Arxiu de la categoria: Territori

Has d’escollir, Neo: pastilla blava o vermella?

Posted on by
Urbanisme destroyer

…l’urbanisme “destroyer” que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades – (Costa de Calvià, Mallorca)

Som a Matrix i l’agent Smith conversa amb Morfeu. Li diu que no pot comprendre com l’espècie humana pot ser tan destructora, que els altres mamífers s’adapten al seu medi, s’autoregulen o són regulats. “Però vostès no, vostès es mouen d’una àrea a una altra i es multipliquen, consumint tots els recursos naturals, i l’única manera que tenen de sobreviure és estenent-se a una altra àrea i tornant a començar. Hi ha altres organismes que segueixen aquest patró, els virus”.

L’agent Smith descriu prou bé l’urbanisme destroyer que s’ha practicat a les Illes les darreres dècades. Entre l’any 2000 aC i 1956 les àrees urbanitzades a Mallorca s’estenien sobre 48 km2 com a resultat de 4.000 anys d’ocupació humana. L’any 2006 ja eren 234 km2, sense comptar carreteres i autopistes (Ivan Murray). Si en el període 2006-2015 hem continuat depredant més o manco igual, haurem ocupat prop de 275 km2, fins a 7 vegades més que els 4.000 anys anteriors. Alguns experts ho adverteixen fa temps: a Mallorca devoram 1,27 hectàrees al dia des de fa 50 anys. Boom hoteler, boom urbanitzador i boom de xalets a foravila. La majoria no hem conegut altra cosa que l’expansió del ciment, fins al punt que molts l’han assumida com una casta de fenomen natural.

No fa tant, però, molts d’habitants de la “Matrix Nostra” es rebel·laren contra la màquina i aconseguiren frenar l’avanç del virus. Moratòries, contenció i eliminació de places hoteleres, parcs naturals, prohibició de més camps de golf i ports esportius, desclassificació d’urbanitzacions, ecotaxa… (1995-2003). Era tant el que s’havia destruït abans que tot semblava poc. És tant el que s’ha destrossat després, que ningú dubta que és el millor que hem conegut. I quan molts somiàvem el boom de la dinamita (oficial) esbucant aberracions urbanístiques, arribà en Matas, la crisi, un segon Pacte que renuncià a alguns èxits ambientals del primer i imposava mesures neoliberals (decrets Nadal, Barceló…). I tanmateix arribaren Bauzá, Company i Delgado per acarnissar-se amb la terra. I ara tornam a tenir una gran oportunitat. Les forces progressistes tenen marge i legitimitat com mai per fer allò que havien promès i compromès sempre en matèria ambiental, sobretot si val pocs doblers.

La saturació de les Illes és insuportable, les dades ho certifiquen: més de 2 milions d’ànimes de cop en un sol dia d’estiu. A moltes zones de Mallorca i Eivissa bevem aigua salada i amb nitrats fins a 8 vegades per damunt dels límits legals. Hem vist com es negava aigua potable a pobles sencers en nom del dèficit zero. Mentrestant, Company feia canvis legals per donar-la a camps de golf d’Andratx i Canyamel, perquè l’herba on pasturen els senyors reverdeixi sempre seguit. La injustícia social també és això: pobles bevent salmorra mentre els rics llancen aigua bona damunt el green.

Governar la Sicília sense morts no és fàcil, però aquest pic no hi ha excuses per no revisar un Pla Territorial que dóna marge de creixement fins als 2 milions d’habitants (més milions de turistes) sols a Mallorca. Quan l’Elegit Miquel Ensenyat va ser investit president del Consell prometé revisar-lo. Ha passat l’estiu, l’octubre, el novembre i el desembre i sols tenim anuncis, cap mesura concreta. La consellera Garrido diu ara que no hi ha doblers per revisar el PTI (feina que fan tècnics del Consell) mentre troba 30 milions per a la nova autopista Campos-Llucmajor.

El conseller de Turisme, Biel Barceló, també anuncia contenció fa temps. Una de les pitjors lleis de la història (llei turística Delgado) deixa fer als hotelers el que vulguin i on vulguin, fins al punt que a s’Arenal de Palma, on s’havien de reduir 20.000 places, n’han acabat edificant 4.000 més. Barceló va ser dur amb Delgado, ara ocupa el seu lloc. Si la norma cautelar que prepara el Govern no toca la disposició addicional 4 de la llei (dóna als hotelers privilegis urbanístics escandalosos), hi haurà motius per demanar-se com ho fan els de la llista Forbes per guanyar sempre les eleccions fent campanya sols pel PP. Atents.

I no hi ha excuses. UM ja no existeix, Madrid no ens ha robat la competència i Podem s’ha mostrat obert a protegir territori. Tenim el 100% de la sobirania urbanística, exerciu-la amb seny i tindrem un país més digne. Ha arribat el moment, Neo (o Francina, Barceló, Ensenyat…). Si prens la pastilla blava, fi de la història: despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la pastilla vermella, continuaràs vivint en unes illes fascinants… Però hauràs d’afrontar la realitat i fer polítiques ambientals avançades amb urgència. Perquè no volem que l’agent Smith tingui la raó, no és cert?

Article publicat a l’AraBalears el 2 de gener de 2016

The Matrix (Andy & Larry Wachowski, 1999)

 

Sentir-se engorjat

Posted on by
Embos Palma

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran

Les 6’50 del matí i l’autovia d’Inca a Palma ja bombolleja de cotxes que provenen de les poblacions perifèriques a Palma. Arribant a Ciutat uns panells lluminosos, del temps de la Munarquia –i que degueren costar un Potosí-, demanen amb un senyal de perill, que es circuli amb precaució per mor de les retencions. Com si fos una novetat!. La ridícula obvietat d’avisar-te de què et trobes ja submergit en un embós. A la mateixa hora, l’arribada de cotxes de persones que treballen a la capital i que viuen a Campos, Llucmajor o a alguna de les megaurbanitzacions costaneres capolagarrigues –Maioris, Sa Torre, Son Granada- també emboça el primer cinturó començant a donar símptomes de saturació. Mirem cap a ponent, i veurem com també es carreguen les vies andritxoles de cotxes i més cotxes. No és sols la percepció de qui desespera dins l’embòs, si no un fenomen ben estudiat: anam cap a l’Illa-ciutat amb pas ferm. Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Segur que recordareu les expressions “les entrades/sortides de feina” o “les entrades/sortides d’escola”, eren –en un passat no llunyà- moments puntuals i àlgids de trànsit en els quals la confluència de vehicles era màxima i la circulació per ciutat i la perifèria un poc més conflictiva. Fugint d’aquests moments puntuals, es podia circular de manera més o menys relaxada. La percepció d’alguns de nosaltres ens indica que aquests nivells de saturació s’avancen en els horaris i en les distàncies a la ciutat. A mode d’exemple: si fa només 2 anys els embossos arribaven a les 7’00 hores per l’autovia Inca-Palma a Alcampo, avui en dia a les 6’50 s’observa circulació densa ja a Marratxinet. La circulació densa de vehicles s’ha cronificat, sembla que haguem arribat a un sostre on no hi caben ja més cotxes, i els que hi són han de circular a poc a poc. Els dies de pluja o quan s’esdevé un accident la situació torna encara més caòtica.

Embos autopista

El paisatge d’embossos encercla Palma

El més terrible, i a la vegada surrealista, és torbar-se més temps fent coa a una caravana de cotxes, que circulant i recorrent la distància que s’ha de cobrir entre el lloc de residència i el lloc de treball i a l’inrevés. Quina qualitat de vida és aquesta? Realment volem passar una mitja de 3 hores diàries de les 16 que estam desperts al volant? Gairebé un 20% de la nostra activitat diària!. Una pèrdua de temps d’un valor incalculable, sense tenir en compte el seu efecte sobre la nostra salut mental, tensió arterial, el nostre cor, la nostra salut postural, l’increment d’ira, frustració,… possibilitats de sofrir un accident…sensació d’engorjament, sentir-se engorjat, sense capacitat d’escapatòria, en una illa petita, de territori limitat, on no hauria de succeir això, on no ens podem permetre això!.

Cotxe vell

Altre temps

S’ha parlat i escrit molt sobre el transport públic, de millorar línies de bus; d’acabar línies de tren frustrades i que s’han deixat perdre per un govern d’ineptes amb un conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, ignorant o malintencionat, etc. Tanmateix el que s’ha fet i es preveu fer es augmentar el nombre de quilòmetres d’asfalt, acabar un segon cinturó monstruós, afavorir l’accés per via ràpida a pobles “perifèrics” i no frenar la urbanització de foravila. Fa poc ens sorprenia la noticia de que la venda de cotxes a Balears ha augmentat en un 27% superant les de l’any 2014. La resposta del govern “progressista” no pot ser més decebedora: nova autopista entre Llucmajor i Campos que costarà prop de 30 milions d’euros i un pressupost per carreteres que es menja el 50% dels doblers (86 milions) del departament d’infraestructures, mobilitat etc. Per acabar-ho de rematar, les anades a Madrid a reclamar un finançament just es salden amb una promesa de pagament de 322 milions, dels que 240 són per carreteres i autopistes. Salut, habitatge, aigua, transport públic, tren… res de tot això. Repensam Mallorca…diu el lema del Consell. Aplicant el model de la pitjor dreta?

Semblam abocats a més vehicles, més embossos i més contaminació. Alguns terraferits ens sentim engorjats en aquest present que no albira un futur esperançador. Manquen alternatives potents d’aparcaments perifèrics i transport alternatiu. La solució no és crear més escalèxtrics per a mantenir als vehicles en circulació.

Estam perdent l’illa o l’hem perduda per sempre més? És aquest procés reversible? Podem caure en la expressió tan nostrada de “i què hem de fer?” i pensar que això sempre ha estat així o intentar sortir d’aquest embós crònic. El problema requereix “mà de moro”!

Salvau Ses Fontanelles!

Posted on by

Ses-Fontanelles

MANIFEST “SALVAU SES FONTANELLES!”

La nova majoria social i política de Palma, de Mallorca i de les Illes Balears, disposa d’una oportunitat d’or per salvar Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. Les entitats que signam aquest escrit reiteram públicament el nostre suport a la protecció d’aquest espai amenaçat per un macrocentre comercial d’unes 30 hectàrees a s’Arenal de Palma. Feim també públic el nostre suport als regidors de l’Ajuntament de Palma que aposten per la protecció, i que mantenen el seu compromís amb la ciutadania i contra els plans urbanitzadors a Ses Fontanelles.

Quan deim que és la darrera zona humida, no és un eslògan desesperat, és la darrera de veritat, perquè els altres aiguamolls del municipi, han estat dessecats, reblits o encimentats. Ses Fontanelles han de tenir protecció, requereixen l’esforç i la implicació de Cort i del Govern, a qui reclamam també, passes valentes i clares en favor d’aquest espai natural. Ens reafirmam en què Ses Fontanelles mereixen ser salvades, protegides i restaurades, i això passarà si tenim, ara i aquí, polítics i polítiques valentes de veritat.

El mosaic de Ses Fontanelles (l’antic Estany Blanc) és únic: antigues salines, petites pedreres de cantons treballades a cop de tallant i escodra per generacions d’arenalers, síquies, conreus, taques de pinar, Limoniums, canyet, botxes, i una varietat sorprenent d’aucells de prat que hi resisteix. Aquest mosaic mereix millor sort que la del ciment. El Govern de les Illes recomanava la seva protecció l’any 1991, i res s’ha fet de llavors ençà.

Un macrocentre comercial a Ses Fontanelles representa també una amenaça pel petit i mitjà comerç i a més es planteja en una zona comercialment saturada. D’acord amb el que estableix el PGOU de Palma, no s’hi podrien concedir noves llicències d’instal·lacions.

El nou Ajuntament de Palma sembla decidit a salvar aquest espai. La legalitat l’hi és favorable, té tota la legitimitat, el suport de milers de votants i el de les entitats que signam aquestes retxes i moltes més. Aquests dies però, assistim a una pressió asfixiant per part dels promotors, que amenacen amb querelles, plets i recusacions als responsables municipals que fan passes per la protecció.

Les forces progressistes d’aquestes illes, ja varen deixar passar diverses oportunitats per salvar Ses Fontanelles. Que no torni a passar. Endavant José Hila, endavant Toni Noguera, endavant Aurora Jhardi i endavant regidors de Cort que estau compromesos amb Palma i amb la protecció dels darrers espais naturals del municipi. Aquesta vegada no ens podeu fallar. Salvau Ses Fontanelles!

Entitats adherides: Plataforma en defensa de Ses Fontanelles, PIMECO, GOB, Terraferida, Amics de la Terra, Associació de Fotògrafs de Natura de les Illes Balears (AFONIB), Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB), Societat Balear d’Educació Ambiental (SBEA), Col·legi de Biòlegs de les Illes Balears (COBIB), Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests de les Illes Balears (CEFBAL), Unió de Cooperatives de treball, Plataforma contra el TTIP, Boscos de les Balears, Asociación de Biólogos para el estudio del Medio Ambiente (ABEMA), LMENTAL Sostenibilitat i Futur, Col·lectiu Es Tallant, Biciutat, Xítxeros amb Empenta, Moviment Alcudienc, Endavant-OSAN, PermaMed, Pla de Mallorca en Marxa, ARCA, Associació de Veïnats de Son Sardina.

ses_fontanelles

El negoci de les pedreres

Posted on by
Pedrera Can Alou

Pedrera de Can Alou (Felanitx, Mallorca. 2011)

Les pedreres no s’aturen, devoren territori cada dia. Graten esperonades per la construcció exagerada que mai hem solucionat. Les picadores s’empassen muntanyes, boscos, topònims, historia… Puigs i turons són dinamitats i convertits en grava, mesclats amb quitrà i abocats sobre la terra en forma d’asfalt cada dia, sense aturall.

Hi ha molts de sectors econòmics que es boten més o manco les normatives ambientals, però cap com el gremi de les pedreres i graveres. Moltes són directament il·legals. Les administracions ho saben, però no fan gaire cosa per aturar-les, llevat d’alguna excepció. Això ho saben bé alguns particulars i associacions ecologistes o veïnals que sovint han batallat al mateix temps contra les empreses explotadores i contra l’administració que se suposava que els havia de defensar.

Per què? Els motius són diversos. Darrere les pedreres hi ha un negoci lucratiu enorme lligat al creixement urbanístic. Del desgavell també se’n veuen afavorits certs constructors, promotors, transportistes, “gestors” pirates de residus, propietaris de terres llogades per dur-hi enderrocs… Una estafa habitual a moltes obres de Mallorca, consisteix a cobrar 500 euros (a vegades més) al promotor de l’obra per cada contenidor d’enderrocs. Envers de dur-los al punt autoritzat però, s’aboquen clandestinament dins una tanca a canvi de 30, 50 o 100 euros, i a vegades per res. Picapedrer i empresa de transport se’n reparteixen 400 o més per contenidor. A vegades tot el benefici és pel transportista. Els més “vius” aboquen a camins, revolts i voreres i obtenen així un benefici “net”. L’amo de l’obra estafat, el paisatge ple d’enderrocs i el sòl i l’aigua (si no és enderroc net) contaminats.

Pedrera de Can Sentes (Felanitx)

Pedrera de Can Sentes (Felanitx. 2011)

Com pot ser que això passi fa dècades i no se solucioni? Hi ha un pacte no escrit per no aturar-les? Terraferida creu que sí, perquè d’altra manera, sense la llei del silenci, sense omertà, ni una xarxa de gent que es fa favors, tot això tan evident no podria funcionar. Si no hi ha acció contra les pedreres il·legals és perquè “la xarxa” ho impedeix.

La dispersió de competències és en si mateix un entramat perfecte: facilita l’explotació il·legal i fa inviable la seva paralització. La Direcció General d’Indústria (activitat extractiva), la de Medi Ambient (plans de restauració i declaració impacte ambiental), el Consell de Mallorca (interès general, planificació, Pla Director Sectorial…), els Ajuntaments (llicència d’instal·lació, llicència d’activitat, inspecció…). La majoria de pedreres actives de Mallorca no tenen llicència municipal d’activitat, però ningú no s’atreveix ni a donar-los la llicència ni a tancar-les. Hi ha pedreres amb ordre de tancament o paralització, però continuen funcionant com si res.

Medi Ambient no fa inspeccions, ni tramita les adaptacions al Pla Director Sectorial. Els ajuntaments no inspeccionen per temes de renous, pols, molèsties… Els agents de medi ambient no posen denúncies i quan ho fan sovint topen amb superiors que les aturen o es perden dins un calaix. Totes les administracions s’espolsen els problemes i diuen que la llei obliga a les altres a fer qualque cosa. Les pedreres inactives no es restauren perquè ningú no els obliga, les actives tampoc.

Pedrera de Porreres

Pedrera de Porreres (Mallorca. 2011)

La mateixa administració està fent carreteres i rotondes amb grava extreta de pedreres il·legals existents a espais naturals. Fer una campanya perquè la gent no usi fusta de l’Amazònia queda molt bé, això sí, tirar abaix una muntanya de Mallorca i convertir-la en grava per fer autopistes, és acceptable.

I mentre passa el temps, centenars de milers de tones d’enderrocs que podrien usar-se per restaurar aquests cràters immensos que són les pedreres, s’aboquen sense control arreu de les illes. Fa prop d’una dècada el gerent de TIRME admetia a una entrevista que el 80% dels residus de la construcció no arribaven a MAC-Insular, l’entitat que els hauria de recepcionar i tractar. Fa sols uns dies, el gerent de Mac-Insular ho tornava a advertir: 300.000 tones anuals s’aboquen il·legalment arreu de Mallorca. 3 milions de tones després no hem avançat gens. L’empresa MAC-Insular diu que ha interposat desenes de denúncies sols els darrers mesos. La pirateria l’hi fot el negoci, que havia de ser net i lucratiu. Ni aquestes empreses tan influents poden desfer la xarxa.

Hi ha pedreres a més, que acullen residus tòxics (llots, uralites, electrodomèstics, plàstics, olis…) i es situen sobre aqüífers que un dia o l’altre es veuran afectats, iguals que les persones que viuen al seu entorn. Aquí ja no és una qüestió paisatgística, sinó de salut pública.

La veritat és que el món de les pedreres mallorquines és digne de “Los Soprano“: alguns funcionaris encarregats de fer les inspeccions al matí, són els mateixos que assessoren als explotadors de la pedrera l’horabaixa (Cas Pedreres). En un cas concret, el funcionari que havia de vetllar pel compliment de la legalitat d’una pedrera va arribar a oferir a un veïnat comprar-li un terreny que aquest té annex. Li diu que, si interessa, pot cridar al telèfon de la targeta: el del seu propi despatx a la Direcció General d’Indústria. La corrupció, com més a prop de l’administració més efectiva és.