Arxiu de la categoria: Denúncia

El negoci de les pedreres

Posted on by
Pedrera Can Alou

Pedrera de Can Alou (Felanitx, Mallorca. 2011)

Les pedreres no s’aturen, devoren territori cada dia. Graten esperonades per la construcció exagerada que mai hem solucionat. Les picadores s’empassen muntanyes, boscos, topònims, historia… Puigs i turons són dinamitats i convertits en grava, mesclats amb quitrà i abocats sobre la terra en forma d’asfalt cada dia, sense aturall.

Hi ha molts de sectors econòmics que es boten més o manco les normatives ambientals, però cap com el gremi de les pedreres i graveres. Moltes són directament il·legals. Les administracions ho saben, però no fan gaire cosa per aturar-les, llevat d’alguna excepció. Això ho saben bé alguns particulars i associacions ecologistes o veïnals que sovint han batallat al mateix temps contra les empreses explotadores i contra l’administració que se suposava que els havia de defensar.

Per què? Els motius són diversos. Darrere les pedreres hi ha un negoci lucratiu enorme lligat al creixement urbanístic. Del desgavell també se’n veuen afavorits certs constructors, promotors, transportistes, “gestors” pirates de residus, propietaris de terres llogades per dur-hi enderrocs… Una estafa habitual a moltes obres de Mallorca, consisteix a cobrar 500 euros (a vegades més) al promotor de l’obra per cada contenidor d’enderrocs. Envers de dur-los al punt autoritzat però, s’aboquen clandestinament dins una tanca a canvi de 30, 50 o 100 euros, i a vegades per res. Picapedrer i empresa de transport se’n reparteixen 400 o més per contenidor. A vegades tot el benefici és pel transportista. Els més “vius” aboquen a camins, revolts i voreres i obtenen així un benefici “net”. L’amo de l’obra estafat, el paisatge ple d’enderrocs i el sòl i l’aigua (si no és enderroc net) contaminats.

Pedrera de Can Sentes (Felanitx)

Pedrera de Can Sentes (Felanitx. 2011)

Com pot ser que això passi fa dècades i no se solucioni? Hi ha un pacte no escrit per no aturar-les? Terraferida creu que sí, perquè d’altra manera, sense la llei del silenci, sense omertà, ni una xarxa de gent que es fa favors, tot això tan evident no podria funcionar. Si no hi ha acció contra les pedreres il·legals és perquè “la xarxa” ho impedeix.

La dispersió de competències és en si mateix un entramat perfecte: facilita l’explotació il·legal i fa inviable la seva paralització. La Direcció General d’Indústria (activitat extractiva), la de Medi Ambient (plans de restauració i declaració impacte ambiental), el Consell de Mallorca (interès general, planificació, Pla Director Sectorial…), els Ajuntaments (llicència d’instal·lació, llicència d’activitat, inspecció…). La majoria de pedreres actives de Mallorca no tenen llicència municipal d’activitat, però ningú no s’atreveix ni a donar-los la llicència ni a tancar-les. Hi ha pedreres amb ordre de tancament o paralització, però continuen funcionant com si res.

Medi Ambient no fa inspeccions, ni tramita les adaptacions al Pla Director Sectorial. Els ajuntaments no inspeccionen per temes de renous, pols, molèsties… Els agents de medi ambient no posen denúncies i quan ho fan sovint topen amb superiors que les aturen o es perden dins un calaix. Totes les administracions s’espolsen els problemes i diuen que la llei obliga a les altres a fer qualque cosa. Les pedreres inactives no es restauren perquè ningú no els obliga, les actives tampoc.

Pedrera de Porreres

Pedrera de Porreres (Mallorca. 2011)

La mateixa administració està fent carreteres i rotondes amb grava extreta de pedreres il·legals existents a espais naturals. Fer una campanya perquè la gent no usi fusta de l’Amazònia queda molt bé, això sí, tirar abaix una muntanya de Mallorca i convertir-la en grava per fer autopistes, és acceptable.

I mentre passa el temps, centenars de milers de tones d’enderrocs que podrien usar-se per restaurar aquests cràters immensos que són les pedreres, s’aboquen sense control arreu de les illes. Fa prop d’una dècada el gerent de TIRME admetia a una entrevista que el 80% dels residus de la construcció no arribaven a MAC-Insular, l’entitat que els hauria de recepcionar i tractar. Fa sols uns dies, el gerent de Mac-Insular ho tornava a advertir: 300.000 tones anuals s’aboquen il·legalment arreu de Mallorca. 3 milions de tones després no hem avançat gens. L’empresa MAC-Insular diu que ha interposat desenes de denúncies sols els darrers mesos. La pirateria l’hi fot el negoci, que havia de ser net i lucratiu. Ni aquestes empreses tan influents poden desfer la xarxa.

Hi ha pedreres a més, que acullen residus tòxics (llots, uralites, electrodomèstics, plàstics, olis…) i es situen sobre aqüífers que un dia o l’altre es veuran afectats, iguals que les persones que viuen al seu entorn. Aquí ja no és una qüestió paisatgística, sinó de salut pública.

La veritat és que el món de les pedreres mallorquines és digne de “Los Soprano“: alguns funcionaris encarregats de fer les inspeccions al matí, són els mateixos que assessoren als explotadors de la pedrera l’horabaixa (Cas Pedreres). En un cas concret, el funcionari que havia de vetllar pel compliment de la legalitat d’una pedrera va arribar a oferir a un veïnat comprar-li un terreny que aquest té annex. Li diu que, si interessa, pot cridar al telèfon de la targeta: el del seu propi despatx a la Direcció General d’Indústria. La corrupció, com més a prop de l’administració més efectiva és.

La protecció dels alguers no pot esperar més

Posted on by
Nacres espenyades

L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per les nacres (Pinna nobilis) de Portocolom

Fa quinze dies, membres del col·lectiu Terraferida feien una immersió en aigües del port de Portocolom per donar fe de la destrossa que pateixen els alguers de Posidonia oceanica d’aquest indret.

A aquesta bussejada varem poder constatar com la posidònia (alga o negre) present a la zona ha patit aquest estiu un autèntic bombardeig i arrosseg d’àncores de vaixells, que hi fondegen a damunt sense control. Es tracta d’una zona declarada LIC (figura legal que vol dir Lloc d’Importància Comunitària) justament per la presència d’aquesta mal anomenada alga.

I és que durant molts de dies de l’estiu més de 100 vaixells tiren i salpen les seves àncores a aquesta zona, que s’està degradant a una velocitat enorme. Durant la immersió, a part d’observar com les àncores estan destrossant l’alguer, també vàrem comprovar com fan malbé una important població de nacres (Pinna nobilis), les copinyes més grans del mediterrani. L’impacte de les àncores i el rossegar de cadenes és insuportable per aquests bivalves, espectaculars però molt fràgils.

Ancla del Turama ©Carlos Duarte

Ancla del Turama (Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa), ©Carlos Duarte

Això no és nou ni exclusiu d’aquest lloc. No cal dir que la regulació dels fondejos és una antiga demanda de diverses associacions, científics, partits i particulars, conscients de la gran importància d’aquest hàbitat submarí amenaçat per la pressió humana. Hi ha centenars de publicacions científiques que així ho demostren (1).

A les Illes tenim la sort de tenir aquest ecosistema tan ric i divers, que ens proporciona peix, aigües netes, oxigen, arena per les platges i paisatges submarins únics. L’alguer a més, captura més CO2 per hectàrea que les selves amazòniques i altres hàbitats. Com no hem de protegir això? Som conscients del que ens hi jugam? No fer res o poca cosa, com ha passat fins ara, ja no serveix. El nou Govern ha començat a treballar-hi, i té l’obligació de regular els fondejos com més aviat millor, perquè es fa imprescindible aturar aquesta destrossa.

Per altra banda, aquests dies, els mitjans de comunicació reprodueixen un comunicat signat per vuit entitats (2) relacionades amb la nàutica i la mar, on s’oposen a la regulació dels fondejos. La idea que transmeten és que volen seguir fondejant sobre els alguers, que això és un dret (??) i que el govern no hauria de prohibir expressament tirar l’àncora sobre els alguers de les illes.

En una cosa tenen raó les associacions nàutiques, el fondeig no és l’únic problema dels alguers de posidònia. Canvi global, emissaris, contaminació, dessaladores… són amenaces que també l’afecten. Això no lleva que tots facem el possible per aturar la degradació d’aquests ecosistemes, regulant el fondeig i reconduint-lo allà on no faci tant de mal, sobre l’arena per exemple.

Posidònia a Formentor ©Biel PerellóDes de Terraferida lamentam que les directives d’aquestes associacions no vulguin ni sentir l’olor de la regulació. En tot cas estem segurs que el comunicat no reflecteix les vertaderes opinions de molts dels seus socis (25.000 diuen) i que si són conscients del problema, col·laboren per tenir la mar en bones condicions i eviten el fondeig indiscriminat cada vegada que surten a la mar. Que seria de la pesca recreativa sense alguers? i del propi turisme? Són ben lliures de fer i pensar el que creguin, i de tirar-se terra a damunt si volen. El que no podem entendre, es que facin afirmacions com aquesta (referint-se a la posidònia): “…no está catalogada ni como vulnerable ni en peligro de extinción…”.

Volem recordar que la Posidonia oceanica si es troba catalogada com a Hàbitat Prioritari segons la Directiva Hàbitats (92/43/CEE) de la Xarxa Natura 2000. A escala d’espècie està protegida a l’annex 1 de la Convenció de Berna. També està catalogada com a Vulnerable pel Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i pel Conveni de Barcelona. I, a més a més, a àmbit nacional l’hàbitat (1120*) està protegit pel Real Decret 7/12/1995, BOE nº310. En fi, que sí que està protegida, i per qualque cosa és.

Totes les persones generam impactes no desitjats sobre el medi, per tant, afrontem-los el millor possible, aportem entre tots el que sabem per mitigar-los. Negar-los no solucionarà res.

(1) Poques coses noves podem esmentar sobre els alguers de fanerògames marines (Posidonia oceanica inclosa) que no s’hagin dit ja. En tot cas hem de subratllar l’elevadíssima vulnerabilitat dels esculls barrera de Posidonia oceanica que encara resten a Balears i la necessitat de protegir-los per evitar la seva desaparició, com també indicar la necessitat de gestionar correctament els usos humans de les badies per evitar la desaparició dels alguers de Zostera noltii i Cymodocea nodosa, ambients amb una gran personalitat que tenen moltes amenaces a causa de la gran pressió humana que sofreixen aquests indrets. Extret de: “Llistat preliminar dels hàbitats marins bentònics a les illes Balears amb alguns comentaris des de la perspectiva de la conservació”. Enric BALLESTEROS i Emma CEBRIÁN.

(2) Asociación de Navegantes Mediterráneo (ADN), Asociación de Clubes Náuticos de Baleares (ACNB), Asociación de Instalaciones Náuticas Deportivas de Baleares (ANADE), Patronal Puertos Deportivos de Baleares Asociados (PDBA), Comisión de Charter Náutico de la Asociación de Empresas de Actividades Marítimas de Baleares (APEAM), Federación de Asociaciones de Usuarios de Instalaciones Portuarias (FAIB), la Asociación de Empresas Náuticas de las Islas Baleares (AENIB), y Asociación Mallorquina de Pesca Recreativa Responsable (AMPR).

Furtius a la mar

Posted on by
Pescada submarina furtiva

Pescada submarina furtiva (Mallorca)

Encetant la tardor, és bon moment per recordar que no podem baixar la guàrdia en la conservació de la mar i que hi ha molta feina per fer. Malgrat els mitjans no se’n facin ressò, no podem oblidar que són molts els furtius a la mar que actuen amb tota impunitat.

recreativa_tf

Activitat d’oci… i alguna cosa més!

La pesca recreativa és una de les activitats d’oci amb més aficionats i més tradició a les Illes Balears. La majoria d’aficionats practica la pesca recreativa de forma tradicional, però algunes embarcacions amb motors potents i equipades amb sistemes de posicionament moderns i sondes de fondària semi-professionals permeten arribar a noves zones abans inaccessibles. A més, nous sistemes de pesca com el jigging amb nous esquers artificials com l’inchiku han afavorit la pesca d’algunes especies com el cap-roig, la serviola i el gall, que abans eren poc accessibles amb els ormejos de sempre. Basta atracar-se a alguna de les tendes de pesca recreativa que existeixen per adonar-se de com ha evolucionat el mon de la pesca recreativa en els darrers anys.

Incautació d'anfosos

Anfosos i cigales confiscats per la Guàrdia Civil

El furtivisme a la mar, tant de professionals com recreatius, no és un fet desconegut. Molts d’aficionats a la pesca recreativa, tant des de la costa com amb embarcació o submarina, coneixen algú o han sentit parlar d’algú que ven el peix a restaurants, principalment verderol, gall, déntol, cap-roig, raor, anfós, escorball i cigala. Persones sense escrúpols que posen el seu guany econòmic personal per davant del plaer de gaudir d’un matí de pesca i de la conservació dels recursos. El bons aficionats són majoria i els furtius minoria, encara que aquests darrers (ben coneguts dins el sector) provoquen impactes que tots pagam. També són ben coneguts els restaurants que compren peix il·legal, per això costa de creure que el Govern no sigui més actiu i eficient en la persecució d’aquesta pràctica.

L’administració autonòmica és conscient d’aquest problema, de fet el decret 34/2014, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, estableix com a novetat destacable, i amb l’objecte de dificultar la venda del peix, l’obligació de marcar els exemplars capturats de les espècies mencionades en el paràgraf anterior (excepte la cigala) considerades de gran valor comercial. La marca consisteix en un tall al lòbul inferior de l’aleta caudal, que s’ha de fer abans de desembarcar en el cas de pesca des d’embarcació, o de seguida que s’hagi capturat el peix, en el cas de pesca des de terra o pesca submarina.

Reserves marines a les Illes Balears

Reserves marines de pesca (2015)

Ara bé, aquesta mesura és poc efectiva si no s’acompanya d’un sistema d’inspecció adequat. No podem oblidar que la de Illes Balears, amb 1.420 km, és la tercera comunitat autònoma en kilòmetres de costa, compta amb molts de ports esportius i petites cales des d’on és fàcil accedir a la mar. Això fa que la practica il·legal de la pesca recreativa sigui difícil de vigilar. A més, tenint en compte que els inspectors de pesca son escassos i que des del 2009, gràcies a l’esforç del ex-conseller Gabriel Company, el nombre de guardes de les reserves marines s’ha reduït a la meitat, passant de 16 vigilants que hi havia abans, als 9 que hi ha en l’actualitat. És ben necessari que els nous governants es comprometin en millorar el servei de vigilància pesquera de les Illes Balears, principalment pel que fa a les reserves marines per evitar malmenar els nostres recursos pesquers. També caldria declarar algunes noves reserves marines per preservar els seus recursos, tal i com demana el sector professional artesanal del Llevant de Mallorca. En definitiva, el canvi de govern també s’hauria de notar a la mar.

Adéu Canyamel, adéu

Posted on by
canyamel_mar_tf

Obres del “Park Hyatt” Hotel

Canyamel és un lloc que encara conserva un paisatge valuós i variat. Disposa d’una platja bella, parcialment verge, on hi desemboca un torrent humit i ric en fauna i flora. Rere la platja hi sobreviu un entorn rural viu i ben conservat, presidit per la impressionant Torre de Canyamel. A banda i banda de la vall hi ha muntanyes com el Puig Negre i el Puig des Corb que culminen al mític Cap Vermell. A la part sud-est les muntanyes de Sant Jordi i el Puig des Moro van a morir a la mar, al Cap des Pinar. El mosaic rural es fon a redols amb clapes d’alzines i una preciosa màquia mediterrània que les gatoves fan engroguir a la primavera.

Un lloc formós a pesar d’un camp de golf amb urbanització, a pesar dels hotels massa aprop de la platja, i a pesar de les dues urbanitzacions edificades a cada costat de la vall que han alterat una costa verda i abrupta.

Canyamel pot doblar la superfície edificada.

El ciment i l’especulació però, l’amenacen ara fins a un punt de no retorn. La normativa municipal i autonòmica permet que la zona urbanitzada fins el dia d’avui es pugui duplicar, passant d’unes 40 hectàrees edificades fins prop de les 85. Lo pitjor és que aquest excés de sòl urbanitzable i urbà, lluny d’estar congelat, s’està edificant a un ritme vertiginós. Recordem que a Canyamel no hi havia cap nucli de població històric. La manca de gent del lloc, i d’un teixit social local, explica en part perquè s’està destrossant l’entorn de forma tan radical i sense gaire oposició.

Canyamel, sector 8

Canyamel, sector 8

Per una part hi ha el macrohotel que construeix la companyia Cap Vermell S.L per encàrrec de Hyatt Park, una aberració que ja hem denunciat aquí. L’hotel ocupa 5 hectàrees, però el sòl urbà on s’ubica en mesura un total de 30. Molts de pobles de Mallorca no arriben a aquesta extensió. Si la visió de l’hotelarro vos horroritza, pensau que l’espai urbanitzat sols a aquest sector de Capdepera es pot multiplicar per 5. A Mallorca l’urbanisme sempre pot ser pitjor.

Per altra part, l’ajuntament va recepcionar fa poc (dotant-lo de clavegueram, enllumenat i aigua) el Sector 8 (Canyamel-Ses Coves), situat a vorera de mar, a prop del Cap Vermell. Bona part d’aquesta urbanització estava congelada i prop de 15 hectàrees estaven encara intactes. Es podria haver reclassificat la zona no edificada, convertint-la en sòl rústic per no desfigurar la zona, però no, es va optar per lo contrari. Ara la destrossa ja ha començat.

En tercer lloc hi ha la urbanització de l’altra part de la vall, la muntanya litoral que vessa cap al Cap des Pinar. També s’està edificant. Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat. No hi ha pendents, no hi ha mesura, no hi ha límits quan el luxe toca a la porta d’un ajuntament insensible.

canyamel_sector_8_tf

Les pales i picadores n’ocupen els llocs que no s’havien edificat

“El Canvi segur” del batlle Rafel Fernandez.

La normativa que permet tot això no és nova, ni és cap herència rebuda de Bauzá, Delgado i Company. Ve dels anys 80. El 1991 es va aprovar la LEN, una llei que protegia diversos espais del municipi. De llavors, i ja fa uns 25 anys, no s’ha volgut retallar l’excés de sol urbanitzable. Ara, contemplam com s’edifica cada pam. La costa de Canyamel ja ens recorda massa a Cala Llamp o Monport (Andratx). Mal símptoma quan llocs tan diferents s’assemblen cada dia més. El lema electoral del PSOE “El Canvi Segur” es veu que consistia en això, en urbanitzar Canyamel de dalt a baix de forma segura.

És urgent salvar el que queda, el Govern o el Consell han de retallar l’excés de sòl edificable de Canyamel, sense més excuses d’indemnitzacions i sense fer cas d’un ajuntament que ha demostrat estar al servei del ciment i l’especulació amb un batle del PSOE al cap davant. No volem dir Adéu a Canyamel, un lloc que a pesar de tot, encara podria valer la pena.

Coming soon

Coming soon…