema, col·laboren per tenir la mar en bones condicions i eviten el fondeig indiscriminat cada vegada que surten a la mar. Que seria de la pesca recreativa sense alguers? i del propi turisme? Són ben lliures de fer i pensar el que creguin, i de tirar-se terra a damunt si volen. El que no podem entendre, es que facin afirmacions com aquesta (referint-se a la posidònia): “…no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”.

Volem recordar que la Posidonia oceanica si es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310. En fi, que sí que està protegida, i per qualque cosa és.

Totes les persones generam impactes no desitjats sobre el medi, per tant, afrontem-los el millor possible, aportem entre tots el que sabem per mitigar-los. Negar-los no solucionarà res.

(1) Poques coses noves podem esmentar sobre els alguers de fanerògames marines (Posidonia oceanica inclosa) que no s’hagin dit ja. En tot cas hem de subratllar l’elevadíssima vulnerabilitat dels esculls barrera de Posidonia oceanica que encara resten a Balears i la necessitat de protegir-los per evitar la seva desaparició, com també indicar la necessitat de gestionar correctament els usos humans de les badies per evitar la desaparició dels alguers de Zostera noltii i Cymodocea nodosa, ambients amb una gran personalitat que tenen moltes amenaces a causa de la gran pressió humana que sofreixen aquests indrets. Extret de: “Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació”. Enric BALLESTEROS i Emma CEBRIÁN.

(2) Asociación de Navegantes Mediterráneo (ADN), Asociación de Clubes Náuticos de Baleares (ACNB), Asociación de Instalaciones Náuticas Deportivas de Baleares (ANADE), Patronal Puertos Deportivos de Baleares Asociados (PDBA), Comisión de Charter Náutico de la Asociación de Empresas de Actividades Marítimas de Baleares (APEAM), Federación de Asociaciones de Usuarios de Instalaciones Portuarias (FAIB), la Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), y Asociación Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable (AMPR).