5 “Top Mantra” oficials i 10 mesures per a protegir les Illes

Posted on by
_nsc0975b

Costa de Calvià

A desenes de milers de mallorquins ens preocupa la destrossa del territori i la massificació. No entenem per què l’economia s’ha de basar en activitats massives que degraden les illes a una velocitat de vertigen.

Mai fins ara havíem tengut un govern que, d’entrada, es declaràs favorable a la protecció del territori i a corregir excessos del passat, sense dependre de cap partit conservador. Però han passat 16 mesos i aquí no hi ha polítiques de protecció clares i concretes i sí molt de MANTRA. Molta frase de manual repetida, molta resposta comodí per escapolir-se de les preguntes incòmodes de periodistes, associacions o persones que demanen protegir les Illes Balears més i millor. Aquest ha estat el #TopMantra2016:

  1. La saturació és una sensació subjectiva, legislarem basant-nos en dades.
  2. Sense cogestió de ports i aeroports, no podem evitar la massificació.
  3. Apostam pel creixement zero.
  4. Hem d’obrir un debat sobre el model territorial.
  5. No feim autopistes, feim desdoblaments.

Els “Top Mantra” però, no s’aguanten:

  1. Hi ha un volum enorme de dades que indiquen que ens trobam al límit.
  2. La cogestió de l’aeroport res té a veure amb el model urbanístic, on sí som 100% competents.
  3. Creixement zero és creixement zero, no defensar el model dissenyat per PP-UM que permet edificar 3 milions de places sols a Mallorca.
  4. El debat fa 40 anys que és obert.
  5. Si el projecte Campos-Llucmajor el fes el PP, dirien que és una autopista desastrosa i caríssima, pròpia de temps passats.

Fins ara hem tengut turisme a zones concretes i concentrat en el temps. Ara però, tenim turistes tot l’any i escampats arreu de les Illes. La construcció torna a estar desfermada, i ja s’executen gairebé els mateixos projectes que abans de la crisi. Tot plegat multiplica els problemes ambientals que ja teníem i es generen problemes de convivència entre residents i turistes. És urgent prendre mesures clares, mai com ara hi ha hagut majories socials i polítiques tan favorables i probablement mai més les tendrem.

Enfront del “Top Mantra” oficial i la paràlisi, Terraferida proposa 10 mesures territorials concretes que es poden aplicar el 2017 amb voluntat política:

  1. Modificar les DOT i el PTI, desclassificant sòls urbans i urbanitzables.
  2. Moratòria de places turístiques. 1 plaça nova, 2 de baixa.
  3. Declarar ANEI paisatges i espais naturals valuosos que estan desprotegits.
  4. Prohibició d’edificar més xalets a fora vila.
  5. Moratòria total de camps de golf i ports esportius.
  6. No s’ha de permetre que s’edifiqui a urbanitzacions sense clavegueram. A més, s’ha d’exigir que els nous habitatges siguin sostenibles energèticament.
  7. Recuperar els Espais Naturals Protegits existents: planificació, personal i inversions.
  8. Declarar noves reserves marines, ben dotades de personal.
  9. Contenir l’onada de lloguer turístic il•legal, regulació restrictiva i més personal inspector. Els pisos no han de ser hotels.
  10. No més autopistes. Arreglem el que tenim i destinem els diners que sobren a transport públic.

 

Puigderos

Costa de Llucmajor (2016)

Per què no hi ha delictes ambientals a les Balears?

Posted on by
ama_pou

Inspecció a un camp de golf  –  Foto: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Fent un repàs a l’hemeroteca dels darrers anys podríem concloure que a les Illes Balears no es produeixen delictes contra el medi ambient. Algú recorda el darrer judici? Pocs casos, sentències sovint absolutòries i poca transcendència pública. Hem après a respectar la natura, no hi ha delinqüents ambientals o alguna cosa no funciona?

Amb la creació del cos d’Agents de Medi Ambient (AMA), l’any 2003, es va duplicar el nombre d’efectius i van ser dotats de mitjans i competències per vetlar i fer complir la normativa. Una d’aquestes competències va ser la relacionada amb els delictes contra el medi ambient. Es va formar a la plantilla i es va incloure l’ajuda dels fiscals (Carrau i Salazar), d’on va sorgir una estreta col·laboració.

El maig de 2003 es va dictar una instrucció (2/2003) relativa al registre de denúncies. Es donava via lliure als agents perquè tramitassin als jutjats o a la fiscalia els casos més greus. Per desgràcia, el juny de 2003 guanyava les eleccions Jaume Matas, que posà Jaume Font de conseller de Medi Ambient. Derogaren l’ecotaxa, retallaren parcs naturals, fomentaren l’urbanisme més bèstia… i també prohibiren als AMA tramitar denúncies davant el jutjat. No interessava que certs negocis bruts dels amics hi arribassin. Fa 13 anys que els AMA no tenen contacte amb la Fiscalia, que ja no compta amb ells com a policia judicial en matèria ambiental que és. L’efecte dissuasori que se cercava s’ha esvaït. Es redacten denúncies, sí, però algú sap on són?

Va ser en el cas Andratx on es va descobrir el destí de les denúncies per delictes relacionats amb la construcció il·legal dins dels espais naturals. Eren dins els calaixos de la Conselleria. El fiscal Salazar va haver de demanar insistentment a la Conselleria els expedients no tramitats. Moltes denúncies del cas Andratx varen ser formulades per AMA i, en els judicis, els seus testimonis foren decisius. No és estrany que s’hagin convertit en funcionaris molestos per a determinats polítics.

Durant els quatre anys del PP més ferotge, pel que fa a la destrucció del territori, els calaixos es tornaren a omplir de denúncies i vingué el segon Pacte ‘de Progrés’, amb UM al capdavant de la Conselleria: els calaixos no es buidaren, ben al contrari, ni tampoc el darrer any que el PSM va pilotar la Conselleria. No cal detallar la nefasta etapa de Bauzá/Company, perquè els calaixos vessen. Aviat farà 17 mesos que entrà un nou equip a la Conselleria (MÉS). Ens consta que se’ls ha fet conèixer la gravetat que suposa no tramitar denúncies davant la Fiscalia quan hi ha indicis de delicte; i que havien de fer-hi alguna cosa. La veritat, però, és que no tenim constància que s’hagin buidat els calaixos ni que hi hagi hagut cap transvasament d’expedients a la Fiscalia. I no s’ha fet gaire cosa amb la instrucció de denúncies. N’hi ha de molt greus, formulades en aquesta legislatura i que han seguit la mateixa sort: els calaixos.

Si no se sent parlar de delictes ambientals a les Balears, no és perquè no se’n produeixin sinó pel fet que no es tramiten. No se’ls dóna la rellevància que els confereix el Codi Penal del qual ens hem dotat, com a societat, per combatre aquesta delinqüència. És l’opinió majoritària dels fiscals que els delinqüents ambientals tenen “comprensió” per part dels estaments polítics, socials i, fins i tot, judicials.

Certament esperàvem que, després de la nefasta etapa de Company, es notàs un canvi radical en aquesta manera d’actuar. Sort que la societat civil sempre va per davant, i esperem que prest reaccioni i obligui a reaccionar els responsables que els calaixos estiguin plens de denúncies i informes sobre delictes ambientals molt greus que els darrers governs han amagat sota l’estora.

Aquest article s’ha publicat a TRIBUNA de l’Ara Balears (18-12-2016)

Cotxes de lloguer arreu i pocs trens a la vista

Posted on by

embos_autopista_tf

Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit.

A la invasió de milions de turistes que cada estiu pateix el nostre territori hi hem de sumar els milers de cotxes de lloguer que es posen en circulació. La manca d’una política clara i valenta sobre el transport públic fa que a l’estiu les carreteres estiguin saturades i es generin grans embossos a les principals vies de circulació, als accessos als nuclis turístics i a les platges. Amb tot, creix el malestar entre la població local que se sent engorjada a les carreteres.

Aquesta situació, però, no només és pròpia de l’estiu. Les dades del parc de vehicles de les Balears ho demostren. Així, el 2015 i segons l’IBESTAT teníem 939.443 vehicles (entre camions, furgonetes, autobusos, turismes, motocicletes, tractors industrials i altres), una de les xifres per habitant més altes del món. La sensació d’engorjament ja la patim tot l’any.

CotxesLloguer_01

El parc de vehicles de lloguer a Balears ascendeix a 70.000 durant el juliol i l’agost.

Respecte al lloguer de vehicles, durant la temporada baixa hi ha uns 25.000 vehicles de lloguer disponibles, a principis d’estiu uns 50.000 i, ja el juliol i a l’agost, uns 70.000, segons les patronals AEVAB i Baleval. Una  xifra que no és exacta, ja que l’únic registre que existeix és el de la Conselleria de Turisme. Enguany s’hi han registrat 70 empreses de Rent a Car sumant un total de 27.500 cotxes de lloguer. La resta de cotxes, fins als 70.000 que es calcula que hi ha realment, ni tributen ni estan sotmesos a cap tipus de control, mentre s’aprofiten de les infraestructures que ens fan pagar a tots nosaltres per fer bons negocis. Bona part d’aquests cotxes que no tributen aquí ho fan a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on paguen menys impostos.

En conclusió, si feim la suma del parc de vehicles present tot l’any, més els que arriben durant la temporada turística per ser llogats, resulta que a l’estiu hi ha 1.009.443 vehicles damunt les Balears. I tot sense comptar el nombre de turistes que arriben en vaixell amb el seu propi cotxe. Tota una massificació de motor que, apart d’embossar les carreteres, augmenta la contaminació ambiental i l’escalfament global per les emissions de CO2.

Un exemple, l’aeroport de Palma

Just a l’aeroport de son Sant Joan hi operen 14 companyies (Alamo, Avis, Budget, Centauro, Drivalia, Entreprise, Europcar, Hertz, Hiper Rent a Car, InterRent, Ok Rent a Car, Record, Sixt i Thrifty) dedicades al lloguer de cotxes. Per contra, només una empresa de transport públic arriba a l’aeroport, l’EMT (l’Empresa Municipal de Transport de Palma). I tan sols és una línia. Una empresa d’autobusos que només existeix dins el municipi de Palma. La resta de municipis de Mallorca no tenen cap servei de transport públic per poder arribar a l’aeroport o al port. Ja no parlem de connexions entre l’aeroport i les zones turístiques, on totes les connexions són via carretera.
I és que si una cosa tenim a les illes, són cotxes i carreteres. I no som capaços de posar-hi fre. Així, bona part de la població illenca i dels turistes que ens visiten no usen mai el transport públic.

palma_embos_tf

Els embossos a les nostres carreteres són un símptoma clar del triomf del cotxe privat com a mitjà de transport.

La degradació del transport ferroviari

A l’altra cara de la moneda tenim que el tren, considerat el transport de masses més segur i més ecològic a mitja i llarga distància, no és quasi present a les Illes.

Amb la construcció als anys seixanta de la primera autopista a Mallorca, la que enllaça l’aeroport amb Ciutat -que va ser finançada pel Banc Mundial-, les línies de tren històriques van anar perdent pes i foren clausurades progressivament. Aquí és quan el lobby de cotxes i autocars començà a treure pit contra el transport públic ferroviari.

El que es recorda més del final d’aquesta època del tren és com les empreses d’autobusos aparcaven a les estacions i intentaven guanyar-se algun client a costa dels passatgers del tren. Així va anar, varen guanyar, en especial pels seus bons contactes entre els poders públics de l’època (Autocars Barceló, l’embrió de l’imperi Barceló o Aumasa, la famosa empresa d’autobusos de Manacor). Així, als anys noranta només quedava tren de Palma a sa Pobla i la línia privada de Palma a Sóller. Les històriques línies fins a Manacor, Artà, Felanitx i Santanyí s’havien tancat.

Però tornant al present, s’ha de dir que tot i que el 28 de juny de 2014 sortia publicada al BOIB la «Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears» la realitat és que aquests darrers quatre anys no s’ha invertit ni un euro en el manteniment dels serveis de transport públic. Tant és així que, en el cas dels Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’actual conseller de Territori, Energia i Mobilitat ha informat (27/04/2016) que s’han trobat 12,8 milions d’euros recaptats però que no s’havien invertit en res, i que estaven aturats dins diferents comptes bancaris. Ara aquests doblers seran incorporats al pressupost de 2016 i s’utilitzaran per acabar d’electrificar la totalitat de les dues línies públiques existents.

A més, a la llei aprovada en temps de Bauzà crida molt l’atenció que tant al preàmbul com al punt 2 de l’Art. 120 de Planificació dels serveis ferroviaris, digui «No s’han d’establir noves línies quan la construcció i l’explotació no es plantegin en termes econòmicament i financerament viables o socialment rendibles». En canvi, al Pla Director Sectorial de Carreteres, en cap banda trobam cap expressió similar davant una nova carretera. Es poden fer totes les que vulguin i més, i tot sense justificar un increment del trànsit. De fet, no existeix cap estudi integral i general de la mobilitat dels habitants de les illes que ho justifiqui.

El cas és que tenim línies històriques de tren abandonades a la seva sort. Així, fa quatre anys que ja hauríem de tornar tenir tren de Manacor a Artà i no tenim res. Tan sols una via verda feta pel conseller Company, el qual només va posar traves al transport públic ferroviari per afavorir el transport exclusivament per carretera.

El futur ple de diòxid de carboni

Amb aquest panorama està clar que el cotxe seguirà sent el vehicle de transport per excel·lència.

El Pla de Carreteres del Consell de Mallorca segueix en marxa. De fet, té previst dins els pròxims anys engrandir diferents carreteres secundàries i fer nous trams d’autopista. A més, dins aquesta legislatura segurament veurem acabades les obres del segon cinturó de Palma.

Pel cas de l’illa d’Eivissa, el Consell d’allà també té pensat començar enguany obres d’engrandiment a la carretera de Ca Na Negreta.

Mentre, a Menorca sembla que el nou Consell, amb una mica més de consciència que els de la resta d’illes, ha aturat les obres que s’havien posat en marxa aquests darrers anys a la carretera principal que uneix Ciutadella i Maó. Ara estan redimensionant a la baixa les obres d’ampliació.

Des que les Illes entraren dins la roda del súper progrés gràcies al turisme, l’aposta dels poders públics i privats ha estat clarament pel transport en carretera, el qual els ha generat tota una espiral de beneficis econòmics (construcció i reforma de carreteres i autopistes, línies d’autobusos, cotxes de lloguer, reordenació del territori i del medi urbà en favor de l’especulació, etc.) que ha fet rics a molts a costa altrament del nostre territori i del nostre futur.

Xavier Mas

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 4 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.

tot_inclos_2016

El territori no pot esperar més

Posted on by
ses_fontanelles

Ses Fontanelles, abans i després d’iniciar-se la urbanització.

Avui, mentre llegeixis això, a Mallorca s’urbanitzarà més d’una hectàrea. Ho sabem perquè és el que ha passat cada dia dels darrers 60 anys. La sensació angoixant que vivim molts d’illencs respecte dels excessos del turisme i la construcció s’explica també amb dades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. Segons el geògraf Ivan Murray (com.pers.), l’any 2006 ja s’havien encimentat 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes. Si al període 2006-2015 es va depredar al mateix ritme, ja hauríem ocupat prop 275 km2, 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Paisatges i espais que produeixen aliments, llenya, biodiversitat, i capturen CO2, passen a generar residus, consumir recursos naturals i expulsar CO2. Els nous espais també esborren la cultura preexistent, una forma de fer i de veure el món, i la baraten per una cultura estàndard.

A Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places i sòl urbanitzable per 3 milions de places

tot_inclos_2016Pensem un moment en Formentera. Idò els darrers 50 anys hem urbanitzat a Mallorca, una superfície tres vegades superior a Formentera (77 km2 per 3). La saturació de les illes és ambientalment insostenible i, per moments, insuportable. El 2015 hi va haver per primera vegada a la historia, més de 2 milions de persones (IBESTAT, 2016) de cop en un sol dia sobre les illes; la meitat turistes. No podem eliminar de cop 400.000 places turístiques, i el que hem urbanitzat ja està fet. Però, i el futur? A grans trets, cal recordar que sols a Mallorca hi ha 1 milió d’habitants, 2 milions de places (residencials i turístiques) i sòl urbà i urbanitzable per arribar als 3 milions de places. I aquest és l’horitzó cap al qual anam cada dia que passa.

Per una part, es percep un augment de la crítica al model i les seves conseqüències (manca d’aigua, saturació, pèrdua de qualitat de vida…) però per l’altra no hi ha polítiques de contenció. Les forces progressistes, més o manco crítiques amb aquest model durant dècades, fa prop d’un any que governen, però de moment no han pres mesures territorials avançades. No deim que sigui fàcil: cal enfrontar-se a sectors econòmics poderosos, plantejar alternatives i fer una transició cap a un model més equilibrat. Però mentre, s’ha de fer qualque cosa per no empitjorar fins a límits desconeguts. En realitat, només hi ha dues opcions: frenar la màquina o esperar el col·lapse.

Exceptuant el Consell de Menorca, que paralitza carreteres i recupera polítiques de protecció, a Mallorca i les Pitiüses el balanç és magre. Es va fer un decret per rebaixar excessos de Lleis duríssimes (agrària i turística), fetes per Delgado i Company la passada legislatura. Una moratòria de grans superfícies i la paralització del centre comercial a Ses Fontanelles… però el balanç fins ara, és desencisador.

El dia que Miquel Ensenyat (MÉS) prengué possessió com a president del Consell de Mallorca anuncià una revisió del Pla Territorial (l’eina que regula tot l’urbanisme), assegurant que s’havia de rebaixar la quantitat de sòl edificable. De moment, res s’ha fet, i la consellera de territori, Mercedes Garrido (PSOE) diu que no hi ha doblers. Hi ha 86 milions per fer carreteres i autopistes pel 2016, però no es poden modificar uns plànols?

Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques ambientals avançades

Als anys 90, i fins el 2003, almanco s’afrontava el debat fent coses: Llei d’Espais Naturals, moratòries a la construcció, camps de golf i ports esportius, contenció de places hoteleres, nous parcs naturals, desclassificació d’urbanitzables… Ho van fer governs progressistes: primer al Consell (1995-1999) i després al Govern (1999-2003), empesos per campanyes en defensa del territori amb molt de suport social. Als anys 90, fins i tot, la dreta es treia alguna mesura del capell (DOT, Reserva de s’Albufereta, congelació de places hoteleres…). Tot i que mai es va revisar el model, hi havia cert consens en aplicar mesures. Durant aquells anys, les forces progressistes recollien les demandes socials de protecció, però arribat el moment, l’aliança PP-UM impedia avançar. Ara però, no hi ha excuses. UM no existeix, el PP està debilitat, som sobirans al 100% en matèria urbanística i partits com Podem s’han mostrat oberts a protegir. Mai un Govern havia estat tan legitimat per fer polítiques territorials i ambientals avançades. Sigui com sigui, cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor.

Aquestes illes han estat molt maltractades però, a pesar de tot, conserven valors extraordinaris, una diversitat única, una cultura rica lligada a la terra, paisatges preciosos i gent disposada a defensar-los. Si volem, podem. Volem?

hara_guiri_juanito

HARA-GUIRI. “El turisme és com el foc: pot escalfar la teva sopa però també pot cremar la teva casa” (Proverbi oriental). Dibuix de Juanito The Comicrator

Aquest article s’ha publicat a la pàgina 2 de la monografia “TOT INCLÒS, Danys i conseqüències del Turisme a les nostres illes“. Mallorca, estiu 2016. Aquest monogràfic sorgeix d’un grup de feina de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, al qual s’ha sumat el Front Comú en Defensa del Territori.

Pots descarregar el PDF de la publicació completa fent clic AQUÍ.